dimarts, 16 d’agost de 2022

On ets, món bonic de Sally Rooney

 Recorda la Gent normal que tant em va agradar. Ara toca entendre els millenials, diu la Gemma Olivella. 

Per què ens són pròxims pesonatges que no tenen la nostra edat, i que viuen a tres mil quilòmetres de distància? potser simplement és que compartim el món i que al cap oi a la fi som europeus de classe mitja cap amunt i això ens uneix més fins i tot que les generacions.

Confonc els dos personatges al començament. Això m’ho posa una mica difícil.

i és la primera novel·la que llegeixo on surt la COVID.



L’Alice se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.

A través dels missatges que s’envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l’amor en aquest món bonic però incert. https://periscopi.cat/llibre/antipoda/on-ets-mon-bonic


https://llegim.ara.cat/reportatges/sally-rooney-on-ets-mon-bonic-sexe-amistat-whatsapp-periscopi_130_4111428.html


https://www.eldiario.es/cultura/libros/guia-leer-fenomeno-sally-rooney_1_8269776.html


dimarts, 2 d’agost de 2022

Al final les visions, de Llàtzer Garcia

 https://www.salabeckett.cat/espectacle/al-final-les-visions/

Ens agrada especialmενt l’actuació d’en Joan Carrera. I tota la història de la casa veïna que té una història no és especialment original però ens atrapa.



https://youtu.be/PdGFPWdu0FM

dissabte, 23 de juliol de 2022

Història de Shunkin, de Junichiro Tanizaki

Em convenç la venedora de la fira del llibre de Cabrils. No soc un entusiasta de la literatura (i de la cultura) japonesa però aquesta petita obra sobre la relació entre la mestra cega i el deixeble em sembla original i fuig bastant dels estereotips a què estem acostumats. Bé, és cultura japonesa...

divendres, 22 de juliol de 2022

Què ens fa humans?, de Salvador Macip

 Doncs, la consciència, la intel·ligència, la violència i la ciència. Tot acaba en ciència.



Els humans disposem d’una capacitat única d’entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l’evolució, ens pot ajudar a comprendre’ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia.

En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.

https://www.arcadia-editorial.com/llibres/que-ens-fa-humans/



Ruta d’escapada, de Philiippe Sands

(Pàg. 115): El compro perquè l’Avenç porta una entrevista amb el seu autor que em pica molt la curiositat. Conèixer la vida d’un nazi poderós és interessant, es clar i és una novel·la molt ben documentada. Però precisament per això es queda en l’exterior i allò que sempre m’ha intrigat tant, que és la intimitat dels qui es comporten d’una manera tan incomprensible, cruel i malèfica no hi surt. Almenys de moment.

     X      X.    X


Globalment interessantíssima. Sobretot la primera meitat, l’explicació que posa lñ’accent especialment en el sentiment filial respecte de pares nazis declarats. Despré la pura novel·la d’investigació sobre la mort d’Ottro W. Es fa més pesadeta. Al final, la resolució de l’enigma (els enigmes) em torna a impactar.



Sands explora els motius que duen alguns homes a cometre actes inhumans i reconstrueix el passat convuls d’Europa, amb un tempo narratiu de novel·la d’espies. 

Juliol de 1949. Un home amb una afecció hepàtica greu ingressa en un hospital de Roma. L’hi han dut uns monjos i s’hi registra amb el nom de Reinhardt, una identitat falsa. El visiten un bisbe, un metge i una dama prussiana. El pacient mor i la dama prussiana envia una carta a la família. El veritable nom del malalt misteriós és Otto Wächter, i la carta arribarà a la seva dona, la Charlotte, i després passarà als seus fills. És el fill petit, en Horst, qui dirà anys després a l’autor d’aquest llibre que no és cert que el seu pare morís d’una malaltia.

Què és veritat? I sobretot: qui era Otto Wächter? A Ruta d’escapada, Philippe Sands reconstrueix la vida d’aquest individu que va estudiar dret a Viena i després se’n va anar a Berlín per tornar­-ne convertit en un jerarca nazi i destituir els professors jueus que havia tingut a la universitat. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser destinat a Cracòvia; allà la seva firma surt als documents que van dur milers de persones a la mort. I per què va anar a parar a Roma? Provava de fugir cap a l’Amèrica del Sud, protegit per membres del Vaticà. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/ruta-d-escapada/9788433915894/LA_79


En tot cas, imprescindible complement el visionat del debat entre els tres protagonistes del llibre

A Filmin











Encara Filmin

 

Verano del 85 https://www.filmin.es/pelicula/verano-del-85?origin=searcher&origin-type=primary




Adam https://www.filmin.es/pelicula/adam?origin=searcher&origin-type=primary





Nelly y el sr. Arnaud https://www.filmin.es/pelicula/nelly-y-el-sr-arnaud?origin=searcher&origin-type=primary




dimecres, 20 de juliol de 2022

Qui apagarà aquest incendi? D' Andreas Malm

M’impressiona en alguns moments. Crítica del concepte d’antropocè, crítica de la culpabilitat de l’espècie humana en l’emergència climàtica, consideració d’aquesta com a conseqüiència de l’aparicó de l’economia fòssil que va ser la manera com la classe explotadora va passar a extreure la plusvàlua de les classes treballadores. Arguments econòmics marxistes per al tema. EL TEMA.


