El mestre i Margarita, de Mikhïl Bulgàkov

 Li tenia ganes a aquesta relectura. (No en recordava res com sempre) . L'he llegit amb força atenció ,llapis en mà per als personatges, els espais i altres detalls com les referències a les veus, els vestits... Gran novel·la en què l'us de la ficció més surrealista s'netroncca amb la crítica al sistema social de l'aparicio de l'estalinisme.

En aquesta novel·la veritablement única, clàssic indiscutible de la literatura russa del segle xx i ara esplèndidament traduïda al català per Xènia Dyakonova, el diable en persona i el seu estrambòtic seguici es presenten al Moscou dels anys trenta i sembren el caos en la societat soviètica, alhora que intervenen en la història d’amor del Mestre, un escriptor castigat pel règim, i la seva amant Margarita. Amb dos plans narratius separats per dinou segles que ens transporten de Moscou a la Jerusalem bíblica i en els quals es fonen sàtira, tragèdia, misticisme i crítica social, El Mestre i Margarita continua exercint avui en lectors de tota mena la fascinació de les obres portadores d’un misteri inesgotable.
https://www.grup62.cat/llibre-el-mestre-i-margarita/328818

La guardia blanca, de Mihaíl Bulgakov

El Guerra i Pau de Kíív en reduït. El sentit de l'humor de Bulgàkov és curiós de  vegades. La traducció em posa nerviós tot i que és de Jose Laín Entralgo però potser era el germà més fluix. I pot ser que les traduccions al castellà em costin més que les al català 

Descobreixo que Jose lain entralgo era un prestigios tradictor del rus! My god!

es d'aquelles noveles que endevino que són molt bones

El Re-read serveix per a aquetes coses.

La novela narra la historia de tres hermanos, los Turbín en Kiev durante el convulso invierno de 1918-1919. La ciudad de Kiev, en manos del atamán Skoropadski, también está en las garras de un doble envolvimiento, del aventurero Petlyura, y los bolcheviques. Varios personajes entrelazan sus desgracias a las de los Turbín ayudando a crear un fresco de gran impacto emocional, épico y lírico al mismo tiempo. https://es.wikipedia.org/wiki/La_Guardia_Blanca

Filmin octubre

Pel·lis:

La última estación, de Michael Hoffmann

Shayda, de Noora Niasari

Sèries 

Shetland

Ànimes mortes, de Nikolai Gógol

És el Quixot rus, el Lazarillo de Tormes, el Dickens del club Pickwick, alguna cosa de Graham Greene... L'humor sovint em costa, però aquí endevino una obra mestra, sens dubte.

I el paper del traductor... És boníssim però de vegades se li,n va l'olla...La gent és neta i noble, Sopars de copec, Ben d'hora ben d'hora ...

Per la portalada d’un hostal d’N., capital de província, entrava una carretel·la de molles força bonica, no gaire grossa, de les que fan servir els solters: comandants retirats, capitans majors, terratinents amb un centenar d’ànimes al seu servei; en fi, tots aquells que en diríem «senyors de poca volada». A la carretel·la hi seia un home que no era cap bellesa però que tampoc no feia de mal veure, ni massa gras ni massa prim, que no es podia afirmar que fos vell però tampoc que fos ben bé jove. La seva arribada no va causar absolutament cap enrenou a la ciutat ni va anar acompanyada de res de destacable; només dos pagesos russos que s’estaven a la porta de la taverna, davant per davant de l’hostal, van fer algun comentari que es referia, però, més al vehicle que no pas al senyor que hi viatjava. «Goita tu», li va dir l’un a l’altre, «quina roda! Què en penses: si fos el cas, ¿hi sabria arribar, aquesta roda, a Moscou?». «A Moscou sí», va respondre l’altre. «Però em penso que a Kazan no hi arribaria, ¿oi que no?» «A Kazan ja no», va respondre l’altre. I aquí va acabar la conversa. I encara, mentre la carretel·la s’atansava a l’hostal, va passar per allà un jove vestit amb uns pantalons afusats de lona, curts i bastant estrets, un frac amb presumpcions de moda i, a sota, una pitrera botonada amb una agulla de bronze de Tula en forma de pistola. El jove es va girar un moment a mirar la carretel·la, agafant-se la gorra per la visera perquè no se l’endugués un cop de vent, i va continuar la seva via.

