El llibre blau de Nebo, de Manon Steffan Ros

Llegit d'una tirada. Que bé!

Una bona distopia, original en el sentit que les coses després de la catàstrofe no són tan dolentes com ho són sempre. Anem tan malament que potser fer tabula rasa i tornar a començar no és mal negoci (pels que sobreviuen) (bé, pels altres també)

El petit Siôn i la seva mare sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d’una catàstrofe nuclear. Els dos comparteixen un diari on mostren com s’adapten a aquesta nova realitat, i on plasmen tot allò que no gosen dir-se.

Amb una reflexió profunda i emotiva sobre els vincles amb la família i l’entorn, aquesta obra ha estat escollida com la millor de l’any a Gal·les. El Llibre Blau de Nebo s’endinsa en la importància de la memòria col·lectiva i qüestiona què fem amb la nostra identitat quan sembla que tot està perdut.

https://periscopi.cat/llibre/antipoda/el-llibre-blau-de-nebo

Des del Final, la Rowenna i els seus dos fills Siôn i Dwynwen viuen aïllats a la seva caseta als afores de Nebo, al nord de Gal·les. No saben per què va passar, però primer van ser les notícies de bombardejos en altres països, i finalment els va acabar afectant. I després, aquell núvol tòxic. Tothom que coneixien ha marxat de la zona o ha mort. En Siôn ja té 14 anys i ha hagut de madurar molt ràpidament. Ell encara va conèixer el món d'abans. En canvi, la seva germana és encara petita. Mare i fill han après a sortir-se'n en un escenari post-apocalíptic amb les eines i els recursos que tenen. I per deixar-ne testimoni, decideixen començar a escriure un diari, el Llibre Blau, en el que la Rowenna explicarà records d'abans del Final i el que sap sobre el punt d'inflexió de la seva existència, mentre que en Siôn relata el seu dia a dia i com s'ho fan per sobreviure. Cap dels dos llegeix què ha escrit l'altre, està prohibit. Però entre tots dos ens mostraran una imatge completa perquè nosaltres, els lectors que patim des de fora per ells, entenguem com són ara les seves vides i l'indestructible vincle que els uneix.

https://www.llibresipunt.cat/2021/10/el-llibre-blau-de-nebo.html

https://www.3cat.cat/3cat/manon-steffan-ros-ens-presenta-ledicio-en-catala-de-la-novella-el-llibre-blau-de-nebo/video/6127448/

sofà setembre

Pelis

El arte del perdon, de Titus Kaphar  https://www.filmin.es/pelicula/el-arte-del-perdon

La desaparicion de Joseph Mengele , de Kirill Serebrenniko  https://www.filmin.es/pelicula/la-desaparicion-de-josef-mengele

Sèries

Manhunt, the night stalker

Gone 

Maurice, d'E.M.Forster

 Diuen que és la novel·la més senzilla i més fluixeta de Forster. POtser per això a mi m´ha entrat bé.

Maurice Hall (pronunciado "Morís"), a la edad de 14 años, recibe una charla de su maestro sobre el sexo y las mujeres. Esta escena establece el tono del resto de la novela, pues Maurice se siente aislado, y excluido de la idea adulta del matrimonio con una mujer como meta en la vida. Además se enraíza su profundo desdén hacia su propia clase social (media), al percibir que su maestro no tiene la capacidad de ver más allá de las normas sociales, haya lo que haya detrás.

Cuando Maurice llega a la universidad entabla prontamente amistad con su compañero de estudios Clive Durham, quien le inicia en la lectura de las antiguas escrituras griegas sobre el amor homosexual. Durante dos años viven una relación estrecha aunque completamente casta, que deben ocultar a todo el mundo.

https://es.wikipedia.org/wiki/Maurice_(novela)

El libro de Rachel, de Martin Amis

 Martin  Amis em va cridar l'atenció amb la seva autobiografia i m'ha fet gràcia llegir la seva primera novel·la. Provocadora i representativa de la joventut dels 60s, 70s britànics

Inteligente, frívolo, descarado, narcisista incluso cuando le sale un grano en la nariz, Charles Highway, el narrador y protagonista de esta excelente y divertidísima novela, es un joven que, a falta de ritos de paso institucionalizados, se inventa uno por cuenta propia. Cuando está a punto de cumplir los veinte años se da cuenta de que todavía no se ha acostado con ninguna mujer, aunque lo haya hecho con montones de chicas de su edad, y decide que su obligación ineludible es tener esa experiencia a modo de despedida de la inmadurez.


