L'esdeveniment, d'Annie Ernaux

Ernaux explica l’experiència de l’avortament que va protagonitzar en la seva joventut als anys 60, una època en què en aquest tema les coses eren molt diferents de com ho són ara (o potser no tant).

Amb la seva barreja d’eufemisme i de grandiloqüència, de loquacitat atemorida i de poderosa subtilesa, L’esdeveniment és un títol idoni per posar a un llibre en què s’explica un fet tan espantós i quotidià, tan traumàtic i clandestí, com és un avortament il·legal.
https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/annie-ernaux-esdeneminent-premi-nobel_1_4509503.html

No robaràs, de Josep Girós

 

(…)No és fins tres anys després que tots tres tornen a viure junts, com si res no hagués passat, però “no se’n surten”, “l’anormalitat esdevé norma”, “el nen sembla viure en una realitat a part” i el matrimoni “la seva pròpia penitència”, i, una nit, a la fi, “el pare explica al fill que és adoptat, però silencia el robatori. A poc a poc, el fill es fa gran i es casa, i mentrestant els seus pares es van deteriorant, ell físicament —afectat també d’una depressió amb brots psicòtics que el porta a intentar de nou el suïcidi— i ella cognitivament, fins al punt d’haver de ser ingressats en una residència. En buidar el pis, el fill troba els documents de la seva adopció i, davant de les irregularitats que hi veu, a través d’un advocat comença a buscar la seva mare biològica sense comptar que toparà amb tota mena d’esculls burocràtics. https://elpais.com/quadern/2023-01-21/no-robaras-de-josep-giros-el-supervivent-immobil.html

L'esqueix de carn, de Phillippe Lançon

De lo milloret que he llegit en els últims temps. Autoficció de nou.  Dur pel tema i totxo per l'extensió. Però esplèndid en la literatura i la reflexió. Un dels periodistes sobrevivents a l'atemptat del Charlie Hebdo parla, des de la seva experiència  hospitalària, sobre el dolor, la malaltia, les relacions  humanes, l'art i la literatura.... I molt ben escrit...

La vida de Philippe Lançon va canviar el 7 de gener de 2015 quan va ser ferit en l’atemptat islamista contra la revista Charlie Hebdo. Dotze companys i amics hi van morir. El món sencer va quedar commocionat. Parafrasejant l’autor, L’esqueix de carn és la història d’un home que va ser víctima d’un atac, que va passar nou mesos a l’hospital i que narra, amb tota la precisió i tota la lleugeresa possible, com aquest atac ha canviat la seva vida i la vida dels altres al seu voltant, els seus sentiments, les seves sensacions, la seva memòria, el seu cos i la seva percepció del cos, la seva forma de respirar i d’escriure. El resultat és un llibre lluminós, profund, amb un estil captivador. Poques vegades tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en una història tan personal i alhora tan carregada d’esperança i de vida.  Premi Femina, Premi Especial Renaudot, Premi Roger-Caillois, Premi de l’Acadèmia de Medicina, Premi de novel·la News i Premi dels Premis Literaris. Millor Llibre de l’Any per a Lire. https://lafinestralectora.cat/lesqueix-de-carn/

Tot i que el llibre té un estil força pulcre i a estones poètic, Philippe Lançon no és escriptor, i potser això és nota, sobretot en els ritmes. Els primers capítols, amb l’atemptat i les primeres reaccions (les del propi autor i les dels seus propers) es llegeixen fins i tot de manera febril. Un no pot deixar el llibre. Però després, sens dubte perquè va ser així en realitat, els temps s’allarguen, es fan lents. L’autor, reclòs a l’habitació d’hospital, incomunicat perquè no pot parlar i amb prou feines moure’s, destaca la més ínfima reacció, el més petit comentari, qualsevol expressió dels que el visiten i estan al seu voltant. https://www.llegir.cat/2019/11/lesqueix-de-carn-philippe-lancon/

La Història dels vertebrats, de Mar Garcia

Me l'empasso a Vimbodí amb dos dies. La vivència a de la crisi psicologica postpart d'aquesta diputada dels comuns. La.biografia del moment alterada amb la història de la bogeria puerperal des d'una perspectiva feminista. M'emociona.

novel·la sobre salut mental i maternitat en què una diputada pateix depressió postpart. Un viatge per ferides personals i lluites universals mitjançant l'art i la literatura.

