Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciència. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de juliol del 2025

"Terra incognita", d"Alain Corbin

Un “bluff”, una decepció. Superficial i massa centrat en temes molt concrets que no afecten e tema general que hauria estat interessant:  la ignorància que determinava la percepció del món en els savis i en la gent quotidiana




Durante miles de años, los seres humanos ignoraron gran parte de los territorios, paisajes y pobladores del planeta, y en los mapas las regiones desconocidas recibían el nombre de Terra incognita. Todavía en el año 1840, el fondo marino era un completo misterio, treinta años después los científicos seguían defendiendo que el mar cubría los polos y en 1900 nadie había logrado alcanzar aún la estratosfera. Y, sin embargo, todas estas lagunas se convirtieron en el estímulo que nuestros antepasados necesitaban para desentrañar los secretos de la Tierra que los maravillaban y aterrorizaban a partes iguales. En pos del conocimiento cometieron innumerables errores, a veces brillantes, a menudo extraños, pero siempre fascinantes. En este magnífico ensayo, Alan Corbin nos ofrece una reveladora historia de la ignorancia como motor de la curiosidad humana que despierta nuestra sed de conocimiento y transforma nuestra visión del mundo. 
https://www.acantilado.es/catalogo/terra-incognita/


dimarts, 16 de juliol del 2024

Solar, d'Ian Mc Ewan

 La gràcia (i la desgràcia) és que el protagonista és un científic,  però té moments divertits brillants 




dilluns, 11 de desembre del 2023

Dones? Homes?, de Jordi Casanova

I amb la Marta vam anar a la presentació del llibre d’en Jordi a la Setmana del Llibre… 

 

 

Som dones i som homes perquè naixem dones i homes? O bé ho som perquè la societat fa que ens criem com a dones i com a homes? Els humans som fruit de la biologia (com naixem) i de la cultura (com ens criem), però sovint sembla que el coneixement de la biologia ens faci por. Podem afirmar que el sexe és el fenomen biològic que es manifesta en l existència d animals femelles i mascles, i que el gènere és el rol que les societats humanes imposen, o volen imposar, a les persones. Tanmateix, quina relació hi ha entre el sexe...

divendres, 22 de juliol del 2022

Què ens fa humans?, de Salvador Macip

 Doncs, la consciència, la intel·ligència, la violència i la ciència. Tot acaba en ciència.



Els humans disposem d’una capacitat única d’entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l’evolució, ens pot ajudar a comprendre’ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia.

En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.

https://www.arcadia-editorial.com/llibres/que-ens-fa-humans/



dissabte, 19 de març del 2022

Génesis, d'E.O.Wilson

He de reconèixer que em decep profundament. Vaig córrer a comprar-lo amb urgència, després del Martí Domínguez sobre Lucreci i he entès molt poca cosa. La vida social de les formigues no m’interessa gens tot i que reconec que les teories devla sociobiologia són seductores.





Una descripción reveladora de los profundos orígenes de la sociedad

Durante eones, las mentes más grandes de la humanidad han carecido de respuestas confirmables a las preguntas que definen y explican el significado de la existencia humana: qué somos y qué nos creó. En Génesis, el célebre biólogo Edward O. Wilson examina la historia evolutiva y nos ofrece una descripción reveladora de los profundos orígenes de la sociedad.

Al afirmar que las creencias religiosas y las cuestiones filosóficas se pueden reducir a componentes puramente genéticos y evolutivos, y que tanto el cuerpo como la mente humanos poseen una base física que obedece a las leyes de la física y la química, Génesis demuestra que el único modo que tenemos para comprender el comportamiento humano es estudiar las diversas historias evolutivas de las especies no humanas. Wilson demuestra que se han observado al menos diecisiete (entre ellas la rata topo desnuda africana y el camarón que deja sus huevos en una esponja) que han desarrollado sociedades avanzadas basadas en niveles de altruismo y la cooperación parecidos a los humanos.

Ya sea escribiendo sobre dípteros que «bailan como acróbatas» o bancos de anchoas que se apiñan como medida de protección para parecer «un pez gigantesco», Edward O. Wilson elabora una obra innovadora sobre la teoría evolutiva con las observaciones biológicas y humanísticas por las que es conocido y admirado.

dijous, 24 de febrer del 2022

El somni de Lucreci , de Martí Domínguez

M'interessa molt, aquesta història de la ciència, quasi sempre molt divulgativa i comprensible, a partir del paper que hi va tenir l'escriptor romà Lucreci i la seva filosofia materialista, la seva poesia materialista(!)

