Sofà gener

 Pel·lícules: 

Sirat , d'Oliver Laxe

O que arde, d'Oliver Laxe

2000 metros hasta Andriivka, de Mstyslav Chernov

Cosas pequeñas como estas, de Tim Mielants  https://www.filmin.es/pelicula/cosas-pequenas-como-estas

Kneecap, de Rich Peppiatt, https://www.filmin.es/pelicula/kneecap

Sèries: 

The gold https://www.filmin.es/serie/the-gold

Les relacions perilloses, de Pierre Choderlos de Laclos

Romanticsime del  d'abans també, molt més interessant que l'nterior Adolphe. Léstil epistolar cansa una mica però és veritat que, malgrat que ja saps que al final se la tirarà, vols saber com ho aconseguirà.

Les relacions perilloses és una obra mestra de la literatura del XVIII, un clàssic de permanent actualitat que periòdicament s’adapta al cinema i al teatre, però sobretot, és una novel·la epistolar brillant i intel·ligentíssima, divertida i cínica. A la França del xviii, dos seductors, la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont es confabulen per pervertir una adolescent i deshonrar una dona que és exemple de virtut. Lligats per una relació de desig i ànsia de domini, tots dos porten a l’extrem el seu joc cada cop amb apostes més altes, fins a un punt on no hi ha retorn.

https://www.onallibres.cat/les-relacions-perilloses-9788475889771

Adolphe, de Benjamin Constant

 Romanticisme del d'abans. Però sembla que és un clàssic

La novela se centra en la vida de dos personajes que cruzarán sus caminos, hablamos de Adolphe y Ellénore. Adolphe es un estudiante que no ha experimentado el amor en todo su esplendor y se decide sin mucha reflexión a conquistar a una dama casada llamada Ellénore. Al principio, ella se mostrará reticente pues es la amante de un conde, tiene dos hijos y una posición desahogada que no quiere perder. Tras la insistencia de Adolphe en busca de experiencias nuevas, declaraciones de amor impetuosas hacia ella y continuas visitas, el corazón de Ellénore se abre y le confiesa su amor por él. Adolphe presa de sus ensoñaciones se deja llevar por una pasión momentánea que él creerá eterna, su carácter pusilánime que le impide utilizar su inteligencia y dones para labrarse un porvenir y elegir profesión, le arrastrará a una relación amorosa tortuosa que provocará tristeza y desazón en ambos y a la que no es capaz de poner fin.

Blackwater. la riuada, de Michael McDowell

 El Toni em deixa tota la col·lecció però no val la pena dedicar-hi tot el temps que necessita malgrat que passa ràpid. Llegeixo només el primer volum.

Los domingos d' Alauda Ruiz de Azúa

Una pel·lícula sobre la possibilitat de la religió i l'església de caure en una estructura sectària. Vista des del País Basc potser encara és més comprensible. Posa una mica la pell de gallina.

 

Ainara (Blanca Soroa), una joven idealista y brillante de 17 años, ha de decidir qué carrera universitaria estudiará. O, al menos, eso espera su familia que haga. Sin embargo, la chica manifiesta que se siente cada vez más cerca de Dios y que se plantea abrazar la vida de monja de clausura. La noticia pilla por sorpresa a toda la familia, provocando un abismo y una prueba de fuego para todos.
https://www.filmaffinity.com/es/film584300.html

Los domingos es una obra extremadamente compleja que se cuenta desde una transparencia inaudita. Está repleta de detalles, de una austeridad que esconde una precisión en cada encuadre que alcanza unos niveles de depuración exquisitos. En efecto, Los domingos confirma que Alauda Ruiz de Azúa es una directora de raza indómita por su sigilo y determinación a la hora de reflexionar sobre temas tabú y atreverse a mostrarlos de una forma tan áspera como profundamente reveladora. Ver Los domingos es como un acto de fe, no sabes cómo saldrás de la proyección, si fascinada o disgustada. Enorme cine. 

https://www.fotogramas.es/peliculas-criticas/a67994261/los-domingos-critica-pelicula-concha-de-oro-san-sebastian/

