Confirmo que aquest museu m'agrada. I ara hi han fet una exposició on peces contemporànies "dialoguen" amb peces de la col·lecció. He de dir que sobretot el que m"hi agrada són les marededéus romàniques.
dijous, 29 de desembre del 2022
dimecres, 28 de desembre del 2022
La familia, de Sara Mesa
Diuen que és de les millors novelas de l'any en llengua castellana. La llegeixo fàcil, però sense passió.
«¡En esta familia no hay secretos!», proclama al inicio de este libro Damián, el padre, un hombre de ideas e ideales fijos obsesionado con la rectitud y la pedagogía. Pero esa casa sin secretos está en realidad llena de grietas, y la opresión que se respira entre sus paredes terminará creando vías de escape, códigos clandestinos, ocultaciones, fingimientos y mentiras. Formada por dos niñas, dos niños, una madre y un padre, esta familia en apariencia normal, de clase trabajadora y llena de buenas intenciones, es la protagonista de una novela coral que abarca varias décadas y en cuyas historias laten el deseo de libertad y la crítica a los pilares que tradicionalmente han sostenido, y todavía sostienen en gran medida, la institución familiar: autoritarismo y obediencia, vergüenza y silencio.
Elise i els nous partisans, de Dominique Grange i Tardi
https://youtu.be/_6625XxIc1U
Tardi i Dominique Grange signen una novel·la gràfica intensa i apassionant, amb ecos que ressonen avui amb més força que mai en una França encara esqueixada per la desigualtat i la injustícia.
L#Tardi i Dominique Grange signen una novel·la gràfica intensa i apassionant, amb ecos que ressonen avui amb més força que mai en una França encara esqueixada per la desigualtat i la injustícia.
L#Elise, una jove cantant de Lió que el 1958 arriba a París per provar sort, deixa enrere el món de l#espectacle arran del moviment contestatari del Maig del 68. Es nega a acceptar la «tornada a la normalitat» i s#afegeix al moviment de lluita contra l#explotació, la injustícia social i el racisme. Un recorregut atípic que ens porta des de la guerra d#Algèria fins als anys setanta, en el qual la protagonista s#encarna en unes il·lustracions vehements i en algun cas esgarrifoses.
Elise i els nous rebels enganxa el lector amb tota la força de l#experiència viscuda, barrejada amb elements de ficció, i segueix les passes d#una jove que es defineix ella mateixa com «compromesa per a tota la vida».
dimarts, 27 de desembre del 2022
La mort del pare, de Karl Ove Knausgård
Curiós, l'havia començat i deixat fa molts anys i tenia el record d'una narració molt detallista que es feia pesada però en aquesta segona lecura m'hi sento còmode i arribo al final i les escenes quotidianes d'un noi arrossegant unes bosses amb cerveses o de l'autor netejant la casa on el seu pare a mort alcoholitzat semblen qui sap què.
dilluns, 19 de desembre del 2022
La insuportable levedad del ser, de Milan Kundera
Deixar llibres a la pàgina 180 i mirar el final a la Viquipèdia
dimecres, 14 de desembre del 2022
La víctima, de Saul Bellow
La Marta em parla de Bellow perquè li'n parla Martin Amis. La novel·la m'interessa poc, tot i que l'acabo.
dijous, 8 de desembre del 2022
Les Geòrgiques, de Claude Simon
una novel·la experimetal, amb una barreja de narradors, m'interessa una estona, fins a la meitat
dilluns, 21 de novembre del 2022
Memòria de noia, d'Annie Ernaux
La voluntat de canviar, de bell hooks
bell hooks, amb minúscula, m'agrada molt quan explica com el patriarcat també afecta els homes i com, per tant, la lluita feminista és compartida.