En Txítxikov, un foraster misteriós i aparentment encantador, es dedica a recórrer les províncies russes buscant terratinents per fer-los una oferta ben estranya: comprar-los la titularitat dels serfs morts que encara consten inscrits en el cens. Sembla un negoci rodó per a tothom: els propietaris s’estalvien de continuar-ne pagant els impostos, i ell pot fer servir aquestes «ànimes mortes» per aconseguir noves terres i progressar socialment. Ben aviat, però, les coses es torcen per a en Txítxikov, que haurà d’escapar-se per evitar les sospites i les enveges que un negoci tan singular desperta. Nikolai Gógol ofereix, en aquest clàssic de la literatura picaresca, la versió més crua i detestable de l’ésser humà. Una galeria grotesca de personatges, a la manera de l’infern de Dante.  https://www.onallibres.cat/les-animes-mortes-9788498594355

Filmin setembre

Perfumes

Falso culpable,

La ejecución

Le journal d'un homme de trop, de Turguenev

 També està bé aquest relat d’un home que explica en el seu llit de mort l’enamorament fallit en la seva joventut vers una aristòcrata que no li fa cas.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Journal_d%27un_homme_de_trop

Un jeune héros, de Dostoievsky

Passa bé aquest Dostoievsky. un noiet d’onze anys enamorat d’una dama, i que fa el numeret d’enfilar-se a un cavall salvatge per guanyar-se la seva admiració.

En aquesta narració Dostoievski ens fa compartir amb el seu protagonista l'experiència del primer enamorament. Estem a l'estiu, en una festa amb diversions i passatemps inacabables: cavalcades pel camp, excursions pel bosc o pel riu, passeigs, dinars al camp, sopars a la terrassa plena de flors aromàtiques, música, dansa, teatre, tota mena de jocs i d'acudits, rialles. Ens envolta un paisatge alegre i assolellat, el dolç camp rus on seguirem el pas d'infant a adolescent del "petit heroi".
Per què aquest ambient optimista i radiant d'alegria, en un autor que habitualment situa l'acció de les seves novel·les en el gris de la ciutat de Petersburg? Acusat d'una conspiració política, Dostoievski va passar una temporada a la presó, en unes condicions tan malsanes que fins i tot alguns dels seus companys de presó van preferir suïcidar-se.
Tot esperant el veredicte, l'escriptor es va refugiar en els somnis sobre tot allò amè, exultant, dolç i innocent. El resultat n'és El petit heroi. https://www.llibres.cat/llibres-de-narrativa-en-catala/291506-el-petit-heroi.html

Infeliç, de Turgènev

Un altre Turgènev, amb poc temps. No sabria dir quin és millor. si aquest o Fum. Ambient per l'estil i dones misterioses per l'estil. Aquest, més dramàtic i amb una estructura narrativa diferent, per allò del capítol sel mig a partir del diari d'ella.

En els cercles refinats de Moscou, un jove queda encisat en conèixer l’enigmàtica Susanna Ivànovna, fillastra d’un despòtic professor particular. Captivat pel misteri que l’envolta, vol saber-ne més coses, i entendre les tràgiques circumstàncies per les quals es troba sola i desemparada entre estranys, com «una coloma blanca enmig d’una bandada de corbs negres». L’amor més tràgic i les passions més fosques brillen com mai en l’exquisida prosa de Turguénev. https://vienaedicions.com/book/infelic

Fum, d'Ivan Turguènev

Que rus! I això que diuen que és el més europeu dels russos! D'entrada m’interessa la historieta romàntica i menys  els comentaris sobre la política  russa...però a poc a poc em va agafant aquest escepticisme crític sobre Rússia que desprenen alguns monòlegs. Que difícil deu ser ser rus! (Quina frase més apropiada per ser dita avui en dia amb el context de la guerra a Ucraïna) Cal dir que fa pensar en el Tolstoi de Ressurrecció.

