Sofà juny

 Pelis:

Una batalla tras otra , de Paul Thomas Anderson, https://www.filmin.es/pelicula/una-batalla-tras-otra 

El pastís del president, de Hasan Hadl https://www.filmin.es/pelicula/la-tarta-del-presidente

La filla petita, de Hafsia Herzi https://www.filmin.es/pelicula/la-hija-pequena

El apartamento , de Billy Wilder  https://www.filmin.es/pelicula/el-apartamento

Series:

Amenaça de tempesta https://www.filmin.es/serie/amenaza-de-tormenta

Kabul https://www.filmaffinity.com/es/film469865.html

El candor del padre Brown, de G. K. Chesterton

 

Asesinato en la catedral, d'Edmund Crispin

El deixo a mitges i vaig al final a veure qui és l'assassí. No m'interessa

El quisquilloso profesor y detective aficionado Gervase Fen ha abandonado durante el verano su amada Universidad de Oxford para acudir al pueblo costero de Tolnbridge, donde planea pasar tranquilamente sus vacaciones. Va armado con una red para insectos, ya que piensa dedicarse al arte de la entomología. Pero la calma y el sosiego duran poco. La villa está consternada por el misterioso asesinato del organista de la catedral. El músico en cuestión no tenía ningún enemigo conocido y su labor en la iglesia era inofensiva, así que la policía no es capaz de dar con un sospechoso. ¿Se tratará acaso de la conspiración de unos espías alemanes? ¿O tal vez de la consecuencia de los aquelarres que, según se rumorea, llevan practicándose por esos lares desde el siglo XVII? Tan ingenioso como Agatha Christie y tan hilarante como P. G. Wodehouse, Edmund Crispin, uno de los maestros de la novela de detectives inglesa, nos presenta en «Asesinato en la catedral» un nuevo misterio lleno de personajes excéntricos, fantasmas que no lo son, adolescentes aficionadas a las misas negras y espías nazis.
https://www.llibres.cat/products/394643-asesinato-en-la-catedral.html

El pit-roig de Jo Nesbø

Poc que me l’esperava, la pasió amb què endrapo aquesta novel·la policiaca, jo que en principi els tinc poca simpatia. . Plantejament magnific a cavall dels movimenmts neonazis del segle XXI i les vivències  contradictòries de la Noruega de la 2a Guerra Guerra Mundial amb els nazis. Resolució discutible.

El detectiu Harry Hole, acabat d'ascendir a inspector i relegat a feines d'oficina, es troba cara a cara amb la història més fosca del seu país, seguint la pista d'un rifle Märklin i d'una sèrie d'assassinats en què, tot i no estar relacionats entre si, s'hi va trobant sempre la mateixa gent. Ell no creu en les casualitats i tot plegat el porta, en una persecució contra rellotge, a dos punts clau: la Segona Guerra Mundial i el subconscient humà. A El pit-roig, Jo Nesbo aborda sense embuts un dels punts més foscos de la història de Noruega: la implicació del seu país amb el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial i l'ombra que encara avui plana sobre la seva consciència col·lectiva.  https://www.grup62.cat/llibre-el-pit-roig/100635
 

En el blanc, de Ken Follett

Buf!

La nit de Nadal, sota una nevada cada vegada més intensa, desapareixen del laboratori farmacèutic Oxenford unes mostres de virus letals. Mentrestant, sense sospitar fins a quin punt els seus fills volen treure profit de les investigacions, el director de recerca de l’empresa, Stanley Oxenford, es disposa a celebrar les festes en família en un lloc remot d’Escòcia. https://www.casadellibro.com/libro-en-el-blanc-butxaca/9788429757545/1065996?gclid=Cj0KCQjw2tCGBhCLARIsABJGmZ6LbHSFvACnebL-YzWlgWIYyGLz978EsCAXLKUKiJ10Kbpudl9CeuQaAkjaEALw_wcB

Fins que passi la teva fúria, d’Åsa Larsson

El millor el començament i la primera frase "Recordo com vaig morir". I l'escena inicial de la noia bussejant i morint msota d'u llac glaçat al nord de Suècia

Galveston, de Nic Pizzolato

Me'l compro perquè llegeixo que l'autor és el guionista de True detective. Va ser per això.
I no està mal aquesta història d'aquest sicari cancerós que fuig per les carreteres de Louisiana i Texas amb una jove i una nena amb qui no l'uneix res.

Però Galveston, insisteixo, més enllà d’una trama molt ben parida i proveïda de carrerons foscos i demolidors cops d’efecte, és també i sobretot l’estil Pizzolatto: pausat i hipnòtic, realista i oníric alhora, amb uns personatges amb unes bones històries al darrere, sobretot el protagonista, quin paio, en Roy Cady: de carn i ossos, carregat de contradiccions i de misteri, perillós, romàntic, fascinant, un supervivent. Com la noia, la Rocky, que també. I com l’interessantíssim ventall de secundaris.

http://martorellnegre.blogspot.com.es/2014/08/galveston-de-nic-pizzolatto-true.html