“Tothom necessita estimar i ser estimat, fins i tot els homes. Però per conèixer l’amor, els homes han de poder veure les formes en què la cultura patriarcal els impedeix conèixer-se a si mateixos, estar en contacte amb els seus sentiments, estimar.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-la-voluntat-de-canviar-de-bell-hooks-o-sobre-la-masculinitat/https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-la-voluntat-de-canviar-de-bell-hooks-o-sobre-la-masculinitat/
Animal trist, de Monika Maron
Una bona novel.la amb un final esplèndid. Però sobretot aquest vel que tapa la realitat explicada, aquest anar i tornar cíclic que és potser el de la demència… Vellesa, amor, feminitat, Alemanya inel Mur.
Kn
A Animal Trist –obra traduïda al català per Carlota Gurt i publicada per Club Editor– la protagonista és una dona de la qual no se sap del cert l’edat perquè ella tampoc no la sap. Tota la novel·la és plena de dubtes espaciotemporals, i això és part de l’encant encegador de la història. Sabem que és vella, que potser té cent anys, i que ha treballat gairebé tota la seva vida sota un braquiosaure al Museu d’Història Natural del Berlín d’abans i després del mur.https://www.nuvol.com/llibres/braquiosaure-estima-braquiosaure-258358
dijous, 17 de novembre del 2022
Història de la música del segle XX (l'electrònica), de Pau riba
Hi passo estones esplèndides i em penso que no oblidaré que m'hagi mostrat l'estructura harmònica del rock
L’editorial Males Herbes publica el darrer llibre de Pau Riba que ja podem trobar a les llibreries i es presentarà només als mitjans de comunicació el proper dimecres 23 de març a la llibreria Calders. A la roda de premsa hi participaran l’artista i activista ciborg Neil Harbisson, Mercè March, l’escriptor Oriol Malet i els editors de Males Herbes.
El cantautor Pau Riba va estar escrivint al llarg dels últims 35 anys un llibre que en unes 500 pàgines resumeix la història de la música del segle XX. És una obra que barreja pensaments i reflexions històriques mentre ens ofereix un recorregut per la música del darrer segle que parteix de la invenció de l’electricitat i la possibilitat de controlar el so.
‘Història de la música del segle XX’ és el llegat intel·lectual de Pau Riba, és l’obra de tota una vida, un llibre en què l’autor reflexiona sobre la cultura juvenil, la contracultura, però també com el sistema les acaba assimilant per apropiar-se’n i fer-se-les pròpies. Aquesta és l’obra literària més ambiciosa del creador de ‘Dioptria’ que arriba just després de la seva mort el passat 6 de març. https://beteve.cat/cultura/llibre-postum-pau-riba-historia-musica/
dilluns, 14 de novembre del 2022
Laberint, de Burhan Sönmez
divendres, 4 de novembre del 2022
Argentina, 1985
Al cine, de veritat. Al de Vimbodí. En Joan i jo i quatre persones més.
dijous, 3 de novembre del 2022
dimarts, 1 de novembre del 2022
Jack , de Marilynne Robinson
La història de la lectura d'aquest llibre és una petita epopeia. Per dues em va semblar infumable i és que es passa cent pàgines en què no entens res. Però la confiança en Marilynne Robinson i l'estima per aquest raconet de món que eś Gilead m'hi porten per tercer cop i aleshores l'empenta ja és definitiva.
Un cementerio es un lugar extraño para enamorarse, pero lo cierto es que uno de los atractivos de esta novela de Marilynne Robinson es su imprudencia, su coraje, su amor por la contradicción, por lo que no debe de extrañarnos que el amor ocurra entre tumbas. Mala señal, la muerte es su testigo. En esa larga, hermosa escena en la que Jack y Della pasan una noche juntos al pie de los ángeles de piedra, paseándose entre los panteones a la luz de la luna, el lector puede percibir sus devaneos, sus tiras y aflojas, sus avances y sus retrasos, como si los diálogos definieran con su vaivén las diferencias que los separan y a la vez la fuerza de su atracción. No solo es que Jack sea blanco y Della negra, y que en el Sant Louis de los años cuarenta un beso interracial les podía costar la cárcel y el descrédito absoluto por parte de sus correspondientes comunidades, sino también que Jack no cree en Dios y Della es devota, y Jack es un mentiroso, un vagabundo, un canalla con tendencia a desaparecer cuando las cosas se ponen feas, y Della es su reverso, una maestra de escuela con bondad y carácter en las venas, la mujer que puede salvarle. https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210427/critica-jack-precuela-gilead-marilynne-robinson-11685167
dissabte, 22 d’octubre del 2022
El convit, de Plató
No es poden fer comentaris d’obra com aquesta. El subratllo tot, excepte la intervenció de Sòcrates, que, de sobte, es revela com un text insubratllable, inseleccioçnable. Mai saps si alò que t’acaba de dir no es revelarà al paràgraf següent com en un dubte com un error, com una mentida…
Acabo el llibre i se m’escapa en veu alta solitària un Boníssim! Així són els clàssics.
