divendres, 26 d’agost del 2022

Roger Mas, a l’Espluga

A l’Espluga sentim en Roger Mas amb la seva veu greu, el seu estil que transporta als anys de la Nova cançó, ben adaptada la cançó d’autor a la modernitat, tan per la temàtica, com per la musicalitat. A mi m’agrada

dilluns, 22 d’agost del 2022

Le journal d'un homme de trop, de Turguenev

 També està bé aquest relat d’un home que explica en el seu llit de mort l’enamorament fallit en la seva joventut vers una aristòcrata que no li fa cas.





https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Journal_d%27un_homme_de_trop

diumenge, 21 d’agost del 2022

Un jeune héros, de Dostoievsky

Passa bé aquest Dostoievsky. un noiet d’onze anys enamorat d’una dama, i que fa el numeret d’enfilar-se a un cavall salvatge per guanyar-se la seva admiració.


En aquesta narració Dostoievski ens fa compartir amb el seu protagonista l'experiència del primer enamorament. Estem a l'estiu, en una festa amb diversions i passatemps inacabables: cavalcades pel camp, excursions pel bosc o pel riu, passeigs, dinars al camp, sopars a la terrassa plena de flors aromàtiques, música, dansa, teatre, tota mena de jocs i d'acudits, rialles. Ens envolta un paisatge alegre i assolellat, el dolç camp rus on seguirem el pas d'infant a adolescent del "petit heroi".
Per què aquest ambient optimista i radiant d'alegria, en un autor que habitualment situa l'acció de les seves novel·les en el gris de la ciutat de Petersburg? Acusat d'una conspiració política, Dostoievski va passar una temporada a la presó, en unes condicions tan malsanes que fins i tot alguns dels seus companys de presó van preferir suïcidar-se.
Tot esperant el veredicte, l'escriptor es va refugiar en els somnis sobre tot allò amè, exultant, dolç i innocent. El resultat n'és El petit heroi.
https://www.llibres.cat/llibres-de-narrativa-en-catala/291506-el-petit-heroi.html

dimecres, 17 d’agost del 2022

Muclos per sopar, de Birgit Vanderbeke

Excel·lent relat. Un protagonista que no apareix i que es va definint increscendo amb una personalitat dèspota i masclista que té atemorida tota la família a partir d’un inci suau, traqnuil, d’un àpat que promet ser rutinari…


Què passaria si un dia començàrem a parlar? Perdre la por és complicat, és difícil, molt difícil però els protagonistes de Musclos per sopar van perdent la por a cada pàgina, a cada pregunta que es fan al voltant d’una taula tot esperant que arribe el pare d’un viatge de negocis.

La novel·la ens porta i ens retorna constantment al mateix, com un torrent, com una veu en teràpia, el trauma se’ns mostra fred i directe, sense eufemismes i se’ns va obrint de mica en mica

Birgit Vanderbeke ens porta una novel·la que ben bé podria ser una obra de teatre, un únic espai, tot transcorre en unes poques hores, i ens porta la història de violència que pateixen dos fills i una dona per part del cap de la família, el pare. El pare aquell que no para de mostrar-se, a través de les converses dels qui l’estan esperant i confien que el retard siga perquè no ha de tornar, la mare que es va obrint, com els musclos en la taula, el fill que amb la complicitat de la germana comença a explicar els abusos que ha anat patint i la filla, la germana, que és la veu abassegadora de la novel·la, la veu que inicia el relat i que ens diu des d’un inici que aquella nit ho canviaria tot, que després d’aquella nit res seria igual perquè per fi han parlat, perquè per fi han imaginat una vida sense el patriarca, sense el maltractador, sense aquell que els nega la felicitat, que els nega la vida.ectu https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/76029/perdre-la-por-musclos-per-sopar-de-birgit-vanderbeke



dimarts, 16 d’agost del 2022

On ets, món bonic, de Sally Rooney

Recorda la Gent normal que tant em va agradar. Ara toca entendre els millenials, diu la Gemma Olivella. 

Per què ens són pròxims pesonatges que no tenen la nostra edat, i que viuen a tres mil quilòmetres de distància? potser simplement és que compartim el món i que al cap oi a la fi som europeus de classe mitja cap amunt i això ens uneix més fins i tot que les generacions.

Confonc els dos personatges al començament. Això m’ho posa una mica difícil.

i és la primera novel·la que llegeixo on surt la COVID.



L’Alice se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.

A través dels missatges que s’envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l’amor en aquest món bonic però incert. https://periscopi.cat/llibre/antipoda/on-ets-mon-bonic


https://llegim.ara.cat/reportatges/sally-rooney-on-ets-mon-bonic-sexe-amistat-whatsapp-periscopi_130_4111428.html


https://www.eldiario.es/cultura/libros/guia-leer-fenomeno-sally-rooney_1_8269776.html


dilluns, 8 d’agost del 2022

Cruïlles, de Jonathan Franzen

Bon novel·lot d’estiu.  Tots els personatges de la família del pastor es van presentant cada cop més a fons i  cadsa cop són més interessants. Molts punts d’interès: la religió, la contracultura dels setanta,  la infidelitat…



És el 23 de desembre de 1971, i la família Hildebrandt és en una cruïlla. El patriarca, en Russ, pastor associat en una església dels suburbis de Chicago, vacil·la si alliberar-se d’un matrimoni infeliç -si no és que la seva dona brillant i inestable, se n’allibera primer. El fill gran, en Clem, torna de la universitat encès d’absoluts morals, i havent pres una decisió que destrossarà el seu pare. La germana d’en Clem, la Becky, fins ara el centre d’atenció de la seva classe d’institut, ha virat cap a l’era de la contracultura, mentre el seu germà petit, en Perry, fastiguejat de traficar amb marihuana per finançar-se el seu propi consum, ha decidit fermament ser una persona millor. Cadascun dels Hildebrandt busca una llibertat que els altres amenacen de complicar. https://www.grup62.cat/llibre-cruilles/337386


https://llegim.ara.cat/entrevistes/jonathan-franzen-religio-acabat-suplantada-mite-promet-salvacio-tecnologia_128_4154057.html


https://www.llibressenyordolent.cat/cruilles-jonathan-franzen/


https://twitter.com/Ed_Empuries/status/1461686615135465481?t=VUhr7ztEkubdyNvecOmqdg&s=19

dimarts, 2 d’agost del 2022

Al final les visions, de Llàtzer Garcia

 https://www.salabeckett.cat/espectacle/al-final-les-visions/

Ens agrada especialmενt l’actuació d’en Joan Carrera. I tota la història de la casa veïna que té una història no és especialment original però ens atrapa.



https://youtu.be/PdGFPWdu0FM