Kolhoz, d’Emmanuel Carrere

 M'agrada Carrere. La biografia de la seva mare retrata un personatge i una família sensacionals, amb implicacions històriques , geogràfiques i polítiques de gran interès.

Kolkhoz és el llibre més íntim d’Emmanuel Carrère: un retrat familiar apassionat que arranca amb el funeral d’Estat de la seva mare, Hélène Carrère d’Encausse, gran figura de la intel·lectualitat francesa, primera dona al capdavant de l’Acadèmia i una reconeguda autoritat en l’estudi de la historia russa. La seva mort el 2023 impulsarà l’autor a revisar una col·lecció d’arxius, cartes i fotografies del seu pare, i que constitueixen el punt de partida d’aquesta investigació: una genealogia entrellaçada per on desfilen els grans conflictes del segle XX, de la Rússia prerevolucionària a la Ucraïna actual.
https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/kolkhoz/9788433949103/LA_139

Frontera, de Kapka Kassabova

Periodisme?     Novel·la ? Viatges? Autoficció? Cada cop em costa més classificar el que llegeixo. M'agrada molt la idea de la permeabilitat i difusió de les fronteres. I això dels Balcans és la hòstia!

Amb aquest extraordinari reportatge narratiu viatgem a una cruïlla geogràfica i cultural màgica. Potser el racó més desconegut d’Europa, una triple frontera on la història i el present del continent s’han jugat i continuen jugant-se per sota la taula. Benvinguts a Tràcia, on conflueixen el gresol de cultures de Bulgària, Grècia i Turquia, la segona frontera més transitada del món, un indret tan apassionant com (si no vas ben acompanyat) indesxifrable. Un paradís per als personatges més pintorescos: contrabandistes, poetes, hippies, militats tronats, refugiats, empresaris inversemblants... Un mirador des d’on entendre l’Europa que ens precedeix i la que ens pot esperar.

https://comanegra.com/es/espores/864-frontera-un-viatge-al-limit-deuropa-kapka-kassabova-traduccio-d-ariadna-pous.html?srsltid=AfmBOoohT3WsGO103CZicN9Z6eBvTcAPs-JpBwUnrMHabjgCCj3k4s7C

 https://youtu.be/Fl1D2-MunsE?is=XpdbYB-206x_ym8Q

https://youtu.be/irksd2oRzxM?is=_43RUDqWOWf_y7dz

Els nabís, a la Pedrera

Alguns quadres bonics, d'altres no tant. Bonnard és el que m'agrada més, el que és em penso, el més impressionista.

a Pedrera acull la primera exposició monogràfica a Barcelona dedicada de manera exclusiva al moviment dels nabís, una proposta excepcional organitzada amb el suport del prestigiós Musée d’Orsay. L’exposició explora els principis estètics, les influències i els conceptes fonamentals que defineixen aquest grup artístic, actiu entre 1888 i 1900, unit per la voluntat de retornar a la pintura el seu caràcter decoratiu.

A través d’una àmplia i acurada selecció d’obres, la mostra revela la bellesa, la diversitat i la creativitat dels nabís, tot posant en relleu el seu paper clau en la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes del segle XX. El recorregut convida a descobrir un llenguatge artístic que difumina les fronteres entre art i vida, pintura i decoració, anticipant noves maneres d’entendre la modernitat.

https://www.lapedrera.com

des del sofà, març

 pel·lícules: 

Blue san palace , de Constance Tsang https://www.madavenue.es/blue-sun-palace-22-de-agosto-en-cines/

 Mi vida sin mí de Isabel Coixet

Sueños en Oslo, https://www.filmin.es/pelicula/suenos-en-oslo

https://www.imdb.com/es-es/video/vi1630521369/?playlistId=tt30810787&ref_=tt_ov_pr_ov_vi

Series: 

Outlander la preqüela i la vella altre cop

Un hombre mejor https://www.filmin.es/serie/un-hombre-mejor

Abecedari, a la Beckett

 Amb col·loqui amb la Marina Garcés. Performance filosòfica fantàstica sobre Deleuze.

Fa trenta anys, el filòsof Gilles Deleuze es llançava per la finestra del seu pis de París. Com a últim gest, deixava una mena de testament: una entrevista en forma d’abecedari, on cada lletra es convertia en un concepte.