divendres, 21 d’octubre del 2022
Viatge d’hivern, d’Elfriede Jelineck
A la Beckett jo em pensava que això anava de Schubert! Sort que el Jorge ens convenç d’anar a a la presentació del llibre.
A mi em despista molt, la veritat
https://www.salabeckett.cat/espectacle/viatge-dhivern/
dijous, 20 d’octubre del 2022
.webp)
divendres, 14 d’octubre del 2022
La sort, de Juli Disla
Tot el que fan a la Beckett és bo.
La sort parla de l’experiència dels seus protagonistes, Juli Disla i Jaume Pérez, com a família homoparental i interracial. La peripècia emocional i vital del seu procés d’adopció, un llarg camí administratiu i judicial amb la finalitat de formar una família.
La sort és també un homenatge al seu fill, que li pugui servir com a Llibre de vida en un futur.
A través de la seva vivència íntima ens parlen de la diversitat, de quins són els models de família, de com vivim les qüestions racials, de quins són els referents, l’entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això.
dimarts, 11 d’octubre del 2022
A la llar, de Marilynne Robinson
Com m'ha agradat! He retornat a Gilead en el doble sentit perquè no només he retornar al poble fictici sinó que he retornat al llibre amb què M.R. inaugurava la trilogia
Amb la publicació d’A la llar, Edicions de 1984 completa el cicle de quatre novel·les que Marilynne Robinson ha dedicat a Gilead, un petit poble d’Iowa que representa els valors de certa vida rural dels Estats Units. Les altres tres obres són Gilead, Lila i Jack. Robinson hi relata la història de dues famílies, els Ames i els Boughton, des de diferents punts de vista i amb tècniques narratives diverses, cosa que converteix la tetralogia en un artefacte literari molt suggeridor. A més, la sèrie li serveix per a reflexionar sobre el paper de la Fe en la vida moderna i com és possible desenvolupar un particular sentit crític d’índole cristiana, sempre amb la història dels Estats Units com a rerefons, no debades també hi trobem una reflexió sobre l’ideal d’Amèrica.
https://www.nuvol.com/llibres/marilynne-robinson-variacions-sobre-la-gracia-264475
https://www.lavanguardia.com/cultura/20210707/7582531/marilynne-robinson-novela-obama-jack.html
dilluns, 10 d’octubre del 2022
La gata perduda, al Liceu
Dimecres hi ha l’estrena d’aquest espectacle tan curiós al Liceu, La gata perduda, en què ha participat la Núria. És una òpera, però és molt més: és un projecte molt ben pensat que uneix el Liceu i el Raval mitjançant la música, un projecte que crea un gran show per fer entrar la gent del barri, altemple de l’òpera, al lloc simbòlic de l’aristocràcia barcelonina, per fer-los participar en un espectacle dotat dels màxims recursos tècnics de què disposa el Liceu, escenografia, orquestra, lluminositat, sala impressionant. I l’òpera encarregada a la Victoria Szpunberg i l’Arnau Tordera juga amb aquesta intenció amb un text metafòric i social i una música que barreja estils clàssics i d’èlite amb els ritmes populars i moderns, de Mozart i Donizetti al rap, passant pel musical i la rumba .
