dijous, 24 d’agost del 2023

Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, D’Irene Solà

 El llegeixo molt fàcilment i potser fins i tot em molesta menys que les muntanyes que ballen tot i que continua tenint aquell aire d’exercici literari. L’imagino sent una gran saga sobre la vida en un mas allunyat del món amb els elements de realisme màgic que podter ara ja estan passats de moda. aquesta noia potser algun dia farpa una gran novel·la.


Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s’agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d’un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.

Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l’humor, la gosadia formal i la capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d’històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/et-vaig-donar-ulls-i-vas-mirar-les-tenebres/9788433905130/LA_110


diumenge, 20 d’agost del 2023

El amor el mar, de Pascal Quignard

D’aquests llibres que deuen ser molt bons, ben escrit, tema interessant, context històric i artístic seductor, però massa difícil: narradors inidentifcables, trama a salts incomprensibles, molts moments que no encaixen en la història…




A mediados del siglo XVII, el reino de Francia se ve sacudido por las epidemias, las protestas de los hambrientos, las piras de los renegados y las revueltas contra el poder monárquico, mientras toda Europa malvive devastada por unas guerras de religión que duran ya décadas y parecen interminables.

Sobre este escenario dantesco, la música aparece como refugio de lo sublime. En el centro, Johann Jakob Froberger, organista, clavecinista y compositor alemán que estudió con Frescobaldi en Roma y a quien Bach reconocía como su maestro. Y junto a él Monsieur de Sainte-Colombe, que nunca quiso que su música se publicara; John Blow, que sería maestro de Henry Purcell; o la princesa Sibylle de Wurtemberg, alumna de Froberger, a quien invita a pasar sus últimos años retirado en su castillo. Y otros personajes de ficción, como el compositor y virtuoso del laúd y la tiorba Lambert Hatten, y la maestra de la viola Thullyn, que vivirán la historia de amor que vertebra la novela.(…)
https://www.galaxiagutenberg.com/producto/el-amor-el-mar/



(…) Trente ans après Tous les matins du monde les cloches sonnent à nouveau dans ce magnifique nouveau roman, ample et majestueux : L’amour la mer, tout aussi fluide que son prestigieux aîné. La présence fantomatique de monsieur de Sainte-Colombe plane sur le récit qui se déroule au XVIIe siècle. Quignard ressuscite de grands musiciens oubliés de nous, le luthiste Charles Fleury de Blancrocher (1605-1652) qui se tua en chutant dans un escalier, ou le claveciniste Johann Jakob Froberger (1616-1667), mort dans la cuisine du château de Héricourt. Une plaque commémore son passage en ces lieux où il s’était mis sous la protection de son amie d’enfance et mécène, la princesse Sibylle.

Empruntant à Alexandre Dumas sa belle énergie, Quignard évoque les premières tournées de ces artistes allemands et français, dans les écoles ou les banquets, comme il raconterait la vie de Bob Dylan, guitare en bandoulière… à la différence que se promener avec son instrument dans la campagne européenne en 1660 (déjà les sixties) était autrement plus dangereux que traverser la région de Woodstock en 1960. Les guerres de religion, le brigandage menacent chaque voyageur. Les musiciens se font dévaliser. L’amour la mer est un roman finement documenté et une splendide histoire d’amour entre la violiste Thullyn (fille d’un capitaine de navire disparu, élève du fameux monsieur de Sainte-Colombe, amoureuse de la mer glaciale de Finlande) et le compositeur et organiste Lambert Hatten, venu de Mulhouse, qui voulait être pasteur, se moque du succès, ne publie rien. (…) https://www.marianne.net/culture/litterature/lamour-la-mer-le-grand-roman-sensuel-de-pascal-quignard


divendres, 11 d’agost del 2023

Una sortida honorable, d'Eric Vuillard

Vuillard m’agrada però aquest hi ha moemnts que és tan afrancesat que fot mandra. Però m’interessa entendre una mica què collons hi fotien els franbcesos allà al Vietnam i saber com va acabar tot.