En Grigori Mikhàilovitx Litvínov, un jove ben plantat, culte i raonable, espera la seva promesa Tatiana a la ciutat alemanya de Baden-Baden, el punt de trobada predilecte, a l’època, dels russos benestants. Però la seva vida fa un tomb quan topa per casualitat la captivadora Irina Pàvlovna, que anys enrere l’havia deixat per casar-se amb un militar ric i pretensiós que li va permetre assolir una posició social elevada. La flama de l’antic amor sembla que torna a néixer en ells, però ¿podrà trencar, aquest amor, les obligacions que tots dos han contret, o els destrossarà el cor per segona vegada? Retrat punyent i irònic de la burgesia, aquesta novel·la, que va suscitar indignació a la Rússia del seu temps, és una clara mostra de la millor narrativa del segle XIX. http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=ACI000084

Las golondrinas de Kabul, El regreso, la sombra del actor, (Filmin novembre 21)

 

Verano de 1998. Kabul es una ciudad en ruinas ocupada por los Talibanes. Mohsen y Zunaira son dos jóvenes que se han enamorado pese a vivir en un entorno repleto de violencia y miseria. Aunque van sobreviviendo día a día, un acto irresponsable de Mohsen cambiará sus vidas para siempre. https://www.filmin.es/pelicula/las-golondrinas-de-kabul

La vida de dos hermanos se ve sacudida de pronto por la aparición de su padre, que sólo recuerdan por una vieja fotografía de hace 10 años. Los niños encuentran respuesta a todas sus preguntas en una remota y desolada isla a la que viajan con él y donde su vida se verá transformada por completo. La agreste belleza de los lagos y bosques del norte de Rusia añade una peculiar dimensión a este revelador drama humano. https://www.filmin.es/pelicula/el-regreso

Inglaterra, II Guerra Mundial (1939-1945). Un decadente actor shakesperiano y su ayudante mantienen una extraña relación que oscila entre la devoción y el resentimiento. El actor, entregado en cuerpo y alma a su profesión, vive obsesionado por mantener en pie su compañía pese a todas las dificultades. Su ayudante, que es también un apasionado del teatro, vive a merced de las delirantes exigencias del actor. Los bombardeos alemanes contra Inglaterra sirven de telón de fondo a esta historia. https://www.filmin.es/pelicula/la-sombra-del-actor-the-dresser

El regne de les dones, de Txèkhov

Diré el de sempre: que els contes em deixen fred fins i tot quan són dels grans contistes. Potser només recordo els de Juan Rulfo que realment m'arribessin.

Amb només 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera i les dificultats de trobar un bon marit. L'Anna no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l'alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica --però que sap que la menyspreen pel seu origen--, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició

Morfina d’Aleksei Balabanov/ Su mejor historia

 

Adaptación del relato homónimo de Mijaíl Bulgákov, basado en la experiencia real del autor ruso, cuando siendo médico rural se volvió adicto a la droga tras prescribirse una pequeña dosis. Balabanov reconstruye la época en la que Bulgákov cae en brazos de la morfina, los años de la revolución rusa, y muestra el ejercicio de la medicina en ese periodo histórico. (FILMAFFINITY)

Un equipo cinematográfico británico recibe el encargo de hacer una película patriótica para levantar la moral de las tropas inglesas tras los bombardeos de la aviación nazi sobre Londres durante la Segunda Guerra Mundial. El problema surgirá cuando se desencadene una auténtica batalla de sexos. (FILMAFFINITY)

