Vénen Cornellà i Terri a sopar a casa. Els hongaresos serien un tap posat per l'Imperi Austríac a la plana del Balaton per evitar l'avenç dels turcs. Per això la seva cultura els fa tolerables les filferrades que aturen l'entrada dels refugiats sirians.
O Felipe González va ser col.locat per Kissinger per domar els socialistes .
Però el que és cert és que els mestres hem d'aprendre a fer entrevistes
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris res de tot això. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris res de tot això. Mostrar tots els missatges
diumenge, 6 de setembre del 2015
Els hongaresos i d'altri
dilluns, 31 d’agost del 2015
Y volver, volver, vooooolveer
Potser molt a perdre i poc a guanyar (almenys des del punt de vista del prestigi ). K. Jarrett diu que és com si Guardiola tornés al Barça. Però avui he tingut la sensació que m'hauria fet mandra recomençar a Via Augusta.
dimecres, 24 de juny del 2015
Vallvidrera amb Ella i Abraham
Tot baixant per la drecera
Que porta a la Budallera...
Que porta a la Budallera...
Ai no!
Maragall, “Boscos de Vallvidrera”, (1906)
Ai, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m'heu donat!
Tenia el mar al darrera i al davant el Montserrat,
i als peus els llocs del poeta
que ja és a l'eternitat.
Més enllà, d'altres carenes,
el Pirineu, tot nevat,
i aquell dolç país de França
que deu ser a l'altre costat...
Ai, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m'heu donat!
Tot baixant per la drecera
he vist un arbre rosat:
ametller que presumies,
un altre se t'ha avançat.
- De massa matiner que era
ara em veus tan despullat:
les glaçades d'aquests dies
totes les flors m'han llevat;
pro encara en tinc unes quantes:
mira'm de l'altre costat.
- Ara veig que no tens culpa:
ametller, que Déu te guard,
que sens tu la bona nova
no m'ho hauria semblat.
quines sentors m'heu donat!
Tenia el mar al darrera i al davant el Montserrat,
i als peus els llocs del poeta
que ja és a l'eternitat.
Més enllà, d'altres carenes,
el Pirineu, tot nevat,
i aquell dolç país de França
que deu ser a l'altre costat...
Ai, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m'heu donat!
Tot baixant per la drecera
he vist un arbre rosat:
ametller que presumies,
un altre se t'ha avançat.
- De massa matiner que era
ara em veus tan despullat:
les glaçades d'aquests dies
totes les flors m'han llevat;
pro encara en tinc unes quantes:
mira'm de l'altre costat.
- Ara veig que no tens culpa:
ametller, que Déu te guard,
que sens tu la bona nova
no m'ho hauria semblat.
diumenge, 31 d’agost del 2014
Barcelona, any 64
La Barcelona de la meva infància. Un vídeo molt curiós.
Aspectes i Personatges de Barcelona, 1964 from Carles Barba on Vimeo.
Aspectes i Personatges de Barcelona, 1964 from Carles Barba on Vimeo.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Palabras desde el limbo
Per compensar la meva desatenció recomano aquí el blog inútilment deliciós del meu amic Jorge Larrosa; des d'allà tindreu accés al programa Palabras desde el limbo de Radio Contrabanda. Quin plaer la intel·ligència!
diumenge, 12 de juliol del 2009
50 anys de la mort de Riba
dijous, 7 de maig del 2009
dissabte, 2 de maig del 2009
Bartra i Maragall
Des de la finestreta del Rodalies que em du i em torna cada dia a i de Mataró busco sovint metàfores per descriure el color i la textura del mar tan pròxim i tan variable. Bartra ho fa tan fàcil:
"el vent llaura la mar amb arada invisible
en el dia tranquil"
Maragall, el poeta és clar, també resol amb genialitat el color d'aquest meu mar després de les rierades
"I ha aparegut el mar, que la rojor
de les rieres en tacava la blavor
(...)
Pobra mar blava!)"
dilluns, 13 d’abril del 2009
divendres, 27 de febrer del 2009
miniportàtil
dijous, 10 de juliol del 2008

i al tren de Sarrià, davant meu, una joveneta (de bon veure; vestidet curt de tirants apropiat per a la calor barcelonina) treu de la bossa... Miquel Strogoff Ed. Bruguera 1966 (com a mínim!) la mateixa versió mítica de la meva infància. Dubto si és estrangera però la versió és en català... treu un llapis i subratlla paraules...
baixo a la parada següent; ha estat vist i no vist però en quedo enamorat per tot el dia.
