Frontera, de Kapka Kassabova

Periodisme?     Novel·la ? Viatges? Autoficció? Cada cop em costa més classificar el que llegeixo. M'agrada molt la idea de la permeabilitat i difusió de les fronteres. I això dels Balcans és la hòstia!

Amb aquest extraordinari reportatge narratiu viatgem a una cruïlla geogràfica i cultural màgica. Potser el racó més desconegut d’Europa, una triple frontera on la història i el present del continent s’han jugat i continuen jugant-se per sota la taula. Benvinguts a Tràcia, on conflueixen el gresol de cultures de Bulgària, Grècia i Turquia, la segona frontera més transitada del món, un indret tan apassionant com (si no vas ben acompanyat) indesxifrable. Un paradís per als personatges més pintorescos: contrabandistes, poetes, hippies, militats tronats, refugiats, empresaris inversemblants... Un mirador des d’on entendre l’Europa que ens precedeix i la que ens pot esperar.

https://comanegra.com/es/espores/864-frontera-un-viatge-al-limit-deuropa-kapka-kassabova-traduccio-d-ariadna-pous.html?srsltid=AfmBOoohT3WsGO103CZicN9Z6eBvTcAPs-JpBwUnrMHabjgCCj3k4s7C

 https://youtu.be/Fl1D2-MunsE?is=XpdbYB-206x_ym8Q

https://youtu.be/irksd2oRzxM?is=_43RUDqWOWf_y7dz

Baba Yagá puso un huevo, de Dubravka, Ugresic

Són tres relats diferents. El primer m'agrada , el segon se'm fa pesat i el tercer ja no el començo. 

Baba Yagá es una criatura oscura y solitaria, una bruja que rapta niños y vive en el bosque, en una casa que se sustenta sobre patas de gallina. Pero también viaja a través de las historias, y en cada una de ellas adopta una nueva forma: una escritora que regresa a la Bulgaria natal de su madre, que, atormentada por la vejez, le pide que visite los lugares a los que ella ya no podrá volver; un trío de ancianas misteriosas que se hospedan durante unos días en un spa especializado en tratamientos de longevidad; y una folclorista que investiga incansable la figura tradicional de la bruja. Ancianas, esposas, madres, hijas, amantes. Todas ellas confluyen en Baba Yagá. A caballo entre la autobiografía, el ensayo y el relato sobrenatural, su historia se convierte en la de Medusa, Medea y tantas otras figuras malditas, dibujando un tríptico apasionante sobre cómo aparecen y desaparecen las mujeres de la memoria colectiva.

https://impedimenta.es/producto/baba-yaga-puso-un-huevo

Crepuscle, de Philippe Claudel

Pels balcans, als finals de l’imnperi otomaà dos policies que son el Gordo i el Flaco i un capellà assassinat. M’ho passo bé

Vaig començar la lectura de Crepuscle esperant trobar-me un thriller, un assassinat per resoldre en un indret remot, no del tot definit, però que sembla Moldàvia. Hi ha un assassinat, sí, el del capellà del poble, però no és ni una lectura àgil ni l'interès de la trama rau en la resolució del crim. 

Com deia, la novel·la comença amb l'assassinat del capellà Pernieg, un crim que desperta un punt de felicitat al policia, en Nourio, ja que tindrà l'oportunitat de tenir un rol rellevant entre els habitants de la ciutat. Malauradament, aquest assassinat és l'excusa perfecta per desencadenar un odi entre cristians i musulmans que no havia existit mai a la ciutat. 

Crepuscle és una crítica molt ben construïda a la manipulació de les masses, la religió, la demagògia i la corrupció del poder. La tensió és creixent en tota la novel·la, que es desenvolupa en un ambient feixuc i pesat.

http://llegirperviurealtresvides.blogspot.com/2025/06/crepuscle-philippe-claudel.html

Filmin juny

 La casa del tejado rojo de Yogi Yamada, Yahttps://www.filmin.es/pelicula/la-casa-del-tejado-rojo

Cuento de otoño d’Eric Rohmer https://www.filmin.es/pelicula/cuento-de-otono

Hive (El rusc), de Blerta Bascholli  https://www.filmin.es/pelicula/hive-colmena

Living , d’Oliver Hermanus https://www.filmin.es/pelicula/living

Els haiducs, de Panait Istrati

Històries senzilles, cada una com un conte, que aquesta bandolers romanesos expliquen a la vora del foc dins la cova que els fa d’amagatall  dels motius que els porten  a afegir-se a la lluita .