Crim i càstig, de Fiòdor Dostoievski

 Què dir? Quarta vegada que el llegeixo i aquest cop em venia molt de gust tenir i llegir (les dues coses) la versió que n'ha fet en Miquel Cabal. Tinc molta simpatia per Crim i Càstig, potser pel mite (real?) que el vaig llegir amb 13 anys. De la primera lectura recordo l'emoció per la relació amorosa de Raskòlnikov amb Sònia i, en les lectures de després aquest punt em perd intensitat. En canvi aquella escena en què ella li llegeix l'episodi de Llàtzer a l'Evangeli és memorable! 

Dir que vaig entrar en Crim i Càstig per un professor que va aparèixer un any i va desaparèixer per sempre més que ens dictava apunts de Literatura (i Llatí?) i que ens va parlar amb emoció de l'obra (i de la Bohème també). Es deia Romero.

Raskólnikov, el jove estudiant protagonista, “embriagat de teories, amb un gran anhel de grandesa”, comet un acte atroç —el crim titular— i obre una gran arca de dilemes. Dilemes que condueixen a una dialèctica essencial entre “entre l’ètica cristiana i l’ètica utilitarista”. Qualsevol persona mereix tot el respecte? Hem de treballar pel bé major si això implica trepitjar algunes persones, sotmetre-les? És possible travessar el mal? La bondat es pot trobar en les persones menyspreades? D’això parla Crim i càstig, on Dostoievski procura donar resposta al dilema central, una “brasa roent”, el motor de “cremor” de la novel·la. “Dostoievski no dispersa ironies. No fa brometes sobre qüestions fonamentals. La seriositat del tractament no té parió en la història de la literatura”, apunta Garrigasait. Aquesta “naturalesa dialèctica” de l’obra, “marca de la casa”, es desplega i planteja a través de les diferents veus de la trama, veus que l’autor marca amb força.https://www.nuvol.com/llibres/el-crim-i-castig-de-miquel-cabal-163928

com que no puc posar una entrevista a Dostoievski en poso una amb en Miquel Cabal:

Resurrecció, de Lleó Tolstoi

M'agrada llegir els clàssics. M'ha agradat llegir aquest totxo. El tercer dels novel·lots de Tolstoi en importància. Lectura conjunta amb els Diaris de l'escriptor. Es retroalimenten. La sensació particular és que des de la modernitat Tolstoi, com a pensador, no s'aguanta per enlloc. Però la novel·la és distreta i és molt representativa de la  seva ideologia reformista cristiana .

Quin plaer llegir-lo en una edició tan cuidada!

 

Narra la seducción de una joven sirvienta pueblerina, Katiusha Máslova, a manos de su señor, el príncipe Nejliúdov. La joven se convierte en prostituta y después es acusada de robo y asesinato y condenada injustamente por un jurado presidido precisamente por el príncipe, el cual siente remordimientos de su mala acción y experimenta una suerte de resurrección moral intentando salvar a la joven y redimirla de su condena, llegando incluso a ofrecerle el matrimonio y, al final de la obra, a descubrir el cristianismo. La trama, propia de un folletín, es verídica.

...

Si se lee a la luz de la conciencia, Resurrección parece haber sido concebida por su autor como continuación, y en cierta manera inversión, de Crimen y castigo de Dostoievski, y constituye, ciertamente, una obra compleja y contradictoria. El tema de la novela, presente ya en el título –un concepto clave del cristianismo– es la resurrección moral, entendida como regeneración espiritual del ser humano.

https://www.revistadelibros.com/articulos/resurreccion-ultima-novela-de-tolstoi

Happy people, de William NIcholson i Regreso a Hope Gap de Werner Herzog

 

Lyubov, d'Svetlana Alexèivitx

Una pel·lícula magnífica on l'Alexèievitx, com en els seus llibres, pregunta, calla, escolta i sobretot endevines que, entre els milers d'entrevistes que deu haver fet, filtra molt bé una col·lecció de  personatges de carn i ossos amb unes històries immenses que trasbalsen. I aquest cop, com diu, toca el tema més difícil de tots: l'amor i la felicitat. (és el mateix?). Molt més complicat que el comunisme, Txernòbil o la vellesa i el dolor...

