Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segle XXI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segle XXI. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 d’abril del 2026

Frontera, de Kapka Kassabova

Periodisme?     Novel·la ? Viatges? Autoficció? Cada cop em costa més classificar el que llegeixo. M'agrada molt la idea de la permeabilitat i difusió de les fronteres. I això dels Balcans és la hòstia!





Amb aquest extraordinari reportatge narratiu viatgem a una cruïlla geogràfica i cultural màgica. Potser el racó més desconegut d’Europa, una triple frontera on la història i el present del continent s’han jugat i continuen jugant-se per sota la taula. Benvinguts a Tràcia, on conflueixen el gresol de cultures de Bulgària, Grècia i Turquia, la segona frontera més transitada del món, un indret tan apassionant com (si no vas ben acompanyat) indesxifrable. Un paradís per als personatges més pintorescos: contrabandistes, poetes, hippies, militats tronats, refugiats, empresaris inversemblants... Un mirador des d’on entendre l’Europa que ens precedeix i la que ens pot esperar.

https://comanegra.com/es/espores/864-frontera-un-viatge-al-limit-deuropa-kapka-kassabova-traduccio-d-ariadna-pous.html?srsltid=AfmBOoohT3WsGO103CZicN9Z6eBvTcAPs-JpBwUnrMHabjgCCj3k4s7C



 https://youtu.be/Fl1D2-MunsE?is=XpdbYB-206x_ym8Q


https://youtu.be/irksd2oRzxM?is=_43RUDqWOWf_y7dz

dijous, 12 de febrer del 2026

El emperador de Alegría, de Ocean vuong

 Inacabat. Bon plantejament però quan als llibres no hi passa res em cansen.




Es verano en Alegría Este, un rincón de Nueva Inglaterra en el que el tiempo parece haberse detenido y los espíritus del pasado se pasean entre coches abandonados. Alegría se alza sobre una costra de tierra a lo largo del río Connecticut; sobre el río se alza un puente de carga que lleva el nombre del jefe wampanoag que lideró una rebelión para recuperar su territorio de manos de los puritanos; y sobre el puente se alza Hai, de diecinueve años, pasando una pierna sobre la barandilla tras haber decidido lanzarse desde treinta metros de altura. Y entonces, de repente, algo interrumpe lo que parecía inevitable: una voz al otro lado del río. Es Grazina, una anciana atrapada en los laberintos de la memoria, con recuerdos de una guerra lejana y de su Lituania natal. https://www.casadellibro.com/


divendres, 6 de febrer del 2026

Sofà gener

 Pel·lícules: 

Sirat , d'Oliver Laxe


O que arde, d'Oliver Laxe

2000 metros hasta Andriivka, de Mstyslav Chernov




Cosas pequeñas como estas, de Tim Mielants  https://www.filmin.es/pelicula/cosas-pequenas-como-estas


Kneecap, de Rich Peppiatt, https://www.filmin.es/pelicula/kneecap





Sèries: 

The gold https://www.filmin.es/serie/the-gold


dimarts, 30 de desembre del 2025

Caledonian road, d’Andrew o’Hagan

 Un senyor totxo que m’emoasso sense gaires dificultats ia això ja diu bastant de la novel.la. Una b9na descripció del Londres actual, una bona teranyina de personatges de totes les capes socials que convieuen peruqe s8enfronten en una lluita que és la de. CLasses, suposo , adaptada al segle XXI. 

Un retrat punyent de les classes socials, la política i els diners explicat a través del destí comú de cinc famílies.

Campbell Flynn, historiador de l’art i biògraf de Vermeer, sempre havia sabut que, quan la seva vida s’esfondrés, ho faria en públic. Com a expert en celebritats, ha gaudit d’una carrera fascinant envoltat d’oligarques i aristòcrates, dissenyadors de moda i artistes de prestigi, sempre còmode tant amb l’elit intel·lectual com amb el gran públic.