(…)Depuis les inspecteurs coloniaux se penchant en 1928 sur les conditions de travail des ouvriers dans les plantations d’hévéa de Michelin — à la limite de l’esclavage — jusqu’aux derniers Occidentaux évacués par hélicoptère depuis le toit de l’ambassade américaine pendant la chute de Saigon, en passant par le général Jean de Lattre de Tassigny demandant dans son mauvais anglais des renforts militaires à la télévision américaine en 1951, l’écrivain revisite les archives.(…) https://www.ledevoir.com/lire/669477/fiction-francaise-une-verite-monstrueuse?


dijous, 10 d’agost del 2023

La muntanya màgica, de Thomas Mann

Indignant edició farcida d’incorreccions, això és el primer que he de dir.
Després que, tal com diuen els tòpics i les llistes de clàssics i de millors novel·les de la literatura universal, és una novel·la esplèndida. La relativitat del pas del temps de la trama s’instal·la en la meva lectura i com Hans Castorp el que em plantejo com un llibre al qual vull dedicar una intensa setmana d’agost, s’estireganya de Tavertet a Navarra, de nou aTavertet i, finalment, a Vimbodí  durant aquest calorós mes d’agost.




L’imbecil del Reverte és bo fent anàlisi literària: 

(…)Lo primero que hay que resaltar es el tema de la montaña como una división entre los de arriba y los de abajo. La montaña ha sido un sitio de peregrinación y reclusión espiritual a lo largo de la historia y la literatura religiosa, y lo mismo lo es para la concepción de Thomas Mann como destino de purificación personal. La montaña sugiere igualmente una herencia romántica que siendo mágica denota haber sido objeto de algún encantamiento. El romanticismo volvió a vincular al hombre europeo con la naturaleza, y lo hizo encontrar en ella una justificación. La montaña romántica de Mann apunta a la naturaleza como dadora de respuestas. Sus habitantes, si bien están enfermos, han encontrado en ese espacio la clave de una resolución incompartible. Es como si fueran poseedores de una contraseña especial que los distingue: la virtud de ser residentes de una comarca privilegiada. Se trata de los elegidos de un Shangri-Lá confeccionado por el capricho de un inspirado (¿el doctor Behrens?), construyendo una utopía privada a salvo del resto de la humanidad, descorchando bombonas de oxígeno y con un tiempo que apenas si transcurre.(…)

https://www.zendalibros.com/es-posible-leer-la-montana-magica-en-nuestros-dias/ 


https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-muntanya-magica-de-thomas-mann-i-lempar-moliner/video/4029310/

dijous, 3 d’agost del 2023

L'esdeveniment, d'Annie Ernaux

Ernaux explica l’experiència de l’avortament que va protagonitzar en la seva joventut als anys 60, una època en què en aquest tema les coses eren molt diferents de com ho són ara (o potser no tant).

Amb la seva barreja d’eufemisme i de grandiloqüència, de loquacitat atemorida i de poderosa subtilesa, L’esdeveniment és un títol idoni per posar a un llibre en què s’explica un fet tan espantós i quotidià, tan traumàtic i clandestí, com és un avortament il·legal.
https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/annie-ernaux-esdeneminent-premi-nobel_1_4509503.html

dimecres, 2 d’agost del 2023

Casa de nines, d'Henrik Ibsen

No l’entenc gaire finas al final. I aleshores, sí, Nora apareix com la revelació del feminisme d’Ibsen de quèhavia sentit a parlar.


Casa de nines és una de les obres centrals de la dramatúrgia d’Ibsen i l’any 1893 va ser la primera obra del dramaturg noruec a ser representada en català. Casa de nines és un drama contemporani en què l’individualisme dels personatges s’enfronta a la moral i als costums establerts. La protagonista de l’obra, Nora, una dona bella, individualista i molt mimada, reconeix la falsedat de tot allò que l’envolta. «I jo..., quina preparació tinc per educar els nens? No estic a l’altura d’aquesta feina. Abans tinc davant meu un altre deure. Haig d’educar-me a mi mateixa. I tu no ets un home per ajudar-me a aconseguir-ho. Me n’haig de sortir tota sola. I per això ara et deixo.» Acte tercer