Amb el plus que és aquesta història de la docusèrie de TV3 on participarà la Núria amb un paper important i amb la cirereta final que ens fa jugar-hi un paperet a nosaltres també.
El Liceu era ple de gom a gom, tot venut, d’un públic que s’evidenciava molt diferent de l’habitual i amb ganes boges de gaudir, aplaudir i participar en la festa. Era com, i vull que ho entengueu amb el sentit més positiu del terme, una gran festa de fi de curs on t’han vingut a veure tota la família i amics de l’escala. Un ambient molt espacial, mai viscut per a mi al Liceu després de més de 47 anys d’assistència pràcticament interrompuda a les seves temporades. Gent humil, de classe treballadora, molts immigrants i d’ètnies ben diverses, molta gent jove i molta canalla, Gent del Raval, sou molt bona gent, que diria l’ingenu foraster de Quim Masferrer. Persones amb conflictes diversos i precarietats múltiples, que conformen un barri molt vital i sempre marginat per la resta de la ciutat que el mira amb recel i por. Doncs bé tota aquesta immensa massa de dignitat feta barri omplien l’escenari del teatre (400 persones he llegit no sé on) i també majoritàriament les localitats des de primera fila del teatre fins als laterals extrems del cinquè pis, per veure’s representats en una obra ben curiosa i que amb el pretext dramàtic de la desaparició del gat de Botero que hi ha a la Rambla del Raval, vol aixecar un cant de protesta i dignitat, molt benintencionat d’optimisme, no exempt d’un cert “happyflowerisme” ingenu envoltat dels tòpics més tronats, però que intel·ligentment emprats esdevenen, com ha estat, no un èxit, una apoteosi indiscutible.
divendres, 7 d’octubre del 2022
Els anys d'Annie Ernaux
I després li han donat el Nobel!
«Les Années», ce sont de multiples thèmes abordés à travers le temps qui passe, un temps qui relie celui de l’immédiate après-guerre à la veille de l’élection présidentielle de Nicolas Sarkozy. Entre les deux, 12 images (qu’on ne verra pas) mais qui seront les marqueurs d’une époque – d'Annie Ernaux bébé, à Annie Ernaux en «femme mûre» en passant par la jeune fille studieuse, l’étudiante, l’épouse, la mère de famille, la professeure, l’amante et – bien que ne parlant pas de ses propres livres – «l’écrivain». C’est peut-être cela, le mystère de ce livre, on y parle de tout de façon distanciée par ce «on» indéfini, et en même temps il y est profondément question d’écriture et de la vie en écriture.
https://bibliobs.nouvelobs.com/romans/20080701.BIB1382/les-annees-d-039-annie-ernaux.html
dimecres, 28 de setembre del 2022
Distòcia, de Pilar Codony
Bones estones amb les vaques i la negació de la maternitat d'aquesta noia ramadera.
Aquesta és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades. https://www.laltraeditorial.cat/llibre/distocia/
https://cat.elpais.com/cat/2022/07/14/cultura/1657824415_780839.html
dissabte, 17 de setembre del 2022
Posseït
Un bon passeig per tota la poesia catalana del segle XX sobretot la que li agrada a ell i com més male>ïda millor
Al final quin poti-poti, quin totum revolutum
Passat de voltes i passat de moda. Massa anys 80
Foix: no tot allò que produeix un gran artista és sempre bo.
La poesia, de sempre —diu Roig—, és la cosa dels ‘feliços pocs’ i la poesia catalana del XX és la cosa dels només dos feliços: un gran poeta, J. V. Foix, i un lector, Gabriel Ferrater. I d’un savi irat i amarg: Carles Riba. https://cat.elpais.com/cat/2022/05/20/cultura/1653048105_689657.html
https://www.nuvol.com/llibres/assaig/albert-roig-a-la-pedrera-de-etna-262261
divendres, 16 de setembre del 2022
Arbre de l'oblit, de Nancy Huston
Agafat una mica de casualitat a la biblioteca m’agrada molt. El desarrelament, la no-integració, les dificultats dels membres d’aquesta família (d’aquestes famílies) no és només per fets objectius com les migracions o la religió o el pes de les tradicions i els orígens, sinó que tenen un conponent subjectiu, íntim per a cada un d’ells que t’enllaça estretament amb les seves vides.