Un haiduc és un tipus d'infanteria irregular que es troba al centre i parts del sud-est d'Europa, des de principis del segle XVII fins a mitjans del segle xix. Tenen reputacions que van des de bandits fins a lluitadors per la llibertat, depenent del temps, el lloc i els seus enemics.

A les terres europees de l'Imperi Otomà, el terme hajduk s'utilitzava per descriure els bandits i bandolers dels Balcans, mentre que a l'Europa central per als eslaus occidentals, hongaresos, romanesos i alemanys s'utilitzava per referir-se als proscrits que protegien els cristians d'accions provocadores. pels otomans. Al segle XVII es van establir fermament als Balcans otomans, a causa de l'augment dels impostos, les victòries cristianes contra els otomans i una disminució general de la seguretat. Les bandes d'haiduc comptaven principalment amb cent homes cadascuna, amb una jerarquia ferma sota un líder. Van apuntar als representants otomans i als rics, principalment turcs rics, per saqueig o càstig als otomans opressors, o venjança o una combinació de tot.^[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Haiduc

El convit, de Plató

 No es poden fer comentaris d’obra com aquesta. El subratllo tot, excepte la intervenció de Sòcrates, que, de sobte, es revela com un text insubratllable, inseleccioçnable. Mai saps si alò que t’acaba de dir no es revelarà al paràgraf següent com en un dubte com un error, com una mentida… 

Acabo el llibre i se m’escapa en veu alta solitària un Boníssim! Així són els clàssics.

El Museo de la rendición incondicional, de Dubravka Ugresic

(A mi el que m'agraden són les referències històriques i les peripècies personals, sobretot. El mosaic literari i el realisme màgic em costen més. Curiós que la mateixa autora accepti que el relat potser li surt avorrit.

Frase: "inventar la realidad és la auténtica tarea de la literatura. "

Abans d'acabar en rellegeixo trossos i m'agraden.)

Tras la guerra de los Balcanes, la ciudad de Berlín cobra vida gracias a la llegada de los expatriados, que luchan por preservar lo que les queda de su cultura y de una nación que ha sido eliminada del mapa, mientras sustituyen todo lo que una vez conocieron por lo nuevo y desconocido. Para aquellos cuya vida ha de caber en una maleta, los recuerdos pasan a ser su posesión más importante, pero a veces adoptan un significado extraño. Dubravka Ugrešić recompone así la vida de su madre a través de las fotos halladas en el fondo de un armario, en un antiguo bolso de piel. Y, a la vez, también su propia historia: sus años de profesora en Berlín, donde compartió apartamento con tres jóvenes indias; los encuentros nocturnos con sus amigas para cenar y echar las cartas del tarot; un viaje a Lisboa, adonde fue cargada de equipaje, pero sin llevarse absolutamente nada, dependiendo de cómo se mirase… Un collage de recuerdos que la autora fusiona para lograr un sublime retrato de la soledad del desterrado.https://impedimenta.es/producto/el-museo-de-la-rendicion-incondicional

Eleni i El paso suspendido de la cigüeña, de Theo Angelopoulos

1919. Tras la entrada del Ejército Rojo en Odessa, los griegos allí refugiados vuelven a su país. Es el principio del amor entre Alexis y Eleni. Aunque se criaron juntos, su amor molesta al padre de Alexis, que se siente sólo tras morir su esposa y desearía casarse con Eleni. https://www.filmin.es/pelicula/eleni

