Sofà abril

 Pel·lícules

Valor  sentimental, de Joachim Trier  https://www.filmin.es/pelicula/valor-sentimental

Harakiri 

Sèries: 

L'optimista d'E.M. Delafield

 Me'l deixa la Laia sense entusiasmes i, en canvi, m'entra molt fàcilment i em sedueix. Aire de novel·la victoriana en l'Anglaterra d'entreguerres: família de classe mitja, capellà vidu amb diversos fills i filles, amb amics, novios i enrenous, amb molta religiositat... M'ho passo molt bé.

El escritor Owen Quentillian regresa a la casa rural de su tutor de la infancia, el canónigo Morchard, luego de dos años en la guerra. Lo encuentra allí junto a sus hijos, ya adultos, como si nada hubiera cambiado. Pero el tirante régimen de obediencia doméstica establecido por Morchard, y sostenido sobre la base de un optimismo exasperante, una retórica florida y un autoritarismo disfrazado de rectitud, muestra pronto sus fisuras. La llegada de Quentillian desencadena en la familia una serie de cambios que, como un búmeran, impactan también en la defensiva postura cínica del escritor ante la vida.


Estupenda representación del estertor de la moral victoriana y sutilmente irónica respecto de las modas de entreguerras, El optimista se lee sobre todo como una moderna comedia de costumbres y, en la senda de Jane Austen, nos deja un elenco memorable de personajes y agudas reflexiones sobre el carácter inevitable, y hasta deseable, de los cambios.

https://www.txalaparta.eus/es/libros/el-optimista?srsltid=AfmBOoqS6b26hXivxsYdkKrilEpgwa5Kr86F31cr9fOFBoG89cZAuea8

El secreto de la fuerza sobrehumana d' Alison Bechtel

Boníssim. Lesbianisme, orientalisme, addicció a l'esport, relacions familiars, amb un dibuix agradable, encara millor que el de les novel·les gràfiques anteriors de la Bechtel

...De este modo, y aunque pueda parecer por momentos que el secreto de la fuerza sobrehumana no es más que un pretexto para que la autora narre toda su vida con sumo detalle a través de su sostenida obsesión por el ejercicio físico, lo cierto es que acabamos descubriendo que cada una de las cuestiones existenciales que aquí se plantean nacen y conviven junto al llamativo título de la obra: descubrir el secreto de la vida sobrehumana significa descubrir cómo trascender la propia humanidad. Cómo trascender, por ende, las limitaciones a las que nos somete. Las dudas, el miedo, la decadencia… La mera posibilidad de fracasar desaparece. La perfección deja de ser algo a lo que solo se puede aspirar....

https://www.zonanegativa.com/el-secreto-de-la-fuerza-sobrehumana/

La Romería, de Carla Simón

 M’agrada molt el final oniric. En general m’agrada mes queles altres de la CarlaSimon quee no m’havien semblat a l’altura del seu reconeixement.

https://youtu.be/AafBPL156-M?si=MbIuAb1WWTjJQ3Ey

Marina viaja a Vigo para conocer a la familia de su padre biológico, que murió de sida, al igual que su madre, cuando ella era muy pequeña. A través de los encuentros con sus tíos, tías y abuelos, la joven intenta reconstruir un relato de sus padres, pero todos sienten demasiada vergüenza hacia los conflictos de drogas de la pareja, algo que Marina les recuerda con su presencia. Será la historia de amor adolescente que vive con su primo lo que le permite reimaginar a sus padres y conectar con ellos. De esta forma, inventa un cuento, gracias al diario de su madre, que la libera del estigma que su familia siente por ellos y cumple el deseo de entender el pasado... Película sobre la memoria familiar que cierra la trilogía de su directora, compuesta por 'Verano 1993' y 'Alcarràs'. https://www.filmaffinity.com/es/film162277.html

Estimat Michele, de Natalia Ginzburg

Bé, m'agrada aquest relat semiespistolar i semicoral sobre la joventut italiana dels anys 70s. Una geeració una mica per sobre de la meva amb qui ja comparteixo certs preocupcions, maneres de viures i pensar malgrat totes les distàncies. 

 Estimat Michele (1976) ens submergeix en les esquerdes d’una família marcada per l’absència, el silenci i la distància. Aquesta novel·la epistolar retrata la relació difícil i dolorosa entre una mare, Adriana, i el seu fill Michele, que ha fugit a l’estranger perseguit per motius polítics. A través d’un mosaic de cartes i fragments narratius, Ginzburg dibuixa un grup de personatges que, malgrat la fredor aparent, bateguen d’enyor i desig de comprensió.

