Llum de febrer, d'Elizabeth Strout

Un plaer, la manera com Strout explica el fer-se gran d'Olive Kitteridge, sense posar-li el focus directament, de manera que ella és al mateix temps la història del seu món, del seu poble, dels seus veïns...

Eixuta, rondinaire i franca, i, malgrat tot, ha captivat els lectors d’arreu del món. Amb els anys, ¿s’ha endolcit l’Olive Kitteridge? Doncs encara té aquell caràcter feréstec i continua dient clarament el que pensa, però, a mesura que s’ha apropat a la vellesa, la vida li ha canviat. Quan menys s’ho espera, troba un últim company de viatge, al costat del qual seguim els seus intents d’entendre’s a si mateixa, la nova situació que viu i les persones que l’envolten.

Amb perspicàcia i empatia, Elizabeth Strout dona veu a un personatge únic que ens parla de la vida quotidiana de Crosby, el petit poble costaner de Maine on sembla que no passi mai res, tot teixint personatges delicats i complexos, però excepcionalment propers, les vides dels quals contenen un món sencer. Llum de febrer és una novel·la profundament commovedora sobre l’amor, la pèrdua, el penediment, les complexitats del matrimoni i el pas del temps.   https://edicions1984.cat/cataleg/llum-de-febrer/

 Strout, seguint passos de Sherwood Anderson, construeix una novel·la a partir d’històries, en aquest cas de les vides petites dels habitants de Crosby, un poblet de Maine, on retornem anys després, l’Olive ara té 80 anys, ja no està casada amb el farmacèutic del poble i s’ha casat amb un republicà que l’estima tal com és, sense filtres. L’Olive ja és gran però no ha renunciat a viure, sentir i sobretot a dir el que pensa i fer el que li ve de gust. En paraules de Strout, l’Olive és un personatge complex, però és que en el fons tots ho som. L’Olive sembla antipàtica, ja ho tenen les professores de matemàtiques, però en realitat és la més empàtica de tots els personatges. La construcció de la novel·la fa que els protagonistes siguin els habitants de Crosby, però de cop ella és allà rere una llauna de salsa de tomàquet del súper i aquest anar i venir pel llibre fa que l’Olive sigui un personatge polièdric ja que l’observem des de molts punts de vista i encara que a vegades sigui eixuta després la voldries abraçar.

https://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/113-2021/860-llum-de-febrer

Les hores greus, de Quim Torra

 "Compro el llibre d’en Quim Torra. El seu dietari de fa un any. Els mitjans n’han parlat molt i al FAQS l’entrevistaven i en comentaven els punts més impactants: les baralles polítiques, la seva soledat, les seves plorades… Sí, és força impactant! Em fa gràcia que, com jo feia amb el meu dietari d’aquells dies, comença sempre amb la menció de les xifres de contagiats i morts. No em quadra la sensació que vam tenir nosaltres d’estar confinats des del primer dia i en canvi ell es passa encara quinze dies reclamant el confinament, fins que no el concedeix el Govern d’Espanya. 

Discrepo del nacionalisme essencialista de Quim Torra, però humanament m’és un tio proper."

"Llegint en Quim Torra: s’agraeix la sinceritat, la humanitat, poc freqüents en els lideratges polítics. Traspua el seu nacionalisme essencialista noucentista (Llegeix Fabra, escolta Toldrà...). Mostra el dramàtic desgavell del govern de la Gene, reflex de la ferida immensa +que s’ha obert en el conjunt de l’independentisme i que arriba fins a la presó i ‘exili. Evidències del nacionalisme unitarista i inepte de Sánchez, Illa i PSOE. Incomprensió absoluta i a flor de pell del paper dels Comuns. Tot plegat com a llibre em sembla imprescindible. +Caldria tenir-lo en compte (no vol dir seguir els seus principis ni les seves propostes) per arreglar maneres, per modificar camins."  https://twitter.com/marticasares/status/1374644120686366721?s=20

El menyspreu, d'Alberto Moravia

M'hi porta el Toni, que em parla bé d'Alberto Moravia. Si una persona s'obsessiona en què la seva dona no se l'estima, ella acabarà no estimant-lo, oi? Ben trobat! Godard en va fer una versió on la Brigitte Bardot despista completament  .

Un día la actitud de Emilia revela a Ricardo que su esposa ha dejado de amarlo. ¿Por qué? Él entonces lo ignora, pero le anticipa al lector lo que averiguará al final: Emilia ha dejado de amarlo a raíz de un hecho banal. Tanto que el protagonista no atina ni a recordarlo. El lector sabe que se trata de un error de apreciación de Emilia, de un equívoco, de una tontería que podría resolverse hablando, lo cual provoca una angustia constante a lo largo de la narración porque el lector sabe que todo podría resolverse si Emilia se dignara en hacer algo tan sencillo hablar y decir qué le ha molestado. No ocurre así y, como siempre en la vida –por eso Moravia es un gran referente del realismo- lo que es se impone a lo que debe ser.http://librosyhumor.blogspot.com/2017/04/el-desprecio-alberto-moravia.html?m=1

https://youtu.be/eRgNLaTSbxM

Atrapa el viento, de Gaël Morel

Interessant el plantejament de la dona francesa que se'n va a treballar al Marroc i es troba tots els problemes de les diferències culturals, socials i econòmiques que no es pot fer veure que no existeixen.

La vida de Edith cambia radicalmente cuando la fábrica en la que lleva trabajando toda su vida le propone un plan social, ya que la van a deslocalizar a Tánger. La única alternativa que les queda a los trabajadores para evitar el paro es irse a Marruecos. Edith, sin compromisos, con un hijo trabajando lejos, es la única que acepta esta solución. Los primeros pasos en la nueva fábrica y en un país desconocido no van a ser fáciles. Por suerte, Edith consigue hacerse amiga de Mina, la dueña de la pensión en la que vive, y de su hijo. (FILMAFFINITY)

Tan aprop de la vida

 El deixo i em sap greu per la recomanació del Toni. Em sembla una palla mental en la que no entro de cap de les maneres

Un nou alumne, I, vol deixar enrere el seu passat i ingressa a l’Escola de la Vida, on es formen els líders de el futur. La formació d’I es basa en un conjunt d’aprenentatges que li han de permetre ser lliure, desplegar la seva creativitat i així poder reinventar-se. No obstant això, I aviat descobreix que a l’Escola de la Vida succeeixen fets estranys, inexplicables, com si la Vida, que la dirigeix, amagués les seves veritables intencions.

Mexican Bretzel i l'Excepció a Filmin