El periodista Alexandre (Gregory Patrikareas) viaja hasta la “Sala de espera”, al norte de Grecia en la frontera con Albania, donde refugiados de diferentes países esperan un permiso para regresar a su país y abandonar ese lugar. El periodista y su equipo de televisión van a filmar la vida de toda esa gente y, casualmente, creen reconocer entre la multitud a un político griego desaparecido años atrás de forma misteriosa.  https://www.filmin.es/pelicula/el-paso-suspendido-de-la-ciguena?origin=searcher&origin-type=primary

Una vida senzilla, This is England, Mediterráneo (Filmin octubre 21)

Una historia muy humana, tierna y conmovedora sobre la relación de toda una vida entre Roger, un productor de cine de mediana edad, y Ah Tao, la sirvienta que se ha ocupado de velar por Roger desde que era un niño y ha servido a su familia durante más de 60 años. Cuando a Ah Tao le llega la hora de jubilarse y sin ningún familiar que pueda hacerse cargo de ella, Roger decide que es el momento de devolver tantos años de servicio y se vuelca en ella como si se tratara de su propia madre.
https://www.filmin.es/pelicula/una-vida-sencilla

Verano de 1983. Comienzan las vacaciones. Shaun es un chico de 12 años que crece en un gris pueblo costero de Inglaterra. Su padre ha muerto recientemente en la Guerra de las Malvinas. Un día conoce a un grupo de Skinheads. Estos le acogen en su grupo, y a lo largo de sus vacaciones, Shaun descubrirá la felicidad entre amigos, fiestas y primeros amores, mientras toma como modelos de conducta a Woody, Milky y el resto de chicos. Pero al aparecer Combo, un skinhead mayor recién salido de prisión, abiertamente racista y violento, la unidad del grupo se rompe y la felicidad se acaba, arrojando a Shaun a un territorio inquietante, del que, para salir, tendrá que dar un salto, de la inocencia a la experiencia.   https://www.filmin.es/pelicula/this-is-england

 Durante la II Guerra Mundial, ocho soldados treintañeros tienen orden de desembarcar en una pequeña e insignificante isla griega con la misión de custodiarla con fines estratégicos hasta nuevas noticias. Los soldados llegan a la isla pero su nave se ha hundido y la radio se ha roto. La isla que en principio parecía desierta se muestra en realidad habitada por mujeres, ancianos y niños, y los ocho hombres, aislados y alejados del frente y de la realidad, empezarán a integrarse plenamente en la comunidad y a cumplir algunos de sus más ocultos deseos, olvidándose incluso, que son soldados y que están en guerra.   https://www.filmin.es/pelicula/mediterraneo

S'agapo, de Renato Biaison

Molt apropiat per llegir a Creta. Contes de soldats italians abandonats de la mà de Déu durant la Segona Guerra Mundial.

película a Filmin :  https://www.filmin.es/pelicula/mediterraneo

El passat no és un somni Kallifatides

Kallifatides (almenys el que conec) sempre parla d'ell mateix i aquí fa un repàs a tota la seva vida amb salts cronològics i momemnts que queden una mica inexplicats. El llegeixo bé. Senzill i agradable.

'Tenia vuit anys quan l'avi em va agafar de la mà i no em va deixar anar fins a trobar els pares, a Atenes. Qui sap què m'hauria passat si m'hagués quedat al poble. Era el 1946. Al començament de la primavera de 1946, els ametllers florien l'un al costat de l'altre i el camp estava en ple esplendor.'

L'última humiliació, de Rea Galanaki

Un llibre "de ciutat". Aquest, d'Atenes. Passejada per la capital grega en plena crisi econòmica a partir de la mirada de dues dones velles que acaben convertides en unes "sense sostre". Em va enganxant a poc a poc.

Rea Galanaki al 3/24 amb en Graset:  https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/lescriptora-grega-rea-galanaki-ens-presenta-ledicio-en-catala-de-la-seva-novella-lultima-humiliacio/video/5916828/

Otra vida por vivir, de Theodor kallifatides

Diu que no en sabíem a res d’aquest autor a Espanya. Que això es el primer que  es publica. De fet a la Viquipèdia no té ni pàgina en català. He llegit el llibre de pressa i malament en aquesta setmana de preocupació i dol. No m’ha entusiasmat especialment. Això passa amb els llibres. Hauria pogut ser un bon acompanyament per la vivència del final del Salvador. En tot cas aquest home, Kallifatides, em cau bé.