Ambientada en la Roma dels anys setanta, explora la soledat, la incomunicació i la frustració dels vincles familiars: Michele es manté lluny i en silenci, mentre els altres —la mare, els amics, els germans— escriuen per omplir el buit, per mirar d’estimar-lo, per fer-li arribar una mica de llum. Ginzburg converteix aquest gest íntim en un retrat colpidor d’allò que és profundament humà: la dificultat de dir-se les coses.

Filmin (Març)

Emilia Pérez, de Jacques Audiard

Cuando cae el otoño, de François Ozon

Sèries: 

Soviet jeans 

Twin peaks, de David Lynch 

Expulsió de Pau Miró a la Beckett

A la Beckett els Casares juguem al Qui és qui en aquest drama-comèdia amb germans que hereden la casa d’estiueig dels pares i que se senten expulsats dels ideals antics(que són els bons) per part d’aquest nou món de guiris i gentrificació. Ens ho passem bé però a mi se'm fa curta en el bon imal sentit de la paraula (noes fa gens pesada imanté sempre l'atenció però com si les coses no quedessin ben explicades)

Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.

Efectivament, Barcelona planteja la problemàtica social dels desnonaments, però ho fa al costat d’una defensa de la ideologia i de la imaginació. Miró admet que hi ha amargor en els seus personatges (una de les germanes, haurà decidit passar-se de bàndol i trobar la comoditat dels privilegiats), però hi deixa destil·lar una certa ironia i que l’esperança la porti la jove, és la que té una intuïció que ha d’haver-hi una solució.

Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.

Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.

https://www.salabeckett.cat/espectacle/expulsio/

Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2513028-pau-miro-revisita-barcelona-entre-l-amargor-i-la-ironia-a-expulsio.html

Filmin setembre

Pel·lis: 

Incendis, de Denis Villeneuve 

Vermeer, de Suzanne Raes 

De tal padre tal hijo, de Hirokazu Kore-eda 

Dance first, de James Marsh

Divertimento , de Marie-Castille Mention-Schaar

La gavina, de Txhèkhov

 Al Lliure, amb tot a la penya de Vimbodí. A mi m'agrada. El debat és si l'adaptació traeix l'original o li fa perdre coses importants, però als que no hem llegit l'original ens és igual

El texto de La gavina trata, principalmente, sobre la latencia de un cambio generacional (especialmente, a nivel artístico), la necesidad de amar y de sentirse realizado y en donde, de forma no muy subliminal, se desmonta el concepto de la idealización (del arte, del amor).

Toda esa esencia permanece vigente en el espíritu de esta versión adaptada por el director quien, con gran maestría, ha modernizado las líneas de la dramaturgia (trabajo del propio Manrique, junto a Cristina Genebat y Marc Artigau) pero ha mantenido a los personajes principales, sus pesares, su sentir. Chéjov incide, además, en sus obras (y en La gavina también pasa) en el disconformismo del ser humano ante lo que no nos gusta pero, a la vez, en la desesperanza por el cambio de eso que nos contraria. Y así es como esta dramaturgia de hace casi 130 años pero tan actual, tan universal, lo expone.

https://enplatea.com/?p=41640

El zoo de vidre, de Tennessee Williams

A mi em va semblar molt passada de moda.

 

La propuesta arranca desde la perspectiva de un ensayo general de la obra donde el director hace las veces de narrador y de actor y así es como se nos introduce en la vida de la familia Wingfield. Una madre que ha sido abandonada por su marido y que se alimenta tanto de la nostalgia como de las expectativas futuras no realistas para sus hijos. Tom, el hijo pequeño, quien trabaja en un almacén por obligación, sobrevive escribiendo poesía y buscando la manera de huir del hogar familiar. Y Laura, recluida y acomplejada, más por una barrera mental que por el impedimento físico que realmente tiene, subsiste a la vida sumergida en un diminuto mundo de figuritas de cristal.

