dilluns, 6 de setembre de 2021

Mar obert, de Benjamin Myers

Molt bona recomanació d'en Bernat. Un llibre senzill, literàriament florit, alguns diuen que massa però m'agraden les metàfores, les comparacions i les descripcions una mica exagerades. Em sembla una història senzilla sense massa pretensions, potser poc original però molt agradable. Jo imagino tota l'estona la Katherine Hepburn en el personatge de la Dulcie. és que hi vaig veient molt la pel·lícula.



Malgrat la seva curta edat, en Robert Appleyard sap què li oferirà el futur: com tots els homes de la seva família, aviat enfilarà cada dia el camí que duu al fosc túnel d’una mina. La perspectiva de passar-hi la vida tancat, però, l’angoixa: el jove, fascinat per la natura, anhela la immensitat del mar. Així doncs, poc després de la Segona Guerra Mundial, emprèn un viatge a peu per explorar el país, en el transcurs del qual coneix la Dulcie Piper, una extravagant dona de mitjana edat que viu sola en una caseta vora el mar en un poblet pesquer de North Yorkshire. La dona el convida a sopar després d’una breu conversa, i la sobretaula esdevé una llarga estada que descobrirà a en Robert una vida completament nova—plena de plats suculents, banys al mar, migdiades al sol i poesia—arran de la qual la seva visió del món, fortament influïda pels pares, canviarà per sempre. Una novel·la extraordinàriament bella i colpidora sobre el poder de la literatura, l’amistat i les segones oportunitats que es presenten a la vida. https://www.quadernscrema.com/cataleg/mar-obert/




Los hermanos Ashkenazy, de Israel Yeshoshua Singer

Entre Tolstoi, els Buddenbrook i els Miserables... i El violinista en el tejado. L’ambientació històrica a la Polòn ia a cavall dels segles XX i XX m’agrada molt  i la trama que s’hi va desenvolupant m’aguanta despert tota l’estona. 

Però amb un nom  poc apropiat. Jo proposo El jueu de Lodz, o Vanitat.


Nacidos en Tódz, la capital de la industria textil polaca, los gemelos Ashkenazi, Simja y Yánkev, son tan opuestos como Caín y Abel. Simja, menudo, inteligente y calculador, está dispuesto a alcanzar la prosperidad a cualquier precio; Yánkev, apuesto y encantador aunque no tan astuto, es compasivo y tolerante. La llegada de la industrialización, el capitalismo y la lucha de clases a la ciudad terminará enfrentándolos, y las fuerzas del amor y la historia los separarán irremisiblemente. 


https://youtu.be/ZEMnRnorr_U

diumenge, 5 de setembre de 2021

Lliçons d'una pandèmia, de Salvador Macip

 No és gens catastrofista, però de totes maneres, preparem-nos perquè vindran més pandèmies.



Els humans ens creiem els amos del planeta, però un simple virus ha aconseguit fer trontollar el nostre regnat. I això pot tornar a passar. ¿Què hem fet malament durant la pandèmia de la covid-19 i com hauríem d’organitzar-nos per respondre a la propera emergència que amenaci la salut de la humanitat? A través d’una lúcida anàlisi dels principals factors socials i científics d’aquesta crisi i amb les eines de la millor divulgació, l’autor ens ofereix les claus d’un necessari canvi de paradigma.

https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/llicons-d-una-pandemia/9788433916501/NCA_36

dissabte, 28 d’agost de 2021

La casa dels noms, de Colm Toibin

La idea és bona, però em sobta un estil que no sembla l'apropiat per endinsar-se en el món de la mitologia. No m'entusiasma


Per emprendre una operació literària com la que ha realitzat Colm Tóibín (Irlanda, 1955) a La casa dels noms, s’ha de ser un insensat o bé s’ha de tenir molta confiança en el propi talent. Tenint en compte que parlem d’un autor amb una extensa i reconeguda obra, no hi ha dubte que ens trobem davant d’un cas d’audàcia i no d’inconsciència. Els riscos, tanmateix, hi són. https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/reescriptura-dels-tragics-grecs_1_3850825.amp.html?__twitter_impression=true


diumenge, 22 d’agost de 2021

La força de la no violència, Judit Butler

La lluita no violenta és indissociable de la lluita contra les desigualtats socials.
La resposta a la violència del sistema  és interpretada com a violenta per l'Estat i els seus instruments: la legislació, la policia, els exèrcits...
La resposta no violenta ha de ser activa i pot ser agressiva...