Pero Charles Highway, niño prodigio y neurótico precoz, es un joven con altas aspiraciones literarias, y lo que pudo haber sido un ligue más se le convierte en una complicadísima operación autobiográfica y autoanalítica que da, como resultado final, este Libro de Rachel. Un libro en el que tienen cabida desde la revolución sexual, los años setenta y el rock hasta el conflicto de generaciones y el propio mito de la juventud, todo ello observado desde un punto de vista satírico y escéptico. A esta actitud rabiosamente moderna se unen una prodigiosa naturalidad y un gran talento literario, que convirtieron la publicación inglesa de esta obra en un auténtico acontecimiento.

https://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-libro-de-rachel/9788433914897/CM_158

Midlemarch, de George Eliott

 Gran novel·la, no només perquè ho digués Virgina Wolff. Middlemarch és la ciutat i dues o tres famílies més o menys riques, i la història es belluga al seu voltant. Dues o tres dones són els eprsonatges protagonistes més interessants malgrat que totes les decisions es prenen sense tenir-les en compte. Gran Eliott!

Subtitulada "Un estudio de la vida en provincias", la novela se desarrolla en la ficticia ciudad de Middlemarch, en la región inglesa de las Midlands durante los años 1830-32. La historia tiene varias líneas argumentales y un amplio número de personajes, y además de su claridad al entrelazar los relatos, incluye otros temas subyacentes como la situación de la mujer, la naturaleza del matrimonio, el idealismo y el interés personal, la religión y la hipocresía, las reformas políticas y la educación. Tiene un ritmo pausado, el tono es ligeramente didáctico (la voz de la autora irrumpe ocasionalmente a través de la narrativa)[1] y muestra un cuadro muy amplio de la vida en provincias.

(...)

En líneas generales, Middlemarch ha mantenido su popularidad y sigue siendo considerada una de las obras maestras de la literatura inglesa,[2] pese a que algunos críticos han expresado su disconformidad con el destino que se le asigna a Dorothea. Kate Millett llamó la atención sobre la subordinación final de los sueños de Dorothea a los de su admirador Ladislaw.[3] En cambio Virginia Woolf se deshizo en elogios y describió Middlemarch como «un libro magnífico que es, con todas sus imperfecciones, una de las pocas novelas inglesas escritas para adultos».[4] Martin Amis y Julian Barnes han dicho de ella que es, probablemente, la mejor novela de lengua inglesa.[5][6

https://es.wikipedia.org/wiki/Middlemarch

Eliot va escriure per realitzar un rigorós estudi dels comportaments humans d’acord amb la varietat de caràcters i de classes socials que trobem en el món modern, però també per transcendir aquesta xarxa a través d’una formació discursiva i moral ben particular.  ...

(...)

Middlemarch (1871-72) és una novel·la coral formada per un mosaic de caràcters, una polifonia de línies simultànies que mostren possibles maneres d’interpretar el que passa. Per aconseguir-ho, Eliot s’ha de convertir en una espècie de ventríloc i parlar des de cadascun dels personatges, que afronten de manera dispar les circumstàncies que formen el destí personal. A tall d’il·lustració, poden destriar-se alguns d’aquests caràcters: qui justifica els seus interessos segons la voluntat de Déu però que és incapaç d’afrontar d’una manera directa les faltes que ha comés (Bulstrode); l’orgullós que confia obertament en la seua vocació però que falla quan intenta posicionar-se (Lydgate); la vanitosa que només es troba interessada en la vida social però que falla quan intenta posicionar-se (el matrimoni entre Rosamond i Lydgate); el gran intel·lectual amb ínfules enciclopèdiques que és en realitat un desconfiat, un gelós i un miserable (Casaubon); l’optimista que creu en les circumstàncies i en ell mateix però que no té capacitat de previsió (Fred Vincy); aquells que accepten de manera resignada el que passa i que sempre estan disposats a ajudar el proïsme (el matrimoni Garth); l’home capaç de sacrificar el seu amor per una causa certa (Farebrother); l’inconstant i juganer (senyor Brooke); els conservadors i porucs (els Chettam); o el cínic (Fetheastrone).


