Sofà gener

 Pel·lícules: 

Sirat , d'Oliver Laxe

O que arde, d'Oliver Laxe

2000 metros hasta Andriivka, de Mstyslav Chernov

Cosas pequeñas como estas, de Tim Mielants  https://www.filmin.es/pelicula/cosas-pequenas-como-estas

Kneecap, de Rich Peppiatt, https://www.filmin.es/pelicula/kneecap

Sèries: 

The gold https://www.filmin.es/serie/the-gold

Los domingos d' Alauda Ruiz de Azúa

Una pel·lícula sobre la possibilitat de la religió i l'església de caure en una estructura sectària. Vista des del País Basc potser encara és més comprensible. Posa una mica la pell de gallina.

 

Ainara (Blanca Soroa), una joven idealista y brillante de 17 años, ha de decidir qué carrera universitaria estudiará. O, al menos, eso espera su familia que haga. Sin embargo, la chica manifiesta que se siente cada vez más cerca de Dios y que se plantea abrazar la vida de monja de clausura. La noticia pilla por sorpresa a toda la familia, provocando un abismo y una prueba de fuego para todos.
https://www.filmaffinity.com/es/film584300.html

Los domingos es una obra extremadamente compleja que se cuenta desde una transparencia inaudita. Está repleta de detalles, de una austeridad que esconde una precisión en cada encuadre que alcanza unos niveles de depuración exquisitos. En efecto, Los domingos confirma que Alauda Ruiz de Azúa es una directora de raza indómita por su sigilo y determinación a la hora de reflexionar sobre temas tabú y atreverse a mostrarlos de una forma tan áspera como profundamente reveladora. Ver Los domingos es como un acto de fe, no sabes cómo saldrás de la proyección, si fascinada o disgustada. Enorme cine. 

https://www.fotogramas.es/peliculas-criticas/a67994261/los-domingos-critica-pelicula-concha-de-oro-san-sebastian/

L'optimista d'E.M. Delafield

 Me'l deixa la Laia sense entusiasmes i, en canvi, m'entra molt fàcilment i em sedueix. Aire de novel·la victoriana en l'Anglaterra d'entreguerres: família de classe mitja, capellà vidu amb diversos fills i filles, amb amics, novios i enrenous, amb molta religiositat... M'ho passo molt bé.

El escritor Owen Quentillian regresa a la casa rural de su tutor de la infancia, el canónigo Morchard, luego de dos años en la guerra. Lo encuentra allí junto a sus hijos, ya adultos, como si nada hubiera cambiado. Pero el tirante régimen de obediencia doméstica establecido por Morchard, y sostenido sobre la base de un optimismo exasperante, una retórica florida y un autoritarismo disfrazado de rectitud, muestra pronto sus fisuras. La llegada de Quentillian desencadena en la familia una serie de cambios que, como un búmeran, impactan también en la defensiva postura cínica del escritor ante la vida.


Estupenda representación del estertor de la moral victoriana y sutilmente irónica respecto de las modas de entreguerras, El optimista se lee sobre todo como una moderna comedia de costumbres y, en la senda de Jane Austen, nos deja un elenco memorable de personajes y agudas reflexiones sobre el carácter inevitable, y hasta deseable, de los cambios.

https://www.txalaparta.eus/es/libros/el-optimista?srsltid=AfmBOoqS6b26hXivxsYdkKrilEpgwa5Kr86F31cr9fOFBoG89cZAuea8

I de nit a casa (juny)

Pelis

La semilla de la higuera sagrada,  de   Mohammad Rasoulof 

https://www.filmin.es/pelicula/la-semilla-de-la-higuera-sagrada 

Almost famous, de Cameron Crowe 

 https://www.filmin.es/pelicula/casi-famosos

Series: 

Los crímenes de Haparanda  https://www.filmin.es/serie/los-crimenes-de-haparanda

The young Pope (a mitges), de Paolo Sorrentino https://www.filmin.es/serie/the-young-pope