Per Butler, l’agressivitat és inherent a la condició humana i el repte és canalitzar-la perquè sigui productiva en comptes de destructiva. Les tàctiques tradicionals de la no-violència no són passives, negar-se a obeir no és el mateix que quedar-se a casa i no fer res. 
https://www.nuvol.com/llibres/assaig/la-no-violencia-agressiva-de-judith-butler-105754

conferència de J Butler al CCCB
https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/letica-i-la-politica-de-la-no-violencia/228942

diumenge, 15 d’agost de 2021

Silencio administrativo, de Sara Mesa

Llegit en una horeta, d'aquelles coses que cal no oblidar. La injustícia, la profunda injustícia és molt a prop.



Esta es una historia real. La de una mujer sin hogar, discapacitada y enferma que trata de solicitar la renta mínima a la que tiene derecho según los optimistas mensajes de la administración y los medios. Pero el laberinto burocrático que debe recorrer para ello, los escollos y trabas con que tropieza y la crueldad de un sistema que exige más a quien menos tiene desembocan en la desesperación. Mientras tanto, los ciudadanos se quedan con la impresión contraria: hay montones de prestaciones y ayudas para los más pobres. «Privilegiados.» «Caraduras.» «Vagos.» Los prejuicios se acumulan. Este es uno de los comienzos de la aporofobia: el odio al pobre.

https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/silencio-administrativo/9788433916273/NCA_14



dimarts, 3 d’agost de 2021

El colibrí, de Sandro Veronesi

Un dels llibres que més m'ha agradat últimament. Un protagonista normal, castigat per les circumstàncies vitals, superant els problemes amb això que ara en diem resiliència. Una vida, una història narrada amb una perspectiva que va variant aamb alguns trets d'humor fins i tot.

 

Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.

El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.
https://periscopi.cat/llibre/antipoda/el-colibri



Una bellísima novela sobre el amor, la superación y el optimismo. Una lección de literatura y de vida merecedora del Premio Strega.

El colibrí es un pájaro menudo que tiene la capacidad de mantenerse en suspensión en el aire. A Marco Carrera, oftalmólogo que ejerce en Roma, de niño su madre lo llamaba colibrí por su escasa estatura. El problema de crecimiento se solucionó con inyecciones de hormonas, pero Marco ha continuado siendo un colibrí por su habilidad para seguir en el aire a pesar de las adversidades.

Un día lo visita en su consulta el psicoanalista de su mujer y, saltándose el secreto profesional, le advierte de que esta ha descubierto que sigue carteándose con un amor de juventud. No será el único conflicto al que tendrá que enfrentarse Marco: deberá cuidar de sus padres enfermos –él ingeniero, ella arquitecta–, que durante su infancia escenificaron una familia feliz que no lo era tanto; deberá tratar de reconciliarse con su hermano, que ahora vive en Estados Unidos, porque sobre ellos planea la sombra del final trágico de la hermana muchos años atrás, y también deberá hacerse cargo de su nieta cuando su hija, madre soltera, deje de poder hacerlo...

Toda una serie de infortunios y golpes del destino que Marco siempre sabrá cómo afrontar sin perder el ánimo... Esta es una novela sobre la vida y sus altibajos, sobre la resiliencia, la empatía y el amor. Siguiendo la capacidad ya demostrada en Caos calmo y Profecía para abordar el dolor y su superación, Sandro Veronesi nos ofrece una lección de literatura y de vitalismo. El resultado es una emocionante novela sobre la necesidad de mirar hacia el futuro con esperanza y vivir con intensidad hasta el final, sobre la importancia de mantenerse en alto como el colibrí.

https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/el-colibri/9788433980724/PN_1034

dilluns, 2 d’agost de 2021

Cap al tard, de Tessa Hadley

M'ho passo bé. M'agraden les peripècies vitals d'aquestes dues parelles londinenques, aquests dos amics i amigues que intercanvien rols. la perspectiva dels seixanta anys, poc freqüent en la nopvel·lística que conec me'ls apropa és clar.