Andreas Malm exposa d’una manera brillant i pionera la urgència contemporània de derrotar l’economia fòssil amb mesures revolucionàries. 

Des del Delta del Nil fins als cercles polars, l'informe és aterridor: la Terra s'està escalfant en proporcions que ens porten avui a la vora del desastre.

Andreas Malm posa la història al servei de la justícia climàtica. ‘Qui apagarà aquest incendi’ és un treball exhaustiu i didàctic que ressegueix la història recent del capitalisme per deixar palès que l’actual situació d’emergència climàtica no és una simple casualitat o una qüestió lligada amb el domini de l’espècie humana sobre el planeta. Malm desafia així el relat oficial i situa l’evolució de l’economia fòssil com la clara causa de l’actual situació d’emergència climàtica. I no és queda aquí; assenyala orígens i culpables per dibuixar una sortida a l’atzucac en què es troba actualment el planeta i conseqüentment tota la humanitat. Si no s’actua amb contundència immediatament, ens diu, tot això no farà més que empitjorar per arribar a situacions límit en diverses zones del planeta en pocs anys.

Walter Benjamin va escriure que hem de tallar la metxa que crema abans que l'espurna arribi a la dinamita. I va insistir en la necessitat de posar fi al capitalisme abans que ell no s’autodestrueixi i, amb ell, s'ho emporti tot. En el llibre que tens a les mans, Andreas Malm exposa la urgència contemporània de derrotar l'economia fòssil amb mesures revolucionàries d'una manera brillant i pionera. https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/qui-apagara-aquest-incendi



dilluns, 11 de juliol de 2022

Filmin, unes quantes

Escribiendo con fuego,https://www.filmin.es/pelicula/escribiendo-con-fuego?origin=searcher&origin-type=primary



Supernova,https://www.filmin.es/pelicula/supernova?gclid=Cj0KCQjw8uOWBhDXARIsAOxKJ2FvgidiABkJZfy_aUoEOncuAYZGiqNtEwMZwULTogxBXgFvXTBtnwsaApCMEALw_wcB


 


Los hermanos Sisters https://www.filmin.es/pelicula/los-hermanos-sisters

Oro blanco https://www.filmin.es/pelicula/oro-blanco?gclid=Cj0KCQjwof6WBhD4ARIsAOi65agyM8wKho9E13uX-h-R8z641z7_5J42VIHAa69zGld0wV4xFh7YWxsaAoR9EALw_wcB


Mig sol groc, de Chimamanda Ngozi Adichie

Novel·lot dels que m'agraden. Lliçó d'història ben feta sobre un moment que desconec i que apolrta reflexions extrapolables. I tant! El colonialisme, el racisme, el paper de les dones, el de l,a proppaganda de guerra... Biafra era una paraula remota lliogada a nens famèlics i cadavèrics amb panxes grosses, fotografies en blanc i negre de la meva i nfància, argument per al menjar bé, per al no deixar res al plat…

Chimamanda Ngozi Adichie recrea la vida de tres personatges atrapats en les turbulències de la dècada, en el marc de la guerra de Nigèria per la independència: el jove Ugwu, empleat de la casa d’un professor universitari d’idees revolucionàries; l’Olanna, la bella esposa del professor, que per amor ha abandonat una vida privilegiada a Lagos per viure en una ciutat polsegosa, i en Richard, un jove i tímid anglès que està enamorat de la germana de l’Olanna, una dona misteriosa que renuncia a comprometre’s amb ningú. https://www.grup62.cat/llibre-mig-sol-groc/332154


dilluns, 4 de juliol de 2022

Los gozos y las sombras

Potser des de Kazantzakis que  no llegia res sobre l'experiència religiosa tan intens. Els monjos, les beates, el psiquiatre, la descreguda...

                x    x    x

ple de subtemes: el desig, el feudalisme rural, l'explotació, el paper de les dones...

                x    x    x

M'agrada el personatge descregut i mediocre que és Carlos com a punt de vista central

                x    x    x    

quin final més potent! tot i que previsible!