 

Poco más de 150 páginas de una prosa desnuda y vibrante, dotada de una fibrosa humanidad, casi frágil, reveladora y hermosa en la rabia contra el escenario arrasado de un país que es (fue) el suyo. Pasear por Atenas certificaba una brutalidad evidente. «Nunca había visto mi ciudad así. La pobreza era una vieja compañera, pero aquella indigencia no. Había visto las barracas de los refugiados del Ponto y de Asia Menor en barrios como el Polígono e Ilísia. Pobreza, sí, pero todo limpio y bien cuidado... Por primera vez no me sentía cómodo caminando solo por la noche en Atenas. Eso era la humillación más grande, el destierro definitivo. Tener miedo de los demás, y que los demás tengan miedo de ti. Hemos dejado de ser individuos aislados para convertirnos en tribus. Por un lado, nosotros; por el otro, los extranjeros». https://www.elmundo.es/cultura/laesferadepapel/2019/09/24/5d850361fdddffe2698b45de.html

Entrevista a Kallifatides

Atrapa la llebre, de Lana Bastasic

Ha estat molt lloada per la crítica i m’ho passo bé i és molt recomanable, però em costa una mica el personatge de la Lejla, tan exagerat, tan passat de voltes, tan incomprensible... Tot plegat com la situació en qualsevol dels països de la ex-Iugoslàvia, potser tan incomprensible com aquella guerra (tan incomprensible com totes les guerres?)

Els fets de la novel·la faran que la seua protagonista narradora, Sara, es plantegi també si és la mateixa persona que havia sigut en la seva infància, adolescència i joventut: què queda d’aquella nena de set anys i què queda de la seva millor amiga d’aquella època en una ciutat de Bòsnia, Banja Luka, que, durant la seva infantesa, també va veure trastornada la seva identitat amb la guerra dels Balcans.

El motiu que obligarà la protagonista a enfrontar-se al mirall és una trucada de la Lejla, la seva antiga amiga —i a la que no ha vist des de fa dotze anys— per a demanar-li que vagi a buscar-la a Mostar i la porti a Viena, on hi ha el seu germà, que totes dues creien mort.

https://www.eltemps.cat/article/9743/alicia-louise-al-pais-dels-balcans

https://www.ccma.cat/video/embed/6047862/

El pont sobre el Drina, d'Ivo Andric

És una gran novel·la, tot i que no passa fàcilment. El símbol d'aquest pont que uneix Orient i Occident, és molt potent però la història d'aquests pobles és complicada per a nosaltres - i això que els catalans en sabem de convivència-conflicte de llengües i cultures, però res a veure amb allò d'allà: fins que no entenc que els habitants d'aquest poble de Bòsnia no són bosnis sinó que són serbis i que Bòsnia forma part nominalment de l'imperi otomà però de facto de l'austrohongarès el garbuix dificulta la lectura. M'hauria agradat parlar-ne amb en Francesc Bechdeju i el grup de Dòria.

blog de rosa d'ibur amb alguns fragments:

https://rosadibur.wordpress.com/2016/09/25/el-pont-sobre-el-drina/


I en Jordi Morell a Catorze amb la meva edició:

És una edició de butxaca, esgrogueïda i desgastada, d'El pont sobre el Drina. A la portada hi ha la reproducció d'un segell antic de Bòsnia, amb la imatge esquemàtica d'un pont de quatre ulls, de perfil triangular, amb un vèrtex sobre el pilar central, apuntant al cel. El dibuix, poc precís, recorda més les formes estilitzades del pont de Mostar que no pas el de Visegrad, molt més llarg i robust. Per culpa d'aquesta portada, durant molt temps, l'home confonia els dos ponts. https://www.catorze.cat/noticia/10156/visegrad

El pont de veritat:

El pati Maleït, d’Ivo Andric

Es poden posar aquí les relectures? I tant! El pati Maleït es perdia en la desmemòria i la perspectiva de llegir el Pont sobre el Drina al Club de lectura de Dòria m’ha portat de nou a Andrić. Dos anys després sí que alguna cosa es deixava rememorar. Diria que aquest cop amb el llarg temps de Vimbodí i una certa recerca que m’ha apropat a la temàtica, la lectura s’ha fer més conscient i per tant posiblemente més profitosa.
Un relat que és com una nina russa d’històries dins d’històries i una presó kafkiana plena d’innocents i una Història passada que s’encaixa en el present...