No robarás https://www.filmin.es/serie/no-robaras

Inspectora Ellis https://www.filmin.es/serie/inspectora-ellis

Las mil caras de la noche, de Githa Hariharan

Després de l’Islam, a Palestina, ara l’hinduisme. Llibre poètic, suggerent. Per valorar que també aquesta és una religió subjugadora, i no em digueu que és per culpa dels integrismes…

Las mil caras de la noche es una novela de Githa Hariharan, publicada por Ediciones del Bronce en 2000. La historia narra el retorno de Devi a la India tras dos años de estudios en el extranjero, y su lucha por encontrar su lugar en la sociedad y en su propia familia. Devi se enfrenta a las expectativas de su familia y la sociedad, mientras busca un matrimonio aceptable y un futuro como esposa y madre. A través de las historias de las mujeres que la rodean, Devi aprende sobre la capacidad de soportar los sufrimientos y los secretos del sacrificio personal
https://www.abebooks.co.uk/book-search/title/las-mil-caras-de-la-noche/author/githa-hariharan/

https://ijels.com/upload_document/issue_files/6IJELS-11120235-Dilemma.pdf

Filmin (abril)

 

Conclave 

Series: 

Total control  

Monsieur Spade

La lletra escarlata, de Nathaniel Hawthorne

En la línia d’aquests llibres clàsics als quals m’agrada posar el “tic”. Em penso que és molt millor el llibre que la pel·lícula!

La protagonista, Hester Prynne, té un fill al cap de més d'un any de perdre el seu marit en un viatge per mar. Hester es nega a confessar la identitat del pare i la jerarquia puritana la condemna a portar una A, d'adúltera, cosida en tot moment a la roba. Però Roger Chillingworth, el marit de Hester, no ha mort, i s'instal·la d'incògnit a la colònia, amb el propòsit de venjar-se del pare de la criatura.

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_lletra_escarlata_(novel%C2%B7la)

Estimaràs Déu... de Jordi Graupera

 

Aquest procés de comprensió i control de la realitat hauria donat lloc a diverses formes d’expressió religioses. Així doncs, el politeisme i el monoteisme recollirien vivències elementals de l’ànima humana: el primer, la diversitat pròpia de la vida dels sentits; el segon, el desig d’unitat propi de la ment. Graupera ens exposa l’origen històric del monoteisme: què va desterrar, què va imposar, què va perdre pel camí. I, narrant els obstacles d’aquest amor que apunta cap a la transcendència per situar-se «sobre totes les coses», ens explica per què la seva victòria no pot ser mai definitiva.

https://www.fragmenta.cat/producte/estimaras-deu-sobre-totes-les-coses/

Professora d’islam, de Dolors Bramon

 No és el que volia. La història personal de la Dolors Bramon no m'interessa gens.

A la llar, de Marilynne Robinson

Com m'ha agradat! He retornat a Gilead en el doble sentit perquè no només he retornar al poble fictici sinó que he retornat al llibre amb què M.R. inaugurava la trilogia

Amb la publicació d’A la llar, Edicions de 1984 completa el cicle de quatre novel·les que Marilynne Robinson ha dedicat a Gilead, un petit poble d’Iowa que representa els valors de certa vida rural dels Estats Units. Les altres tres obres són Gilead, Lila i Jack. Robinson hi relata la història de dues famílies, els Ames i els Boughton, des de diferents punts de vista i amb tècniques narratives diverses, cosa que converteix la tetralogia en un artefacte literari molt suggeridor. A més, la sèrie li serveix per a reflexionar sobre el paper de la Fe en la vida moderna i com és possible desenvolupar un particular sentit crític d’índole cristiana, sempre amb la història dels Estats Units com a rerefons, no debades també hi trobem una reflexió sobre l’ideal d’Amèrica.