Pueblanueva del Conde, villa costera gallega, ve cómo los aires de cambio social y económico van alterando su tradicional orden secular. Los viejos señores de la tierra ceden paso a los nuevos señores del dinero, y la antigua flota pesquera resiste ante la moderna industria de los astilleros. El esperado regreso de Carlos Deza, último de la estirpe de los Churruchaos, que mandó en la villa desde tiempo inmemorial, se ve en el pueblo como la última posibilidad de discutir la supremacía a Cayetano Salgado, nuevo amo de Pueblanueva, que la ejerce con la impunidad que le proporciona su poder económico. Sin embargo, el carácter indeciso de Carlos, y su desinterés por las cuestiones mundanas, llevará el enfrentamiento a derroteros inesperados. La pugna, que desciende también al terreno de las pasiones e implica a la mayor parte de los personajes, encarna vivamente el choque de épocas y mentalidades que se produce en la Galicia de preguerra, en una sociedad que transita, en plenos años treinta, del siglo XIX al capitalismo sin que apenas cambie nada fundamental. El gran éxito de la adaptación televisiva de Los gozos y las sombras, veinticinco años después de su publicación en 1957, convirtió la novela en un auténtico fenómeno editorial.https://quelibroleo.com/los-gozos-y-las-sombras


dimecres, 22 de juny de 2022

"Turner, la llum és color", al MNAC

 Una bona exposició de Turner, un pintor que m'agrada, amb la força de les seves ambientacions lluminoses.


Per al pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) els elements de la natura són forces abstractes, amb la seva pròpia simbologia i significat. Aquesta exposició explora la seva fascinació pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics, des dels inicis de la seva obra, a la dècada de 1790, i fins a finals dels anys 1840.

Turner, reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera, pinta les immenses forces de la natura que ja en aquella època de grans canvis, a inicis de la primera revolució industrial, començaven a estar amenaçades. A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.

La mostra revela com l’aquarel·la va ser fonamental en l’enfocament científic, però intuïtiu de l’artista, que li va permetre copsar la intensitat de les forces de la natura amb una precisió expressiva mai igualada. La principal inspiració de Turner va sorgir dels seus viatges per la Gran Bretanya i l'Europa continental i els seus paisatges incorporen fonts diverses, des de la mitologia clàssica fins a la història de l’art o les invencions tecnològiques modernes, i se situen entre la tradició i la innovació. Aquesta exposició confronta l’espectador amb una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als seus contemporanis.

https://www.museunacional.cat/ca/turner-la-llum-es-color


L'instant abans de l'impacte, de Glòria de Castro

 Només per posar-lo a la llista de novel·les catalanes que els crítics recomanen i de les quals no passo de les cinquanta pàgines.



La protagonista d'aquesta història treballa al departament de comunicació d?una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d?assetjament laboral. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, sembla que la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock. L?instant abans de l?impacte fa una radiografia àcida sobre el món laboral, les polítiques de conciliació i la crisi dels quaranta. Escrita amb un humor negre i corrosiu, aquestanovel·la qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat, l?amor i els valors de la societat de consum.https://www.casadellibro.com/libro-l-instant-abans-de-l-impacte/9788417339838/12785761



divendres, 3 de juny de 2022

Paraíso, d'Abdulrazak Gurnah

Té el seu què. La vida d'aquest noi segrestat de la família (o comprat) en la Tanzània del colonialisme germànic... sorprenentment multiètnica i multicultural i és que tenim tants desconeixements, tants mites i tans orejudicis sobre l'Àfrica... (Tanzània... on queda Tanzània? almenys això ho he après...)

Cuando los padres de Yusuf, de doce años, le dicen que vivirá con su tío Aziz durante una temporada, el chico se muestra entusiasmado. Pero lo que Yusuf no sabe es que su padre lo ha empeñado para saldar una deuda imposible de pagar, ni tampoco que Aziz no es pariente suyo, sino un rico y acaudalado comerciante con el que viajará por África central y las riberas del Congo en vísperas de la primera guerra mundial.

A través de los ojos de ese chiquillo descubriremos una naturaleza exuberante y hostil, poblada de tribus despiadadas e invasores desalmados, en la que una vida humana vale tanto como unas cuantas gotas de agua.
https://www.penguinlibros.com/es/novela-historica/273092-libro-paraiso-premio-nobel-de-literatura-2021-9788418968099



Una de las virtudes del Nobel de literatura es la de descubrirnos tradiciones literarias, ramas de la literatura desconocidas para nosotros, lectores occidentales. Cuando algún pequeño editor apuesta por obras culturalmente lejanas, suelen tener una vida precaria, con ventas raquíticas. Apenas unos pocos lectores, y algún académico interesado en la narrativa de escritores remotos. El Nobel sirve como aldabonazo. En el caso de Gurnah, al Nobel hay que agradecerle el descubrimiento del autor de Paraíso, que es una gran novela. Un autor que vive entre nosotros, porque su residencia está en Londres, y su ámbito académico es la Universidad de Kent.