Des del sofà desembre (2)

pel·lícules:

Uno de los nuestros  https://www.filmin.es/pelicula/uno-de-los-nuestros

El juicio de Eichmann https://www.filmin.es/pelicula/el-juicio-de-eichmann

Des del sofà, desembre

 Sèries:

Condenados,   https://www.filmin.es/pelicula/condenados

What it feels like for a girl, https://www.filmin.es/serie/what-it-feels-like-for-a-girl

Pel·lícules:

La tierra prometida, de Nikolak Arcel, https://www.filmin.es/pelicula/la-tierra-prometida

La taronja mecànica, d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/la-naranja-mecanica

2001, una  odissea de l'espai d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/2001-una-odisea-del-espacio

Barry Lindon d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/barry-lyndon

La chaqueta metálica, d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/la-chaqueta-metalica

Cayo Largo , de John Huston  https://www.filmin.es/pelicula/cayo-largo

Los europeos, d'Henry James

Europeus als Estats Units del segle XIX. És com una petita sorpresa que l'aristòcrata alemanya sigui la representat de la modernitat i la llibertat de pensament...

La historia comienza en Boston, Nueva Inglaterra, a mediados del siglo diecinueve, y describe la experiencia de dos hermanos europeos, protagonistas de la obra (Felix Young y su hermana mayor Eugenia Münster) que viajan desde el Viejo al Nuevo Mundo. Eugenia se habría casado en Alemania en matrimonio morganático con el príncipe Adolf of Silberstadt-Schreckenstein, el hermano menor del príncipe reinante, quien se vería actualmente apremiado por su familia para anular su matrimonio por razones políticas. Debido a esto, Eugenia y Felix habrían decidido viajar a América y encontrarse con sus parientes lejanos, de modo de poder ganar fortuna con una que otra unión familiar conveniente. https://es.wikipedia.org/wiki/Los_europeos

Caledonian road, d’Andrew o’Hagan

 Un senyor totxo que m’emoasso sense gaires dificultats ia això ja diu bastant de la novel.la. Una b9na descripció del Londres actual, una bona teranyina de personatges de totes les capes socials que convieuen peruqe s8enfronten en una lluita que és la de. CLasses, suposo , adaptada al segle XXI. 

Un retrat punyent de les classes socials, la política i els diners explicat a través del destí comú de cinc famílies.

Campbell Flynn, historiador de l’art i biògraf de Vermeer, sempre havia sabut que, quan la seva vida s’esfondrés, ho faria en públic. Com a expert en celebritats, ha gaudit d’una carrera fascinant envoltat d’oligarques i aristòcrates, dissenyadors de moda i artistes de prestigi, sempre còmode tant amb l’elit intel·lectual com amb el gran públic.

Però ara el món està canviant. Una xarxa de secrets i crims sortirà a la llum, i Campbell Flynn serà incapaç de protegir-se de la devastació que podria suposar l’exposició dels seus privilegis.

https://mesllibres.cat/ficcio/9719-caledonian-road-9788417353650.html

https://youtu.be/ZV21_t9Gc74?si=5ZzC_AMRjrVZEX4u 

“Campbell Flynn,(es)  el clásico hombre liberal bajo presión. Cree haber vivido una buena vida, estar en el lado correcto de la historia. Le gusta presentarse como feminista y antirracista. El drama llega cuando la siguiente generación lo señala con el dedo y le dice que también él es parte de un sistema corrupto. Porque ahora es un liberal que vive en una casa de 7 millones de libras. Podemos despreciar las guerras culturales, pero no podemos ignorar su mensaje central: ha surgido una generación que no tolerará la injusticia que nosotros hemos tolerado. Espero con ansias leer las novelas que escriben”. https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20250526/andrew-o-hagan-caledonian-road-entrevista-117751411

des del sofà, novembre 2025

Sèries:

La sangre helada https://www.filmin.es/serie/la-sangre-helada

La  jueza Lewis  https://www.filmin.es/serie/la-jueza-lewis

Pel·lis: 

El maestro  , de Farah Nabulsi  https://www.filmin.es/pelicula/el-maestro-the-teacher

Nuremberg, de James Vanderbilt

 Al’acabar la peli en Miquel diu M’ha gradat molt i jo No m’ha agradat gens. E, se,bla falsa i no em crec que s’adeqüi a lamrealitat historica delmque van serbels judicis de Nuremberg. I encara més després d’haver vist el documental sobre el judici d’Eichman.

