Els germns Tãnner, de Robert Walser

D'on surt aquest aire que et ressona a Muntanya Màgica? És només el paisatge alpí? És només l'atmosfera suïssa? O, és clar d'aquests monòlegs filosòfics dits o pensats per part d'un (s) personat)s) ben especial(s)

Al igual que en El ayudante y en Jakob von Gunten, sus otras dos grandes obras, las andanzas de Simon, Kaspar, Klaus y Hedwig —los tres hermanos y la hermana que componen la familia Tanner—, sus encuentros y separaciones, sus peleas y romances son los hilos con los que Walser teje esta brillante y magnífica primera novela que retrata con excepcional intensidad el perfil errante de un autor alabado por grandes autores de la literatura universal como Robert Musil, Hermann Hesse o W. G. Sebald. https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=5016

Hotel Savoy, de Joseph Rorh

Publicada ara fa cent anys, el 1924, "Hotel Savoy" es una de les primeres novel·les de Joseph Roth. L’obra està situada en un hotel d’una ciutat innominada (que correspon a la ciutat polonesa de Łódź), on solitaris veterans de guerra, ballarines de varietes i altres personatges insolits somien un futur en un lloc millor. Acabada la Primera Guerra Mundial, Gabriel Dan, un soldat austríac, torna de Siberia, on ha estat presoner durant tres anys. En arribar a Łódź, s'allotja en una habitació a la penúltima planta de l’Hotel Savoy. La seva idea es aconseguir diners d'un parent ric, Phöbus Böhlaug, que viu allà prop, per continuar el viatge. Perdut en el laberint d'aquest hotel on l'opulencia dels primers pisos conviu amb la pobresa de les petites estances enclavades a les golfes, el protagonista descobreix la imatge d’una societat de postguerra que s’esfondra, amb personatges com l’empresari Neuner, el clown Santschin o la ballarina Stàsia. Amb tots ells, Joseph Roth traça una paràbola contundent de l’Europa d’entreguerres.

La muntanya màgica, de Thomas Mann

Indignant edició farcida d’incorreccions, això és el primer que he de dir.

Després que, tal com diuen els tòpics i les llistes de clàssics i de millors novel·les de la literatura universal, és una novel·la esplèndida. La relativitat del pas del temps de la trama s’instal·la en la meva lectura i com Hans Castorp el que em plantejo com un llibre al qual vull dedicar una intensa setmana d’agost, s’estireganya de Tavertet a Navarra, de nou aTavertet i, finalment, a Vimbodí  durant aquest calorós mes d’agost.

L’imbecil del Reverte és bo fent anàlisi literària: 

(…)Lo primero que hay que resaltar es el tema de la montaña como una división entre los de arriba y los de abajo. La montaña ha sido un sitio de peregrinación y reclusión espiritual a lo largo de la historia y la literatura religiosa, y lo mismo lo es para la concepción de Thomas Mann como destino de purificación personal. La montaña sugiere igualmente una herencia romántica que siendo mágica denota haber sido objeto de algún encantamiento. El romanticismo volvió a vincular al hombre europeo con la naturaleza, y lo hizo encontrar en ella una justificación. La montaña romántica de Mann apunta a la naturaleza como dadora de respuestas. Sus habitantes, si bien están enfermos, han encontrado en ese espacio la clave de una resolución incompartible. Es como si fueran poseedores de una contraseña especial que los distingue: la virtud de ser residentes de una comarca privilegiada. Se trata de los elegidos de un Shangri-Lá confeccionado por el capricho de un inspirado (¿el doctor Behrens?), construyendo una utopía privada a salvo del resto de la humanidad, descorchando bombonas de oxígeno y con un tiempo que apenas si transcurre.(…)

https://www.zendalibros.com/es-posible-leer-la-montana-magica-en-nuestros-dias/ 

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-muntanya-magica-de-thomas-mann-i-lempar-moliner/video/4029310/

Filmin agost 2023. Bertolucci…

La panthère des neiges  

Soñadores, de Bertolucci

The architekt (sèrie)

Somewhere boy (sèrie)

Tous les matins du monde

El mag, de Colm Toibin

Un novel.lot. M’ho passo molt bé. mann és un personatge de primer nivell i l’obra expliac molt bé les seves múltiples factes: la relació amb les seves obres, la relació amb el nazisme, la eelacio amab la seva familia excepcionl….