LYUBOV - Love in Russian from Taskovski Films on Vimeo.

¿Qué es el amor? ¿Qué forma toma en tiempos de represión, persecución, catástrofe y guerra? ¿Cómo puede sobrevivir cuando toda una cultura parece empeñada en menospreciarlo? Svetlana Aleksiévich, ganadora del Premio Nobel y cuyas historias orales han explorado la psique de la población rusa, se embarca en el proceso de investigación para un nuevo libro que reflexiona sobre la naturaleza más recóndita del amor. El documentalista Staffan Julen le acompaña con su cámara para crear una nueva película que retrata su viaje, una íntima colaboración que acaba por ser única, desvelando el proceso creativo de la autora, algo que siempre había protegido sin compartir con nadie. "Felicidad, ¿cómo se supone que vamos a hablar de felicidad? Solo hemos podido sobrevivir", responde la nonagenaria autora rusa a la pregunta: "¿Por qué aquí nunca habláis de la felicidad?".https://www.filmin.es/pelicula/lyubov-amor-en-ruso

Mary, de Nabokov

La lectura en anglès me’l fa difícil i a més em molesta trobar-me de nou amb pensions, cambres i portes a Berlín. Però valoro aquesta història d’aquest exiliat rus que recupera per casualitat el record del seu primer i autèntic amor quan anuncia la seva entrada en escena...

Aquest protagonista absent, - no és l’únic cas, sí això ja està fet, (Rebeca?)-  és com una ombra que dona profunditat a la novel·la.

M’atreveixo a dir que Nabokov ja escrivia molt bé en la seva primera novel·la, escrita -com descobreixo després per a decepció de la meva pretensió de la versió original.- en llengua russa encara.

The novel was completely ignored at the time of its first publication – and yet it is a marvellous debut, full of subtle touches and an admirable restraint in telling three stories simultaneously. It is the tale of a first young love, an account of political exile, and the evocation of a dawning poetic imagination 

It is also full of what were to become the hallmarks of Nabokov’s mature literary style – verbal playfulness, ironic twists of story line, the juxtaposition of tenderness with the grotesque, and beautiful evocations of the textures of everyday life. https://mantex.co.uk/mary/

El maestro Juan Martínez que estaba allí, de Manuel Chaves Nogales

me’l passa el Simón i és un llibre realment curiós. Les històries d’aquest bailaor de flamenc que es troba en mig de la revolució Russa donen una perspectiva molt original però que devia ser molt real del conflicte i de la situació de guerra. Tot és desmitificable i les revolucions encara més. I saber els detalls dels fets històrics sempre m’agrada: Ucraïna no és Rússia, Moscou no és sant Petersburg, guanyen els rojos, després els blancs, després els rojos, després els blancs... 

Después de triunfar en los cabarets de media Europa, el bailarín flamenco Juan Martínez, y su compañera, Sole, fueron sorprendidos en Rusia por los acontecimientos revolucionarios de febrero de 1917. Sin poder salir del país, en San Petersburgo, Moscú y Kiev sufrieron los rigores provocados por la Revolución de Octubre y la sangrienta guerra civil que le siguió.