Arribo a casa els pares i m'enfilo a buscar el meu Miquel Strogoff de quan jo volia de gran ser maquinista de tren i potser conduir el transiberià! El trobo i el segresto.
dimarts, 3 de juny del 2008
Desafecció
L'informe encarregat pel Departament d'Interior sobre la desafecció ciutadana per la política conclou que hi ha tres línies d'actuació que cal treballar per millorar la confiança dels ciutadans pel fet públic:
"Més intel·ligibilitat, perquè la complexitat dels processos polítics i de les
qüestions que aquests processos regulen dificulten la seva comprensió per una
part de la ciutadania.
Més transparència i participació, perquè sovint aquells processos es
desenvolupen de forma innecessàriament obscura i distant de la ciutadania
afectada i queden reservats als “professionals de la política”.
Més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència a donar
comptes de les actuacions és una de les causes principals de la desconfiança
ciutadana i un incentiu per al comportament desviat o il·lícit d’alguns actors
polítics."
"Més intel·ligibilitat, perquè la complexitat dels processos polítics i de les
qüestions que aquests processos regulen dificulten la seva comprensió per una
part de la ciutadania.
Més transparència i participació, perquè sovint aquells processos es
desenvolupen de forma innecessàriament obscura i distant de la ciutadania
afectada i queden reservats als “professionals de la política”.
Més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència a donar
comptes de les actuacions és una de les causes principals de la desconfiança
ciutadana i un incentiu per al comportament desviat o il·lícit d’alguns actors
polítics."
divendres, 23 de maig del 2008
Un càlcul fred de l'escalfament global
exEconomista en Cap del Banc Mundial,
(enllaçat al bloc de J.M. Terricabres)
- cal actuar més ressoltament
- els pobres són els més vulnerables.
- no hi ha cap guerra que pugui ser tan devastadora
- Té molt més sentit gravar amb impostos coses que són dolentes, com la pol·lució,
- Exxon hauria, suposadament, finançat alguns dels anomenats think tanks per minar la confiança en els estudis científics sobre l'escalfament global, tal i com va fer la indústria del tabac subvencionant “recerques” que qüestionaven la validesa de les conclusions estadístiques que mostraven la relació directa entre fumar i patir càncer.
- Petits canvis en algunes pràctiques poden tenir enormes efectes positius sobre centenars de milions de persones, i poden marcar una enorme diferència. Per exemple, un simple canvi de color de les teulades en climes calorosos, que reflecteixi la llum solar, o plantar arbres al voltant de les cases poden fer que s'estalviï molta energia evitant l'ús d'aires acondicionats.
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Lorien de Loth
diumenge, 20 de maig del 2007
Mas Garganta
dimecres, 9 de maig del 2007
diumenge, 7 de gener del 2007
temes d'un dia de Reis:
Temes Juanola:
Qui és català?
Són tots els ecologistes uns pixapins barcelonins?
Els quads i les motos són iguals d'antipàtics?
Els directors d'escola han de ser companys dels seus companys?
Què us han portat els Reis?
Per què es diu que l'arc de Sant Martí té set colors?
Temes Casares:
Es pot ser "fatxa" i bon mestre?
Era el Virtèlia una escola progre?
Com es calculen les despeses mensuals a partir de l’extracte del banc?
Què us han portat els Reis?
Per què es diu que l'arc de Sant Martí té set colors?
i un parell de guapes
Qui és català?
Són tots els ecologistes uns pixapins barcelonins?
Els quads i les motos són iguals d'antipàtics?
Els directors d'escola han de ser companys dels seus companys?
Què us han portat els Reis?
Per què es diu que l'arc de Sant Martí té set colors?
Es pot ser "fatxa" i bon mestre?
Era el Virtèlia una escola progre?
Com es calculen les despeses mensuals a partir de l’extracte del banc?
Què us han portat els Reis?
Per què es diu que l'arc de Sant Martí té set colors?
i un parell de guapes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