Arbre de l'oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l'any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l'Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l'Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l'any 1945 i a Nou Hampshire l'any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d'aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d'una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s'esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present.
dimecres, 14 de setembre del 2022
El revers i l’anvers, d’Albert Camus
Relats curts de joventut molt autobiogràfics. E, sedueix especialment el poròleg en què C. , molts anys després, justifica la conveniència de publicar uns textos que li queden tan lluny.
El revers i l’anvers és la petita joia amb què va debutar Camus, publicada el 1937, de la qual l’autor no n’autoritzà la reedició fins al 1958, presentada aleshores amb un prefaci seu que també inclou aquesta acurada versió de Lleonard Muntaner, i on trobem el que ell identifica com «la meva font d’inspiració, la d’aquell món de pobresa i de llum on vaig viure molts anys enrere i el record del qual em preserva encara dels dos perills contraris que amenacen tot artista: el ressentiment i la satisfacció».
Camus es refereix als anys d’infantesa a l’Alger, a una vida austera però plena de sentit, a la veritat literària de les coses senzilles, com explica al conte “Entre sí i no”. Els contrastos també marquen el to de “A contracor”, on el protagonista ‒el mateix autor‒ passa de la crisi provocada pel desengany amorós al ressorgiment i al retrobament personal. No hi ha, com diu el títol de la darrera peça i també del llibre, “revers sense anvers”, «amor de viure sense desesperació de viure», confessa l’escriptor al prefaci.
La revolta de Camus és avui tan vigent com sempre.
Camus es refereix als anys d’infantesa a l’Alger, a una vida austera però plena de sentit, a la veritat literària de les coses senzilles, com explica al conte “Entre sí i no”. Els contrastos també marquen el to de “A contracor”, on el protagonista ‒el mateix autor‒ passa de la crisi provocada pel desengany amorós al ressorgiment i al retrobament personal. No hi ha, com diu el títol de la darrera peça i també del llibre, “revers sense anvers”, «amor de viure sense desesperació de viure», confessa l’escriptor al prefaci.
La revolta de Camus és avui tan vigent com sempre.
dimarts, 13 de setembre del 2022
dilluns, 5 de setembre del 2022
Filmin agost
Poca cosa, però bona:
Un nuevo mundo,
https://www.filmin.es/pelicula/un-nuevo-mundo?origin=searcher&origin-type=secondary
El veredicto
dissabte, 3 de setembre del 2022
Adeu a Berlín, de Christopher Isherwood
Em pensava que això seria Cabaret i és molt més. Això el fa molt més interessant. Els diversos relats que giren al voltant del mateix personatge dibuixen una bona xarxa de retrats i situacions del Berlín de la PreGuerra. Isherwood hi deixa caure d’una manera sibil·lina i fantàstica la seva homosexualitat.
Amb una prosa directa i despullada d’artificis, el narrador, un jove britànic que fa classes d’anglès a Berlín, ens ofereix una col·lecció d’instantànies d’una ciutat que viu els seus últims anys de disbauxa i frenesí mentre sent com s’acosta la tempesta del Tercer Reich.