Any 1933. Thomas Mann i la seva dona abandonen Alemanya anticipant l’horror del nazisme. Ell és l’escriptor més famós del seu temps, però quins secrets oculta la seva ànima turmentada?

El Mag explica la història d’un home imperfecte i ambivalent. L’home que amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va situar-se al costat fosc de la història. El pare de sis fills que va amagar la seva homosexualitat. L’escriptor reconegut amb el Premi Nobel que va desertar la pàtria que l’havia inspirat per a no tornar-hi mai.

Amb el preciosisme literari que el caracteritza, Colm Tóibín s’endinsa en la vida íntima de Thomas Mann i desplega la història vibrant i devastadora del segle XX.

https://www.amsterdamllibres.cat/cataleg/el-mag/

Filmin desembre

 series:

Exterior noche

https://www.filmin.es/serie/exterior-noche

Autodefensa https://www.filmin.es/serie/autodefensa?origin=searcher&origin-query=primary 

Blinded

pelis 

Más allá de los dos minutos infinitos, de Junta Yamaguchi

https://www.filmin.es/pelicula/mas-alla-de-los-dos-minutos-infinitos

Bar Bahar. entre dos mundos

https://www.filmin.es/pelicula/bar-bahar-entre-dos-mundos

Cerca de tu enemigo

https://www.filmin.es/pelicula/cerca-de-tu-enemigo

Animal trist, de Monika Maron

Una bona novel.la amb un final esplèndid. Però sobretot aquest vel que tapa la realitat explicada, aquest anar i tornar cíclic que és potser el de la demència… Vellesa, amor, feminitat, Alemanya inel Mur. 

Kn

Al Museu de Ciències Naturals de Berlín, als peus de l’esquelet d’un braquiosaure de dotze metres d’alçada, una dona i un home es coneixen. La seva història, explicada per ella, els propulsa en una dimensió que escapa al temps i a tota forma de mesura. És l’amor dels amants que mai no viuran junts i per a qui el llit és un terreny d’exploració —dels cossos, però també dels records, que de vegades separen més que un mur.https://clubeditor.cat/es/libros/animal-trist/

A Animal Trist –obra traduïda al català per Carlota Gurt i publicada per Club Editor– la protagonista és una dona de la qual no se sap del cert l’edat perquè ella tampoc no la sap. Tota la novel·la és plena de dubtes espaciotemporals, i això és part de l’encant encegador de la història. Sabem que és vella, que potser té cent anys, i que ha treballat gairebé tota la seva vida sota un braquiosaure al Museu d’Història Natural del Berlín d’abans i després del mur.https://www.nuvol.com/llibres/braquiosaure-estima-braquiosaure-258358

Adeu a Berlín, de Christopher Isherwood

 Em pensava que això seria Cabaret i és molt més. Això el fa molt més interessant. Els diversos relats que giren al voltant del mateix personatge dibuixen una bona xarxa de retrats i situacions del Berlín de la PreGuerra. Isherwood hi deixa caure d’una manera sibil·lina i fantàstica la seva homosexualitat.

Amb una prosa directa i despullada d’artificis, el narrador, un jove britànic que fa classes d’anglès a Berlín, ens ofereix una col·lecció d’instantànies d’una ciutat que viu els seus últims anys de disbauxa i frenesí mentre sent com s’acosta la tempesta del Tercer Reich.