L’Alexandr, la Christine, en Zachary i la Lydia han estat amics des que es van conèixer fa trenta anys. Tots dos matrimonis han tingut una vida còmoda i harmònica fins que, un vespre d’estiu, la mort inesperada d’en Zach ho trasbalsa tot: han perdut el més fort i generós dels quatre, la peça clau que mantenia el fràgil equilibri de la seva amistat. La Lydia es trasllada a casa de l’Alex i la Christine per mirar de refer-se, però aquesta gran pèrdua, en comptes d’unir-los més, reobre velles ferides i fa ressorgir pors i rancúnies oblidades.

La novel·la ofereix perspectives diferents sobre l’amor romàntic entre homes i dones. Ens obliga a preguntar-nos si els homes són capaços d’admirar i reconèixer intel·lectualment les dones i si elles encara es defineixen massa per les atencions i projeccions masculines. Cap al tard també mostra dues aproximacions diferents a la masculinitat i a la feminitat. La Lydia és la femme fatale, romàntica i decadent; la Christine, que s’ha fet adulta amb la Lydia, és més pràctica i reflexiva, en certa manera també empesa per la promesa de l’amor dels homes. En Zach i l’Alex, amics íntims com les dues dones, són la cara i la creu de la masculinitat.

https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-cap-al-tard-de-tessa-hadley/

'Cap al tard' (Edicions de 1984), de Tessa Hadley, és una novel·la de trets generacionals i metropolitans amb preocupacions metafísiques https://www.nuvol.com/llibres/cap-al-tard-recomencar-186797


diumenge, 1 d’agost de 2021

El otro lado de la esperanza / Haz lo que debas / Sole / Surge / Temporada de caza

 


Helsinki. El joven Khaled llega oculto en un barco de carga procedente de Siria. Mientras, un gris comercial llamado Wikström decide poner fin a su matrimonio y a su negocio, y abrir un decadente restaurante. Sus caminos se cruzarán y Wikström ofrecerá a Khaled techo, comida y trabajo. Pero el sueño del chico es encontrar a su hermana, que también huyó de Siria.

https://www.filmin.es/pelicula/el-otro-lado-de-la-esperanza





En Bedford Stuyvesant, uno de los barrios más humildes de Brooklyn, viven varias familias de raza negra, algunos hispanos, una pareja de comerciantes vietnamitas y una familia italoamericana que tiene una pizzería. Mookie, un chico que trabaja de repartidor de pizzas, conoce bien a los vecinos y es testigo privilegiado no sólo de la vida cotidiana del barrio, sino también de las tensiones y del racismo de algunos de sus habitantes.

https://www.filmin.es/pelicula/haz-lo-que-debas




Ermanno es un chico que pasa los días entre tragaperras y pequeños hurtos. Lena llega a Italia desde Polonia para vender a la niña que lleva en su seno y poder empezar así una nueva vida. Ermanno tiene que fingir que es el padre de la niña para permitir a su tío y a su mujer, que no pueden tener hijos, obtener la custodia a través de una adopción entre parientes. A la espera de que la niña llegue al mundo, crece un vínculo inesperado entre los dos jóvenes.

https://www.filmin.es/pelicula/sole?origin=searcher&origin-type=secondary

dimecres, 28 de juliol de 2021

La drecera, de Miquel Martín i Serra

Me'l deixa la Maria O. i l'encerta, i mira que jo amb els catalans...  No té res perquè en teoria m'hagi d'atraure especialment, però me l'empasso ràpid. La infància d'aquest noiet empordanès més o menys de la meva quinta (els referents futbolístics i musicals en són prova) m'enganxa.



El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida.https://periscopi.cat/escafandre/la-drecera


A través dels ulls d’un vailet, fills dels masovers d’un xalet de gent de Barcelona a l’Empordà transitarem per qüestions tan universals com la mort, l’amor (en el més ampli sentit de la paraula) i l’amistat. Ho fem sempre a través de la visió del narrador, un noiet que, per edat, viu totes aquestes qüestions per primera vegada, la seva mirada és neta de prejudicis, encara no ha tingut temps de fer-se’ls. El veurem créixer i com la seva manera de veure i viure la realitat va canviant. És un pas de cadència lenta, sense grans ensopegades. Veurem com el narrador fa el sempre complicat pas de la infantessa a l’adolescència: el descobriment del propi cos i la d’experimentar amb ell, del desig carnal, dels primers amors i les primeres atraccions sexuals que no sempre acaben de ser totalment clares.