 

 Tras el fin de la II Guerra Mundial, con ocasión de los cruciales juicios de Nuremberg de los Aliados contra el derrotado régimen nazi, el psiquiatra estadounidense Douglas Kelley (Malek), encargado de determinar si los prisioneros oficiales nazis son aptos para ser juzgados por sus crímenes de guerra, se ve inmerso en una compleja batalla de ingenio con Hermann Göring (Crowe), mano derecha de Hitler. 

https://www.filmaffinity.com/es/film597108.html

Mercè Rodoreda, una biografia, de Carme Arnau

La Mercè Rodoreda, l’associo sempre amb l’admiració que li tenia la mare. O a mi m’hi sembla. Pel fet de ser una bona novel.lista dona, suposo. I això que MR potser havia arribat a experimentar un feminisme molt més radical que no el de la mare. M’ha fet gràcia submergir-m’hi una mica, també després de les cartes a l’Anna Murià

…

Descobreixo que la Rodoreda despotricava del feminisme.  M’atreveixo a dir que, com tanta gent, s'equivocava a l'entendre què volia dir aquesta paraula

.

Blue moon, de Richard Linklater

"I dissabte a la nit m’escapo també (tot són escapades, com pinzellades d’activitat cultural que no acaben de formar un quadre) a la Calàndria del Masnou, el meu refugi cinèfil a veure Blue moon. Torno pels carrers nocturns, foscos i deserts d’aquest poble que m'és tan antipàtic retrobant la valoració de la pantalla gran. I això que no és una pel·li de grans dimensions, de grans espais sinó tot al contrari, però la llagrimeta de solidaritat i tendresa cap a l’artista perdedor, borratxo i enamoradís no sé si hauria baixat al sofà de casa."

En su vocación por llevarnos y llevarse la contraria, el director maestro de la elipsis en cintas como Boyhood (una vida entera, real y verdadera en una película) se decide a contar los mismos 100 minutos que ocupan el metraje de la película. No hay saltos. Apenas uno al principio de unos pocos segundos que anuncia la muerte que vendrá del protagonista. Lo que sigue es un trozo de la noche del del 31 de marzo de 1943, en la que el legendario letrista Lorenz Hart (Ethan Hawke) y colaborador eterno del músico Richard Rodgers (Andrew Scott) se enfrenta al triunfo de este último con el musical de Broadway Oklahoma!; obra que marca la ruptura de los dos y con la que el primero nada tiene que ver. Todo discurre en el interior del bar Sardi's donde un público entusiasta celebra el triunfo el día del estreno. Mientras, nuestro héroe se lanza a casi un monólogo tan deslumbrante como tenso, profundamente herido y a la vez muy cerca del delirio. La vida, dice el protagonista, de repente se vuelve obsoleta. https://www.elmundo.es/cultura/cine/2025/11/27/69286c28e4d4d8b06f8b456f.html

Lisa Cohen d'Ada Klein Fortuny

 Me'l deixa l'Aina. M'agrada força aquesta successió de nòvios amants i marit... al final, però és una mica más de lo mismo cada cop. S'aguanta bé perquè no té més de 150 pàgines i perquè no té pretensions.

Descriu bé la varietat que hi pot haver en la.mateixa situació d'encontre-desencontre

No hi ha paraules, de Francesc Torralba

“Llegeixo  el llibre que en Francesc Torralba ha escrit sobre la mort del seu fill. No em sembla especialment profund ni il·luminador. Una mica tòpic més aviat. Però clar el tema em fa pensar.”