https://www.vienaedicions.com/book/adeu-berlin

Adiós a Berlín es un cuadro descriptivo del día a día de toda una serie de personajes con los que se va encontrando estos años de su estancia en Berlín. Isherwood dejaba atrás la pacata Inglaterra a la búsqueda de una libertad individual y sexual que le era imposible encontrar en su país, y en Berlín la encuentra nada más llegar. En contacto con todo lo que le ofrecía la ciudad, con la habilidad de estar y registrar para luego editar, Isherwood que era homosexual, en ningún momento tiene la necesidad de justificarlo o contarlo expresamente. Pasa naturalmente por éste hecho, como pasa con total naturalidad de compartir vivienda con una familia obrera, a confraternizar cordialmente con una familia de judíos acomodados y a relacionarse con todo tipo de personajes habituales del Berlín de los años treinta. La capacidad de adaptación de Isherwood, es efectivamente la de una cámara: mira, registra y positiva.

https://revistamito.com/el-berlin-de-chistopher-isherwood/

Infelicitat perfecta, de Peter Handke

La mare de Peter Handke era una dona invisible. Al llarg de la seva vida —que va abastar el període nazi, la guerra i la prosperitat de la postguerra— va fer el possible per mantenir les aparences, però va arribar a una conclusió terrible: “Ja no soc una persona.” No gaire després, es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers. A Infelicitat perfecta, el seu fill s’asseu a posar per escrit allò que sap, o que creu que sap, sobre la vida i la mort de la seva mare, tot i que topa amb una “incapacitat d’expressió extrema”. Aquest llibre auster, escrupolós i profundament commovedor és un dels punts més alts de l’obra de l’escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura el 2019. http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/Els-Llibres-de-L-Avenc/L-Accent/Infelicitat-perfecta

Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck

Un llibre que deixo i després torno a arrencar i que al final m'agrada molt. I li valoro especialment que posi noms i cognoms al drama de la immigració. I des del punt de vista tècnic, que quan penses que ja en tens prou s'enfili un graó en la trama i es faci més interessants: l'anar coneixent personatges nous i les seves situacions es transforma en la lluita per la supervivència del col·lectiu dins del del marasme de la burocràcia, fins i tot la ben organitzada burocràcia alemanya.

Richard, un professor de Filologia clàssica jubilat, porta una existència rutinària fins que casualment a Alexanderplatz (Berlín) observa uns refugiats africans en vaga de fam. Això li fa recordar la seva pròpia condició, quan va haver de fugir de Polònia durant la Segona Guerra Mundial, i s’implica en el destí d’aquestes persones: travades en el laberint burocràtic, assetjades per la policia i la justícia, rebutjades per la societat que els hauria d’acollir. Però l’Europa que veurà reflectida en els seus ulls –un vell continent, culte, satisfet, insolidari– no li agradarà gens. Erpenbeck teixeix una trama de preguntes sense resposta, de vides sense destí, de passats sense redempció, amb una escriptura madura i un estil inimitable. Les formes del verb anar és, en tots els sentits, una obra del nostre temps, profunda, trasbalsadora i compromesa

https://www.angleeditorial.com/les-formes-del-verb-anar-742

El protagonista de la novel·la és Richard, un professor de Filologia Clàssica jubilat que un dia té prou curiositat i empatia per acostar-se a un grup de refugiats africans que fan una vaga de fam a Alexanderplatz, a Berlín. Hi entrarà en contacte, es farà amic d’ells, els atendrà un per un, individualment, els ajudarà a trobar un advocat i amb el temps fins i tot els convidarà a casa seva.

Fa uns mesos aquesta autora nascuda l’any 1967 a l’antiga RDA va presentar la novel·la al Goethe Institut de Barcelona i ens explicava que havia parlat molt amb els refugiats africans. “Al principi no sabia de què aniria el llibre i em vaig implicar en la seva vida quotidiana, vaig tenir un contacte intens amb ells i els acompanyava a les manifestacions. Es parla molt dels refugiats, però la gent no coneix les seves històries ni saben per què han arribat fins a Alemanya. Per acostar-se a un refugiat, cal fer-ho de manera individual. Són persones que han tocat fons, han arribat al límit de l’experiència humana. El que han viscut és d’una naturalesa quasi filosòfica, que no es pot transmetre en una escola o a través de l’educació formal. I penso que la literatura ha de donar sortida pública a aquestes experiències”.

