dissabte, 26 de gener del 2008

Lídia Pujol


La Maria em porta a sentir la Lídia Pujol al Monumental de Mataró. Trobo l'espectacle molt interessant: (re)interpreta romanços tradicionals que es converteixen en molt moderns, amb una posada en escena i un acompanyament musical molt cuidats. Té una veu esplèndida i canta molt bé i amb molta intenció Tot i que ella a mi em costa una mica i trobo que crea en el públic una certa incomoditat amb una actitud entre provocadora i irònica que no acaba de lligar amb la seva veu dolça. M'ho passo molt bé.















Power point

He après a posar presentacions al bloc?
SlideShare | View | Upload your own

SÍÍÍ!!!!!!!

divendres, 25 de gener del 2008

La carretera


Negra, negríssima. Una història brutal la d'aquest pare i aquest fill que passegen sols per un món fosc, cendrós i apocalíptic. Un nou mecanoscrit del segon origen que primer em decep per la seva linealitat però que a poc a poc m'atrau per la relació entre ells dos i pels altibaixos en la seva situació i la seva desesperació. Impressionant sequedat del llenguatge. I ara que Cormac mac Carthy està de moda vull reivindicar com em va agradar Tots aquells cavalls

dissabte, 19 de gener del 2008

pensaments per a després d'un assessorament (insuportable)

Per reorientar l’ació educativa de l’escola cal preguntar-se no només què és el que els alumnes fan malament quan passen a Secundària o als estudis superiors, sinó què és el que fan malament (el que tots fem malament –uns més que d’altres-) en diversos àmbits post educatius, en la vida, vaja. Cal preguntar-se llavors si l’escola podria fer alguna cosa per arreglar-ho una mica.

a veure, provem-ho:

en les relacions personals seria bàsic aconseguir que la gent fos més tolerant. I sí; l’escola pot ajudar-hi, al cap i a la fi és un lloc fantàstic de convivència

en les situacions professionals es demana gent competent i amb capacitat de treball més que no pas amb molts coneixements. I sí; l’escola pot ajudar-hi; és un lloc apte per a la pràctica del raonament i per a l’exigència del tan famós “esforç”

en les situacions acadèmiques es necessita que els estudiants siguin capaços de llegir i entendre, raonar, expressar-se i, sí, memoritzar. I sí, d’això l’escola en sap: segurament caldria només reorientar determinades prioritzacions

en tant que a ciutadans caldria crear una actitud favorable al bé públic; i sí l’escola pot ajudar-hi ja que l’individu s’hi troba immers en el grup en el moment d’adquisició dels hàbits i valors més bàsics.


L’escola podria ajudar-hi una mica, sí. Però és clar que ella sola no.

En aquesta línia, però, on hem de llençar el 80% del currículum?

diumenge, 13 de gener del 2008

Kafka a la platja


Me’l deixa el Toni perquè ja feia temps que en tenia ganes i sempre pensava ja me’l deixarà algú.
Dues històries paral·leles: la d’un noi de quinze anys, en Kafka que fuig de casa i va a parar a una biblioteca i la d’un vell analfabet i il·luminat, en Nakata, que parla amb els gats.
Después dels dubtes i desconcerts inicials per la topada amb el surrealisme la història se’m fa interessant i m’omple. Murakami crea personatges fascinants i em torna a semblar original i sorprenent. Em provoca de nou les anades i vingudes pel llibre i pel Google Earth.


Vaga de mestres

Doncs jo de la vaga dubto el següent:

les vagues, pel perjudici que representen ¿no són una mesura límit que es du a terme quan la negociació està encallada per culpa de l'altra part que negocia?
la defensa d'un servei públic es pot fer perjudicant els usuaris d'aquest servei públic? no seria millor pensar que en aquesta defensa els professionals han de ser-hi donant suport als usuaris?
les vagues de mestres no haurien de ser per defensar o millorar les seves condicions de treball? Tindran els mestres les penques de queixar-se de les seves condicions de treball?
l'avaluació del professorat que proposa la llei no és una mesura en la bona línia de millorar-ne la qualitat i estimular-ne el compromís responsable amb la feina?

en el proper missatge podem parlar d'autonomia de centre de professionalització de la direcció, de privatització de l'escola pública...

dilluns, 7 de gener del 2008

Frankenstein


Amb l'autèntic Frankenstein de Mary Shelley m'ho passo bomba. Res a veure amb el mite que ens ha arribat deformat; la història de l'inventor del monstre (i no del monstre) té entre altres coses curioses una estructura de narració dins de la narració i una trama ben portada, sorprenent i molt assequible per ser una obra del segle XVIII (EP! ERROR!)

el rincon del vago (per què no?)
la biblioteca del kraken

Ivern de Sergi Belbel


Guió per una futura sèrie de televisió. En un petit poblet dels Pirineus assassinats, bogeries, sang i fetge, morts que no ho són, fills que no ho són de qui es pensen... No m'ha agradat però me l'he acabat i això que és un totxo.

dimarts, 1 de gener del 2008

Deseo, peligro


la Xina invadida pels japonesos (les mateixes dificultats de comprensió històrica que al Lotus Blau de Tintín: l'escenografia és tan semblant que sembla fet expressament!) un grup de joves actors de teatre decideixen assassinar un alt càrrec col·laboracionista i la noia que es converteix en espia estableix una relació molt especial amb l'home al qual ha de trair. El final és previsible... Em costa d'entrar-hi però la història se'm va fent interessant a poc a poc. Bona tensió i unes escenes sexuals que m'impressionen perquè la seva cruesa és absolutament compatible amb una gran sensibilitat i amb una originalitat estètica com no havia vist mai. I mira que de polvos a les pel·lícules n'hem vist uns quants!

tres posts:
http://www.mercatdesantboi.com/20071214-deseo-peligro.html
http://ledu.bloc.cat/post/8394/203668
http://toies.wordpress.com/2007/12/18/lust-caution/