Epicur, Botticelli, Galileu, Darwin , E. O. Wilson... 


Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (‘Sobre la naturalesa’), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de levolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per lEsglésia durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperarla darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en levolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de lobra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu lhome com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.https://www.casadellibro.com/libro-el-somni-de-lucreci/9788475884486/2236374







diumenge, 5 de setembre del 2021

Lliçons d'una pandèmia, de Salvador Macip

 No és gens catastrofista, però de totes maneres, preparem-nos perquè vindran més pandèmies.



Els humans ens creiem els amos del planeta, però un simple virus ha aconseguit fer trontollar el nostre regnat. I això pot tornar a passar. ¿Què hem fet malament durant la pandèmia de la covid-19 i com hauríem d’organitzar-nos per respondre a la propera emergència que amenaci la salut de la humanitat? A través d’una lúcida anàlisi dels principals factors socials i científics d’aquesta crisi i amb les eines de la millor divulgació, l’autor ens ofereix les claus d’un necessari canvi de paradigma.

https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/llicons-d-una-pandemia/9788433916501/NCA_36

dimarts, 24 de setembre del 2013

El gran disseny, d'Stephen Hawking


He de confessar que al mig m'he perdut absolutament però puc salvar algunes frases que donen idea de per on va el tema


La teoria M és l'única candidata a teoria completa de l'Univers: segons les seves prediccions el nostre univers no és únic, sinó que molts altres univers foren creats del no-res

o 

els processos biològics estan  regits per les lleis de la física i la química , per tant, estan tan determinats com ho estan les òrbites planetàries

o

la realitat és un model mental que concorda amb les observacions

o

 les teories construïdes sobre un marc aliè a l'experiènca quotidiana poden explicar els esdeveniments que formen part d'aquesta experiència

o

les característiques crucials de la física quàntica són: la dualitat partícula /ona, el principi d'incertesa i el principi que obervar un sistema en modifica el curs. 

o 

Les forces conegudes de la natura poden ser dividides en quatre classes:  la gravetat, l'electromagnetisme, la força nuclear feble i la força nuclear forta

o

si es modifiquen les regles del nostre univers tan sols una mica, les condicions necessàries per a la nostra existència deixen d'acomplir-se

i, en resum, 

La creació espontània és la raó per la qual existeix l'univers. No cal invocar cap Déu per encendre les equacions i posar l'univers en marxa.. Per això hi ha alguna cosa en lloc de no-res, per això existim

Doncs, queda claríssim!

dissabte, 25 de juny del 2011

Una breve historia de casi todo


De tot, sí, i una mica massa dels científics i dels seus intríngulis personals, però trossos molt interessants, conceptes seductors i sempre s'aprenen coses noves... (la vida definida pel seu propòsit de perpetuar l'ADN, la cèl·lula expressada com a sopa on els fideus passen a tota patilla, Einstein malgastant la segona part de la seva vida científica, i el que he trobat especialment fantàstic: que el nombre d'àtoms que hi ha a l'univers, repeteixo, el nombre d'àtoms que hi ha a l'univers, és a dir el nombre més gran que pot existir, és "només" 10 elevat a 260 (difícil escriure aquí exponents), un número que s'expressa amb només (ara sense cometes) 5 XIFRES! (meravelloses potències!!!).
O es confirmen dubtes propis metafísico-científcs que pel que sembla tenen tota la raó de ser: Darwin va explicar com evolucionaven les espècies però no com se'n creaven de noves. (conversa pendent amb algun cosí biòleg)


dissabte, 5 de febrer del 2011

Boles de billar o fantasmes travessant parets?


"És encara força insòlit que els àtoms siguin principalment espai buit i que la solidesa que experimentem al nostre voltant sigui una il·lusió. Quan dos objectes es toquen en el món real (les boles de billar són l'exemple que s'utilitza amb més freqüència) no xoquen entre sí en realitat El que passa més aviat (...) és que els camps de les dues boles que estan carregats negativament es repel·leixen entre sí... Si no fos per les seves càrregues elèctriques, podrien com les galàxies, passar l'una a través de l'altra(...)"

Bill Bryson "Una breu història de quasi tot"