El gran mèrit d’Erpenbeck és haver-nos retratat, a través del personatge de Richard, l’autèntica compassió, que no té res a veure amb la indignació, la ràbia o la pena que puguem sentir aquells que hem estat mers espectadors del drama del mediterrani.https://www.nuvol.com/llibres/lesperanca-es-barata-61235?fbclid=IwAR0OE4gpwH2bGhj0P6QTAhqoYyX5PTeERU2rAlVBCtkL59ZvNjQt3du35F4

I Was, I Am, I Will Be, de Ilker Çatak

Que un matrimoni de conveniència derivi cap a una història d'amor no sembla un plantejament molt original però a mi m'ha semblat molt ben explicada, manté bé la tensió i no cau al pou temptador del cursilerisme malgrat el càncer de la protagonista. En canvi, t'apropa a la problemàtica de la immigració turca a a Alemanya i per extensió a la de tants altres llocs del món occidental.

Dos mundos opuestos chocan cuando Baran, un gigoló turco, se encuentra con Marion, una piloto alemán, en las playas de Marmaris. En su búsqueda de una vida mejor en Europa, Baran convence a Marion de llevarlo de regreso a Alemania, pero lo que comienza como un acuerdo de mera conveniencia comienza a convertirse en algo más profundo. "I was, I am, I will be" propone un examen de la imprevisibilidad y la progresión de la vida desde un pasado problemático hasta un presente complicado y la esperanzadora promesa del futuro.

https://www.filmin.es/pelicula/i-was-i-am-i-will-be

Todo en vano, Walter Kempowski

Hi ha moltíssimes novel·les sobre la segona Guerra Mundial. Però tinc la sensació que aquesta és una de les grans.

Enyorava gaudir pel com s'expliquen les coses. Coses a més interessants. En el fons, la reacció de l'home (i la dona) en situacions límit. I aquí l'originalitat (potser és la meva ignorància ) d'aquest pas del temps relaxat, en suspens, veí en contrast d’una situació dramàtica i explosiva d’un front brutal tan sols a 50 km. En una guerra que sabem com va acabar, en un èxode i un pànic que sabem com van ser. Com en una novela policíaca on el lector sap qui és l'assassí però no ho saben els protagonistes. Perspectiva narrativa objectiva, múltiples punts de vistes,  detalls que cohesionen la història (Heil Hitler, un microscopi infantil, un adulteri insinuat...) De sobte una frase, un paràgraf diferent, digressor però no massa que et desperta... És una novel·la per a un curs de crítica literària? 

Quan penso en aquests personatges, misteriosos, opacs, seductors, que plans que apareixen els de tantes altres novel·les, previsibles, esterotipats, coneguts... 

hablar de 'Todo en vano' (Libros del Asteroide), su primera novela traducida al castellano, es hablar del punto de vista. Es tan trascendental la decisión del escritor sobre quién va a contar la historia, o a través de qué ojos va a contarla, como la del director de cine sobre dónde va a poner la cámara, y en su novela más ambiciosa, Kempowski cuenta la guerra desde la distancia: desde una casa de campo, la mansión Georgenhof, donde el conflicto es algo lejano, un eco que se aproxima, una amenaza que se cierne sobre sus habitantes.

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20200616/critica-libro-todo-en-vano-walter-kempowski-libros-asteroide-ecos-canonazos-8002267

The novel builds gradually, dreamily at times, with simple prose and lots of short sections, a quiet undercurrent of growing unease getting steadily stronger, always ignored, put aside till tomorrow. After all, how does one leave a life? No one can quite make the radical decision to go, even as the trickle of refugees from the east becomes a stream, passing stolidly between the Georgenhof and the houses opposite, bearing with them the loss of what they have left behind and the few small, saved details of their lives.

https://www.theguardian.com/books/2015/nov/28/all-for-nothing-walter-kempowski-review-novel

«Siendo tantas las novelas cuyo tema es Alemania bajo el nazismo, conviene decir cuanto antes que esta no solo es una gran novela, sino que es, además, singular.» José María Guelbenzu (Babelia – El País)

