los conquistadores, de Eric Vuillard

 Més  fracassos d'aquest estiu. Quan capturen Atahualpa ja ho deixo. Imagino la llarga continuació molt pesada

En 1532, Francisco Pizarro y sus hombres cruzan los Andes en busca de riquezas y de gloria. Ignoran lo que les espera, las hazañas que acometerán, pero sus actos van a provocar la caída del Imperio inca, un episodio inaugural de la conquista del mundo entero. Contar la historia es acompañar a estos mercenarios que buscaron fortuna y fama lejos de casa y se embarcaron en una aventura violenta y azarosa; pero también es escuchar el ruido que hace un mundo que se derrumba: el del Imperio inca, que contempla con asombro y terror a esos extranjeros. Con sorprendente fuerza, Éric Vuillard muestra cómo estos episodios épicos, extravagantes y brutales son el primer acto de una tragedia que es la nuestra, y en la que el oro, la religión, la cartografía y la pólvora serán los protagonistas.

https://www.casadellibro.com/libro-conquistadores/9788411075169/16191473?campaignid=17496927113&gad_source=1&gad_campaignid=17347605992&gbraid=0AAAAAD_iqzc7DfiYDHo-FvAJHfRGM2roh&gclid=CjwKCAjwqJXUBhBNEiwA8BgG7ng71xlKqpATTWr8vXrsjg28JkbhwFjtZhrjYqkLWWpuY4Z2RIbg8RoCL9AQAvD_BwE

El pont sobre el Drina, d'Ivo Andric

És una gran novel·la, tot i que no passa fàcilment. El símbol d'aquest pont que uneix Orient i Occident, és molt potent però la història d'aquests pobles és complicada per a nosaltres - i això que els catalans en sabem de convivència-conflicte de llengües i cultures, però res a veure amb allò d'allà: fins que no entenc que els habitants d'aquest poble de Bòsnia no són bosnis sinó que són serbis i que Bòsnia forma part nominalment de l'imperi otomà però de facto de l'austrohongarès el garbuix dificulta la lectura. M'hauria agradat parlar-ne amb en Francesc Bechdeju i el grup de Dòria.

blog de rosa d'ibur amb alguns fragments:

https://rosadibur.wordpress.com/2016/09/25/el-pont-sobre-el-drina/


I en Jordi Morell a Catorze amb la meva edició:

És una edició de butxaca, esgrogueïda i desgastada, d'El pont sobre el Drina. A la portada hi ha la reproducció d'un segell antic de Bòsnia, amb la imatge esquemàtica d'un pont de quatre ulls, de perfil triangular, amb un vèrtex sobre el pilar central, apuntant al cel. El dibuix, poc precís, recorda més les formes estilitzades del pont de Mostar que no pas el de Visegrad, molt més llarg i robust. Per culpa d'aquesta portada, durant molt temps, l'home confonia els dos ponts. https://www.catorze.cat/noticia/10156/visegrad

El pont de veritat:

La guerre des pauvres, d'Éric Vuillard

Vuillard ja em va agradar molt amb L'ordre des jours (gràcies, Miquel Casares) i amb aquest m'ho torno a passar molt bé . V. repeteix amb l'estil de narrar la història la manera d'Stephen Zweig, (fent molt present el narrador, fent present les seves certeses i les que no ho són tant i plantejant els fets més com a versemblants que no pas com a verdaders.

Doncs síl els pagesos es devien revoltar molts cops al llarg de l'Edat Mitjana (i de totes les edats) i sempre en devien sortir malparats i al davant hi devia haver sempre il·luminats que com més radicals eren pitjor acabaven.

Il s'appelle Thomas Müntzer, il prêche la Parole divine en Saxe d'où il est chassé avant de s'installer en Bohème. Nous sommes aux alentours de 1520. Cet homme d'Église croit en une chrétienté authentique et pure et que tout est dans les Évangiles. Il pense qu'il existe « une relation directe entre les hommes et Dieu ». https://www.babelio.com/livres/Vuillard-La-guerre-des-pauvres/1103717


Entrevista a Vuillard a Ctxt: 

(...)
La mayoría de sus novelas tratan sobre hechos y personajes históricos.

Me intereso por la historia porque me resulta muy complicado hablar sobre el presente. El mundo en el que vivimos me parece ambiguo y disperso; la situación actual resulta muy confusa. Ninguno de nosotros podrá decir qué sucederá en el futuro. Es un futuro inquietante aunque, aparentemente, nada cambia.

(...)

(https://ctxt.es/es/20180912/Culturas/21684/nazismo-eric-vuillard-francia-segunda-guerra-elites-economicas-capitalismo-enric-bonet.htm)

Maria Estuard, d'Stephen Zweig

Bon preàmbul d'un viatge a Londres i Escòcia.Que bo és Zweig fent literatura, fent psicologia, fent història a partir dels personatges més grans. Entre Shakespeare i Joc de trons, la història d'aquesta dona reina, vídua, assassina,,, que cavalca, que escriu meravellosos sonets, que conspira, que s'enamora.. no és una novel·la, és una sèrie que enganxa capítol a capítol