Paraíso es un viaje. La novela si sitúa en el África oriental, en esa región de la que forman parte Tanzania, Kenia, la isla de Zanzíbar. El marco cultural de esa zona es un cruce de religiones animistas, musulmanes lectores del Corán e indios. El suajili y el árabe son las lenguas que predominan. De las dos vienen tradiciones, modelos narrativos que remiten a Las mil y una noches, al Corán, a los clásicos del hinduismo. Espíritus, hechizos, sueños poblados de perros, forman la atmósfera de fantasía irreal en la que en algunos pasajes entra la novela.

En Paraíso apenas hay paraísos. Tan solo atisbos: un edén de agua y vegetación que se repite en los relatos que se intercambian los que viajan, el huerto que cultiva Yusuf en la casa de su «tio» Aziz. Anhelos. Nada más. El resto es pobreza y miseria, una naturaleza hostil: mosquitos, cocodrilos, serpientes, plantas espinosas que convierten la carne en una piel de sangre...
https://fanfan.es/el-paraiso-de-abdulrazak-gurnah/

divendres, 20 de maig de 2022

Infeliç, de Turgènev

Un altre Turgènev, amb poc temps. No sabria dir quin és millor. si aquest o Fum. Ambient per l'estil i dones misterioses per l'estil. Aquest, més dramàtic i amb una estructura narrativa diferent, per allò del capítol sel mig a partir del diari d'ella.
En els cercles refinats de Moscou, un jove queda encisat en conèixer l’enigmàtica Susanna Ivànovna, fillastra d’un despòtic professor particular. Captivat pel misteri que l’envolta, vol saber-ne més coses, i entendre les tràgiques circumstàncies per les quals es troba sola i desemparada entre estranys, com «una coloma blanca enmig d’una bandada de corbs negres». L’amor més tràgic i les passions més fosques brillen com mai en l’exquisida prosa de Turguénev. https://vienaedicions.com/book/infelic

dimecres, 18 de maig de 2022

Exposició Teresa Lanceta al MACBA

Un plaer d'exposició. Els colors i els materials, les textures...


L’acte de teixir és per a Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) una activació crítica de la imaginació que va més enllà dels límits materials. Per a ella, teixir es formula com un codi obert de ruptura i repetició des del qual es pot llegir, transformar i transmetre un coneixement sempre complex i plural. Una manera de fer sense cap esbós previ en què figura i fons, objecte i llenguatge, suport i imatge es construeixen alhora, assumint el que és imprevist, les errades i els encerts. Acceptar l’inesperat és per a Lanceta una forma d’aprenentatge d’un codi primigeni i universal que manifesta clarament una llei interna; una llei que traspassa fronteres físiques, temporals i culturals. Es tracta d’un coneixement «tècnic», d’una tekhné, que depèn d’un context geogràfic, cultural i humà determinat, ja sigui el barri del Raval de Barcelona –on Lanceta va viure– o l’Atles Mitjà –que va sovintejar anualment durant tres dècades. Són llocs on Lanceta torna esperonada pel seu interès en la feina de les dones, a través de la comunicació no verbal d’històries i afectes. https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/exposicions/teresa-lanceta-teixir-com-codi-obert

dimecres, 11 de maig de 2022

No parlaràs mai un bon català, de Joan Mena


«No parlaràs mai un bon català». Joan Mena recorda la professora que li va llançar, amb menyspreu, aquest vaticini que no s'ha acabat complint. La seva família va arribar a Catalunya els anys seixanta, com tantes d'altres, anhelant un futur millor. Des de la pròpia experiència personal, aquest professor de filologia, ara en excedència, fa una sentida defensa del model d'immersió lingüística com a eina de cohesió social, d'integració cultural i de garantia per a la igualtat d'oportunitats. «Quan he defensat el model lingüístic de l'escola pública de Catalunya he notat la mirada rancuniosa de la dreta espanyola perquè el meu perfil desmunta les seves fal·làcies. Soc castellanoparlant i defenso la immersió lingüística perquè a qui més beneficia és a persones com jo. No soc independentista i vull una Espanya plurinacional i plurilingüe. La meva experiència vital rebat el seu relat contrari a un model que ens fa ser millors. Pretenc desfer tant la sentència judicial que avantposa els criteris polítics als pedagògics, com la sentència que em va fer aquella professora quan em va dir que no parlaria mai un bon català.»