La canción de Salomon, de Toni Morrison

Té gràcia això de rescatar de la biblioteca de casa un llibre de butxaca que ja no saps si havies llegit o no i del qual en tot cas no recordes RES. Tu només sabies que la Toni Morrison ja t'havia agradat molt. Aquest cop també.

Una novela poderosa, sensual y poética que explora la historia que une cuatro generaciones de una familia erróneamente llamada Dead.

A medio camino entre la fantasía mítica y la cruda realidad de los guetos negros en los años sesenta, La canción de Salomón narra la historia familiar de un próspero hombre de negocios que ha tratado de ocultar sus orígenes para integrarse en la sociedad blanca.

Pese a sus esfuerzos, su hijo decide tomar el camino opuesto. Lejos de rehuir a sus iguales como hizo su padre, entrará en un círculo de gente dispuesta a reaccionar contra la violencia de los blancos y emprenderá un viaje en busca de un tesoro que habrá de conducirle a los orígenes de su raza.

Una magnífica saga familiar a lo largo de tres generaciones, que le valió a Toni Morrison el Award National Book Critic's Circle de 1978. https://www.amazon.es/dp/B00JXTF14E/ref=dp-kindle-redirect?_encoding=UTF8&btkr=1

https://youtu.be/RTAQHbLFi84

Levels of life, de Julian Barnes

Una tercera part impressionant. Res del que he llegit sobre el dol i la mort m'havia arribat tant, em penso! I quina valentia començar parlant de globus aerostàtics i de Sarah Bernhardt.


Julian Barnes's new book is about ballooning, photography, love and grief; about putting two things, and two people, together, and about tearing them apart.

"You put together two things that have not been put together before. And the world is changed..." 

Sortir a robar cavalls

Narrada en primera persona per un home de setanta anys, Sortir a robar cavalls rememora un estiu d’infantesa en què dos nens, sense saber-ho, reprodueixen en els seus jocs secrets els conflictes dels adults en un poble a Noruega. La vida al bosc, la presència dels animals, la relació amb el pare pocs dies abans de la seva desaparició, el despertar de la consciència davant d’uns fets plens de guerra i d’amor, fan d’aquesta novel·la una obra màgica en què cada episodi es transforma en cosa viscuda. https://clubeditor.cat/llibres/sortir-a-robar-cavalls/

Un lloc anomenat Antany, d'Olga Tokarczuk

Inauguro la nova llibreria Ona amb la flamant premi Nobel. Un llibre impregnant de realisme màgic però en comptes de ser al Mèxic de Rulfo o a la Colòmbia de García Márquez és a la Polònia desgraciada del segle XX. Em costa al començament però aquestab saga familiar enganxa, farcida d'una originalitat mesuradament irreal i contextualitzada, que és el que a mi m'agrada.


                                         
Són diverses generacions les que lluiten per la felicitat a l’Antany, un indret fictici i mític al cor de Polònia, en aquesta enlluernadora novel·la en què realitat i màgia es fonen per crear un univers literari bell i esborronador. La Gran Guerra, sota les banderes del tsar; l’ocupació nazi i després la soviètica durant la Segona Guerra Mundial; el règim comunista, la corrupció i el pes de la dictadura... El pas de la història deixa sentir els seus efectes en els habitants de l’Antany i les seves vides. I els horrors i la il·lusió de felicitat del segle xx s’encarnen en un trencadís de personatges inoblidables i les seves històries entrecreuades, narrades en una construcció prodigiosa que ens fa passar dels anhels més profunds a l’humil mecanisme d’un molinet de cafè, dels deliris massa humans al silenci del miceli sota el bosc humit, mentre la modernitat avança inexorable sobre un món que semblava immune al pas del temps.https://www.grup62.cat/llibre-un-lloc-anomenat-antany/312774
L’Antany és  una població petita amb un terme prou gran (encara que no gaire) perquè hi passin dos rius i encabir-hi un bosc generós. Els seus habitants son com tots nosaltres, amb les seves flaqueses, les seves virtuts, defectes, rareses, somnis i obsessions. Com els grans i mítics llocs literàris (digue’ls-hi Comala, Macondo o Región) Antany representa tot el món i els seus habitants tota la humanitat. Gran és l’ambició de la Tokarczuk i lluny avança en el seu propòsit.https://strogoff.cat/2020/04/01/un-lloc-anomenat-antany-lectures-confinades-4/
doncs això, Comala, Macondo o Región

Trencar el silenci, Mireia Boya

M’he empassat en un dia el llibre de la @yeyaboya. Dona, assetjada, independentista, malalta, occitana... Els llibres bons són els que no ho comparteixes tot i t’obliguen a destriar. Tota la solidaritat cap a les seves lluites, però.https://twitter.com/marticasares/status/1268570571836739584

Em fa pensar molt, és cert, i potser li discutiria, en tot cas,  el paper gairebé exclusiu que concedeix a les dones en les coses bones del "procés" o la interpretació feminista que fa de l'assetjament que va patir. Chi lo sa?, de totes maneres...


entrevista a l'Àrtic de Betevé:

https://beteve.cat/artic/mireia-boya-busquet-trencar-el-silenci/

Permagel, d'Eva Baltasar

Cap entusiasme. No en recordaré res. Només que ha agradat a molta gent. Refullejo les pàgines per trobar-hi alguna cosa: un historial d'amors lèsbics (és significatiu, oi? algun dia deixarà de ser-ho?)  i tendències suïcides.
Pot ser que em costin molt les novel·les sense context?

