Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ruralitat/pagesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ruralitat/pagesia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de gener del 2026

Des del sofà, desembre

 Sèries:

Condenados,   https://www.filmin.es/pelicula/condenados


What it feels like for a girl, https://www.filmin.es/serie/what-it-feels-like-for-a-girl



Pel·lícules:

La tierra prometida, de Nikolak Arcel, https://www.filmin.es/pelicula/la-tierra-prometida



La taronja mecànica, d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/la-naranja-mecanica



2001, una  odissea de l'espai d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/2001-una-odisea-del-espacio



Barry Lindon d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/barry-lyndon



La chaqueta metálica, d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/la-chaqueta-metalica



Cayo Largo , de John Huston  https://www.filmin.es/pelicula/cayo-largo




dimecres, 28 de setembre del 2022

Distòcia, de Pilar Codony

Bones estones amb les vaques i la negació de la maternitat d'aquesta noia ramadera.  




Aquesta és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.  https://www.laltraeditorial.cat/llibre/distocia/


...al cap i a la fi, la maternitat és el fil constant que serveix a Pilar Codony per lligar els dos territoris a través dels quals una veu narradora en tercera persona descabdella la trama: “La maternitat, com l’amor, com la guerra, com la mort, és un dels grans temes, i més ara que les dones són més visibles que mai.

https://cat.elpais.com/cat/2022/07/14/cultura/1657824415_780839.html





dijous, 2 de setembre del 2021

Filmin agost

Brett McBain, un granjero viudo de origen irlandés, vive con sus hijos en una zona pobre y desértica del Oeste americano. Ha preparado una fiesta de bienvenida para Jill, su futura esposa, que viene desde Nueva Orleáns. Pero cuando Jill llega se encuentra con que una banda de pistoleros los ha asesinado a todos.



Existe la teoría de que deberíamos nacer con una pequeña cantidad de alcohol en nuestra sangre, y que una ligera embriaguez abre nuestras mentes al mundo que nos rodea, disminuyendo nuestros problemas y aumentando nuestra creatividad. Animados por esa teoría, Martin y tres de sus amigos, todos ellos cansados profesores de secundaria, se embarcan en un experimento para mantener un nivel constante de intoxicación etílica a lo largo de su jornada laboral. Si Churchill ganó la II Guerra Mundial aturdido por el alcohol, ¿Quién sabe lo que unos pocos tragos podrían hacer por ellos y sus alumnos?







El Árbol de los Zuecos narra la dura vida de una comunidad de campesinos en el norte de Italia a finales del siglo XIX. Trabajaban las tierras de una granja de Lombardía. Todos sus bienes pertenecían al amo, que además se quedaba con dos tercios de la cosecha. En esta situación, cualquier acontecimiento se convertía en una gran fiesta: bodas, nacimientos y fiestas patronales, eran su única posibilidad de diversión, hasta que el amo puso fin a todo esto... comenzando así una época de maldad.  https://www.filmin.es/pelicula/el-arbol-de-los-zuecos?origin=searcher&origin-type=secondary
En las montañas de Afganistán, los niños pastores obedecen las reglas: controlar la manada y no frecuentar el sexo opuesto. Mientras que los niños están bromeando y se entrenan para alejar a los lobos, las chicas fuman a escondidas, juegan a casarse y se burlan de la pequeña Sediqa, considerada como maldita.   https://www.filmin.es/pelicula/wolf-and-sheep?origin=searcher&origin-type=primary
En 1985, tras un fallo del sistema eléctrico de la estación Salyut-7, que orbitaba la Tierra en piloto automático y sin tripulación, dos astronautas son enviados para acceder a la estación, reparar los sistemas eléctricos y regresar a la Tierra en una complicada y trepidante misión que se traslada a la pantalla mediante una dirección soberbia y un asombroso nivel técnico.  https://www.filmin.es/pelicula/salyut-7-heroes-en-el-espacio







A finales de la década de 1980, Qodrat, de 15 años, vive en las calles de Kabul y vende entradas de cine en el mercado negro. Es un gran fanático de Bollywood y se sueña despierto en algunas de sus escenas de películas favoritas. Un día, la policía lo lleva al orfanato soviético. Pero en Kabul la situación política está cambiando. Qodrat y todos los niños quieren defender su hogar.


A finales de la década de 1980, Qodrat, de 15 años, vive en las calles de Kabul y vende entradas de cine en el mercado negro. Es un gran fanático de Bollywood y se sueña despierto en algunas de sus escenas de películas favoritas. Un día, la policía lo lleva al orfanato soviético. Pero en Kabul la situación política está cambiando. Qodrat y todos los niños quieren defender su hogar.   https://www.filmin.es/pelicula/wild-rose?origin=searcher&origin-type=primary
Alexander Maier es un director financiero como lo desearía cualquier empresa: es obediente, inteligente, rápido y tan perfeccionista que no encuentra tiempo para conciliar su atormentada vida personal. Cuando un nuevo CEO llega como su superior, Maier le acepta, pero rápidamente empieza a sospechar de él. Una ácida batalla entre los dos estalla llevando a la compañía a una fallida salida a bolsa con Maier como chivo expiatorio.










dimecres, 20 de gener del 2021

El banquet anual de la confraria d'enterramorts, de Mathias Enard

 Llenguatge i contingut delirant, exhuberant, barroc i de vegades excessiu, sobretot en la descripció del banquet. Però té l'encert de ser variat en els punts de vista amb moltes interrupcions que tranquil·litzen i el fan més lleuger i passable. La Roda de la Mort i de la Vida i barrejades amb la ruralitat del segle XXI...