Però ara el món està canviant. Una xarxa de secrets i crims sortirà a la llum, i Campbell Flynn serà incapaç de protegir-se de la devastació que podria suposar l’exposició dels seus privilegis.

https://mesllibres.cat/ficcio/9719-caledonian-road-9788417353650.html


https://youtu.be/ZV21_t9Gc74?si=5ZzC_AMRjrVZEX4u 


“Campbell Flynn,(es)  el clásico hombre liberal bajo presión. Cree haber vivido una buena vida, estar en el lado correcto de la historia. Le gusta presentarse como feminista y antirracista. El drama llega cuando la siguiente generación lo señala con el dedo y le dice que también él es parte de un sistema corrupto. Porque ahora es un liberal que vive en una casa de 7 millones de libras. Podemos despreciar las guerras culturales, pero no podemos ignorar su mensaje central: ha surgido una generación que no tolerará la injusticia que nosotros hemos tolerado. Espero con ansias leer las novelas que escriben”. https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20250526/andrew-o-hagan-caledonian-road-entrevista-117751411



divendres, 5 de setembre del 2025

Teoria del joc, d’Arià Paco.

Lliçó d’antropologia sobre les relacions amoroses (poliamoroses es clar) i sexuals de l’actual postadolescència, dels vintarros de la pandèmia. Els seixantarros no els podem entendre es clar, però em penso que ni s’entenen entre ells.




Ernest, el protagonista, quiere narrar el deseo para alguien a quien ama, pero es incapaz de hacerlo sin caer en la autojustificación o la culpa. Convoca, pues, a una nueva voz, un narrador que explica su historia por él. Con este recurso, el lector descubre la historia del protagonista, desde el despertar sexual hasta la juventud en que se enamora de Aurora, con quien mantiene una relación que implica otras personas, como Gisela, madre de familia. Con el transcurso de su vida, el narrador refleja dos décadas de su generación (advenimiento de redes sociales, feminismo o discursos sobre el poliamor) desde el punto de vista del deseo masculino y heterosexual. “Cuando hay un cambio de valores en la sociedad, aparece el espacio de la literatura” afirma Paco, que se ha mostrado reacio hablar demasiado sobre la novela, “antes que escritor soy lector, y he escrito el libro que quería leer”, es decir, uno que aborda cuestiones sobre seducción y sexo cuando la masculinidad se está repensando. https://elpais.com/espana/catalunya/2025-01-20/aria-paco-gana-el-premi-llibres-anagrama-con-la-novela-teoria-del-joc.html?event_log=go


Arià Paco és un home que té ganes d’abordar els problemes de la seva generació. Si a Covarda, vella, tan salvatge (Amsterdam) l’escriptor feia un retrat de la societat globalitzada, amb personatges que marxaven a estudiar a fora i tornaven a la ciutat natal, ara amb Teoria del joc, premi Llibres Anagrama de novel·la, Paco se centra en l’educació sexual i afectiva dels protagonistes, marcada pel sentiment de culpa. En un context actual on l’última onada feminista ha condicionat la manera com entenem la sexualitat i el gènere,  el llibre de Paco ofereix paradoxalment un punt de vista poc explorat últimament, com és el de l’home heterosexual. https://www.nuvol.com/llibres/aria-paco-com-mes-es-polaritza-tot-mes-es-el-moment-de-la-literatura-423970


https://www.rtve.es/play/audios/son-4-dies/entrevista-aria-paco-autor-teoria-del-joc-premi-llibres-


anagrama-novel/16546156/https://youtu.be/tTl4N8kqzDk?feature=shared

dijous, 7 d’agost del 2025

La revelació de A.M.Homes

Un plantejament molt curiós, que em podria haver agradat molt, aquest grups de milionaris americans que viuen la victòria d’Obama com si fos la fi del ón i estan disposats a fer el que sigui, que no se sap exactament què és el que volen fer. I les històries de la família del Peix Grosn que de vegades són el que més m’interessa. Tot plegat se’m fa una mica llarg, però.

La revelación, la nueva novela de A. M. Homes (Washington D.C., 1961) resulta a la postre, y más habiendo asistido el devenir de la historia política americana, terrorífica, desconcertante, preocupante y delirante a la vez, y no por este mismo orden.

Aunque la novela comienza el miércoles 5 de noviembre de 2008, hay que admitir que tan solo se trata de un pequeño prólogo para entrar en situación, el día que de verdad da inicio esta historia es el martes 4 de noviembre de 2008 en Laramie County, Wyoming a las 6.08 h.

Justamente el día de las elecciones en Estados Unidos, sí, allí se vota un día entre semana, fue en 1845 cuando el Congreso de EEUU aprobó la Ley de Elecciones y dictaminó que el día de votación debía ser el primer martes del mes de noviembre del año electoral.