En Middlemarch hi ha un recull taxonòmic de les possibilitats d’encarar i de llegir la vida, és a dir, se’ns mostra com fabriquem diferents imatges per interpretar les circumstàncies que ens afecten. La recopilació va de posicions obertament mítiques fins a l’esperit pràctic propi de la burgesia, de la hipocresia més imaginativa fins al tarannà més realista, de l’egocentrisme més vanitós fins a l’amor al proïsme més obstinat i solidari. Malgrat tot, Eliot evita manifestar-se per cap de qualsevol extrem, perquè el seu model es troba en una altra banda. És per això que la protagonista principal de Middlemarch, Dorothea Brooke, una jove sensible i idealista, aspira a un saber que no casa amb l’època liberal, ni amb la seua edat, ni molt menys amb la seua condició de dona. Dorothea ambiciona l’autenticitat, fins i tot quan això suposa per a ella el sacrifici de les expectatives personals. Que aquest propòsit constituïsca un gran error i font de grans disgustos (el casament amb Causabon), obliga a replantejar no només el sentit de la novel·la, sinó també la identificació del model de saviesa que intenta proposar Eliot. A partir d’aquí, cal preguntar-se si la figura de Dorothea ha d’entendre’s com un principi organitzador, cosa que significaria que pot ser interpretada com una representant directa de l’autora, o tan sols com una imatge més.

https://www.nuvol.com/llibres/george-eliot-i-la-saviesa-63394

des del sofà, març

 pel·lícules: 

Blue san palace , de Constance Tsang https://www.madavenue.es/blue-sun-palace-22-de-agosto-en-cines/

 Mi vida sin mí de Isabel Coixet

Sueños en Oslo, https://www.filmin.es/pelicula/suenos-en-oslo

https://www.imdb.com/es-es/video/vi1630521369/?playlistId=tt30810787&ref_=tt_ov_pr_ov_vi

Series: 

Outlander la preqüela i la vella altre cop

Un hombre mejor https://www.filmin.es/serie/un-hombre-mejor

Sofà gener

 Pel·lícules: 

Sirat , d'Oliver Laxe

O que arde, d'Oliver Laxe

2000 metros hasta Andriivka, de Mstyslav Chernov

Cosas pequeñas como estas, de Tim Mielants  https://www.filmin.es/pelicula/cosas-pequenas-como-estas

Kneecap, de Rich Peppiatt, https://www.filmin.es/pelicula/kneecap

Sèries: 

The gold https://www.filmin.es/serie/the-gold

Des del sofà, desembre

 Sèries:

Condenados,   https://www.filmin.es/pelicula/condenados

What it feels like for a girl, https://www.filmin.es/serie/what-it-feels-like-for-a-girl

Pel·lícules:

La tierra prometida, de Nikolak Arcel, https://www.filmin.es/pelicula/la-tierra-prometida

La taronja mecànica, d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/la-naranja-mecanica

2001, una  odissea de l'espai d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/2001-una-odisea-del-espacio

Barry Lindon d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/barry-lyndon

La chaqueta metálica, d'Stanley Kubrick, https://www.filmin.es/pelicula/la-chaqueta-metalica

Cayo Largo , de John Huston  https://www.filmin.es/pelicula/cayo-largo

Caledonian road, d’Andrew o’Hagan

 Un senyor totxo que m’emoasso sense gaires dificultats ia això ja diu bastant de la novel.la. Una b9na descripció del Londres actual, una bona teranyina de personatges de totes les capes socials que convieuen peruqe s8enfronten en una lluita que és la de. CLasses, suposo , adaptada al segle XXI. 

Un retrat punyent de les classes socials, la política i els diners explicat a través del destí comú de cinc famílies.