«Mezcla de brillante novelista y de cronista inapreciable de la guerra y posguerra alemana, el caso de Walter Kempowski es prácticamente único en el panorama de la literatura alemana del pasado siglo.» Mercedes Monmany (ABC Cultural)

«La toma de distancia le permite a Kempowski abordar la guerra en una de sus facetas más inquietantes: la ambigüedad. En el frente todo es blanco y negro, amigos y enemigos, pero en Georgenhof predomina el gris.» Mauricio Bernal (El Periódico)

http://www.librosdelasteroide.com/-todo-en-vano

Berlin Alexanderplatz, d’Alfred Döblin

Una gran novel.la. Un cop superat el xoc de l’estil joycià, la dificultat del monòleg interior, de les digressions, la història de Franz Biberkopf , de la seva sortida de la presó i del seu rondar pels baixos fons berlinesos dels anys 20 es fa interessant i a poc a poc guanya elements d’intriga fins i tot. I aleshores la novel·la passa sola i t’enamorees del personatge i les seves “dones”

 

Wikipedia

https://es.wikipedia.org/wiki/Berlin_Alexanderplatz

La historia de Berlín Alexanderplatz es la historia de Franz Biberkopf, «peón de albañil y mozo de cuerda», de poco más de treinta años, que en un brote de violencia alcohólica mata a su novia –a la que previamente había prostituido-, y es condenado por ello a cuatro años de prisión. La novela comienza con su salida de la cárcel a ese Berlín inhóspito de 1928, sin oficio ni beneficio pero, a pesar de ello, con la intención de ser un hombre honrado. Es entonces cuando, realmente, como dice la novela, «empieza el castigo».

https://billardeletras.com/recursos-lectores/se-llama-muerte-y-es-segadora-berlin-alexanderplatz-de-alfred-doblin

La gran caiguda. de Peter Handke,

Em costa desembolicar aquest text, superar l’entramat de dificultats lògiques, aquest laberint, aquesta espiral narrativa.  Un text que és com un camí oníric, el mapa d’un espai entre el bosc, la clariana i la ciutat on deambula un actor sense nom. Presència cinematogràfica de personatges boirosos. Una passejada  com  la de Handke i Wenders pel Berlín dels àngels. (És l'actor Bruno Ganz? No se m'havia acudit, fer protagonista un actor trenca la quarta paret). Un relat oral a la manera de Joyce?,  a la manera de Bernhardt? No ho sé, no hi entenc prou...)  Tot plegat no acabo de saber on va a parar si no és la boira, la contradicció i les vacil·lacions de la vida (bé, potser és això). Caminar de recules, alegria dolorosa, riure seriosament...

Des del matí fins a la nit, la narració d’una jornada sencera d’un actor que s’endinsa en l’arquitectura de les seves arrels més profundes. Des de la perifèria fins al centre d’una ciutat, el camí que segueix és el de la seva pròpia vida. La solitud i el descens, descrits en tercera persona, acompanyaran el protagonista buscant la relació personal amb allò que succeeix.

L’actor, ja retirat, troba un seguit de personatges interiors plasmats en una metròpoli; ens mostra un viatge d’una realitat, la seva realitat, peregrinant cap al fons d’ell mateix i enfrontant-se al seu jo més íntim; el jo dels obstacles i dels reptes en les relacions pròpies i intersubjectives. Un paisatge amb figures estranyes ple de sensacions, pors i descobriments.http://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/la-gran-caiguda/

No, Handke no és un escriptor fàcil. L’autor austríac (Griffen, Carintia, Àustria, 1942) pertany a aquella saga d’autors d’expressió alemanya que es plantegen la literatura com un lloc d’experimentació formal per a la provocació i l’autoconeixement, és agosarat i innovador, d’això no hi ha cap dubte. És un experimentador nat (...) La gran caiguda ens deixa moltes preguntes obertes, no és un llibre plaent; fa treballar el lector de valent: a què remet el títol? És un de les grans incògnites que planteja el text i que queda sense resoldre, el gran repte que empeny Handke a seguir escrivint i a nosaltres a seguir llegint.http://www.annarossell.com/blog/resenya-danna-rossell-peter-handke-gran-caiguda

altres crítiques: 

https://revistadeletras.net/peter-handke-la-gran-caida/

https://www.culturamas.es/2014/11/16/la-gran-caida-el-paseo-narrativo-de-peter-handke/