Adiós a Berlín es un cuadro descriptivo del día a día de toda una serie de personajes con los que se va encontrando estos años de su estancia en Berlín. Isherwood dejaba atrás la pacata Inglaterra a la búsqueda de una libertad individual y sexual que le era imposible encontrar en su país, y en Berlín la encuentra nada más llegar. En contacto con todo lo que le ofrecía la ciudad, con la habilidad de estar y registrar para luego editar, Isherwood que era homosexual, en ningún momento tiene la necesidad de justificarlo o contarlo expresamente. Pasa naturalmente por éste hecho, como pasa con total naturalidad de compartir vivienda con una familia obrera, a confraternizar cordialmente con una familia de judíos acomodados y a relacionarse con todo tipo de personajes habituales del Berlín de los años treinta. La capacidad de adaptación de Isherwood, es efectivamente la de una cámara: mira, registra y positiva.
https://revistamito.com/el-berlin-de-chistopher-isherwood/
divendres, 2 de setembre del 2022
Vèncer la por. Vida Gabriel Ferrater, de Jordi Amat
Me l'empasso a Vimbodí. Irregular, però ja que la mateixa vida d'en Ferrater no va ser sempre especialment atractiva.
Tants coneguts! Tants llocs propers! Tantes històries sentides!
Mal editat. Quina porqueria de fotografies i quina falta de fotografies
Aquest i el "Posseït" em fan pensar en la poesia, el gènere que m'ha estat esquiu i atractiu a la vegada. Quines ganes de llegir-ne amb la condició d'entrar-hi!
Vèncer la por és un llibre escrit des d’un marc cultural espanyol i per a un lector culturalment espanyol, tot i que sembla que vulgui haver estat escrit malgrat aquest marc —amb la tranquil·litat que aquest marc provoca. I això hi és una cosa molt gran i una cosa molt petita al mateix temps: és molt gran perquè és el taló de fons de tot el llibre —molts cops tan de fons que es fa imperceptible o, directament, irrellevant—, i molt petita perquè gairebé mai és el tema principal del relat, cosa que permet fer una lectura que en prescindeixi gairebé del tot —o sense haver-ne de fer gaire cas.
https://lalectora.cat/2022/04/19/el-vencer-i-la-por/
Amat, a banda de la vida de Ferrater, ens ofereix un fresc, no sempre amable, del panorama editorial, polític i universitari. Un món universitari molt restringit a les classes privilegiades, aleshores. L’obra i la vida de Ferrater formen part d’un moment brillant i complicat de la represa de la cultura catalana, i, malgrat que alguns experts insisteixen que és més interessant el lingüista, l’assagista, el crític, al capdavall, avui, la figura del poeta sembla, per moltes raons, haver desenfocat la resta, tot i que, afortunadament, encara més en comparació amb d’altres autors, la seva variadíssima producció intel·lectual ha estat objecte d’una recuperació editorial acurada.https://www.llegir.cat/2022/06/critica-vencer-la-por-vida-de-gabriel-ferrater-jordi-amat/
divendres, 26 d’agost del 2022
Roger Mas, a l’Espluga
A l’Espluga sentim en Roger Mas amb la seva veu greu, el seu estil que transporta als anys de la Nova cançó, ben adaptada la cançó d’autor a la modernitat, tan per la temàtica, com per la musicalitat. A mi m’agrada
dilluns, 22 d’agost del 2022
Le journal d'un homme de trop, de Turguenev
També està bé aquest relat d’un home que explica en el seu llit de mort l’enamorament fallit en la seva joventut vers una aristòcrata que no li fa cas.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Journal_d%27un_homme_de_trop
diumenge, 21 d’agost del 2022
Un jeune héros, de Dostoievsky
Passa bé aquest Dostoievsky. un noiet d’onze anys enamorat d’una dama, i que fa el numeret d’enfilar-se a un cavall salvatge per guanyar-se la seva admiració.
Per què aquest ambient optimista i radiant d'alegria, en un autor que habitualment situa l'acció de les seves novel·les en el gris de la ciutat de Petersburg? Acusat d'una conspiració política, Dostoievski va passar una temporada a la presó, en unes condicions tan malsanes que fins i tot alguns dels seus companys de presó van preferir suïcidar-se.
Tot esperant el veredicte, l'escriptor es va refugiar en els somnis sobre tot allò amè, exultant, dolç i innocent. El resultat n'és El petit heroi. https://www.llibres.cat/llibres-de-narrativa-en-catala/291506-el-petit-heroi.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)