Filmin novembre

Una veterinaria en la Borgoña

Cinco lobitos

Un amor en Escocia

Shiva Baby

Memòria de noia, d'Annie Ernaux

 

És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult... _A Memòria de noia_, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. https://www.casadellibro.com/libro-memoria-de-noia/9788418197062/11667740

La voluntat de canviar, de bell hooks

 bell hooks, amb minúscula, m'agrada molt quan explica com el patriarcat també afecta els homes i com, per tant, la lluita feminista és compartida.

“Tothom necessita estimar i ser estimat, fins i tot els homes. Però per conèixer l’amor, els homes han de poder veure les formes en què la cultura patriarcal els impedeix conèixer-se a si mateixos, estar en contacte amb els seus sentiments, estimar.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-la-voluntat-de-canviar-de-bell-hooks-o-sobre-la-masculinitat/https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-la-voluntat-de-canviar-de-bell-hooks-o-sobre-la-masculinitat/

https://directa.cat/bell-hooks-amor-i-politica/?s=09

Animal trist, de Monika Maron

Una bona novel.la amb un final esplèndid. Però sobretot aquest vel que tapa la realitat explicada, aquest anar i tornar cíclic que és potser el de la demència… Vellesa, amor, feminitat, Alemanya inel Mur. 

Kn

Al Museu de Ciències Naturals de Berlín, als peus de l’esquelet d’un braquiosaure de dotze metres d’alçada, una dona i un home es coneixen. La seva història, explicada per ella, els propulsa en una dimensió que escapa al temps i a tota forma de mesura. És l’amor dels amants que mai no viuran junts i per a qui el llit és un terreny d’exploració —dels cossos, però també dels records, que de vegades separen més que un mur.https://clubeditor.cat/es/libros/animal-trist/

A Animal Trist –obra traduïda al català per Carlota Gurt i publicada per Club Editor– la protagonista és una dona de la qual no se sap del cert l’edat perquè ella tampoc no la sap. Tota la novel·la és plena de dubtes espaciotemporals, i això és part de l’encant encegador de la història. Sabem que és vella, que potser té cent anys, i que ha treballat gairebé tota la seva vida sota un braquiosaure al Museu d’Història Natural del Berlín d’abans i després del mur.https://www.nuvol.com/llibres/braquiosaure-estima-braquiosaure-258358

Història de la música del segle XX (l'electrònica), de Pau riba

Hi passo estones esplèndides i em penso que no oblidaré que m'hagi mostrat l'estructura harmònica del rock

L’editorial Males Herbes publica el darrer llibre de Pau Riba que ja podem trobar a les llibreries i es presentarà només als mitjans de comunicació el proper dimecres 23 de març a la llibreria Calders. A la roda de premsa hi participaran l’artista i activista ciborg Neil Harbisson, Mercè March, l’escriptor Oriol Malet i els editors de Males Herbes.

El cantautor Pau Riba va estar escrivint al llarg dels últims 35 anys un llibre que en unes 500 pàgines resumeix la història de la música del segle XX. És una obra que barreja pensaments i reflexions històriques mentre ens ofereix un recorregut per la música del darrer segle que parteix de la invenció de l’electricitat i la possibilitat de controlar el so.

‘Història de la música del segle XX’ és el llegat intel·lectual de Pau Riba, és l’obra de tota una vida, un llibre en què l’autor reflexiona sobre la cultura juvenil, la contracultura, però també com el sistema les acaba assimilant per apropiar-se’n i fer-se-les pròpies. Aquesta és l’obra literària més ambiciosa del creador de ‘Dioptria’ que arriba just després de la seva mort el passat 6 de març. https://beteve.cat/cultura/llibre-postum-pau-riba-historia-musica/

Laberint, de Burhan Sönmez

En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d’una breu recuperació a l’hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat.  https://periscopi.cat/llibre/antipoda/laberint

Argentina, 1985

 Al cine, de veritat. Al de Vimbodí. En Joan i jo i quatre persones més.

Argentina, 1985 está inspirada en la historia real de Julio Strassera, Luis Moreno Ocampo y su joven equipo jurídico que se atrevieron a acusar, contra viento y marea, a contrarreloj y bajo constante amenaza, a la más sangrienta dictadura militar argentina. Una batalla de David contra Goliat, con los héroes menos esperados. (FILMAFFINITY)

Filmin setembre octubre

 Her,

Cuando fuimos brujas,

Un diván en Túnez

La lección (sèrie)

Jack , de Marilynne Robinson

 La història de la lectura d'aquest llibre és una petita epopeia. Per dues em va semblar infumable i és que es passa cent pàgines en què no entens res. Però la confiança en Marilynne Robinson i l'estima per aquest raconet de món que eś Gilead m'hi porten per tercer cop i aleshores l'empenta ja és definitiva. 

Un cementerio es un lugar extraño para enamorarse, pero lo cierto es que uno de los atractivos de esta novela de Marilynne Robinson es su imprudencia, su coraje, su amor por la contradicción, por lo que no debe de extrañarnos que el amor ocurra entre tumbas. Mala señal, la muerte es su testigo. En esa larga, hermosa escena en la que Jack y Della pasan una noche juntos al pie de los ángeles de piedra, paseándose entre los panteones a la luz de la luna, el lector puede percibir sus devaneos, sus tiras y aflojas, sus avances y sus retrasos, como si los diálogos definieran con su vaivén las diferencias que los separan y a la vez la fuerza de su atracción. No solo es que Jack sea blanco y Della negra, y que en el Sant Louis de los años cuarenta un beso interracial les podía costar la cárcel y el descrédito absoluto por parte de sus correspondientes comunidades, sino también que Jack no cree en Dios y Della es devota, y Jack es un mentiroso, un vagabundo, un canalla con tendencia a desaparecer cuando las cosas se ponen feas, y Della es su reverso, una maestra de escuela con bondad y carácter en las venas, la mujer que puede salvarle. https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210427/critica-jack-precuela-gilead-marilynne-robinson-11685167