Infeliç, de Turgènev

Un altre Turgènev, amb poc temps. No sabria dir quin és millor. si aquest o Fum. Ambient per l'estil i dones misterioses per l'estil. Aquest, més dramàtic i amb una estructura narrativa diferent, per allò del capítol sel mig a partir del diari d'ella.

En els cercles refinats de Moscou, un jove queda encisat en conèixer l’enigmàtica Susanna Ivànovna, fillastra d’un despòtic professor particular. Captivat pel misteri que l’envolta, vol saber-ne més coses, i entendre les tràgiques circumstàncies per les quals es troba sola i desemparada entre estranys, com «una coloma blanca enmig d’una bandada de corbs negres». L’amor més tràgic i les passions més fosques brillen com mai en l’exquisida prosa de Turguénev. https://vienaedicions.com/book/infelic

Exposició Teresa Lanceta al MACBA

Un plaer d'exposició. Els colors i els materials, les textures...

L’acte de teixir és per a Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) una activació crítica de la imaginació que va més enllà dels límits materials. Per a ella, teixir es formula com un codi obert de ruptura i repetició des del qual es pot llegir, transformar i transmetre un coneixement sempre complex i plural. Una manera de fer sense cap esbós previ en què figura i fons, objecte i llenguatge, suport i imatge es construeixen alhora, assumint el que és imprevist, les errades i els encerts. Acceptar l’inesperat és per a Lanceta una forma d’aprenentatge d’un codi primigeni i universal que manifesta clarament una llei interna; una llei que traspassa fronteres físiques, temporals i culturals. Es tracta d’un coneixement «tècnic», d’una tekhné, que depèn d’un context geogràfic, cultural i humà determinat, ja sigui el barri del Raval de Barcelona –on Lanceta va viure– o l’Atles Mitjà –que va sovintejar anualment durant tres dècades. Són llocs on Lanceta torna esperonada pel seu interès en la feina de les dones, a través de la comunicació no verbal d’històries i afectes. https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/exposicions/teresa-lanceta-teixir-com-codi-obert

No parlaràs mai un bon català, de Joan Mena

«No parlaràs mai un bon català». Joan Mena recorda la professora que li va llançar, amb menyspreu, aquest vaticini que no s'ha acabat complint. La seva família va arribar a Catalunya els anys seixanta, com tantes d'altres, anhelant un futur millor. Des de la pròpia experiència personal, aquest professor de filologia, ara en excedència, fa una sentida defensa del model d'immersió lingüística com a eina de cohesió social, d'integració cultural i de garantia per a la igualtat d'oportunitats. «Quan he defensat el model lingüístic de l'escola pública de Catalunya he notat la mirada rancuniosa de la dreta espanyola perquè el meu perfil desmunta les seves fal·làcies. Soc castellanoparlant i defenso la immersió lingüística perquè a qui més beneficia és a persones com jo. No soc independentista i vull una Espanya plurinacional i plurilingüe. La meva experiència vital rebat el seu relat contrari a un model que ens fa ser millors. Pretenc desfer tant la sentència judicial que avantposa els criteris polítics als pedagògics, com la sentència que em va fer aquella professora quan em va dir que no parlaria mai un bon català.»

 

Naufragis, Arqueologia submarina, al MAC

L’exposició, a l’abast de tots els públics, s’estructura en quatre grans àmbits: “exploradors del mar”, “de vaixells i mariners”, “excavant sota l’aigua” i “un patrimoni a protegir”. En ells s’exposa  una acurada selecció de més de dos cents objectes procedents de les excavacions realitzades pel CASC durant els últims 30 anys i de diversos museus i col·leccions d’arreu del país, alguns d’ells mai mostrats al gran públic. L’escenografia de la mostra, que ocupa 1000 m2, evoca un fons marí.

 http://www.macbarcelona.cat/ca/Exposicions/Exposicions-actuals/NAUFRAGIS-historia-submergida

El Museo de la rendición incondicional, de Dubravka Ugresic

(A mi el que m'agraden són les referències històriques i les peripècies personals, sobretot. El mosaic literari i el realisme màgic em costen més. Curiós que la mateixa autora accepti que el relat potser li surt avorrit.

Frase: "inventar la realidad és la auténtica tarea de la literatura. "

Abans d'acabar en rellegeixo trossos i m'agraden.)

Tras la guerra de los Balcanes, la ciudad de Berlín cobra vida gracias a la llegada de los expatriados, que luchan por preservar lo que les queda de su cultura y de una nación que ha sido eliminada del mapa, mientras sustituyen todo lo que una vez conocieron por lo nuevo y desconocido. Para aquellos cuya vida ha de caber en una maleta, los recuerdos pasan a ser su posesión más importante, pero a veces adoptan un significado extraño. Dubravka Ugrešić recompone así la vida de su madre a través de las fotos halladas en el fondo de un armario, en un antiguo bolso de piel. Y, a la vez, también su propia historia: sus años de profesora en Berlín, donde compartió apartamento con tres jóvenes indias; los encuentros nocturnos con sus amigas para cenar y echar las cartas del tarot; un viaje a Lisboa, adonde fue cargada de equipaje, pero sin llevarse absolutamente nada, dependiendo de cómo se mirase… Un collage de recuerdos que la autora fusiona para lograr un sublime retrato de la soledad del desterrado.https://impedimenta.es/producto/el-museo-de-la-rendicion-incondicional

El día antes de la felicidad, d'Erri de Luca

 

El día antes de la felicidad es una historia que transcurre en la Nápoles agitada de los años cincuenta. En ella encontramos a Smilzo, un niño huérfano, flacucho y algo introvertido, pero con grandes inquietudes por el saber. Primero devora todos los libros que encuentra en un escondrijo que descubre al pie de una estatua – donde un judío se ocultó durante la guerra –, después va saciando su sed de conocimiento a través de todos los libros que le presta Raimondo, el dueño de una librería; por otra parte, acude con interés al colegio y atiende en las clases con los cinco sentidos. Pero, sin lugar a dudas, lo que más le marca a Smilzo son las grandes lecciones y los sabios consejos de don Gaetano, su mentor, su maestro de vida, un hombre que mantiene largas conversaciones con él mientras juegan a la escoba y que le enseña todo lo que sabe, incluido el arte de leer los pensamientos 

https://marealiteraria.wordpress.com/2017/07/22/el-dia-antes-de-la-felicidad-de-erri-de-luca/

Beloved, de Toni Morrison

Toni Morrison m'havia agradat molt en les altres coses que n'havia llegit. Beloved figurava que era de lo milloret que havia escrit. Potser és que el realisme màgic ja em cansa una mica. En tot cas no m'ha impactat com la resta d'obres seves i és que per explicar l'esclavatge els fantasmes més aviat em sobren una mica. 

Una madre: Sethe, la esclava que mata a su propia hija para salvarla del horror, para que la indignidad del presente no tenga futuro posible. Una hija: Beloved, la niña que desde su nacimiento se alimentó de leche mezclada con sangre, y poco a poco fue perdiendo contacto con la realidad por la voluntad de un cariño demasiado denso. Una experiencia: el crimen como única arma contra el dolor ajeno, el amor como única justificación ante el delito, y la muerte como paradójica salvación ante una vida destinada a la esclavitud. Premio Nobel de Literatura 1993.
https://quelibroleo.com/beloved