Un any després de la seva mort, dos estudiants preparen a París una tesi sobre el seu llegat. Però les seves discrepàncies sobre com llegir i interpretar aquell abecedari —i també sobre el significat de la seva mort— aviat esdevenen un carreró sense sortida. Tot canvia amb l’aparició d’un contacontes analfabet que els ofereix un altre tipus de llegat: un llegat sense lletres.https://www.salabeckett.cat/espectacle/abecedari/

https://www.salabeckett.cat/espectacle/abecedari/

L'última vegada que et dic adéu, de Natza Ferré

 recomanacio de la Laia. El germa heroinòman. A la Laia límpressiona més que a mi.

La periodista Natza Farré (Barcelona, 1972) publica la seva primera novel·la. Es tracta d’un relat que destaca perquè té la densitat moral i emocional d’allò que s’ha callat massa temps. L’última vegada que et dic adéu (Angle) és un llibre que, quan l’acabes, no t’atreveixes a tancar de cop, com si fer-ho fos un gest indecorós. Farré hi escriu amb una lucidesa que no demana permís, amb una tendresa que no es disfressa de sentimentalitat i amb una ironia —seca, intel·ligent, salvadora— que funciona com a mecanisme de supervivència i com a estil, que s’acompanya de cartes reals i fragments de dietaris de quan l’autora era jove.
https://www.nuvol.com/llibres/la-bellesa-tambe-es-trenca-a-mans-de-heroina-472394

Baba Yagá puso un huevo, de Dubravka, Ugresic

Són tres relats diferents. El primer m'agrada , el segon se'm fa pesat i el tercer ja no el començo. 

Baba Yagá es una criatura oscura y solitaria, una bruja que rapta niños y vive en el bosque, en una casa que se sustenta sobre patas de gallina. Pero también viaja a través de las historias, y en cada una de ellas adopta una nueva forma: una escritora que regresa a la Bulgaria natal de su madre, que, atormentada por la vejez, le pide que visite los lugares a los que ella ya no podrá volver; un trío de ancianas misteriosas que se hospedan durante unos días en un spa especializado en tratamientos de longevidad; y una folclorista que investiga incansable la figura tradicional de la bruja. Ancianas, esposas, madres, hijas, amantes. Todas ellas confluyen en Baba Yagá. A caballo entre la autobiografía, el ensayo y el relato sobrenatural, su historia se convierte en la de Medusa, Medea y tantas otras figuras malditas, dibujando un tríptico apasionante sobre cómo aparecen y desaparecen las mujeres de la memoria colectiva.

https://impedimenta.es/producto/baba-yaga-puso-un-huevo

Maspalomas, de Jose Maria Goenaga

 Una bona pel·lícula espanyola, els bascos estan de moda. 

Tras romper con su pareja, Vicente, de 76 años, lleva la vida que le gusta en Maspalomas: su día a día lo pasa tumbado al sol, de fiesta y buscando el placer. Un accidente inesperado le obliga a regresar a San Sebastián y a reencontrarse con su hija, a quien abandonó años atrás. Vicente tendrá que vivir en una residencia donde se verá empujado a volver al armario y a ocultar una parte de sí mismo que creía resuelta. En este nuevo entorno, Vicente deberá preguntarse si aún está a tiempo de reconciliarse con los demás… y consigo mismo.
https://www.filmaffinity.com/es/film375780.html

Mouchette, de Georges Bernanos

Costa seguir exactament la trama però n'hi ha prou per impregnar-se de  la peripècia vital i moral d'aquesta pobra noia  enfonsada en el fang de la misèria..Sempre penso que les novel.les  amb drames sexuals són difícils de portar als nostres dies i als nostres oensaments, en què els criteris de la societat han canviat tant.

A sus catorce años, Mouchette ya conoce la cara más amarga de la vida: su padre es un alcohólico que la muele a palos y su madre es una mujer distante; las compañeras de clase se ríen de ella, saca de quicio a la maestra y los vecinos de su aldea la odian y la temen a partes iguales. A la miseria y a la brutalidad que la rodean, la arisca e indomable Mouchette opone un orgullo adamantino, fiero, y la opacidad de un alma insondable encerrada en un círculo de silencio. En un universo asfixiante, donde toda verdadera comunicación parece imposible, Mouchette ha conquistado sus pequeños momentos de libertad y rebeldía, siempre ligados, sin embargo, a una irreductible soledad.
https://www.editorialperiferica.com/libros/mouchette/

La vida i la.mort d'en Jordi Fraginals, de Joep Pous i Pagès

 Que fàcil el llegeixo! I amb l’ajut dels inputs de la AIA, de les classes d’Ha de l’Art i finsi tot de bibliografia del segle passat, es fa present l’analisi de les carcteristiques literaries de l'obra representant del Modernisme més estricte i nostrat. La voluntat contra el destí, el superhome en 

En definitiva en Jordi Fraginals és un gran lluitador de la seva vida, contra el seu destí. S'oposa davant del seu pare, però sempre dona suport a la seva mare Marianna. La Marianna té un gran afecte pels seus fills. En Mateu en canvi sempre s'imposa. La vida d'en Jordi és una vida complicada i sempre amb entrebancs, però se n'acaba sortint, encara que al final, un mal, un càncer li impedeix continuar endavant amb la seva família. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_vida_i_la_mort_d%27en_Jordi_Fraginals

Sofà febrer

 Sèries:

Querer  

Anatomia de un instante  

Pel·lícules:

Amar bajo los espinos , de Sabar Bonda  

Eyes wide shut de Stanley Kubrick. 

