The assistant, L’home íntegre

 The assistant i L’home íntegre. Dues recomanacions a @Filmin . Però poseu-vos-hi còmodes. Inquietants, sense escenes inquietants, terribles, sense res escabrós, incòmodes, però necessàries.

The rider

Loser takes all, de Graham Greene

 

Mr. Bertram and Cary are about to get married. An unambitious assistant accountant, Bertram's plans for marriage are not particularly exciting. One day, he comes to the attention of Dreuther, the powerful director of his company, who changes Bertram's plan for him: they are to wed and honeymoon in Monte Carlo. Dreuther will meet the couple in Monte Carlo and be their witness, on board his private yacht.
https://en.wikipedia.org/wiki/Loser_Takes_All

Happy people, Regreso a Hope Gap

 

cartellera de febrer 3, Ingmar Bergman, Mike Leigh, Simon Stone

 

cartellera de febrer 2 Scott Cooper, Paul Greengrass, Alan Parker

 

cartellera de gener-febrer, Olivier Assayas, Ritesh Batra, Mike Leigh, Simon Stone, Scott Cooper, Ingmar Bergman, Werner Herzog,

Sota la xarxa, d'Iris Murdoch

Passejades per Londres, d'un tio raro, en un argument que a vegades es fa massa raro (roben un gos dins d'una gàbia, un míting polític en una Roma cinematogràfica...) No acabo de veure on vol anar a parar.

Considerada una de las cumbres de la narrativa inglesa del XX, Bajo la red supuso el debut novelístico de Iris Murdoch y es fundamental para entender el resto de su obra literaria, Jake Donahue, elprotagonista es un joven traductor y aspirante a escritor cuyo regreso de Francia no va a ser como él esperaba ya que su novia le echa de casa . Jake se siente perdido y pide ayuda a su ex, Anna Quentin , a Hugo Bellounder un antiguo amigo que en el pasado le inspiró un libro sobre la inutilidad del lenguaje. Así mientras va dando tumbos por Londres buscando alojamiento ,emprenderá su particular descenso a los infiernos tropezándose con rivales, filósofos, sindicalistas y con un curioso perro convertido en estrella cinematográfica.. http://quelibroleo.com/bajo-la-red#resumen

a la Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Under_the_Net

Entrevista amb Iris Murdoch a Youtube: Filosofia i literatura. "La filosofia serveix per clarificar i la literatura per mistificar"

Homes en la meva situació, de Pers Petterson

 

Arvid Jansen té pare i mare, tres germans i tres filles de la dona amb qui viu des dels dinou anys. Amb una urpada de la vida, desapareixen tots: els uns a bord d’un ferri, les altres en un naufragi que es diu separació.

Queda ell, exposat com una tija al vent. Arrelat i determinat a ser part d’allò que va i ve pels carrers d’Oslo, als bars i als tramvies, de dia i de nit. La gent viva que no coneixem, amb qui un cop de volant ens fa entrar en col·lisió. La gent morta que va poblant el paisatge. La gent, poca, de qui ens fem càrrec, i que ens llasta.

D’aquestes col·lisions de persones d’on surten el malentès i la màgia, Per Petterson n’ha fet la matèria d’una obra. Arvid Jansen protagonitza tres novel·les. Els altres personatges entren i surten per les portes dels seus onze llibres, llegits en una cinquantena de llengües —una catedral literària, feta amb l’escuma dels dies.https://clubeditor.cat/llibres/homes-en-la-meva-situacio/

Per tal d’apreciar l’originalitat de la novel·la, convé distanciar-la com més aviat millor de les nostres inèrcies criticopublicitàries: ni és una memòria amb ingredients de ficció ni és un llibre representatiu d’un grup social (els homes que es divorcien). La novel·la transcendeix aquests dos extrems, on no cal fer servir gaire imaginació (amb conviccions i missatge ja ho tenim) per endinsar-se en un terreny superior: allà on la imaginació a penes s’inspira en les situacions reals i on Arvid només es representa a si mateix, encara que la situació per la qual ell travessi sigui corrent. Aquest territori intermedi, on la ficció respon al món sense copiar-lo, i on sentim i comprenem seguint les aventures d’un personatge que no ens representa, és el de la gran novel·la, la més difícil d’escriure.

 https://cat.elpais.com/cat/2020/11/05/cultura/1604599068_352673.html?prm=ep-app-modalcompartir

Entrevista a l'Ara:

https://www.ara.ad/misc/petterson-homes-incapacos-expressar-senten_1_3137728.html

El llano en llamas, de Juan Rulfo

 Meravellosos els contes de Rulfo sobre la misèria del camp mexicà, Dialectalismes encantadors i amb un fil narratiu que sempre sacseja i corprèn,.

El clima que presentan los cuentos es, en cierto modo, una anticipación de lo que luego sería la primera novela de Rulfo, Pedro Páramo. Todos presentan una visión desesperanzada del mundo, retratando injusticias, casi siempre a través del monólogo interior de los personajes. Aunque se trata de historias diferentes, tienen en común la memoria del pasado y los estragos de la Revolución mexicana, que tanto marcó la vida y obra de Rulfo. La obra se encuentra ubicada dentro del realismo mágico. Además, se destaca en ella el uso del lenguaje popular, y la narración, en su mayor parte, en la voz de los personajes. Wikipedia, sí

L'estranya desaparició d'Esme Lennox, de Maggie O,Farrell

 Quin plaer de llibre i d'història, aquesta dona tancada en un manicomi, descoberta per la seva neta. La normalitat i l'esquizofrènia, la família, la maternitat... Aquesta novel·lista em té el cor robat.

Un dia, mentre s’ocupa de la seva petita botiga de roba de segona mà, l’Iris Lockhart rep una notícia sorprenent: una germana de la seva àvia de qui no ha sentit a parlar mai està a punt de sortir de l’hospital psiquiàtric on ha passat part de la seva vida. L’àvia de l’Iris sempre havia dit que era filla única, però els documents proven que no hi ha cap error: l’Esme Lennox és la seva tia àvia. L’informe mèdic considera que és una dona sana i inofensiva, però no deixa de ser una desconeguda que segur que guarda uns secrets que alteraran la vida de l’Iris definitivament. ¿Per què no se n’ha parlat mai, a la família? Si l’Iris l’acull a casa seva, ¿quines veritats perilloses descobrirà? L’estranya desaparició d’Esme Lennox és un relat gòtic i apassionant sobre secrets familiars, vides entrellaçades i oportunitats perdudes i, com totes les novel·les de Maggie O’Farrell, és elegant, càlida i delicada, i perseguirà el lector molt més enllà de l’última pàgina.

La obra en cuestión es una novela de intriga en la que los planos narrativos se solapan y se entrecruzan de manera endiablada y perfecta. Existe un hilo en la trama protagonizado, a tiempo real, protagonizado por Iris. Y sobre él se entretejen otros varios: los recuerdos de Esme cronológicos y con ciertas lagunas, los destellos de lucidez, siempre desordenados en el tiempo y lugar de su hermana Kitty y el pasado que recuerda la propia Iris. Frases van saliendo a lo largo de la novela que, a bote pronto, no tenemos idea de dónde colocarlas. Con el tiempo. y a lo largo del transcurrir del relato, todo tendrá su sitio y su tiempo. Digamos que es un verdadero puzle para abordar con calma e inteligencia-

http://www.lalibreriadejavier.com/?p=2325