Un dels canvis que experimenta i que més m’ha xocat, per bé, és la visió que té del món dels amos del xalet: primer es meravella de l’opulència i frisa per heretar la roba dels fills dels amos, enveja la seva piscina, les seves motos…, però amb el pas del temps i amb l’edat va canviant aquesta visió idíl·lica i pensa que no és més que una comèdia que serveix per tapar les seves misèries.

https://www.taradell.com/2021/01/04/critica-literaria-la-drecera-de-miquel-martin/

<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6053381/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>




diumenge, 25 de juliol de 2021

Napalm al cor, de Pol Guasch

Em costa molt, tot i que li reconec valor literari: la riquesa de llenguatge, l'estructura de trames alternes, la insinuació de llocs i personatges explicant-ne tan poc... T'imagines una pel·lícula i la imatge hauria ajudat...



En tot cas aquest tio és un crac i ho demostra amb aquest discurs.

«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador d’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.

Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà: la seva

.https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/napalm-al-cor/9788433915917/LA_83


El gran virus d’aquest llibre, però, és el lament. Guasch fa caure el lector al dia 900 després de l’explosió i la corrua de soldats rapats. Som en una casa familiar, embolcallada d’hort i d’arbres. Som en un esquitx de poble gairebé abandonat, on tot passa rere els vidres embromats de les finestres, en el murmuri contingut dels habitants que hi queden. A l’altra banda de la serra hi ha una gran ciutat, on hi viu, tot sol, Boris, l’amant del protagonista mig confinat que no té nom. Poques coses, de fet, tenen nom en aquesta novel·la. Només un riu, el Tet (que migparteix la Catalunya del Nord horitzontalment), i unes muntanyes, les Rocalloses (que fereixen en vertical durant cinc mil quilòmetres Amèrica del Nord); que Guasch anomena i posa de costat per assenyalar, només, potser, que som en un mapa impossible.

https://www.nuvol.com/llibres/napalm-al-cor-i-sang-a-hort-169743

diumenge, 18 de juliol de 2021

Hamnet, de Maggie o'Farrell

Suggerent història al voltant de Shakespeare sense anomenar-lo i fent protagonista la seva dona i donant el títol al seu fill. La O'Farrell sempre original.




Agnes, una muchacha peculiar que parece no rendir cuentas a nadie y que es capaz de crear misteriosos remedios con sencillas combinaciones de plantas, es la comidilla de Stratford, un pequeño pueblo de Inglaterra. Cuando conoce a un joven preceptor de latín igual de extraordinario que ella, se da cuenta enseguida de que están llamados a formar una familia. Pero su matrimonio se verá puesto a prueba, primero por sus parientes y después por una inesperada desgracia.

Partiendo de la historia familiar de Shakespeare, Maggie O’Farrell transita entre la ficción y la realidad para trazar una hipnótica recreación del suceso que inspiró una de las obras literarias más famosas de todos los tiempos. La autora, lejos de fijarse únicamente en los acontecimientos conocidos, reivindica con ternura las inolvidables figuras que habitan en los márgenes de la historia y ahonda en las pequeñas grandes cuestiones de cualquier existencia: la vida familiar, el afecto, el dolor y la pérdida. El resultado es una prodigiosa novela que ha cosechado un enorme éxito internacional y confirma a O’Farrell como una de las voces más brillantes de la literatura inglesa actual. http://www.librosdelasteroide.com/-hamnet



i després encara em vaig empassar el Hamlet de Laurence Olivier

https://www.filmin.es/pelicula/hamlet-1948


dimecres, 14 de juliol de 2021

El regne de les dones, de Txèkhov

Diré el de sempre: que els contes em deixen fred fins i tot quan són dels grans contistes. Potser només recordo els de Juan Rulfo que realment m'arribessin.


