Espectacular, tant com la sala per a les sevess essins privades que té el Manuel Huerga a casa seva. (M'hi porten els Omedes-Ribas). M'agrada la perspectiva que el personatge d'un arquitecte "de reconegut prestigi" aporta al tema del somni americà, de les migracions, dels jueus post-Holocaust.
A mi em sobra el to de comedieta, les corredisses, els cops de puny, i algunes brometes. Anava per bon camí plantejant el tema, però s'espatlla després. Per mi un Oscar injust.
Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
Bona passejadeta per Girona amb alguns del 58. I l'exposició és una bona excusa.
En la línia d’aquests llibres clàsics als quals m’agrada posar el “tic”. Em penso que és molt millor el llibre que la pel·lícula!
Una bona, bona novel·la de guerra. I mira que n'hi ha! Aquest estil a pinzellades, amb el·lipsis ben muntades i amb un crescendo fins la bestialitat final, no pas pel sang i fetge sinó pel dolor moral de com acaba tot.
Dos gegants. Era per a tu, Marta!
Una mica empatxat de les aventues s'aquest senyor. Però a "a la cama no te iràs..."
Em molesta que el títol tingui tan poc a veure amb la novel.la, que explica el recorregut d'una jueva polonesa fugint dels nazis pels camins de França. No m’ha agradat especialment.
Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d’origen polonès, esdevé tot d’una conscient de la follia de l’Alemanya nazi, cosa que l’obliga a marxar-ne i refugiar-se a França. Però això és només l’inici d’un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l’últim moment van veure en la França dels drets de l’home un recer de l’antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.
El cazador, de Michael Cimino
Bonnard
Corazón salvaje, de David Lynch
La estrella azul, de Javier Macipe
Fuera de temporada, de Stéphane Brizé
.jpg)
No other land, de Yuval Abraham et al.
Desmontando a Harry, de Woody Allen
Series:
Little bird
Amb discrepàncies a la sortida amb la Núria la Laia i el Josep. No m'ha agradat el muntatge amb la pel·lícula al darrere que m'ha semblat que no s'adequava al missatge pacifista de la música de Jenkins.
Petits gestos són capaços de tenir grans efectes. Aquesta és la tesi del llibre que fa una repassada per moments de la història on això ha estat així. M'ho passo molt bé.
M’ho passo bomba amb aquesta biografia de Verdaguer convertida en un thriller per veure qui es fa amb les darreres voluntats de Mossèn Cinto.
Regal de Reis. Una novel·la d'aventures amb contrabandistes i molts aires de l'Illa del Tresor
M'he estat un any per llegir-lo per recomanació de l'Edith. Després a Prehistòria també va sortir la recomanació. Arqueologia anarquista. idees que segurament quedaran per sempre com el nivell de la política del determinades poblacions indígenes
https://museuterra.cat/lo-fruit/
A l'Espluga fan coses que estan bé. I aquesta expo d'aquesta noia que va més enllà de la ceràmica m'agrada impacta força
La Laia diu que és punki. És dur, sí. Però jo dic que a la ficció les coses no se'm fan dures. (El que és dur és un documental sobre Gaza o el Sudan). En tot cas és extrem, sí, una situació portada al límit.
.webp)