Què podem aprendre i sentir en llegir El Pati Maleït?

PAU: El Pati Maleït, la presó on se situa la història, pot ser vist com una metàfora de la vida humana: una vida on estem limitats per un sistema, la censura, les estructures estatals, la beneiteria dels responsables polítics, els buròcrates, etc. És un món on els individus més lliures i savis acaben tancats a la presó…

JELENA: És una novel·la breu que s’hauria de llegir més d’una vegada perquè, en cada nova lectura, es troben nous significats i noves interpretacions https://www.nuvol.com/entrevistes/ivo-andric-el-pati-maleit/

Bonavia, de Dragan Velikic

las vidas entrelazadas de unos personajes que intentan restablecerse tras los estragos de la guerra de Yugoslavia y su disolución. Miljan, un restaurador que huyó de su Belgrado natal para instalarse en Viena abandonando a su hijo recién nacido, se ocupa ahora de su nieto Sinisa. Marija, una filóloga con pánico a la soledad, conoce, ante el consulado húngaro, a Marko, un novelista frustrado que escribe una «guía para evitar disgustos». Kristina, cumpliendo la profecía que una adivina le lanzó la noche de su graduación, cruza «el agua grande» para comenzar de nuevo en Boston.  http://impedimenta.es/libros.php/bonavia

La frontera, Franco Vegliani

Bona,bona, bona!!!! Magris la recomana i ja és una garantia. Segona guerra mundial un soldat croataitalià retroba de la mà d'un vell pescador les cartes d'un oficial de la Primera Guerra Mundial que no sap ben bé de quin país és. Cal dir que el tema és d'actualitat?

“Uno dei libri più belli della letteratura triestina del dopoguerra, ricco di malinconia e di asciutta poesia. Una frontiera divide due mondi, ma è diversa da entrambi, e non contiene altra speranza e altro dovere che il suo imperativo: varcare, separare, separarsi”. Sellerio Editore Palermo
https://laslecturasdeguillermo.wordpress.com/2013/01/12/la-frontera-de-franco-vegliani/

El pati maleït, d'Ivo Andrić

L'acció se situa en una gran presó de Constantinoble, quan la ciutat era capital de l'Imperi Otomà. Un microcosmos humà, tancat i autosuficient, on conviuen lladres i assassins, delinqüents pintorescos de tota mena i també persones innocents, a l'espera que es decideixi el seu destí. Com fra Petar, principal protagonista d'aquesta obra coral. Al voltant de la figura d'aquest monjo de Bòsnia, Andrić teixeix un atractiu tapís literari compost pels relats que expliquen alguns dels presidiaris quan surten al gran pati, un espai que esdevé un protagonista més. (Time out)

Senectud, d'Italo Svevo

Buf!
Trieste, anys 20 (suposo) un homenet més o menys mediocre s'enamora/juga amb rossa guapa i inicien una relació poc definida en la qual no se sap gaire què pretén cadascú. Tot  m'és llunyà i això que Trieste m'és simpàtic...
el deixo a la meitat. Em sap greu per en Vallcorba, just en aquest moment... ( i per James Joyce)

Escuetamente diría que este libro trata de la desbordante pasión que arrastra a un hombre de 35 años a los brazos de una joven, criatura de su imaginación. Un tema bastante trillado, dada la naturaleza ficticia de todo amor. Sin embargo, Italo Svevo lo afronta bajo una mirada particular a la que parece no escapársele ningún ángulo de la pasión o relación amorosa. (Revista de Letras)