Ese día el Pez Gordo y Charlotte, su mujer, junto a su hija Meghan, madrugan para ser de los primeros en ejercer su derecho a voto. Los progenitores llevan años haciéndolo, pero para Meghan es su primera vez. Como dice ella misma: su pérdida de virginidad electoral.

Como republicanos de pro, son de esos que sueltan dinero para las campañas electorales, y más en esta, conocida como la Campaña de los 1000 millones, quieren ver a John McCain ganando y tomando el relevo de George W. Bush. Un poco por su simpatía hacia los republicanos pero un mucho por su odio a Barack Obamaun presidente negro y cuyo segundo nombre es Osama.

Cuál es su sorpresa, sentimiento inicial que desemboca en terror al día siguiente, cuando quien es finalmente elegido con una diferencia de diez votos, voto arriba, voto abajo, Barack Obama, el primer presidente afroamericano de la nación.

Es en este punto cuando Pez Gordo, desde su residencia en Palm Beach, se pone al frente de una potencial conspiración para restablecer el orden político en el país. Para ello convoca a varios colegas con grandes fortunas, algún viejo amigo de muy alto nivel en Washington, un juez y hasta un general de pasado y presente algo difuso y/o oscuro (que se asemeje al coronel Kurtz no da muy buena espina)

Los millonarios donantes del partido están tan alarmados que deciden tomar cartas en el asunto y actuar más pronto que tarde hasta las últimas consecuencias.

Sus maquinaciones son para manipular a la opinión pública, y llegado el momento, el Escriba no tiene familia y bien podría dar su vida por el país, llegarían a actuar directamente contra el gobierno salido de las urnas.

Pez Gordo ve como a su alrededor todo se desmorona. 

Charlotte tiene un problema serio de alcoholismo y decide por su cuenta y riesgo ingresar en una centro de rehabilitación para alcohólicos. Lo que deriva en una posible separación de Pez GordoCharlotte lleva desde su boda viviendo la vida de su marido, ya llegó el día en que empiece a vivir la suya.

Pero eso no es todo. Meghan, su hija adolescente, que está terminando sus estudios de secundaria en un elitista colegio privado y preparándose para entrar en la universidad, empieza a cuestionarse si las cosas son como se las han contado o toda su vida es una mentira (Pez Gordo y Charlotte tienen un secreto que sale a relucir en día de fin de año y desmorona la vida que hasta ahora llevaba Meghan)

Que Tony, padrino de Meghan sea gay y su pareja sea un hombre de color, también trastoca la idílica vida de Meghan, y más teniendo en cuenta que Tony es el confidente de Meghan en todo. Su trabajo en la Casa Blanca le ayuda a ello.

La prosa de Homes resulta magistral en la redacción de la historia, y sus rápidos y chispeantes diálogos, cruciales para comprobar que con humor todo se puede tragar. Pero resulta inquietante cómo Homes consigue que la realidad de lo explicado resulte tan perturbadora que se nos hiele la sonrisa en el rostro.

Es evidente que La revelación (que no diremos cuál es, para ello deberéis leer la novela hasta la última línea de su texto) es una gran novela, pero puede que resulte demasiado americana, tanto en su base como en su desarrollo. Tom Wolfe (1930 - 2018)me vino muchas veces a la memoria durante el transcurso de su lectura, pero por suerte el humor es universal y por mala suerte el terror también, así que da igual de donde procedas, reirás y temblarás por igual mientras leas Larevelación

Un relato cruel de las filias y las fobias de una sociedad estadounidense que aunque no resulta ser la mayoría, sí es la minoría que ostenta el poder (aunque se diga que éste es del pueblo) la élite blanca con su red de poder.

https://properaparadacultura.blogspot.com/2024/09/la-revelacion-la-revelacio-am-homes.html


dijous, 1 de maig del 2025

Un dia a la vida de l'Abed Salama de Nathan Thrall

En la línia de l'Apeirogon. El que més valoro és l'explicació de la diversitat que es dna  dins de cada un dels dos bàndols en litigi.

