diumenge, 25 de febrer del 2007

Emile Zola: L'obra

Quan realment gaudeixes una novel·la és quan tens dues hores seguides tranquil·litat per submergir-t'hi... He acabat així l'Oeuvre, de Zola, la història del pintor Claude Lantier, alter ego de Cezanne, i descripció fantàstica de l'ambient que va envoltar l'aparició de l'impressionisme. Descripcions magnífiques de l'obsessió malaltissa del pintor, evocació detallada de paisatges parisencs, de sentiments dolorosíssims, d'amor, d'amistats, de companyonies i un final que, malgrat la previsió, m'ha posat la pell de gallina i no és una metàfora.

diumenge, 18 de febrer del 2007

Das leben der anderen (La vida dels altres)


fantàstica aquesta pel·lícula: en els últims anys de la RDA un funcionari sòrdid i glacial investiga un autor de teatre i la seva companya actriu . Una trama de thriller molt ben lligada i no cal acció ni violència perquè la historia et tingui ben atrapat, especialment en l'evolució del personatge del policia que va transformant gradualment el seu paper i els seus sentiments. I quan no voldries que s'hagués acabat et regalen un epíleg de deu minuts que em sembla meravellós i que m'emociona. I s'agraeix veure cine no americà.

(i aquí els comentaris del Xevi Bloc sobre la pel·lícula )

dissabte, 10 de febrer del 2007

Picasso i el circ

A mi el Picasso que més m'agrada és el Picasso de la línia, els dels traços que volen i creen, que em deixa amb la boca oberta per la suggerència ràpida i per la forma i el moviment perfectes i esquemàtics. Després l'exposició se'm fa feixuga.

divendres, 9 de febrer del 2007

Acte del PSC


Acte del PSC a Vilassar:

1-Entre els crits, les pancartes i els xiulets de la CUP/Maulets i l'acte pressumptuós de campanya electoral ianqui que ha fet el PSC, Iniciativa té un bonic espai per ocupar.

2- Nivell baixíssim quant al contingut polític de l'acte; cap mena de referència a polítiques municipals ni concretes ni d’esquerres.

3- personalisme absolut envers el candidat i despreci total cap al Denso

4- això sí: mà estesa a la col·laboració: l'única nota que m'ha agradat de l'acte (apart del minut de silenci per l’alcalde de Premià )

diumenge, 4 de febrer del 2007

De nou una altra política és possible

Avui hi ha una carta al País d'un tal Francisco Barrios amb algunes propostes que es podrien afegir al meu decàleg (?) "una altra política és possible". Les cito:
no assistiràs a inauguracions ni encara menys a posades de primeres pedres
no aniràs a la llotja presidencial de cap camp de futbol
no endegaràs cap obra o projecte que no sigui al programa electoral
anunciaràs al programa electoral els diners que invertiràs en propaganda institucional
no parlaràs dels teus projectes sinó de les realitzacions acabades
no t'apujaràs el sou si no ho has proposat en el teu programa electoral

Amb matisos em semblen bones propostes

dissabte, 3 de febrer del 2007

Petit homenatge al "tiet" Delfí
Quan tu duies trenes,
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.
Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.
Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records d'hora bona
se'n vénen, se'n van...!

D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.
Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.

Ning, nang, com ressona...
Per Nadal nevava,
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.
Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.
Ning, nang, com ressona...
Eren temps feliços.
No ens calia més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.
Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.
Ning, nang, com ressona...

Estrella Morente


Després de tanta música indie (Belle and Sebastian, Camera Obscura, Lambchop...) i de tanta veu edulcorada o afònica, m'encanta sentir Estrella Morente i la força de la seva veu flamenca. Bon descobriment.

dijous, 1 de febrer del 2007

perspectives

Mirant-me les coses des de la perspectiva dels meus defectes (que és una bona manera de perspectivar les coses) m'adono de com és d'imprescindible de tenir en compte aquesta tendència que tenim tots de corregir la veritat de manera més o menys conscient i de vestir-la d'allò que ens interessa i de despullar-la d'allò que no ens convé.