Amb només 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera i les dificultats de trobar un bon marit. L'Anna no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l'alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica --però que sap que la menyspreen pel seu origen--, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició


dimarts, 13 de juliol de 2021

L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert

L'últim passatge de Benjamin és  la travessa del coll de Banyuls i  una estada a una fonda de Portbou de mala mort  on ..mor. Ben explicat. Senzill. Correcte. Les Alberes d'aquest Umbert no estan malament però és que estic llegint Pla...



Setembre del 1940, Walter Benjamin forma part d’un petit grup que ha de passar d’amagat la frontera francoespanyola. Fugen de la Gestapo. Des que els nazis van arribar a França, la situació es va tornar insostenible a París, i ell va fugir a Marsella, on va aconseguir el visat, que, des d’Espanya, li ha de permetre  arribar a Lisboa i d’allà als EUA.

Mentre Walter Benjamin camina amb la càrrega d’una maleta a través de camins de muntanya, conversa amb els seus companys de travessia i recorda certs moments cabdals de la seva vida que han marcat la seva obra de pensador, crític i traductor: la infantesa, les seves amants, els seus amics –Ernst Bolch, Hanna Arendt, Adorno, entre d'altres–, l'estada a Eivissa el 1932, els camps de treball nazis.

https://www.grup62.cat/llibre-lultim-passatge-de-walter-benjamin/248932




Article d'Enric Umbert: Walter Benjamin, el despertar revolucionari
26 set. 2020
https://tempsarts.cat/general/walter-benjamin-el-despertar-revolucionari/

https://youtu.be/r9QQ4aVtrO8


divendres, 2 de juliol de 2021

Mestissa, de Maria Campbell

Un gran llibre. No sabia res de la història dels Mestissos del Canadà. Escrit els anys 70 hem tardat cinquanta anys a tenir-lo en aquest país nostre. Quantes històries d'injustícies desconegudes  queden pel món encara!

Mestissa és el primer llibre d’una activista del Canadà, filla d’aborígens i de colons europeus. Narra la infància i joventut de Maria Campbell, una dona que fa tentines per un món de minories. Víctima de l’opressió racial i de la seva condició mestissa, aquí blanca, allà índia, Campbell veu com la seva cultura es perd en nom del “progrés” i d’una societat que no suporta la diferència.
https://clubeditor.cat/llibres/mestissa/


The Red dress és un curt que va fer la Maria Cambell inspirat en la seva història:

https://youtu.be/aToBWJP_fT8


La veu de Maria Campbell és la de qui té una història per transmetre —una història que il·lustra les formes més diverses d’opressió colonial. La pobresa, la prostitució, el nomadisme forçat, les agressions dels homes, la segregació racial o l’addicció a les drogues i l’alcohol són omnipresents en el seu relat. En això, respon directament al que les societats occidentals descriuen com “la cicatriu postcolonial”. Al mateix temps que Campbell és massa blanca per als uns i massa índia per als altres: no és d’enlloc en un món de minories, enmig de la cruïllhttps://clubeditor.cat/mestissa-de-maria-campbell-mm-i/


dimarts, 29 de juny de 2021

No amarás, No matarás, El aficionado de Krzysztof Kieslowski

Dues coses apreciables de Kieslowski, que va ser famós pel Blau, el Roig i el Blanc a l'època quan anava als Verdi...

Especialment No amarás sobre la passió i l'enamorament sense motiu, purament sensitiu, que no físic.

Les escenes finals de No matarás impressionen, però per arribar-hi necessites un esforç important.


De fet de Kieslowski també vam veure fa poc El aficionado



Varsovia. Un taxista está lavando su coche. Jacek, un joven campesino de mirada turbia vaga por la ciudad. Piotr, un estudiante de Derecho, se prepara para hacer su último examen. Sus destinos se cruzan cuando Jacek coge un taxi para ir a los suburbios de la ciudad, donde asesina brutalmente al taxista golpeándolo con una piedra. La policía lo detiene y es condenado a muerte a pesar de los esfuerzos de Piotr, que se encarga del caso. https://www.filmin.es/pelicula/no-mataras-1988




