No amarás, No matarás, El aficionado de Krzysztof Kieslowski

Dues coses apreciables de Kieslowski, que va ser famós pel Blau, el Roig i el Blanc a l'època quan anava als Verdi...

Especialment No amarás sobre la passió i l'enamorament sense motiu, purament sensitiu, que no físic.

Les escenes finals de No matarás impressionen, però per arribar-hi necessites un esforç important.

De fet de Kieslowski també vam veure fa poc El aficionado

Varsovia. Un taxista está lavando su coche. Jacek, un joven campesino de mirada turbia vaga por la ciudad. Piotr, un estudiante de Derecho, se prepara para hacer su último examen. Sus destinos se cruzan cuando Jacek coge un taxi para ir a los suburbios de la ciudad, donde asesina brutalmente al taxista golpeándolo con una piedra. La policía lo detiene y es condenado a muerte a pesar de los esfuerzos de Piotr, que se encarga del caso. https://www.filmin.es/pelicula/no-mataras-1988

Tomek, un joven trabajador de Correos, está obsesionado con Magda. Ella es una mujer sexy que vive en el apartamento de enfrente. Él cada noche la espía a través de su telescopio hasta que finalmente decide declararse. Al principio ella lo rechaza, pero finalmente inician una frenética relación sexual sin ningún tipo de compromiso por parte de ella. Tomek se da cuenta de sus sentimientos y al no verse correspondido intenta suicidarse y no lo consigue. Cuando regresa del hospital, se da cuenta que ahora es Magda la que vive totalmente obsesionada por él. https://www.filmin.es/pelicula/no-amaras

Filip Mosz es un obrero que descubre gracias a una súper 8 los poderes de las grabaciones cinematográficas. Destinada a grabar los primeros pasos de su bebé, la cámara se convierte en herramienta de exploración y análisis del mundo: fábricas, obreros, ciudades, poblaciones, recuerdos, relaciones de poder y trabajo A medida que Filip encuentra nuevos temas, el mundo cambia. Esta actividad lo aleja de su mujer, empeora su relación con su jefe y provoca rupturas y malentendidos. Tanto su vida privada como su vida social se vuelven inestables como si el cine influyera en la realidad. https://www.filmin.es/pelicula/el-aficionado-amator

En el blanc, de Ken Follett

Buf!

La nit de Nadal, sota una nevada cada vegada més intensa, desapareixen del laboratori farmacèutic Oxenford unes mostres de virus letals. Mentrestant, sense sospitar fins a quin punt els seus fills volen treure profit de les investigacions, el director de recerca de l’empresa, Stanley Oxenford, es disposa a celebrar les festes en família en un lloc remot d’Escòcia. https://www.casadellibro.com/libro-en-el-blanc-butxaca/9788429757545/1065996?gclid=Cj0KCQjw2tCGBhCLARIsABJGmZ6LbHSFvACnebL-YzWlgWIYyGLz978EsCAXLKUKiJ10Kbpudl9CeuQaAkjaEALw_wcB

Morfina d’Aleksei Balabanov/ Su mejor historia

 

Adaptación del relato homónimo de Mijaíl Bulgákov, basado en la experiencia real del autor ruso, cuando siendo médico rural se volvió adicto a la droga tras prescribirse una pequeña dosis. Balabanov reconstruye la época en la que Bulgákov cae en brazos de la morfina, los años de la revolución rusa, y muestra el ejercicio de la medicina en ese periodo histórico. (FILMAFFINITY)

Un equipo cinematográfico británico recibe el encargo de hacer una película patriótica para levantar la moral de las tropas inglesas tras los bombardeos de la aviación nazi sobre Londres durante la Segunda Guerra Mundial. El problema surgirá cuando se desencadene una auténtica batalla de sexos. (FILMAFFINITY)

No escriuré la teva història, de Laia Fàbregas

M'agrada molt aquesta història i espero que no sigui només per la simpatia que sento per la meva ex-alumna. No s'està de res amb aquest doble viatge, des de la Dust Bowl dels anys 20 del segle passat i des del Los Angeles del segle XXI que porta avantpassats i descendents a coincidir al voltant d'un espai curiosíssim que és el Salton Lake, l'última ciutat americana sense llei. 

La rèplica del Raïm de la ira em sembla molt encertada, bons personatges, bons abandonaments, bona intriga de saber que tot ha d'acabar lligant però no veus per on...  de fet en tot el llibre el que menys m'agrada és l'episodi de l'accident i del gat i trobo que l'enigma de la noia desapareguda no queda ben resolt.

Quan en Dylan recupera el coneixement a la vora d’una carretera del desert californià, després d’un accident de moto, no sap què li ha passat, ni per què va descalç ni on és la Sarah, la noia que anava amb ell. Tampoc sospita que les respostes a aquestes preguntes tenen l’origen gairebé cent anys enrere, en una granja d’Oklahoma... No escriuré la teva història abraça tres generacions de la família Pont, des dels anys vint del segle passat fins a poc abans de la crisi del coronavirus, i els conflictes i les circumstàncies dramàtiques que els toca viure, que marquen, en l’actualitat, el retrobament tens i elèctric entre l’últim descendent, en Dylan, i la seva mare. 

https://youtu.be/krKFB5Qf3eE

El passat no és un somni Kallifatides

Kallifatides (almenys el que conec) sempre parla d'ell mateix i aquí fa un repàs a tota la seva vida amb salts cronològics i momemnts que queden una mica inexplicats. El llegeixo bé. Senzill i agradable.

'Tenia vuit anys quan l'avi em va agafar de la mà i no em va deixar anar fins a trobar els pares, a Atenes. Qui sap què m'hauria passat si m'hagués quedat al poble. Era el 1946. Al començament de la primavera de 1946, els ametllers florien l'un al costat de l'altre i el camp estava en ple esplendor.'

Consumits pel foc, de Jaume Cabré

 Buf, quin rollo!

 “La nova novel·la del gran referent internacional de les nostres lletres.”

Quina exageració!