https://www.nuvol.com/llibres/marilynne-robinson-variacions-sobre-la-gracia-264475

https://www.lavanguardia.com/cultura/20210707/7582531/marilynne-robinson-novela-obama-jack.html

Cruïlles, de Jonathan Franzen

Bon novel·lot d’estiu.  Tots els personatges de la família del pastor es van presentant cada cop més a fons i  cadsa cop són més interessants. Molts punts d’interès: la religió, la contracultura dels setanta,  la infidelitat…

És el 23 de desembre de 1971, i la família Hildebrandt és en una cruïlla. El patriarca, en Russ, pastor associat en una església dels suburbis de Chicago, vacil·la si alliberar-se d’un matrimoni infeliç -si no és que la seva dona brillant i inestable, se n’allibera primer. El fill gran, en Clem, torna de la universitat encès d’absoluts morals, i havent pres una decisió que destrossarà el seu pare. La germana d’en Clem, la Becky, fins ara el centre d’atenció de la seva classe d’institut, ha virat cap a l’era de la contracultura, mentre el seu germà petit, en Perry, fastiguejat de traficar amb marihuana per finançar-se el seu propi consum, ha decidit fermament ser una persona millor. Cadascun dels Hildebrandt busca una llibertat que els altres amenacen de complicar. https://www.grup62.cat/llibre-cruilles/337386

https://llegim.ara.cat/entrevistes/jonathan-franzen-religio-acabat-suplantada-mite-promet-salvacio-tecnologia_128_4154057.html

https://www.llibressenyordolent.cat/cruilles-jonathan-franzen/

https://twitter.com/Ed_Empuries/status/1461686615135465481?t=VUhr7ztEkubdyNvecOmqdg&s=19

Josep, L'última temptació de Crist, Ferro 3

 

https://www.filmin.es/pelicula/josep?origin=searcher&origin-type=primary

https://www.filmin.es/pelicula/la-ultima-tentacion-de-cristo?origin=searcher&origin-type=primary

Tae-suk es un joven que da vueltas por la ciudad buscando casas donde establecerse temporalmente en ausencia de los propietarios.

https://www.filmin.es/pelicula/hierro-3?origin=searcher&origin-type=unique

Gilead, de Marilynne Robinson

(...)Com m'agrada Marilynne Robinson! Després de Lila i Housekeeping, Gilead em sembla una manera meravellosa de fer encaixar l'experiència i el sentiment religiosos amb reflexions humanes que són compartides i universals.

(...)

final:

M'entusiasma (amb irregularitats, de fet l'acabo a tota pastilla). Trobo fantàstica aquesta diversitat de tons: com la reflexió -teològica, però sobre la vellesa, la paternitat, la família, l'amor, el perdó- es veu interrompuda per la vida quotidiana, l'encert del to fresc de fer destinatari el fill de set anys, la progressió en l'aparició del personatge desestabilitzador...

Gilead es un pequeño pueblo de Iowa, apenas un puñado de casas dispuestas a lo largo de unas pocas calles, tiendas, un elevador de grano, una torre del agua y la vieja estación del tren. Las generaciones se suceden en una vida en apariencia apacible que se organiza alrededor de las comunidades religiosas. A través de una extensa carta que el reverendo John Ames escribe a su hijo de siete años para que éste la lea una vez él haya muerto. Marilynne Robinson narra con mano maestra el orden y la nada aparentes de la comunidad. Pero en cualquier grupo humano, como en la consciencia de cualquier hombre, basta escarbar un poco para que afloren las limitaciones y las bajezas que los pueblan. Con una voz luminosa e inolvidable, John Ames abre su alma, elucubra acerca de la soledad, la guerra, la pérdida de la fe, la redención, los celos, para descubrirnos la condición humana y conseguir transmitir el milagro de la existencia. Porque Gilead es, en sí misma, una esplendorosa celebración de la vida, pero también un fiel retrato de la América profunda dominada por la religiosidad, por la ignorancia de todo lo que sucede unos kilómetros más allá. De gran intensidad poética, Gilead atesora la desnuda sencillez y la serena y abrumadora belleza de las obras que logran perdurar en el tiempo. Publicada por vez primera en lengua castellana, Gilead mereció el premio Pulitzer 2005 y el National Book Critic Circles Award y consolidó a Marilynne Robinson como una de las narradoras más imponentes y de mayor calidad de la actual narrativa norteamericana.http://quelibroleo.com/gilead

