La Romería, de Carla Simón

 M’agrada molt el final oniric. En general m’agrada mes queles altres de la CarlaSimon quee no m’havien semblat a l’altura del seu reconeixement.

https://youtu.be/AafBPL156-M?si=MbIuAb1WWTjJQ3Ey

Marina viaja a Vigo para conocer a la familia de su padre biológico, que murió de sida, al igual que su madre, cuando ella era muy pequeña. A través de los encuentros con sus tíos, tías y abuelos, la joven intenta reconstruir un relato de sus padres, pero todos sienten demasiada vergüenza hacia los conflictos de drogas de la pareja, algo que Marina les recuerda con su presencia. Será la historia de amor adolescente que vive con su primo lo que le permite reimaginar a sus padres y conectar con ellos. De esta forma, inventa un cuento, gracias al diario de su madre, que la libera del estigma que su familia siente por ellos y cumple el deseo de entender el pasado... Película sobre la memoria familiar que cierra la trilogía de su directora, compuesta por 'Verano 1993' y 'Alcarràs'. https://www.filmaffinity.com/es/film162277.html

Filmin desembre

 Broker, de Hirokazu Kore-eda 

·

Nunca llueve en California, de Jamie Dack

 

Creatura, d'Elena Martín Gimeno 

Un asunto de familia de Hirokazu Kore-eda

No robaràs, de Josep Girós

 

(…)No és fins tres anys després que tots tres tornen a viure junts, com si res no hagués passat, però “no se’n surten”, “l’anormalitat esdevé norma”, “el nen sembla viure en una realitat a part” i el matrimoni “la seva pròpia penitència”, i, una nit, a la fi, “el pare explica al fill que és adoptat, però silencia el robatori. A poc a poc, el fill es fa gran i es casa, i mentrestant els seus pares es van deteriorant, ell físicament —afectat també d’una depressió amb brots psicòtics que el porta a intentar de nou el suïcidi— i ella cognitivament, fins al punt d’haver de ser ingressats en una residència. En buidar el pis, el fill troba els documents de la seva adopció i, davant de les irregularitats que hi veu, a través d’un advocat comença a buscar la seva mare biològica sense comptar que toparà amb tota mena d’esculls burocràtics. https://elpais.com/quadern/2023-01-21/no-robaras-de-josep-giros-el-supervivent-immobil.html

Filmin febrer

 Philomena https://www.filmin.es/pelicula/philomena 

Vasil https://www.filmin.es/pelicula/vasil 

La tercera esposa https://www.filmin.es/pelicula/la-tercera-esposa 

La peor persona del mundo https://www.filmin.es/pelicula/la-peor-persona-del-mundo

Klondike https://www.filmin.es/pelicula/klondike 

i sèries:

Doctor en Alaska, m'ho estic passant molt bé 

La sort, de Juli Disla

 Tot el que fan a la Beckett és bo.

La sort parla de l’experiència dels seus protagonistes, Juli Disla i Jaume Pérez, com a família homoparental i interracial. La peripècia emocional i vital del seu procés d’adopció, un llarg camí administratiu i judicial amb la finalitat de formar una família.

La sort és també un homenatge al seu fill, que li pugui servir com a Llibre de vida en un futur.

A través de la seva vivència íntima ens parlen de la diversitat, de quins són els models de família, de com vivim les qüestions racials, de quins són els referents, l’entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això.

Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson

No m'havia agradat Frankisstein però aquestes memòries de la Jeanette Winterson dibuixen un personatge  molt interessant i una peripècia vital que enganxa. I que va in crescendo amb la història de com una dona feta i dreta, escriptora d'èxit, es veu dominada i obstaculitzada en el seu progrés vital pel fet de l'adopció i per la necessitat de resoldre'l i enrendre'l: una cosa que sempre se m'ha fet llunyana i difícil de comprendre i  que, en aquest llibre m'ha colpit.

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». Aquesta és la història d’una dona que no es rendeix. La història d’un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l’afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure.
https://periscopi.cat/llibre/astrolabi/per-que-ser-felic

Per què ser feliç quan podries ser normal? (Why be Happy if you could be normal?), de Jeanette Winterson, publicat per Edicions del Periscopi, en traducció de Dolors Udina, és un d’aquests (beneïts) llibres als quals qualsevol intent (maldestre) de qualificació o de catalogació li resultaria perjudicial.

Perjudicial perquè, per força, en voler-lo encaixar, en forçar-ne l’encaix, l’enxiquiria.

https://racodelaparaula.cat/2021/10/11/per-que-ser-felic-jeanette-winterson/#ixzz7GoUbx2ob

Una vida nova, d'Ounie Lecomte

Aquesta directora franco-coreana explica la història d'una nena abandonada pèl seu pare en un orfenat coreà: la visió dels nens preadoptats, una visió trista explicada amb tota la pena del món, sense caure en excessos lacrimògens.

Inspirándose en su infancia, la cineasta franco-coreana Ounie Lecomte narra la historia de una niña abandonada por su padre en un orfanato. Jinhee es una niña de nueve años que convive con su progenitor hasta que éste la abandona sin despedirse de ella en un orfanato de Seúl regentado por monjas. La niña ve pasar los días con la esperanza de que su padre vuelva a recogerla y, mientras tanto, crea una nueva familia con sus nuevas amigas con las que comparte juegos y experiencias. Cuando algunas de sus compañeras se van, consiguen el sueño de entrar a formar parte de una nueva familia aunque, a veces, les entristece separarse del resto. Por eso, Jinhee decide, por un lado, reinventar su propia historia y, por otro, mostrarse silenciosa y ausente con sus potenciales nuevos padres para evitar afrontar una nueva separación. https://www.filmaffinity.com/es/film847709.html