Els Budenbrook, de Thomas Mann

Li tenia ganes a aquesta obra mestra. Tot està dit d'ella, no? Jo, que el personatge que m'interessa més és la Tony i el seu fat i la seva lucidesa i el seu desprendiment i la seva humanitat. I que em sorprèn com la Història passa com d'esquitllentes per aquesta novel·la.

(...) Sus novelas se caracterizan por una reproducción precisa de los detalles de la vida moderna y antigua, por un profundo análisis intelectual de las ideas y los personajes, por un punto de vista distanciado e irónico, combinado con un profundo sentido trágico. Sus héroes son con frecuencia personajes burgueses que sobrellevan un conflicto espiritual. Thomas Mann exploró también en la psicología del artista creativo. http://julio-nihilobstat.blogspot.com/2013/04/libros-que-he-leido-los-buddenbrook.html?m=199

Sí, sentit tràgic, és cert...

¿Qué pudo impulsar a Thomas Mann a narrar el ocaso de una familia de la alta burguesía alemana: cuatro generaciones de trabajo, riqueza, ocio, desengaño y decadencia? Escribió la obra en Múnich y en Italia, y tomó como modelo a su propia familia, algunos de cuyos miembros retratados jamás pudieron perdonarle la osadía. Fue su primera novela, y tuvo un éxito demoledor.

tot s’ensorra amb la tercera generació, encapçalada per Thomas Buddenbrook, un home seriós, pulcre, idealista, però víctima de les circumstàncies que li han tocat viure. El rumb de les vides dels seus germans són cada qual pitjor: Tony no té sort amb el seu primer matrimoni, però tampoc amb el segon, i a la seva filla no li anirà gaire millor. A Clara la vida no li regala tampoc bones cartes, mentre que Christian és el germà amb un caràcter més clarament contraposat al de Thomas: és impuntual, irrespectuós, mandrós, incapaç de mantenir una feina ni una vida mínimament estable. Cada caiguda vital d’aquests personatge costa diners a la casa Buddenbrook i suposa un maldecap per a Thomas, que poc a poc es va veient derrotat. La quarta generació ja són les cendres d’una foguera que va ser esplendorosa en el passat. La vida burgesa dels Buddenbrook s’ha apagat, mostrant-nos així que no hi ha cap gran fortuna que tard o d’hora no es pugui convertir en pols.

(...)

no hi ha dos llibres de Thomas Mann que s’assemblin gaire, cada llibre és del seu pare i la seva mare, si m’ho permeteu, i aquesta és una de les grandeses d’aquest autor, que llegeixes La muntanya màgica, La mort a Venècia, Els Buddenbrook o Doktor Faustus i són universos totalment diferents. En canvi, sabem que la vida de Thomas Mann és darrera de cadascuna d’aquestes novel·les. Llàstima que ell mateix calés foc als seus diaris íntims, quan vivia als Estats Units, l’any 1945, després d’haver marxat de l’Alemanya de Hitler. La de vida (privada, privadíssima) i literatura que hi devia haver en aquells quaderns.no hi ha dos llibres de Thomas Mann que s’assemblin gaire, cada llibre és del seu pare i la seva mare, si m’ho permeteu, i aquesta és una de les grandeses d’aquest autor, que llegeixes La muntanya màgica, La mort a Venècia, Els Buddenbrook o Doktor Faustus i són universos totalment diferents. En canvi, sabem que la vida de Thomas Mann és darrera de cadascuna d’aquestes novel·les. Llàstima que ell mateix calés foc als seus diaris íntims, quan vivia als Estats Units, l’any 1945, després d’haver marxat de l’Alemanya de Hitler. La de vida (privada, privadíssima) i literatura que hi devia haver en aquells quaderns. 

http://www.llegirencasdincendi.cat/2018/05/els-buddenbrook-thomas-mann/

Magda, de Meike Ziervogel

L’alè, de Thomas Bernhardt

Tercera part de la pentalogia autobiogràfica, excel·lent B. com sempre, amb el seu estil repetitiu, però aquest es llegeix prou bé. La seva experiència en la cambra de morir, la sala per moribunds d'un hospital per a malalts pulmonars.