Campbell Flynn, historiador de l’art i biògraf de Vermeer, sempre havia sabut que, quan la seva vida s’esfondrés, ho faria en públic. Com a expert en celebritats, ha gaudit d’una carrera fascinant envoltat d’oligarques i aristòcrates, dissenyadors de moda i artistes de prestigi, sempre còmode tant amb l’elit intel·lectual com amb el gran públic.

Però ara el món està canviant. Una xarxa de secrets i crims sortirà a la llum, i Campbell Flynn serà incapaç de protegir-se de la devastació que podria suposar l’exposició dels seus privilegis.

https://mesllibres.cat/ficcio/9719-caledonian-road-9788417353650.html

https://youtu.be/ZV21_t9Gc74?si=5ZzC_AMRjrVZEX4u 

“Campbell Flynn,(es)  el clásico hombre liberal bajo presión. Cree haber vivido una buena vida, estar en el lado correcto de la historia. Le gusta presentarse como feminista y antirracista. El drama llega cuando la siguiente generación lo señala con el dedo y le dice que también él es parte de un sistema corrupto. Porque ahora es un liberal que vive en una casa de 7 millones de libras. Podemos despreciar las guerras culturales, pero no podemos ignorar su mensaje central: ha surgido una generación que no tolerará la injusticia que nosotros hemos tolerado. Espero con ansias leer las novelas que escriben”. https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20250526/andrew-o-hagan-caledonian-road-entrevista-117751411

L'optimista d'E.M. Delafield

 Me'l deixa la Laia sense entusiasmes i, en canvi, m'entra molt fàcilment i em sedueix. Aire de novel·la victoriana en l'Anglaterra d'entreguerres: família de classe mitja, capellà vidu amb diversos fills i filles, amb amics, novios i enrenous, amb molta religiositat... M'ho passo molt bé.

El escritor Owen Quentillian regresa a la casa rural de su tutor de la infancia, el canónigo Morchard, luego de dos años en la guerra. Lo encuentra allí junto a sus hijos, ya adultos, como si nada hubiera cambiado. Pero el tirante régimen de obediencia doméstica establecido por Morchard, y sostenido sobre la base de un optimismo exasperante, una retórica florida y un autoritarismo disfrazado de rectitud, muestra pronto sus fisuras. La llegada de Quentillian desencadena en la familia una serie de cambios que, como un búmeran, impactan también en la defensiva postura cínica del escritor ante la vida.


Estupenda representación del estertor de la moral victoriana y sutilmente irónica respecto de las modas de entreguerras, El optimista se lee sobre todo como una moderna comedia de costumbres y, en la senda de Jane Austen, nos deja un elenco memorable de personajes y agudas reflexiones sobre el carácter inevitable, y hasta deseable, de los cambios.

https://www.txalaparta.eus/es/libros/el-optimista?srsltid=AfmBOoqS6b26hXivxsYdkKrilEpgwa5Kr86F31cr9fOFBoG89cZAuea8

Cims borrascosos, d’Emily Brontë

Una exageració molt exagerada. Tot és portat a l’extrem: l’amor, l’odi, la passió, l’alienació, l’esllanguiment, la força, la feblesa, la dominació, el desig de venjança… I sobra mitja novel.la: uu cop morta Catherine, tot és màs de lo mismo. 

Cims borrascosos, una de les grans novel·les del segle XIX anglès, narra la història d'amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d'oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l'envolten. L'obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l'esclat d'una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d'alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una de les millors novel·les de tots els temps. https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/cims-borrascosos_519254

Seny i sentiment, de jane Austen

Arribar a la pàgina 369 per trobar el primer moment realment emocionant… 

En el fons és molt conservador tot plegat, no? O és que en aquella èpica no podia ser d’una altra manera? El seny és respectar sobre tot les convencions socials.

