El amanecer de todo, de David Graeber i Davd Wengrow

M'he estat un any per llegir-lo per recomanació de l'Edith. Després a Prehistòria també va sortir la recomanació. Arqueologia anarquista. idees que segurament quedaran per sempre com el nivell de la política del determinades poblacions indígenes

Durante generaciones hemos visto a nuestros antepasados más remotos como seres primitivos, ingenuos y violentos. Se nos ha dicho que solo era posible alcanzar la civilización sacrificando libertades o domesticando nuestros instintos. En este ensayo, los reconocidos antropólogos David Graeber y David Wengrow demuestran que estas concepciones, que surgieron en el siglo xviii, fueron una reacción conservadora de la sociedad europea ante las críticas de los intelectuales indígenas y que no tienen un aval antropológico y arqueológico. En el rastreo de esta falsa línea de pensamiento, este libro defiende que las comunidades de la prehistoria eran mucho más cambiantes de lo que se ha pensado; un planteamiento que desarticula los relatos fundacionales más arraigados, desde el desarrollo de las ciudades hasta los orígenes del Estado, la desigualdad o la democracia. El amanecer de todo es una nueva historia de la humanidad, un texto combativo que transforma nuestra comprensión del pasado y abre camino para imaginar nuevas formas de organización social. Una obra monumental que cuestiona las ideas de pensadores como Jared Diamond, Francis Fukuyama y Yuval Noah Harari. Porque la suposición de que las sociedades se vuelven menos igualitarias y libres a medida que se hacen más complejas y «civilizadas» no es más que un mito. https://www.lacentral.com/graeber-david/el-amanecer-de-todo-una-nueva-historia-de-la-humanidad/9788434435728

1491, una historia las Americas antes de Colón , de Charles Mann

 Interessantíssim

Les societat precolombines tant més potentsbque el que ens pensem però que van caure com un castell de cartes davant de l’empenta colonitzadora dels europeus per la seva desunió i per les malaties que els van delmar.

El libro plantea que, según hallazgos recientes, la población indígena americana era mucho más numerosa, llegó antes al continente y controló su medio ambiente de manera mucho mayor de lo aceptado por los estudiosos e investigadores tradicionales. https://es.wikipedia.org/wiki/1491:_Una_nueva_historia_de_las_Am%C3%A9ricas_antes_de_Col%C3%B3n

Metereologia, Geologia i aquesta illa-continent enfonsada al mar del Nord, perforada per les torres petrolíferes i que va serhabitada fins al Neolític per Sapiens (i Neandertals?). I dos antics amants que es retroben. M'interessa molt i és obligatorin comàginar la lectura amb el Google maps i les explicacions que es troben a Internetsobre aquest món desaparegut. Però com a novel·la és massa densa i de vegades costa.

S’il est courant, et parfois convenu, d’assimiler le travail des romanciers de l’intime à celui d’un « sismographe de l’âme », rarement la métaphore a été poussée aussi loin, et avec une si cohérente élégance, que par Doggerland, d’Elisabeth Filhol. Après La Centrale (P.O.L, 2010) et Bois II (P.O.L, 2014), l’écrivaine, scientifique de formation, poursuit sa réflexion sur le monde du travail et sur les risques liés aux avancées techniques ou technologiques.

Mais elle n’en fait plus le propos explicite du roman, seulement – et ce n’est pas une insuffisance – le révélateur de choix existentiels, en partie inconscients, accomplis par ses personnages.

https://www.lemonde.fr/livres/article/2019/01/11/doggerland-d-elisabeth-filhol-avis-de-tempete-dans-les-c-urs_5407554_3260.html

Diciembre de 2013. La potente depresión atmosférica bautizada como Xaver se cierne sobre el norte de Europa convertida en una bomba meteorológica. Desde el Met Office de Exeter, Ted Hamilton es uno de los meteorólogos que lanza la alerta sobre la peligrosa tormenta que se avecina. Y avisa también a su hermana Margaret, profesora de Arqueología en la Universidad de St Andrews, que tiene previsto viajar  a Dinamarca para dar una conferencia sobre Doggerland, la porción de tierra que en el Mesolítico unía las costas del Reino Unido con el continente y que acabó sumergida bajo las aguas del océano.

Pero Ted no logra disuadirla de su viaje, y en Dinamarca Margaret coincidirá con Marc Berthelot, con quien en sus años de estudiante mantuvo una relación amorosa. Marc, que ahora trabaja para la industria petrolífera y también participa en el simposio, se siente inquieto por la sospecha de que se pueda repetir en un futuro no muy lejano un desplazamiento de capas tectónicas como el que supuso la desaparición de Doggerland, lo cual tendría consecuencias catastróficas.

En medio de la tormenta, que ha tocado ya tierra y vacía las calles, se produce el reencuentro de los antiguos amantes tras dos décadas sin verse... Pero estos personajes conforman tan solo una de las dimensiones de una novela que tiene muchas: la humana, la geológica, la ecológica, la económica....

https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/doggerland/9788433980403/PN_1032

Blat, metalls i cabdills, de Josep Bosch i Joan Santacana

No puc deixar de consignar aquí aquest exponent de la passió prehistòrica d'aquest trimestre. El vaig agafar primer de la biblioteca i al final me'l vaig comprar de la il·lusió que em feia tenir-lo.