Filmin maig

Pel·lis:

Juegos salvajes , de John McNaughton  https://www.filmaffinity.com/es/film777577.html

La zona de interés , de Jonathan Glazer   https://www.filmin.es/pelicula/la-zona-de-interes?origin=searcher&origin-query=primary

Falcon Lake , de Charlotte Le Bon  https://www.filmin.es/pelicula/falcon-lake?origin=searcher&origin-query=primary

Las cuatro hijas de  Kaouther Ben Hania https://www.filmin.es/pelicula/las-cuatro-hijas?origin=searcher&origin-query=primary

Mientras seas tú , de Claudia Pinto Emperador  https://www.filmin.es/pelicula/mientras-seas-tu?origin=searcher&origin-query=primary

Cap al far, de Virginia Woolf

Quina meravella! Com el gaudeixo! Els pensaments de la sra Ramsey i els seus  familiars i amfitrions són un exemple de monòleg  interior molt ben portat. Un camí amb certesdificultats però salvables i fet de goig literari.

En aquesta novel·la, Woolf retrata tres moments diferents dels estius que la família Ramsay passa a l’illa escocesa de Skye, entre els anys 1910 i 1920, per reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes, la naturalesa de l’art, el paper de la dona dins de la família, la càrrega mental o la subjectivitat de l’individu, i ho fa amb la seva veu poètica tan singular, amb aquest torrent de pensament que caracteritza els monòlegs interiors dels seus personatges.  https://lacasadelsclassics.cat/product/cap-al-far/

Els meus dies a la llibreria Morisaki, de Satoshi Yagusawa

Els japonesos sovint tenen aquest punt de llibres d'autoavaluació, de filosofia barata. Potser és un punt de vista molt occidental, molt racional, ja ho sé, però és el meu.

Perduda enmig de Jinbo-cho, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, paradís dels lectors, hi ha la petita llibreria Morisaki, que ha estat regentada per la família de Takako durant tres generacions. És el regne de Satoru, l’oncle excèntric de Takako, entusiasta i una mica desequilibrat, que dedica la vida als llibres i a Morisaki, sobretot després que la seva dona l’abandonés. Takako, en canvi, es troba en una espiral de caos i depressió que li ha costat les amistats i la feina des que Hideaki, l’home del qual estava enamorada, li digués que s’havia promès amb una altra dona.

L'’oferta del seu oncle, que necessita ajuda a la llibreria, no pot arribar en un moment millor per capgirar completament la seva vida. De sobte, Takako, que no ha estat mai una gran lectora, viu envoltada de llibres i discuteix amb entusiasme sobre literatura, alhora que descobreix una nova passió. https://www.navonaed.com/ca/libro/els-meus-dies-a-la-llibreria-morisaki_145761/

Un jardí de delícies terrenals, de Joyce carol Oates

Això sí que és un novel·lot! Quin personatge! Quina manera d'explicar-ho! 

Un jardí de delícies terrenals és la primera novel·la del quartet Wonderland de Joyce Carol Oates, una veritable odissea narrativa que explora les diferents vides i classes socials dels Estats Units d’Amèrica amb tota la seva complexitat. En aquest primer i brillant capítol, Oates presenta una de les seves heroïnes més memorables, Clara Walpole, la filla d’uns grangers emigrants que tenen els seus orígens a les àrides i implacables terres de Kentucky. Desesperada per escapar d’una existència atzarosa plena de violència i de pobresa, la Clara té la determinació de no repetir els errors de la seva mare. Per això lluita aferrissadament per la seva independència en les relacions que estableix amb homes molt diferents: el seu pare, un home fet a si mateix i amarat de ressentiment; el misteriós Lowry, que rescata la Clara quan tot just és una adolescent i li ofereix una primera porta a l’amor; en Revere, un ric propietari de terres que proporciona una estabilitat a la nostra protagonista; i en Swan, el fill de la Clara, que pateix les càrregues psicològiques i espirituals de les ambicions frustrades de la seva mare. Un jardí de delícies terrenals és una obra mestra destinada a perdurar d’una de les millors escriptores nord-americanes, un autèntic monument que enceta el que ha acabat erigint-se com una de les sagues més ambicioses de la història de la novel·lística mundial.

https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/un-jardi-de-delicies-terrenals/

El títol de la novel·la està extret del quadre El jardí de les delícies del Bosco, però en lloc de passar de l’Edèn a l’infern, el protagonista d’Oates viatja des de l’infern d’un campament d’emigrants a través d’una existència incerta fins a un Edèn econòmic i social, representat per la granja de Curt Revere. I com passava en el jardí del quadre, aquest també conrea les llavors de la seva pròpia destrucció. Topografies violentes en una novel·lassa que també analitza la desintegració de la família nord-americana a partir d’una magnífica capacitat de donar una visió cinemascòpica de la seva Amèrica. Els temes clau de la literatura de Joyce Carol Oates esdevenen sempre pretextos per analitzar el seu país de manera implacable i crua: les dures condicions de la vida rural, els abusos sexuals, l’afany de poder, el desenvolupament emocional de dones valentes o el terror sobrenatural. 