El diari tragicòmic d’un estudiant d’an­tropologia que s’instal·la en un poblet francès s’entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d’amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la Mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de men­jar, beure i celebració als seus servidors més fidels. El pantagruèlic banquet anual de la Confraria d’enterramorts.

Mathias Enard fa esclatar les costures de la novel·la en aquesta obra multiforme, de força creadora desbordant, que a cavall de la prosa sumptuosa que li és característica, aquesta vegada també plena de joc i d’humor, aborda els neguits contemporanis i el passat més turbulent, homenat­ja un territori i una manera de viure i reivindica la mirada des de la perifèria per als grans temes universals.https://www.grup62.cat/llibre-el-banquet-anual-de-la-confraria-denterramorts/321177



dilluns, 4 de gener del 2021

Una casa de foc, de Francesc Serés

 Passen les hores com les pàgines, fàcils, però aquesta novel.la tan lloada d’en Serés és una petita decepció. La riquesa lèxica i literària de Una llengua de plom no apareix per enlloc i la història de les vivències d’aquest semiurbanita en el món rural garrotxí tenen, trobo, un interès força relatiu.



Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.


https://youtu.be/48-A6FkI2Zo


<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6072134/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

diumenge, 27 de desembre del 2020

Distintas formas de mirar el agua, de Julio Llamazares

 Senzill i bé. Al final lectura ràpida.



En medio de un paisaje hermoso y desolador, la muerte del abuelo reúne a todos los miembros de una familia. Junto al pantano que anegó su hogar hace casi medio siglo y donde reposarán para siempre las cenizas de Domingo, cada uno reflexiona en silencio sobre su relación con él y con los demás, y sobre cómo el destierro marcó la existencia 

https://www.casadellibro.com/libro-distintas-formas-de-mirar-el-agua/9788420419176/2478306

diumenge, 20 de desembre del 2020

Una llengua de plom, de Francesc Serés

Francesc Serés vs. Marta Orriols. Novel·la difícil vs novel·la fàcil. Serés amb Una Llengua de plom em sembla magistral des del punt de vista lingüístic i d’originalitat de l’estructura de la trama i per com et transmet l’amor, la por, la pena pel territori, pel país, per la Vall. Orriols… està bé, però morts, banyes, Port de la Selva… tot massa proper. (de moment, estic a mitges, espero el gir argumental…), que bé notar com és de fluix un best-seller. Ep! I que me l’estic empassant aquest, eh!


Som a les acaballes del segle passat i, asseguts a la punta dels anys, mirem enrere i anem passant fulls que ens condueixen fins a uns inicis boirosos, uns temps que ja contenen les llavors de tot el que s’esdevindrà. Som al mig de la Vall, decorat immens per on transiten els personatges que habiten aquestes narracions, que malden per continuar-les una mica més; persones que, dècada rere dècada, es passen el testimoni d’una derrota sense final. Crònica implacable d’un temps que cau, Una llengua de plom esdevé un àlbum fotogràfic brillant i torbador d’un món que es va desfent, com si fos fang, sota els peus i ofereix al lector un magnífic festí literari esclatant i enlluernador.

http://www.quadernscrema.com/cataleg/una-llengua-de-plom/

Un d’aquests narradors és Francesc Serés (Saidí, 1972), que es presenta proveït d’ambició i d’un bagatge lingüístic que li permet aventurar-se en territoris no fressats. Empeltat de Rulfo i de Proust, Serés crea una vall que és mite i passat, centre i oasi, crueltat i transcendència. No hi ha cap personatge d’Una llengua de plom que es mantingui al llarg de les pàgines del llibre, ja que l’important és la terra: impermeable a mapes i a invasions, per damunt d’humans i d’humanismes perquè “només les coses que no canvien són de veritat”

https://www.vicencpagesjorda.net/cat/biografia_lector/Una_llengua_de_plom-Francesc_Seres.pdf

divendres, 16 d’octubre del 2020

Solitud, de Víctor Català

 Un plaer rellegirt Solitud, que vaig llegir fa molts molts anys. Llenguatge espectacular i un personatge molt ben definit, simbòlic, que defineix molt bé un feminisme avant-la lettre i una crítica social prou progressista venint de qui ve.




Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.https://lletra.uoc.edu/ca/obra/solitud-de-victor-catala/detall

dilluns, 7 de setembre del 2020

Dos Filmins sobre la terra i la misèria

Dues bones pel·lícules a Filmin: El prado, una molt bona versió cinematogràfica a partir del que deu ser una molt bona obra de teatre sobre la lluita d’un vell irlandès perquè no el desposseexin del camp que la seva família té arrendat des de fa dècades, i, en la línia, Lazzaro felice, també sobre la misèria i l’esclavatge pagès a la Itàlia profunda amb la mirada del neorealisme i amb el referenmt de Miracolo a Milano de qui recordo allò de Cinque deddi Cinque deddi! per la semblança de la mirada ingènua, estulta, mancada... 





diumenge, 24 de maig del 2020

Filminèfil!

 Molt pla seqüència però la història no val res.
curiosa aquesta trobada entre el restaurador de murals romànics, l'arqueòleg i  la guapa dona del pastor.
Dansa entre Israel i Los Angeles. Es despulla i fa performances i el nòvio d'aquí cap allà.








Escòcia, dona forta amb pare brutal i marit que podria ser el centre d'una història potent però la pel·lícula ja va massa de pressa.

dissabte, 9 de maig del 2020

Viatjant pel món


road movie, pare i fill, musulmans Crimea- Rússia-Ucraïna, quantes coses! però passa bé. https://www.filmin.es/pelicula/homeward












   https://www.filmin.es/pelicula/solo-nos-queda-bailar-and-then-we-danced  

  que bé la dansa georgiana, i aquest descobriment de la homosexualitat! 



https://www.filmin.es/pelicula/solo-nos-queda-bailar-and-then-we-danced.

Doncs sí! hi va haver una poetessa gitana i polonesa. I una fotografia filla de Béla Tarr...


https://www.filmin.es/pelicula/tierra-de-dios

Molt bé aquest descobriment de l'homosexualitat al mig de landscape anglès.

dimarts, 23 de juliol del 2019

Color de llet, de Nell Leyshon

Una petita joia. Una novel·la rural a l'Anglaterra del segle XIX on una noia empoderada que es diu ara explica l'opressió del pare a la granja i després la seva venda al vicari del poble. Entre Pedra de tartera i  aquella gal·lesa, la Rebecca Jones. Llenguatge fantàstic imitant la senzillesa de l'escriptura d'una noia que acaba de deixar l'analfabetisme.

I de nou, una editorial independent és un criteri. Gràcies L'Angle editorial.

La prova que el món de pagès serveix com a epicentre de qualsevol història tràgica.  (Manuel Lillo a El Temps)


És un panorama de dones embarassades en un cicle continu de violacions, embarassos i naixements de fills bords, com una fatalitat del destí. No explicarem què passa a la novel·la, simplement, cal constatar que, una vegada més -tant és Caterina Albert el 1898 o Nell Leyshon ara, sobre un fet ocorregut el 1831-, el fons de la història és el mateix: poderosos que agredeixen oprimits, molt especialment, homes que agredeixen dones. I sempre és una dona, una escriptora, la que parla d’aquests temes. Val molt la pena llegir Color de llet, amb una protagonista que aprèn a llegir i a escriure als 14 anys. I és capaç d’explicar als 15, amb una clarividència esfereïdora, amb una acceptació filla de segles d’opressió, en el moment decisiu de la seva vida, què li ha passat. I amb un final que si l’hagués llegit Català, tot i ser diferent del seu, li hauria fet fer un mig somriure. (Ll. A. Baulenas a l'Ara)

dimarts, 5 de març del 2019

La vida de la Rebecca Jones, d'Angharad Price

La vida de l'àvia de l'autora a la vall amagada de Maesglasau fa venir ganes d'un viatget a Gal·les. Es llegeix com un passeig que asserena i relaxa entre el verd i el blau i les  velles cases de camp.

Aquesta és la vall segons Internet:


 ...Angharad Price recrea la vida de una mujer en un valle de Gales. Se trata de un lugar que da pie a estampas idílicas, a cuadros de Constable, a imágenes de paz y de vida sin artificios. Allí los roles están bien cimentados y para ser algo feliz, pues no alcanzará la felicidad plena en ningún momento, o al menos no se apunta a ello, basta con la aceptación: la mujer es ama de casa y el pilar de la familia... (Culturamas)


Qui és Rebecca Jones?
Rebecca Jones era la germana del meu avi, Bob Jones. Van tenir tres germans més que van néixer cecs i això va fer que la seva infantesa fos força inusual. Els tres nens vidents, Gruffydd, Lewis i William, van ser enviats a una escola per a nens cecs per tal que poguessin desenvolupar les habilitats que els feien falta per tirar endavant. Gràcies a això van aconseguir sobreposar-se i, fins i tot, van arribar a ser persones cèlebres. Gruffydd, per exemple, va ser vicari a Londres, Lewis va convertir-se en pintor i William feia de lingüista, traduint textos en braille. Però, perquè això fos possible, Bob i Rebecca van haver de quedar-se a la granja, treballant per a la família.  
...