Tomek, un joven trabajador de Correos, está obsesionado con Magda. Ella es una mujer sexy que vive en el apartamento de enfrente. Él cada noche la espía a través de su telescopio hasta que finalmente decide declararse. Al principio ella lo rechaza, pero finalmente inician una frenética relación sexual sin ningún tipo de compromiso por parte de ella. Tomek se da cuenta de sus sentimientos y al no verse correspondido intenta suicidarse y no lo consigue. Cuando regresa del hospital, se da cuenta que ahora es Magda la que vive totalmente obsesionada por él. https://www.filmin.es/pelicula/no-amaras

Filip Mosz es un obrero que descubre gracias a una súper 8 los poderes de las grabaciones cinematográficas. Destinada a grabar los primeros pasos de su bebé, la cámara se convierte en herramienta de exploración y análisis del mundo: fábricas, obreros, ciudades, poblaciones, recuerdos, relaciones de poder y trabajo A medida que Filip encuentra nuevos temas, el mundo cambia. Esta actividad lo aleja de su mujer, empeora su relación con su jefe y provoca rupturas y malentendidos. Tanto su vida privada como su vida social se vuelven inestables como si el cine influyera en la realidad. https://www.filmin.es/pelicula/el-aficionado-amator

dijous, 24 de juny de 2021

En el blanc, de Ken Follett

Buf!




La nit de Nadal, sota una nevada cada vegada més intensa, desapareixen del laboratori farmacèutic Oxenford unes mostres de virus letals. Mentrestant, sense sospitar fins a quin punt els seus fills volen treure profit de les investigacions, el director de recerca de l’empresa, Stanley Oxenford, es disposa a celebrar les festes en família en un lloc remot d’Escòcia. https://www.casadellibro.com/libro-en-el-blanc-butxaca/9788429757545/1065996?gclid=Cj0KCQjw2tCGBhCLARIsABJGmZ6LbHSFvACnebL-YzWlgWIYyGLz978EsCAXLKUKiJ10Kbpudl9CeuQaAkjaEALw_wcB

divendres, 18 de juny de 2021

Morfina / Su mejor historia

 

Adaptación del relato homónimo de Mijaíl Bulgákov, basado en la experiencia real del autor ruso, cuando siendo médico rural se volvió adicto a la droga tras prescribirse una pequeña dosis. Balabanov reconstruye la época en la que Bulgákov cae en brazos de la morfina, los años de la revolución rusa, y muestra el ejercicio de la medicina en ese periodo histórico. (FILMAFFINITY)


Un equipo cinematográfico británico recibe el encargo de hacer una película patriótica para levantar la moral de las tropas inglesas tras los bombardeos de la aviación nazi sobre Londres durante la Segunda Guerra Mundial. El problema surgirá cuando se desencadene una auténtica batalla de sexos. (FILMAFFINITY)





dissabte, 12 de juny de 2021

No escriuré la teva història, de Laia Fàbregas

M'agrada molt aquesta història i espero que no sigui només per la simpatia que sento per la meva ex-alumna. No s'està de res amb aquest doble viatge, des de la Dust Bowl dels anys 20 del segle passat i des del Los Angeles del segle XXI que porta avantpassats i descendents a coincidir al voltant d'un espai curiosíssim que és el Salton Lake, l'última ciutat americana sense llei. 

La rèplica del Raïm de la ira em sembla molt encertada, bons personatges, bons abandonaments, bona intriga de saber que tot ha d'acabar lligant però no veus per on...  de fet en tot el llibre el que menys m'agrada és l'episodi de l'accident i del gat i trobo que l'enigma de la noia desapareguda no queda ben resolt.



Quan en Dylan recupera el coneixement a la vora d’una carretera del desert californià, després d’un accident de moto, no sap què li ha passat, ni per què va descalç ni on és la Sarah, la noia que anava amb ell. Tampoc sospita que les respostes a aquestes preguntes tenen l’origen gairebé cent anys enrere, en una granja d’Oklahoma... No escriuré la teva història abraça tres generacions de la família Pont, des dels anys vint del segle passat fins a poc abans de la crisi del coronavirus, i els conflictes i les circumstàncies dramàtiques que els toca viure, que marquen, en l’actualitat, el retrobament tens i elèctric entre l’últim descendent, en Dylan, i la seva mare. 



https://youtu.be/krKFB5Qf3eE