https://www.nuvol.com/llibres/travessar-el-desert-amb-joyce-carol-oates-339008

Filmin desembre

 Broker, de Hirokazu Kore-eda 

·

Nunca llueve en California, de Jamie Dack

 

Creatura, d'Elena Martín Gimeno 

Un asunto de familia de Hirokazu Kore-eda

Filmin novembre

Els anys del super 8 d’Annie Ernaux 

Mr Jones, d’Agnieszka Holland 

En el nom del pare, de Jim DSheridan 

Sofia, de Meryem Benm’Barek-Aloïsi 

Las dos vidas de Penélope , de Judith Vanistendael

Un molt bon còmic, amb una història força impactant sense caure en tenebrismes ni en drames catastròfics. Una metgessa francesa es debat entre l'obligació i el compromís ètic i professional de la seva feina a Síria i el compromís ètic i personal d'atendre la seva família i en especial la seva filla. Bo. Bo.

Penélope es cirujana y pasa la mayor parte del tiempo en países en guerra tratando de salvar vidas en misiones humanitarias. Cuando vuelve a casa, se reencuentra con un marido cariñoso, una hija adorable y un hogar acogedor.

Sin embargo, estos retornos cada vez son más difíciles para Penélope: ¿cómo puedes centrarte en el día a día cuando piensas constantemente en los muertos que se han quedado atrás? Penélope no puede evitar sentirse cada vez más inadaptada, más fuera de lugar.

Una profunda y desgarradora reflexión sobre la maternidad, la familia, la vocación y la dedicación en el trabajo.

Judith Vanistendael, también la dibujante de Salto, con guion de Mark Bellido (Astiberri, 2019), se muestra aquí como autora completa en la que es la obra más personal y ambiciosa de su carrera.

https://www.blogger.com/blog/post/edit/1123974945222554755/6087320676400573379

Ai, William, de Elizabeth Strout

Una vida són moltes coses. Una parella és el doble de coses i per tant aquí hi ha dolor, separacions, camp ciutat,  família , orígens… El que és curiós aquí és que la cosa se centri en la relació amistosa amb un ex.

Llàstina de recordar tan poc de l'Em dic Lucy Burton.

Però aquesta generació actual de dones novel.listes anglosaxones està molt bé. (La O’Farrell,  la Robinsonn…)

La Lucy Barton, mare de dues filles adultes i vídua des de fa poc, és una escriptora d’èxit que viu a Nova York. Malgrat la seva separació, encara manté l’amistat amb en William, el seu primer marit i confident durant molt de temps. Tot recordant els anys d’universitat, el naixement de les filles, la dolorosa dissolució del seu matrimoni i les vides que van construir amb altres persones, ens endinsem en una relació de dècades tendra i complexa. Ai, William! copsa l’alegria i la tristesa de veure com els fills creixen i fan la seva; de descobrir secrets familiars que alteren tot el que ens pensem que sabem sobre els qui ens envolten, i la manera en què les persones vivim i estimem, contra tot pronòstic. https://www.casadellibro.com/libro-ai-william/9788418858048/12728699

La familia, de Sara Mesa

 Diuen que és de les millors novelas de l'any en llengua castellana. La llegeixo fàcil, però sense passió.

«¡En esta familia no hay secretos!», proclama al inicio de este libro Damián, el padre, un hombre de ideas e ideales fijos obsesionado con la rectitud y la pedagogía. Pero esa casa sin secretos está en realidad llena de grietas, y la opresión que se respira entre sus paredes terminará creando vías de escape, códigos clandestinos, ocultaciones, fingimientos y mentiras. Formada por dos niñas, dos niños, una madre y un padre, esta familia en apariencia normal, de clase trabajadora y llena de buenas intenciones, es la protagonista de una novela coral que abarca varias décadas y en cuyas historias laten el deseo de libertad y la crítica a los pilares que tradicionalmente han sostenido, y todavía sostienen en gran medida, la institución familiar: autoritarismo y obediencia, vergüenza y silencio.

Filmin novembre

Una veterinaria en la Borgoña

Cinco lobitos

Un amor en Escocia

Shiva Baby