Premi Llibreter 2018.

“Aquest llibre m’ha sacsejat. Us el recomano molt.” Eva Piquer
“He flipat com feia temps que no ho feia, molt, amb Permagel, de l’Eva Baltasar. Gran escriptora!” David Carabén
“Molt, molt, molt bo. Com m’ha dit un amic: Tindries menys feina si subratllessis les parts que NO vols subratllar.” Izaskun Arretxe

Potser l'hauré de rellegir.

La prosa de Baltasar és decidida i potent. “S’hi està bé, aquí”, diu la primera frase, i sembla, més que una introducció de la història, una reflexió que farà de seguida qui llegeixi aquesta obra tan original: perquè hi quedarà enganxat. Al final, una conclusió a mode de sentència: “Però és la vida, la salvatge que ens cerca i ens assetja”. Entremig, la trajectòria d’una dona suïcida que, tot i contemplant les possibilitats de la mort, ens explica els detalls íntims del cor, el cap i el cos com a forces poderoses de l’existència. La protagonista desplega el seu recorregut en capítols de totes mides: n’hi ha que ocupen una pàgina o un parell, altres que són més llargs, un que consta d’una sola línia. Hi planen la descripció de les emocions, els pensaments raonats, la consciència de la pell. Refugiada sota el propi permagel, l’heroïna no deixa de cercar recursos, escletxes o fragments més fins d’aquesta capa que la cobreix, per sortir a l’exterior i respirar fondo, abandonar la naturalesa pètria i fluir amb la vida que passa.https://www.nuvol.com/llibres/eva-baltasar-lheroina-permagel-51547

Pandèmia, Slavoj Zizek

N'hi ha que corren, realment!
Una epidèmia que no té causes només sanitàries i que forma part d'un problema global que és de la naturalesa i la societat a la vegada si és que algun cop s'han pogut separar.  Fa gràcia que encara algú es reclami de la paraula comunista i sigui un filòsof reconegut.
En tot cas la idea de la reivindicació de la resposta política a mi m'agrada.
I per aquí al mig trobo una frase de Kant que m'agrada. "Obeïu, però mantingueu el pensament lliure!" Tot i que investigada la diu al revés i no té tanta gràcia: "Penseu lliurement però obeïu!"

Con su inconfundible mezcla de Marx, el psicoanálisis de Lacan y la cultura popular de las series, películas y novelas actuales, Slavoj Zizek (Liubliana, 1949) se ha convertido en uno de los filósofos europeos más solicitados de las últimas décadas. Y era imposible que la pandemia causada por el coronavirus no fuera objeto de su reflexión. En un tiempo récord.

Anagrama publica online en castellano y catalán Pandemia , un sucinto ensayo que repasa los efectos de la crisis tanto en nuestras mentes como en un sistema socioeconómico que, dice, ya no funcionaba. La salida a un desastre que no es pasajero, señala, pasa por alguna forma de comunismo (...) https://www.lavanguardia.com/libros/20200507/481007665603/zizek-pandemia-libro.html

En su nuevo libro, el irreverente filósofo esloveno huye de la "reflexión ingenua" y aborda las que para él son las únicas soluciones a largo plazo: un nuevo comunismo, conciencia ecologista y una lucha por perder las menores libertades por el camino

https://www.eldiario.es/cultura/libros/Slavoj-Zizek-pandemia-cuarentena-militar_0_1024347870.html

El Xavier Antich i el David Fernández parlen del llibre  a El racó de pensar

Filmin maig Fase 1 del desconfinament

Un vodevil aristocràtic francès just abans de la 2a Guerra Mundial. Per a molt cinèfils.

 Molt maca: Amors i desamors i examors i postamors.  Monos aquesta parella d'italians i una narració curiosa. 

It's so long, Marianne o-o-oooh! Hydra, Canadà, Israel.  bastant pàjaro el Leonard!

 Fantàstica i commovedora. M'encanta ell i com aguanta la desmemòria d'ella. En un món de novel·les i pel·lícules on els homes són tots uns dèspotes, uns malparits i uns hipòcrites.... un model d'home que sap estimar.

Curiosa i original: mare i fill a cavall per les estepes de l'Àsia Central buscant-se.

Filmin sensacional

Magnífica. Una poetessa i una arquitecta al Brasil dels 50-60. Elizabeth Bishop, no la coneixia: premi Pulitzer.

Boníssima: Bruno Ganz, esplèndid en aquest semidocumental sobre els músics de l'última orquestra jueva que va tocar a l'Alemanya nazi.

Molt interessant: Una metgessa  a l'Aràbia integrista es presenta per alcalde per aconseguir que s'asfalti la carretera que porta a l'hospital

Hipnòtica: Una tintoreria amb teles que pengen, un marit estèril i violent, un nebodastre amant i un nen terrorífic. 

Preciosa: L'Afganistan dels talibans (imagino).  El monòleg de la dona de l'heroi en coma, que li confessa la seva vida interior.

Un clàssic: les diferents versions d'un asassinat. Però l'histrionisme japonès de l'època es fa pesat.

Un altre clàssic, però aquest és una delícia: àngels i dimonis per les carreteres de la Itàlia de la postguerra.