Poco puede decirse de la trama de la novela, porque no la hay. La obra es un mosaico repleto de piezas engañosamente inconexas. http://lecturasinquietantes.blogspot.com/2011/06/marilynne-robinson-gilead.html

Doncs i tant que hi trama!: el que passa que és soterrada, imaginada, fins i tot temuda...

La memoria es una de las grandes protagonistas de este relato. Una memoria que Robinson plasma sobre el papel con la natural torpeza del que escribe una carta a vuelapluma, dando saltos de una generación a otra, dejando que el cariño o la pesadumbre difuminen los contornos del pasado. https://capitulocuarto.com/2016/06/01/gilead-marilynne-robinson/

El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantazakis

 

Opinions d'un pallasso, de Heinrich Bóll

Una bona novel·la passada de moda. És possible això? Doncs quan el tema és el "conflicte" religiós  a l'Alemanya dels anys 60, home, doncs potser sí.Per als lectors occidentals d'avui en dia instal·lats en aquesta societat majoritàriament agnòstica o en tot cas no practicant no sembla el tema més interessant. El post nazisme sempre és interessant és clar com a qüestió moral però la seva preseència a les pàgines és força reduïda.

Està bé però l'estructura de la novel·la basada en les trucades demanant diners d'aquest pallasso fet caldo pel fracàs econòmic i matrimonial.(..? MCR? .) 

http://diarios.detour.es/literaturas/heinrich-boll-temblor-por-juan-jimenez-garcia

.

L'última temptació de Crist, de Nikos Kazantzakis

No cal ser creient perque t'arribi al fons de l'ànima la història del Crist de Kazantzakis. Menys per als que vam mamar en la nostra infància el catecisme holandès i els llibres de l'editorial Estela

Amb polèmica o sense, L’última temptació de Crist no deixa de ser una novel·la excepcional, on Kazantzakis ens presenta de manera magistral els dubtes i els turments interiors d’en Jesús, un pària, un senzill fuster de Natzaret que fabrica creus per als romans. Malvist pels jueus perquè col·labora amb l’ocupant, malvist fins i tot per la seva mare i els seus parents, i sentint-se culpable d’haver abocat a la prostitució la seva cosina Maria Magdalena ―que ell, malgrat tot, continua desitjant―, decideix purificar-se en un monestir del desert i inicia, a continuació, la seva tasca evangelitzadora acompanyat d’uns deixebles covards i pusil·lànimes, els apòstols, que l’abandonen quan les coses comencen a anar mal dades....

https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-lultima-temptacio-de-crist-de-nikos-kazantzakis/

El poder i la glòria, Graham Greene

Un dels títols mítics recordats. No acabo de trobar el ritme tot i que li reconec els mèrits. És que aquest país el tenim que no se'ns permet la serenor necessària per a la lectura?

Silencio, d'Scorsese

Jesuïtes portuguesos al Japò.  tema interessant però ritme lent, actors poc creïbles i guió una mica massa caricaturesc. No em sembla reeixida.

Pasión del dios que quiso ser hombre, de Rafel Argullol

Ser déu i ser home a la vegada és una monstruositat, diu Argullol. Ell , que no és ateu però que ha de deixat de ser anticristià es mira la figura de Jesucrist amb "carinyo",  ni que sigui per com l'ha gaudit a les obres d'art que milers d'artistes ens han llegat.