El que hauria d'haver estat el dia més feliç a la vida de la narradora d'aquesta novel·la es converteix en l'inici d'una història de bogeria. L'ansietat se n'apodera i el pes del món cau sobre les seves espatlles per partida doble: ha de cuidar els seus bessons nounats i donar veu política als que han confiat en ella.

Aquesta història indaga en una ferida personal per connectar amb lluites universals, i esdevé un viatge a través de l'art, la literatura, la mitologia i la història de la medicina. Amb mestria, Mar García Puig converteix l'experiència personal en un relat que ens parla de totes les dones que alguna vegada han sentit que el seny les abandonava i de tots els homes que les han silenciat, emparats per segles de ciència, mites i política.

«El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir. [...] Al capvespre, mentre jo comptava contraccions a la sala de dilatacions, el país comptava escons. I tots dos comptes confluïren en una nova vida per a mi, perquè un d'aquests escons acabaria sent meu. El mateix dia del naixement dels meus fills, em vaig convertir en diputada al Congrés».

La llebre amb ulls d'ambre, d'Edmund de Waal

Un llibre que m'apassiona: amb l'excusa dels netsukes, aquestes figuretes de porcellana japoneses que l'autor rep en herència d'un oncle-avi, l'autor remunta la història de la seva família, els Ephrussi, banquers jueus sorgits d'Odessa el segle XIX i que es van escampar per llocs diversos d'Europa. I especialment per París i Viena. La història dels palaus on van viure i la vida  de personatges, reals, que van ser testimonis propers i directes de la història i la història de l'art del XIX i del XX. I la gràcia és l'anar sentint com l'autor, un ceramista anglès de reconegut prestigi, va recorrent aquesta camí de descobriment familiar i d'apropament i identificació amb els avanatpassats
. M'ha apassionat

"De narració pròxima, la novel·la, és, a més una descripció del procés creatiu, per tot el que va haver de suar i treballar el seu autor per poder completar aquesta basta i documentada aproximació per la vida de la seva família al llarg de gairebé cent cinquanta anys. Obsessiu, empàtic, analític, De Waal ens guia amb grans dots d’historiador i de mestre pels diferents indrets, racons, localitzacions, ciutats i països, i també festes, sales, trobades, reunions, guerres i post-guerres on la seva família va descobrir el millor i pitjor de la condició humana."
(Daniel Bossio a bcncultura.cat)


Però res no agrada mai a tothom:

"Però si bé és cert que el material de partida és suculent, en tant que els Ephrussi atresoren una història digna de les millors sagues, que la seva implicació en la història europea més recent va molt més enllà d’una participació secundària, i que el seu ascens i caiguda es converteix en model de l’esdevenir de moltes de les més destacades famílies d’origen jueu, també ho és que Edmund de Waal, encara que amb un entusiasme molt benintencionat i una sensibilitat nascuda de la proximitat consanguínia, no és un narrador d’ofici i això provoca que l’interès decaigui per moments i la tensió pateixi de manca de rigor literari. Un interessant arxiu, un feble document"
.http://www.isabadell.cat/sabadell/cultura/critica-literaria-opinio/critica-literaria-la-llebre-amb-ulls-dambre-de-edmund-de-waal/

Siete cajas, de Dory Sontheimer

Ja hem llegit moltes coses de l'Holocaust, però aquesta me l'empasso en un cap de setmana i té el seu interès. És la història real d'una família jueva, història descoberta per una descendent un cop queda en possessió d'unes caixes on els seus pares van amagar la identitat jueva durant la seva vida posterior, vida catòlica, barcelonina i "normal".  Endevino que les cartes estan una mica massa retocades però apart d'això posa els pèls de punta veure l'evolució i l'enfonsament en la tragèdia de famílies que eren absolutament "normals" (altre cop la parauleta amb cometes)

Article llarg a La Vanguardia