El resultat és un llibre fascinant –de síntesi, ben raonat, ben editat, amb aquelles tapes dures que són la consistència material d'una obra pensada– que es llegeix com una novel·la d'intriga medieval, però amb la diferència que és una intriga molt més llunyana, la intriga de la supervivència estricta dels nostres primers ancestres.

El resultat és un llibre fascinant –de síntesi, ben raonat, ben editat, amb aquelles tapes dures que són la consistència material d'una obra pensada– que es llegeix com una novel·la d'intriga medieval, però amb la diferència que és una intriga molt més llunyana, la intriga de la supervivència estricta dels nostres primers ancestres.

El resultat és un llibre fascinant –de síntesi, ben raonat, ben editat, amb aquelles tapes dures que són la consistència material d'una obra pensada– que es llegeix com una novel·la d'intriga medieval, però amb la diferència que és una intriga molt més llunyana, la intriga de la supervivència estricta dels nostres primers ancestres.(Xavier Garcia)

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/31408-del-neolitic-als-ibers.html

Blat, metalls i cabdills. Catalunya del neolític a la iberització és una síntesi de mig segle de recerques arqueològiques a casa nostra per oferir una visió coherent i moderna del país entre el neolític i la iberització. El llibre tracta de la lenta transformació dels paisatges, del desenvolupament dels primers sistemes agropecuaris, del naixement destructures aldeanes i duna arquitectura domèstica adaptada al territori, de la introducció de la tecnologia del primer metall, de lemergència dels cabdillatges, de les primeres formes de lart i les cosmologies religioses 

https://www.casadellibro.com/libro-blat-metall-cabdills-catalunya-del-neolitic-a-la-iberitzacio/9788423207299/1245096

Ahir vaig participar a Tortosa en la presentació del llibre Blat, metalls i cabdills. Catalunya, del neolític a la iberització, que ha publicat Rafael Dalmau, Editor. Els autors són els prehistoriadors Josep Bosch i Joan Santacana, els quals han tingut la col·laboració documental dels dibuixos de jaciments i peces realitzats per Ramon Álvarez i Mar H. Pongiluppi amb l'objectiu de recrear amb imatges el passat de, com a mínim, 5.000 anys abans de Crist, que no és pas cosa d'abans-d'ahir.El resultat és un llibre fascinant –de síntesi, ben raonat, ben editat, amb aquelles tapes dures que són la consistència material d'una obra pensada– que es llegeix com una novel·la d'intriga medieval, però amb la diferència que és una intriga molt més llunyana, la intriga de la supervivència estricta dels nostres primers ancestres.

El resultat és un llibre fascinant –de síntesi, ben raonat, ben editat, amb aquelles tapes dures que són la consistència material d'una obra pensada– que es llegeix com una novel·la d'intriga medieval, però amb la diferència que és una intriga molt més llunyana, la intriga de la supervivència estricta dels nostres primers ancestres.

El resultat és un llibre fascinant –de síntesi, ben raonat, ben editat, amb aquelles tapes dures que són la consistència material d'una obra pensada– que es llegeix com una novel·la d'intriga medieval, però amb la diferència que és una intriga molt més llunyana, la intriga de la supervivència estricta dels nostres primers ancestres.

El resultat és un llibre fascinant –de síntesi, ben raonat, ben editat, amb aquelles tapes dures que són la consistència material d'una obra pensada– que es llegeix com una novel·la d'intriga medieval, però amb la diferència que és una intriga molt més llunyana, la intriga de la supervivència estricta dels nostres primers ancestres.

El resultat és un llibre fascinant –de síntesi, ben raonat, ben editat, amb aquelles tapes dures que són la consistència material d'una obra pensada– que es llegeix com una novel·la d'intriga medieval, però amb la diferència que és una intriga molt més llunyana, la intriga de la supervivència estricta dels nostres primers ancestres.

Yuval Noah Harari, Sàpiens

La revolució cognitiva clau en la victòria de l'homo Sàpiens sobre els neandertals.

La vida del Sàpiens preagrícola permetia alimentació rica i oci. Era vida més sana i pacífica. L'agricultura és la trampa del luxe. És la victòria del blat

Els mites i l'escriptura han permès la cooperació posterior a la revolució agrícola

Els mites consoliden les injustícies fortuïtes.  El cas de les dones és diferent: el patriarcat és universal però no hi ha teories que ho expliquin clarament : ni la força ni l'agressivitat .

L'evolució de les cultures porta contradiccions en totes. la igualtat i la llibertat per exemple en la cultura occidental posterior a la revolució Francesa. Per això, per entendre les altres cultures, com la islàmica, cal entendre també les seves contradiccions

i més...

ple d'idees suggerents... m'ho passo bomba

els meus apunts

Un d’aquells pocs llibres que canvien la teva manera de mirar el món. (Pilar Beltran, Edicions 62).és molt bèstia però pocs llibres se m'han aproximat una mica a una barbaritat com aquesta