Freud, de Stephen Zweig

 Bé. Curiosa aproximació a la psioanàlisi jo que l soc tan esquerp. M’esperava més una biografia que un resum de les teories freudianes però ja m’jha estat bé.

Coetani de Sigmund Freud (1856-1939), a qui va tractar amb assiduïtat, Stefan Zweig li va dedicar aquesta saborosa biografia l’any 1931. És un retrat molt viu de la personalitat de Freud i de la seva aportació a la història de la cultura. Zweig destaca la gosadia intel·lectual de Freud a l’hora d’explicar quines pulsions mouen l’ésser humà i ofereix una síntesi molt acurada d’algunes de les seves grans intuï­cions: la descoberta de l’inconscient, la interpretació dels somnis, la tècnica de la psicoanàlisi, el món del sexe…
«Gràcies al magnífic descobriment de Freud, la psicologia científica traspassa per fi els seus límits acadèmics i teòrics i arriba fins a la vida pràctica. Gràcies a ell, la psicologia com a ciència es pot aplicar per primer cop a totes les formes de l’esperit creatiu. Només ara la psicologia pot contribuir a la formació de la persona en la pedagogia, a la curació del malalt en la medicina, al judici del dement en la justícia, a la comprensió de l’esperit creatiu en l’art; en intentar explicar a l’individu, i només a ell, la individuació sempre única, ajuda alhora tots els altres. Perquè quan un ha après a comprendre l’ésser humà en un mateix, el comprèn en tots els altres.»  https://www.fragmenta.cat/producte/sigmund-freud/

El rem de trenta-quatre, de Joaquim Ruyra

 Encara estic esperant retrobar el Ruyra que em va apassionar als vints anys. Això és un divertimento.

Integrada en el volum Marines i boscatges, El rem de trenta-quatre narra l'aventura marítima de la Santa Rita, una barca de cabotatge. A través de la seva narradora, Marianna Saura, Ruyra evoca els temps de la seva joventut a Blanes, quan la navegació a vela era el centre neuràlgic de l'activitat dels pobles de la costa. A més, descriu i tipifica —amb un llenguatge que reelabora la parla blanenca— uns paisatges i personatges que esdevindran inoblidables.https://www.escriptors.cat/autors/ruyraj/obra/el-rem-de-trenta-quatre

El emperador de Alegría, de Ocean vuong

 Inacabat. Bon plantejament però quan als llibres no hi passa res em cansen.

Es verano en Alegría Este, un rincón de Nueva Inglaterra en el que el tiempo parece haberse detenido y los espíritus del pasado se pasean entre coches abandonados. Alegría se alza sobre una costra de tierra a lo largo del río Connecticut; sobre el río se alza un puente de carga que lleva el nombre del jefe wampanoag que lideró una rebelión para recuperar su territorio de manos de los puritanos; y sobre el puente se alza Hai, de diecinueve años, pasando una pierna sobre la barandilla tras haber decidido lanzarse desde treinta metros de altura. Y entonces, de repente, algo interrumpe lo que parecía inevitable: una voz al otro lado del río. Es Grazina, una anciana atrapada en los laberintos de la memoria, con recuerdos de una guerra lejana y de su Lituania natal. https://www.casadellibro.com/

Sofà gener

 Pel·lícules: 

Sirat , d'Oliver Laxe

O que arde, d'Oliver Laxe

2000 metros hasta Andriivka, de Mstyslav Chernov

Cosas pequeñas como estas, de Tim Mielants  https://www.filmin.es/pelicula/cosas-pequenas-como-estas

Kneecap, de Rich Peppiatt, https://www.filmin.es/pelicula/kneecap

Sèries: 

The gold https://www.filmin.es/serie/the-gold

Les relacions perilloses, de Pierre Choderlos de Laclos

Romanticsime del  d'abans també, molt més interessant que l'nterior Adolphe. Léstil epistolar cansa una mica però és veritat que, malgrat que ja saps que al final se la tirarà, vols saber com ho aconseguirà.