I l'integrisme de la societat palestina com a societat musulmana que és (ho sento).


https://periscopi.cat/llibre/astrolabi/un-dia-a-la-vida-de-l-abed-salama  L’Abed Salama busca el seu fill de cinc anys, en Milad, que ha anat d’excursió amb l’escola. El busca però no sap on trobar-lo, perquè l’autobús en què viatjava el nen ha tingut un accident i les víctimes han estat traslladades a diversos centres mèdics i hospitals de Jerusalem i Cisjordània. Durant les hores següents haurà de combatre la por i la incertesa mentre s’enfronta al silenci administratiu, als controls militars i a una infinitat de tràmits i obstacles burocràtics delirants que l’Estat d’Israel imposa als palestins de les zones ocupades.

Aquest reportatge estremidor entrellaça les vides de tots aquells, tant jueus com palestins, que es van veure implicats en el sinistre. Amb un enfocament lúcid i profund, Nathan Thrall ens mostra els detalls del sofisticat sistema de segregació que ofega la vida de milers de ciutadans palestins i en condiciona la llibertat.




dimarts, 29 d’abril del 2025

Els anys irrecuperables, de Jaume Asens

Molt interessant la història del naixement de la PAH, del 15M, de l'entrada d'Ada Colau i els Comuns a l'Ajuntament de Barcelona dels merders entre Sumar i Podemos...  L'Asens és el meu referent en moltes coses. Aquí se'm fa tan evident que és d'una altra generació, però.







divendres, 7 de març del 2025

Expulsió de Pau Miró a la Beckett

A la Beckett els Casares juguem al Qui és qui en aquest drama-comèdia amb germans que hereden la casa d’estiueig dels pares i que se senten expulsats dels ideals antics(que són els bons) per part d’aquest nou món de guiris i gentrificació. Ens ho passem bé però a mi se'm fa curta en el bon imal sentit de la paraula (noes fa gens pesada imanté sempre l'atenció però com si les coses no quedessin ben explicades)



Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.

Efectivament, Barcelona planteja la problemàtica social dels desnonaments, però ho fa al costat d’una defensa de la ideologia i de la imaginació. Miró admet que hi ha amargor en els seus personatges (una de les germanes, haurà decidit passar-se de bàndol i trobar la comoditat dels privilegiats), però hi deixa destil·lar una certa ironia i que l’esperança la porti la jove, és la que té una intuïció que ha d’haver-hi una solució.



Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.

https://www.salabeckett.cat/espectacle/expulsio/


Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2513028-pau-miro-revisita-barcelona-entre-l-amargor-i-la-ironia-a-expulsio.html

diumenge, 19 de maig del 2024

El preu que paguem, de David Grossman

 Un jueu pacifista i laic. Progressista. Accepta el crim de l'ocupació.  Algunes coses no les veig clares. Confon potser l'Estat d'Israel amb el poble jueu?


https://youtu.be/MosvQfMb1Ek?si=pdKcyL5SdE3pTH8s

 



dissabte, 2 de març del 2024

Filmin gener

 Oppenheimer , de Christopher Nolan https://www.filmaffinity.com/es/film294474.html

Bona, hi faria alguna objecció: potser massa complicada



20 dias en Mariupol de Mstyslav Chernov https://www.filmaffinity.com/es/film506443.html

documental molt interessant



Ultima noche en Milan , de Andrea Di Stefano https://www.filmin.es/pelicula/ultima-noche-en-milan?origin=searcher&origin-query=primary

Thriller que passa bé.


El origen del mal, de Sébastien Marnier https://www.filmin.es/pelicula/el-origen-del-mal?origin=searcher&origin-query=primary

Buenuuu



Mother , de Bong Joon-ho https://www.filmin.es/pelicula/mother?origin=searcher&origin-query=primary



Cantando bajo la lluvia , de Stanley Donen, Gene Kelly





Blow-up , de Michelangelo Antonioni



dimarts, 5 de setembre del 2023

El pit-roig de Jo Nesbø

Poc que me l’esperava, la pasió amb què endrapo aquesta novel·la policiaca, jo que en principi els tinc poca simpatia. . Plantejament magnific a cavall dels movimenmts neonazis del segle XXI i les vivències  contradictòries de la Noruega de la 2a Guerra Guerra Mundial amb els nazis. Resolució discutible.