Després de la desfermada diatriba contra la societat austríaca de L’origen, amb el retrat d’una educació sempre repressiva (primer nazi i tot seguit catòlica), i del parèntesi d’alliberament narrat a El soterrani, on Bernhard abandona l’institut i es posa a treballar, L’alè i El fred destaquen pel relat descarnat de la brusca sotragada de la malaltia, que el deixa a les portes de la mort als 18 anys
https://elpais.com/ccaa/2013/06/14/quadern/1371230401_201007.html

I aquesta crítica detecta unes incorreccions garrafals que ja havia detectat jo també: 

Costa d’entendre que qui va traduir amb encert dos llibres de la sèrie ens lliuri ara uns textos deficients

(Déu n'hi do)

La familia Karnowsky, de Israel Yehoshua Singer

Gran novel.la. Em recorda la trilogia hongaresa de Banffy pel retrat que fa d'una societat a partir d'una saga familiar. Escrita abans de  l'Holocaust   descriu molt bé la vida dels jueus i la seva diversitat en l'ambient alemany del primer terç del segle XX.

A través de la historia de tres generaciones de una familia judía, los Karnowsky, esta novela, publicada originalmente en 1943, nos ofrece un fresco extraordinario de la primera mitad del siglo XX. David, el patriarca, que en los albores del siglo abandona el shtetl polaco donde nació para instalarse en Berlín, animará a su hijo Georg a adaptarse y a convertirse en «judío entre judíos y alemán entre alemanes». Georg se convertirá en un respetable médico berlinés y encarnará así la cumbre de la integración y el éxito social de la familia. Su hijo Yegor, nacido durante el nazismo y profundamente marcado por el antisemitismo, desembarcará en una Nueva York inhóspita y culminará el accidentado destino de su linaje. En la presente obra, Singer no sólo escribió páginas de inusual belleza, sino que vislumbró además con una clarividencia sobrecogedora la suerte de los judíos tras la Segunda Guerra Mundial, confirmando, a su pesar, la capacidad profética que sólo los auténticos escritores poseen (Acantilado)

Opinions d'un pallasso, de Heinrich Bóll

Una bona novel·la passada de moda. És possible això? Doncs quan el tema és el "conflicte" religiós  a l'Alemanya dels anys 60, home, doncs potser sí.Per als lectors occidentals d'avui en dia instal·lats en aquesta societat majoritàriament agnòstica o en tot cas no practicant no sembla el tema més interessant. El post nazisme sempre és interessant és clar com a qüestió moral però la seva preseència a les pàgines és força reduïda.

Està bé però l'estructura de la novel·la basada en les trucades demanant diners d'aquest pallasso fet caldo pel fracàs econòmic i matrimonial.(..? MCR? .) 

http://diarios.detour.es/literaturas/heinrich-boll-temblor-por-juan-jimenez-garcia

.

El malson, de Hans Fallada

No és el millor Fallada, però al final i contextualitzat amb l'autèntica vida de l'autor, com passa tan sovint, pren tot el seu sentit i la seva força.

Finals d’abril de 1945. Malgrat que la guerra ja s’ha acabat a Europa, el doctor Doll, un pessimista moderat, encara viu tenallat per la por. De nit l’assetgen malsons en els quals ell —i la resta d’Alemanya— malviu al fons d’un immens cràter provocat per una bomba. Per sobre de tot, vol vèncer el dimoni de la culpa col·lectiva, però es veu incapaç d’esmenar cap error des de la seva posició d’alcalde d’una petita ciutat ocupada per l’Exèrcit Roig.

https://edicions1984.wordpress.com/2016/09/09/novetat-editorial-el-malson-de-hans-fallada-traduccio-de-ramon-monton/