…

Content d’haver-lo llegit, però no ha estat hg vespecialment satisfactori. Em costa una mica entrar en els personatges d’aquestes dues germanes, mque em semblen massa plans, massa estereotipats i aquesta separació , aquesta polarització entre els dos caràcters d’elles massa fixa i esquemàtica. I això que diuen que elles evolucionen al llarg de la novel.la

Arran de la mort sobtada del pare de família, les germanes Dashwood veuen profundament alterada la seva vida, fins aleshores alegre i despreocupada. Tot d’una queden totalment desemparades i han de marxar de la casa familiar, que ha passat per herencia al seu germanastre. Les dues germanes grans –Elinor, tranquil·la i prudent, i Marianne, impulsiva i romàntica—s’enamoraran i experimentaran doloroses decepcions, pero el seu patiment les ajudarà a comprendre’s millor, i a descobrir que, per ser realment felices, el seny ha de deixar pas al sentiment i el sentiment ha de cedir davant el seny. Aquesta es, sens dubte, una de les grans novel·les de Jane Austen (1775-1817) i de la historia de la literatura universal. https://vienaedicions.com/book/seny-i-sentiment

Jane Eyre, de Charlotte Brontë

 Gran novel·la, gran personatge! Passió, romanticisme però sobretot el raciocini i les idees clares. Això és un clàssic! Millor que l’Austen (a l’espera d’alguna altra que tinc a lan tauleta de nit)

Jane Eyre és una nena pobra, òrfena i poc agraciada que viu amb la seva tieta, la miserable senyora Reed, la qual es mostra tothora cruel i insensible amb la seva neboda. Arran d'un atac de rebel·lia de la petita Jane, se'n desempallega enviant-la a l'escola Lowood, un internat on la noia creix a còpia d'humiliacions i maltractaments, fins que, havent superat els anys d'escola, decideix marxar per fer d'institutriu. El destí la porta a Thornfield Hall, una enorme i misteriosa mansió on té la responsabilitat de fer-se càrrec de l'educació de la filla natural del propietari, el senyor Rochester. Tot comença a canviar quan l'amo de la mansió, de caràcter sec, aspre i turmentat pel passat, descobreix inesperadament el plaer de conversar cada vespre amb la Jane, encisat per l'enginy d'ella i pel seu esperit decidit.

L'obra de Charlotte Brontë té un fort component autobiogràfic i obeeix al desig d'exposar la importància de viure amb plenitud, d'una manera digna i sense renúncies, sabent que l'amor transcendirà les limitacions imposades per la convenció social.

Un puñado de polvo, d'Evelyn Waugh

Per mi una gran novel·la sobre la decadència de l'aristocràcia britànica d'inicis del segle XX en una clau d'humor fantàstica per no excessivament caricaturesca. I un  final espaterrant!

Tony Last siempre ha vivido en el campo. De hecho, está enamorado de Hetton Abbey, la mansión ancestral de su familia en la campiña inglesa, edificada en falso estilo gótico victoriano. Su vida transcurre con tranquilidad en su papel de caballero rural a la vieja usanza. En cambio, su esposa, Lady Brenda Last, obsesionada con la reputación social y el brillo de los bailes, padece de un aburrimiento terminal. La aparición de John Beaver, parásito y comensal profesional, desencadena el desastre familiar. Cautivada por su labia metropolitana, Brenda empieza un affaire de lo más mundano con él y hasta se compra un apartamento en Londres. Resignado a la nueva situación y tristemente abocado al divorcio, Tony recurre a un explorador al que acaba de conocer y se une a una expedición en busca de una ciudad perdida en la selva brasileña. En tierras americanas, en vez de la redención, se topará con la desgracia. https://impedimenta.es/producto/un-punado-de-polvo

I de nit a casa (juny)

Pelis

La semilla de la higuera sagrada,  de   Mohammad Rasoulof 

https://www.filmin.es/pelicula/la-semilla-de-la-higuera-sagrada 

Almost famous, de Cameron Crowe 

 https://www.filmin.es/pelicula/casi-famosos

Series: 

Los crímenes de Haparanda  https://www.filmin.es/serie/los-crimenes-de-haparanda

The young Pope (a mitges), de Paolo Sorrentino https://www.filmin.es/serie/the-young-pope

No robarás https://www.filmin.es/serie/no-robaras

Inspectora Ellis https://www.filmin.es/serie/inspectora-ellis

Mansfield Park. de Jane Austen

Tenia ganes de Jane Austen, ara que està tan de moda i ja em sembla bé agafar aquesta que no és de les més conegudes. Aquest ambient  de l'aristocràcia anglesa del XIX ja ens és tan conegut...! I encara més després dels Bridgerton...! No és una situació i un ambient amb els quals connecti especialment, però cau bé el personatge de Fanny, discret i humil, una mica Ventafocs en el món de la seva família adoptiva.