El detectiu Harry Hole, acabat d'ascendir a inspector i relegat a feines d'oficina, es troba cara a cara amb la història més fosca del seu país, seguint la pista d'un rifle Märklin i d'una sèrie d'assassinats en què, tot i no estar relacionats entre si, s'hi va trobant sempre la mateixa gent. Ell no creu en les casualitats i tot plegat el porta, en una persecució contra rellotge, a dos punts clau: la Segona Guerra Mundial i el subconscient humà. A El pit-roig, Jo Nesbo aborda sense embuts un dels punts més foscos de la història de Noruega: la implicació del seu país amb el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial i l'ombra que encara avui plana sobre la seva consciència col·lectiva.  
https://www.grup62.cat/llibre-el-pit-roig/100635
 

dimecres, 4 de gener del 2023

Filmin desembre

 series:

Exterior noche

https://www.filmin.es/serie/exterior-noche

Autodefensa https://www.filmin.es/serie/autodefensa?origin=searcher&origin-query=primary 


Blinded


pelis 

Más allá de los dos minutos infinitos, de Junta Yamaguchi

https://www.filmin.es/pelicula/mas-alla-de-los-dos-minutos-infinitos

Bar Bahar. entre dos mundos

https://www.filmin.es/pelicula/bar-bahar-entre-dos-mundos

Cerca de tu enemigo

https://www.filmin.es/pelicula/cerca-de-tu-enemigo

dissabte, 12 de juny del 2021

No escriuré la teva història, de Laia Fàbregas

M'agrada molt aquesta història i espero que no sigui només per la simpatia que sento per la meva ex-alumna. No s'està de res amb aquest doble viatge, des de la Dust Bowl dels anys 20 del segle passat i des del Los Angeles del segle XXI que porta avantpassats i descendents a coincidir al voltant d'un espai curiosíssim que és el Salton Lake, l'última ciutat americana sense llei. 

La rèplica del Raïm de la ira em sembla molt encertada, bons personatges, bons abandonaments, bona intriga de saber que tot ha d'acabar lligant però no veus per on...  de fet en tot el llibre el que menys m'agrada és l'episodi de l'accident i del gat i trobo que l'enigma de la noia desapareguda no queda ben resolt.



Quan en Dylan recupera el coneixement a la vora d’una carretera del desert californià, després d’un accident de moto, no sap què li ha passat, ni per què va descalç ni on és la Sarah, la noia que anava amb ell. Tampoc sospita que les respostes a aquestes preguntes tenen l’origen gairebé cent anys enrere, en una granja d’Oklahoma... No escriuré la teva història abraça tres generacions de la família Pont, des dels anys vint del segle passat fins a poc abans de la crisi del coronavirus, i els conflictes i les circumstàncies dramàtiques que els toca viure, que marquen, en l’actualitat, el retrobament tens i elèctric entre l’últim descendent, en Dylan, i la seva mare. 



https://youtu.be/krKFB5Qf3eE

dimecres, 20 de gener del 2021

El banquet anual de la confraria d'enterramorts, de Mathias Enard

 Llenguatge i contingut delirant, exhuberant, barroc i de vegades excessiu, sobretot en la descripció del banquet. Però té l'encert de ser variat en els punts de vista amb moltes interrupcions que tranquil·litzen i el fan més lleuger i passable. La Roda de la Mort i de la Vida i barrejades amb la ruralitat del segle XXI...



El diari tragicòmic d’un estudiant d’an­tropologia que s’instal·la en un poblet francès s’entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d’amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la Mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de men­jar, beure i celebració als seus servidors més fidels. El pantagruèlic banquet anual de la Confraria d’enterramorts.

Mathias Enard fa esclatar les costures de la novel·la en aquesta obra multiforme, de força creadora desbordant, que a cavall de la prosa sumptuosa que li és característica, aquesta vegada també plena de joc i d’humor, aborda els neguits contemporanis i el passat més turbulent, homenat­ja un territori i una manera de viure i reivindica la mirada des de la perifèria per als grans temes universals.https://www.grup62.cat/llibre-el-banquet-anual-de-la-confraria-denterramorts/321177



dilluns, 4 de gener del 2021

Una casa de foc, de Francesc Serés

 Passen les hores com les pàgines, fàcils, però aquesta novel.la tan lloada d’en Serés és una petita decepció. La riquesa lèxica i literària de Una llengua de plom no apareix per enlloc i la història de les vivències d’aquest semiurbanita en el món rural garrotxí tenen, trobo, un interès força relatiu.



Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.


https://youtu.be/48-A6FkI2Zo


<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6072134/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

divendres, 18 de desembre del 2020

L'any del mico, de Patti Smith

Em costa entrar-hi al començament, aquest viatge semioníric (més Alícia al país de les meravelles, quants llibres figura que s'hi inspiren!, però aquest sí que porta referències molt directes) de la Patti Smith, un personatge simpàtic per dona-punki-cantant-culta-envellida-no estrella, però a poc a poc entenc el joc, la menció als amics moribunds i al pas del temps , aquestes referències culturitzades tan variades de Wagner a Kerouac (of course) a Dylan, a Baudelaire se m'emporten i l'acabo amb interès.


L’Any del Mico és el 2016 de Patti Smith, llegenda viva del rock. Un recorregut físic i oníric a través dels llocs i dels records durant un any sencer -enriquit amb un “epíleg de l’epíleg” escrit durant el confinament.

“Un cop vaig tenir set anys, aviat en tindré setanta”, cantusseja Patti Smith mentre puja les escales de casa. L’Any del Mico comença amb la pèrdua d’un gran amic. ¿Què fas quan la gent que estimes deserta de la realitat? En el cas de Patti Smith, llegeixes i escrius, interpretes signes, beus litres de cafè i fas centenars de quilòmetres d’Uber. I t’aventures a un viatge estrany. Com els de quan tenies vint anys, però amb un ritme encara més excèntric perquè en tens 69. I d’incògnit sense buscar-ho, perquè ningú et reconeix.

Patti Smith recorre el seu món per entendre’l de nou, les parades són les cases dels amics escampats i els llocs de què li parlen. Santa Cruz, Kentucky, Nova York, Lisboa, Tucson, el DF, l’Uluru, Blanes. Amb sorpresa, allò que tenia importància ja no en té i mentrestant s’obren camí noves preguntes.

https://clubeditor.cat/llibres/lany-del-mico/

entrevista a Martí Sales, el traductor:

diumenge, 6 de desembre del 2020

L'última humiliació, de Rea Galanaki

Un llibre "de ciutat". Aquest, d'Atenes. Passejada per la capital grega en plena crisi econòmica a partir de la mirada de dues dones velles que acaben convertides en unes "sense sostre". Em va enganxant a poc a poc.



Rea Galanaki al 3/24 amb en Graset:  https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/lescriptora-grega-rea-galanaki-ens-presenta-ledicio-en-catala-de-la-seva-novella-lultima-humiliacio/video/5916828/

divendres, 21 d’agost del 2020

Apuntes para un naufragio, de Davide Enia

Evocar i enfrontar-se als fantasmes propis, o als familiars mentre descrius, investigues o vius una situació ben diferent i fins i tot dramàtica potser no és del tot original. Fins i tot em sona que alguna illa ha estat escenari algun cop d’aquest doble repte. (relacions pares-fills, càncers...) En tot cas, aquí, Enia se’n surt prou bé. Primer em molesta una mica aquesta presència protagonista del narrador quan el que descriu és un fet que semblaria no admetre digressions. Però potser no aguantaríem el mal tràngol si no ho fes així. En tot cas no es tracta de construir un llibre més lleuger i passador! I la mort-vida individual és un bon contrast per entendre el valor de tanta mort col·lectiva, de tant de dolor, de tanta injustícia, de tanta merda de món, de sistema...


https://youtu.be/CdtCkMG8Ld8


Entrevista a Davide Enia: https://ojs.uv.es/index.php/zibaldone/article/view/7910/pdf



Pero Apuntes para un naufragio es algo más. El autor viaja a Lampedusa con su padre, cardiólogo ya retirado y aficionado a la fotografía. Los días que pasan en la isla en los viajes que realizan sirven para repasar y reforzar su relación, basada más en hechos que en palabras y plagada de recuerdos. También merece mencionarse al tío Beppe, hermano de su padre, también médico y ahora gravemente enfermo. La enfermedad ha servido para unir más todavía a su tío con su sobrino y a Beppe con su hermano. Esta parte está imbricada en el desarrollo de la narración y sirve para subrayar la necesidad de preocuparse por las personas concretas que uno conoce, el mayor tesoro que se tiene entre manos. https://adolfotorrecilla.blogspot.com/2020/07/apuntes-para-un-naufragio-de-davide-ena.html