Les relacions perilloses és una obra mestra de la literatura del XVIII, un clàssic de permanent actualitat que periòdicament s’adapta al cinema i al teatre, però sobretot, és una novel·la epistolar brillant i intel·ligentíssima, divertida i cínica. A la França del xviii, dos seductors, la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont es confabulen per pervertir una adolescent i deshonrar una dona que és exemple de virtut. Lligats per una relació de desig i ànsia de domini, tots dos porten a l’extrem el seu joc cada cop amb apostes més altes, fins a un punt on no hi ha retorn.

https://www.onallibres.cat/les-relacions-perilloses-9788475889771

Crepuscle, de Philippe Claudel

Pels balcans, als finals de l’imnperi otomaà dos policies que son el Gordo i el Flaco i un capellà assassinat. M’ho passo bé

Vaig començar la lectura de Crepuscle esperant trobar-me un thriller, un assassinat per resoldre en un indret remot, no del tot definit, però que sembla Moldàvia. Hi ha un assassinat, sí, el del capellà del poble, però no és ni una lectura àgil ni l'interès de la trama rau en la resolució del crim. 

Com deia, la novel·la comença amb l'assassinat del capellà Pernieg, un crim que desperta un punt de felicitat al policia, en Nourio, ja que tindrà l'oportunitat de tenir un rol rellevant entre els habitants de la ciutat. Malauradament, aquest assassinat és l'excusa perfecta per desencadenar un odi entre cristians i musulmans que no havia existit mai a la ciutat. 

Crepuscle és una crítica molt ben construïda a la manipulació de les masses, la religió, la demagògia i la corrupció del poder. La tensió és creixent en tota la novel·la, que es desenvolupa en un ambient feixuc i pesat.

http://llegirperviurealtresvides.blogspot.com/2025/06/crepuscle-philippe-claudel.html

Adolphe, de Benjamin Constant

 Romanticisme del d'abans. Però sembla que és un clàssic

La novela se centra en la vida de dos personajes que cruzarán sus caminos, hablamos de Adolphe y Ellénore. Adolphe es un estudiante que no ha experimentado el amor en todo su esplendor y se decide sin mucha reflexión a conquistar a una dama casada llamada Ellénore. Al principio, ella se mostrará reticente pues es la amante de un conde, tiene dos hijos y una posición desahogada que no quiere perder. Tras la insistencia de Adolphe en busca de experiencias nuevas, declaraciones de amor impetuosas hacia ella y continuas visitas, el corazón de Ellénore se abre y le confiesa su amor por él. Adolphe presa de sus ensoñaciones se deja llevar por una pasión momentánea que él creerá eterna, su carácter pusilánime que le impide utilizar su inteligencia y dones para labrarse un porvenir y elegir profesión, le arrastrará a una relación amorosa tortuosa que provocará tristeza y desazón en ambos y a la que no es capaz de poner fin.

Blackwater. la riuada, de Michael McDowell

 El Toni em deixa tota la col·lecció però no val la pena dedicar-hi tot el temps que necessita malgrat que passa ràpid. Llegeixo només el primer volum.

Los domingos d' Alauda Ruiz de Azúa

Una pel·lícula sobre la possibilitat de la religió i l'església de caure en una estructura sectària. Vista des del País Basc potser encara és més comprensible. Posa una mica la pell de gallina.

 

Ainara (Blanca Soroa), una joven idealista y brillante de 17 años, ha de decidir qué carrera universitaria estudiará. O, al menos, eso espera su familia que haga. Sin embargo, la chica manifiesta que se siente cada vez más cerca de Dios y que se plantea abrazar la vida de monja de clausura. La noticia pilla por sorpresa a toda la familia, provocando un abismo y una prueba de fuego para todos.
https://www.filmaffinity.com/es/film584300.html

Los domingos es una obra extremadamente compleja que se cuenta desde una transparencia inaudita. Está repleta de detalles, de una austeridad que esconde una precisión en cada encuadre que alcanza unos niveles de depuración exquisitos. En efecto, Los domingos confirma que Alauda Ruiz de Azúa es una directora de raza indómita por su sigilo y determinación a la hora de reflexionar sobre temas tabú y atreverse a mostrarlos de una forma tan áspera como profundamente reveladora. Ver Los domingos es como un acto de fe, no sabes cómo saldrás de la proyección, si fascinada o disgustada. Enorme cine. 

https://www.fotogramas.es/peliculas-criticas/a67994261/los-domingos-critica-pelicula-concha-de-oro-san-sebastian/