Museus

Montserrat i MNAC en dos caps d setmana: dues organitzacions diferents de l' art modern català. A Montserrat passejo solitari per  les sales de Cases, Rusiñol, Mir... i els quadres em transporten  una bellesa inesperada. Reconec que no sé per on començar a descriure-la amb paraules . Hi renuncio.

Al MNAC la nova presentació ens sembla original i sublim. Cada sala és un espai temàtic que et deixa amb la boca oberta amb la creació d'un ambient visual espectacular. Una manera que convida a gaudir dels quadres pres www.museunacional.cat cindint de si el seu autor és famós o no. Bona idea barrejar pintura i fotografia.

Em canso, però. Els meus ronyons cada dia suporten menys la marxa museistica Els dos dies lamento la falta de bancs, defecte universal en els museusd'arreu del món.

http:///ca/mobile/home

Lentitud

Curiós que trobi de manera coincident en les meves dues actuals dedicacions a l'educació artística i a la dels valors la idea de la lentitud:
Cal aturar-se per percebre de manera conscient i per convertir el veure i el sentir en mirar i escoltar. De la mateixa manera la intel·ligència espiritual necessita de la lentitud per a la sorpresa, per a l'admiració, per a l' anar més enllà d'un mateix i alhora fins al més endins.

Yuval Noah, Sàpiens

La revolució cognitiva clau en la victòria de l'homo Sàpiens sobre els neandertals.

La vida del Sàpiens preagrícola permetia alimentació rica i oci. Era vida més sana i pacífica. L'agricultura és la trampa del luxe. És la victòria del blat

Els mites i l'escriptura han permès la cooperació posterior a la revolució agrícola

Els mites consoliden les injustícies fortuïtes.  El cas de les dones és diferent: el patriarcat és universal però no hi ha teories que ho expliquin clarament : ni la força ni l'agressivitat .

L'evolució de les cultures porta contradiccions en totes. la igualtat i la llibertat per exemple en la cultura occidental posterior a la revolució Francesa. Per això, per entendre les altres cultures, com la islàmica, cal entendre també les seves contradiccions

i més...

ple d'idees suggerents... m'ho passo bomba

els meus apunts

Un d’aquells pocs llibres que canvien la teva manera de mirar el món. (Pilar Beltran, Edicions 62).és molt bèstia però pocs llibres se m'han aproximat una mica a una barbaritat com aquesta

Good bye, Lenin

Un noi organitza per a la seva mare, militant socialista convençuda, una falsa realitat en la qual el mur de Berlín no ha caigut i l'Alemanya comunista continua vigent. Ironia, anàlisi sociològica i política, referències cinèfiles... Molt bona. Molt adequada per celebrar els 25 anys de la caiguda del mur!

La llebre amb ulls d'ambre, d'Edmund de Waal

Un llibre que m'apassiona: amb l'excusa dels netsukes, aquestes figuretes de porcellana japoneses que l'autor rep en herència d'un oncle-avi, l'autor remunta la història de la seva família, els Ephrussi, banquers jueus sorgits d'Odessa el segle XIX i que es van escampar per llocs diversos d'Europa. I especialment per París i Viena. La història dels palaus on van viure i la vida  de personatges, reals, que van ser testimonis propers i directes de la història i la història de l'art del XIX i del XX. I la gràcia és l'anar sentint com l'autor, un ceramista anglès de reconegut prestigi, va recorrent aquesta camí de descobriment familiar i d'apropament i identificació amb els avanatpassats
. M'ha apassionat

"De narració pròxima, la novel·la, és, a més una descripció del procés creatiu, per tot el que va haver de suar i treballar el seu autor per poder completar aquesta basta i documentada aproximació per la vida de la seva família al llarg de gairebé cent cinquanta anys. Obsessiu, empàtic, analític, De Waal ens guia amb grans dots d’historiador i de mestre pels diferents indrets, racons, localitzacions, ciutats i països, i també festes, sales, trobades, reunions, guerres i post-guerres on la seva família va descobrir el millor i pitjor de la condició humana."
(Daniel Bossio a bcncultura.cat)


Però res no agrada mai a tothom:

"Però si bé és cert que el material de partida és suculent, en tant que els Ephrussi atresoren una història digna de les millors sagues, que la seva implicació en la història europea més recent va molt més enllà d’una participació secundària, i que el seu ascens i caiguda es converteix en model de l’esdevenir de moltes de les més destacades famílies d’origen jueu, també ho és que Edmund de Waal, encara que amb un entusiasme molt benintencionat i una sensibilitat nascuda de la proximitat consanguínia, no és un narrador d’ofici i això provoca que l’interès decaigui per moments i la tensió pateixi de manca de rigor literari. Un interessant arxiu, un feble document"
.http://www.isabadell.cat/sabadell/cultura/critica-literaria-opinio/critica-literaria-la-llebre-amb-ulls-dambre-de-edmund-de-waal/

Sa meu mare, d'en Pau Riba

En Pauet, resulta que s'enamora de la seva mare, un any abans de morir (la mare). La veritat és que el llibre és deliciós, escrit amb una sensibilitat continguda i desbordant a la vegada.  Cadaqués, la vellesa, la família, ell... Quin paio!

i els que us heu llegit el llibre no us perdeu aquest reportatge entrevista (minut 17)

Trilogia jueva

La siete cajas, de Dory Sontheimer

Adéu, Shangai, d'Angel Wagenstein

La llebre amb els ulls d'ambre, d'Edmun de Waal

Tres bones lectures sobre els jueus
Que presents són els jueus a la literatura, al cinema, a ls política,  a la història...