El gran periodista sevillano Manuel Chaves Nogales conoció a Martínez en París y asombrado por las peripecias que éste le contó, decidió recogerlas en un libro. El maestro Juan Martínez que estaba allí conserva la intensidad, riqueza y humanidad que debía tener el relato que tanto fascinó a Chaves. Se trata, en realidad, de una novela que relata los avatares a los que se ven sometidos sus protagonistas y cómo se las ingeniaron para sobrevivir. Por sus páginas desfilan artistas de la farándula, pródigos duques rusos, espías alemanes, chequistas asesinos y especuladores de distinta calaña. www.librosdelasteroide.com/-el-maestro-juan-martinez-que

En van fer una obra de teatre pel que sembla

https://youtu.be/umDaKft3b9w

“Una de las grandezas de El maestro Juan Martínez.. es que cada uno de nosotros nos podemos identificar con él ¿Porque no tenemos derecho a no ser los más revolucionarios del mundo? Chaves Nogales fue un hombre de izquierdas, amigo de Azaña, que no perdió nunca cierta objetividad y cierta ecuanimidad, algo tan admirable en una situación dramática como fue la Guerra Civil. Fue capaz de decir a unos y a otros que no lo estaban haciendo bien y que ese no era el camino. Eso está en toda su obra. A mí, me gustaría conseguir esa limpieza de criterio”, proclama con admiración Lara. https://elpais.com/cultura/2018/02/24/actualidad/1519461114_202109.html?prm=ep-app-modalcompartir

L'hort dels cirerers, de Txèkhov

Lectura de coronavirus:

M'empasso L'hort dels cirerers com a complement als Txhèkhov de la Nemirovsky i Ginsburg que he llegit fa poc. Al YouTube versions diferents de l'obra fa curiós i és interessant que d'un mateix text en surtin possibilitats tan diferents. 

L'obra es refereix a una dona de l'aristocràcia russa i la seva família en el seu retorn a una finca de la família (que inclou un hort, o més exactament un verger, de cirerers gran i ben conegut), just abans que se subhasti per pagar la hipoteca. Mentre que es presenten opcions per salvar el patrimoni, la família, essencialment no fa res i l'obra acaba amb la finca venuda a un fill d'un vell serf, i amb la família sentint el soroll del jardí dels cirerers quan es talla.https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27hort_dels_cirerers

Pasqual, que afronta su segundo chéjov tras Les tres germanes, bromeó diciendo que si a todo el mundo se le pone cara de "aburrimiento intelectual" al hablar de Beckett, con Chéjov "la gente pone los ojos en blanco y se lentifica; parece que sea un universo lleno de silencios y pausas, nostálgico. Y resulta que Chéjov dice bien claro que L'hort... es una comedia, e incluso discute con Stanislavski porque opina que éste lo enfoca como una tragedia". Consideró Pasqual que el tópico de un Chéjov lento y melancólico obedece a la tradición de los rusos blancos en París, "que proyectaban su nostalgia sobre un autor que no tenía nada de nostálgico".https://elpais.com/diario/2000/02/16/catalunya/950666865_850215.html

Anton Txèkhov, de Natàlia Ginzburg

(temps de crisi important. Temps de coronavirus. Confinats a casa. Ja veurem com acaba tot això. Aquí continuem amb les lectures.)
No m'agrada tant com el de la Némirovsky. La Ginzburg va més per feina i no li dona temps suficient al personatge per anar-se dibuixant, a ell i a les seves relacions.

Con su intuición de las constelaciones familiares y de las pasiones calladas, Natalia Ginzburg narra la vida breve de Antón Chéjov (1860-1904), desde su juventud en Taganrog y sus primeros años en Moscú, los inicios como escritor humorístico y su trabajo como médico rural, hasta su viaje al campo de Sajalín, sus primeros éxitos como autor teatral, la enfermedad, los últimos años en Yalta y la muerte prematura en Badenweiler. En este hermoso libro, como si se tratara de uno de aquellos azares del destino, la escritora italiana consigue de manera asombrosa ese tono que el retratado dominaba de manera magistral, y nos ofrece un pequeño pero hermoso bocado de quien fue, es y será siempre uno de los mejores retratistas del alma humana.http://www.acantilado.es/catalogo/anton-chejov/