Hi ha moltes coses amb les quals no hi estic d'acord, però és un contrast constant amb la manera com vaig viure, com visc, la mort de la Marta.

El jardiner i la.mort, de Gueorgui Gospodínov

a tothom li agrada molt i a mi no tant. POtser perquè hi ha üestions personals que em distancien de l'experiència que s'hi reflecteix.

https://play.rtve.es/v/16343953

des del sofà, octubre

Pel·lícules: 

La receta perfecta de Louise Courvoisier. https://www.filmin.es/pelicula/la-receta-perfecta

El caso Frieda, de Maria Brendel https://www.filmin.es/pelicula/el-caso-frieda

Una mujer bajo la influencia, de John Cassavetes https://www.filmin.es/pelicula/una-mujer-bajo-la-influencia?origin=searcher&origin-query=primary

1984, de Michael Radford https://www.filmin.es/pelicula/1984?origin=searcher&origin-query=primary

Sèries:

El dinero de otros  , https://www.filmin.es/serie/el-dinero-de-otros

Fortuna, d'Hernán Díaz

Esplèndid! Dels millors girs de guió que mai hagi llegit. No perquè es busqui la sorpresa sinó per demostrar que res no és mai el que sembla. 

Hernán Díaz, premi Pulitzer amb 'Fortuna': el poder, és a dir els diners, com a fabricant de realitat https://share.google/WeVzdiBVDIp2ncK6J

La crítica que explica massa

L’epopeia d’Hernán Díaz sobre la manipulació del poder https://share.google/3nIHPbhHGFeY1ngx4

L'optimista d'E.M. Delafield

 Me'l deixa la Laia sense entusiasmes i, en canvi, m'entra molt fàcilment i em sedueix. Aire de novel·la victoriana en l'Anglaterra d'entreguerres: família de classe mitja, capellà vidu amb diversos fills i filles, amb amics, novios i enrenous, amb molta religiositat... M'ho passo molt bé.

El escritor Owen Quentillian regresa a la casa rural de su tutor de la infancia, el canónigo Morchard, luego de dos años en la guerra. Lo encuentra allí junto a sus hijos, ya adultos, como si nada hubiera cambiado. Pero el tirante régimen de obediencia doméstica establecido por Morchard, y sostenido sobre la base de un optimismo exasperante, una retórica florida y un autoritarismo disfrazado de rectitud, muestra pronto sus fisuras. La llegada de Quentillian desencadena en la familia una serie de cambios que, como un búmeran, impactan también en la defensiva postura cínica del escritor ante la vida.


Estupenda representación del estertor de la moral victoriana y sutilmente irónica respecto de las modas de entreguerras, El optimista se lee sobre todo como una moderna comedia de costumbres y, en la senda de Jane Austen, nos deja un elenco memorable de personajes y agudas reflexiones sobre el carácter inevitable, y hasta deseable, de los cambios.

https://www.txalaparta.eus/es/libros/el-optimista?srsltid=AfmBOoqS6b26hXivxsYdkKrilEpgwa5Kr86F31cr9fOFBoG89cZAuea8

La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda

 Bon intent, nano. Però derrotat per KO a la pàgina 60

La mort i la primavera és una novel·la inacabada de Mercè Rodoreda, publicada el 1986 pòstumament.[1] La trama és atemporal. La novel·la reflecteix l'angoixa i la mort. Aquesta és la més tràgica de totes les novel·les escrites per Rodoreda. El protagonista és un adolescent que viu en una societat cruel, per això la mort es transforma en una deslliurança. L'espai sagrat de la novel·la és el bosc dels morts, on són enterrats. Abans de suïcidar-se el protagonista hi fa una creu, amb claus, que simbolitza Crist, perquè no aconsegueix establir cap mena de contacte amb la vida. En una solitud desolada seguirà el ritu del poble i s'encaminarà cap al suïcidi ritual: la mort arbrada. Les papallones representaran les ànimes i les abelles seran símbol de la mort i de la rexaixença. El foc és un símbol de llum i de veritat.[2]https://ca.wikipedia.org/wiki/La_mort_i_la_primavera