 

 

Mansfield Park gira a l'entorn de les estratègies de seducció, i les conseqüències d'allunyar-se de la veritat en aquest joc per enlluernar els altres

Fanny Price és encara una nena quan els seus oncles, nobles, rics i magnànims, l’acullen a la mansió de Mansfield Park, on tindrà ocasió de créixer i formar-se amb els seus quatre cosins: Tom, Edmund, Maria i Júlia. Cultes i superficials, tots tracten la Fanny com a una inferior, excepte l’Edmund, que s’hi interessa realment. El sever patriarca haurà de marxar a Antigua per negocis, i aquest fet, juntament amb l’arribada d’uns nous veïns procedents de Londres -els atractius germans Henry i Mary Crawford-, serà l’inici de la irrupció de noves diversions a Mansfield Park. Tanmateix, la Fanny, pel seu caràcter discret i reflexiu, no hi acabarà d’encaixar, i observarà amb tristor com l’Edmund queda fascinat pels encants de la Mary Crawford, malgrat la seva clamorosa manca de principis.

Amb l’humor i la ironia finíssims que caracteritzen les novel·les de Jane Austen, Mansfield Park és la seva obra més complexa, la més controvertida i, sens dubte, la que té més profunditat moral.   https://vienaedicions.com/book/mansfield-park

 

 

 

 

 

 

 

El jardiner de Darwin de Kristina Carlson

últimament tot m'adorm

El jardiner de Darwin és una novel·la postmoderna, victoriana, coral i narrativament original. Són, justament, les veus dels diferents habitants de Downe les que omplen de ritme poètic les pàgines d'aquesta història que transcorre entre els dies grisos de novembre i l'esclat floral de la primavera. Kristina Carlson entra de manera admirable i hàbil dins la consciència col·lectiva d'una població anglesa de final del segle XIX i nosaltres, lectors del segle XXI, assistim a converses de pub, a un club de lectura femení, a una venjança no del tot reeixida i a les especulacions vilatanes sobre com Thomas Davies, el jardiner de Darwin, s'hauria de comportar.

El candor del padre Brown, de G. K. Chesterton

 

Despejado, de Carys Davies

 Me'l deixa en Bernat. Dos homes en una illa deserta al Nord de les Shetland. la curiosa estranya origial relació entre ells. Dona molta importància a l'aprenenttge del llenguatge que fa el nou vingut però no sé si és molt creïble.

Ivar, el único habitante de una remota isla escocesa, vive desde hace décadas en pacífico aislamiento acompañado de unos pocos animales. Hasta que un día de 1843 se encuentra a un hombre inconsciente en la playa. El recién llegado es John Ferguson, joven presbítero enviado por el dueño de la isla para desahuciar a Ivar y poder convertir la zona en terreno de pastoreo. Ajeno a las intenciones del desconocido, Ivar lo lleva a su casa y, pese a que no hablan el mismo idioma, un frágil vínculo empieza a nacer entre ellos. Entretanto, en tierra firme, Mary, la mujer de John, espera ansiosa noticias de su marido.
https://librosdelasteroide.com/libro/despejado

Byron in love, d'Edna O'Brien

Una mica empatxat de les aventues s'aquest senyor. Però a "a la cama no te iràs..."

Angelical y luciferino, lord Byron fue una suerte de estrella del rock avant la lettre y la figura más épica y carismática del Romanticismo. Impetuoso e insaciable, fue revolucionario en lo sexual y en lo político y la personificación de la rebeldía ante cualquier autoridad. Edna O’Brien, la gran escritora irlandesa, narra en estas páginas la novelesca vida de Byron, una vida jalonada por todo tipo de excesos y peripecias, prestando especial atención a las relaciones sentimentales que marcaron al poeta.Año 2024: Bicentenario de la muerte de lord Byron.