Pau de Gósol, de Iñaki Rubio

Història senzilla. Però dona pistes sobre la trajectòria artística de Picasso i el perquè del seu valor revolucionari i disruptiu. 

«He tingut a les mans una rèplica del carnet català de Picasso. Secretament, he passejat per Gósol amb el carnet a la butxaca del pantaló i l’he tret quan ningú no em veia per imaginar com devia apuntar alguna cosa o esbossava un dibuix».

Les demoiselles d’Avignon de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d’això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d’una revelació artística i d’una transformació personal. El 1906, en un poblet de l’Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l’enigmàtica Hermínia, per les «pageses d’Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle xx, un viatge radical en el temps.

Pau de Gósol és el novè títol de la col·lecció «Espores», una nova línia per transmetre qüestions, problemes, experiències, històries de valor universal i que no caduquen.  

https://comanegra.com/es/espores/767-pau-de-gosol-pablo-picasso.html?srsltid=AU7gw4X-NSSjyEvgICyhk88ygYylEt9yvEswbBClN1wiEWSc0WUjnKNz

Sofà maig

Pel·lícules:  

Münter i l'amor de Kandinsky, de Markus Rosenmüller 

Shortbus, de John Cameron Mitchell 

La misteriosa mirada del flamenco, de Diegi Céspedes

Nouvelle vague, de Richard Linklater 

La voz de Hind , de Kaouther Ben Hania 

Sèries 

El cas deLaura Stern  

Normal people, 

La mesías 

Un hombre mejor, 

Els nabís, a la Pedrera

Alguns quadres bonics, d'altres no tant. Bonnard és el que m'agrada més, el que és em penso, el més impressionista.

a Pedrera acull la primera exposició monogràfica a Barcelona dedicada de manera exclusiva al moviment dels nabís, una proposta excepcional organitzada amb el suport del prestigiós Musée d’Orsay. L’exposició explora els principis estètics, les influències i els conceptes fonamentals que defineixen aquest grup artístic, actiu entre 1888 i 1900, unit per la voluntat de retornar a la pintura el seu caràcter decoratiu.

A través d’una àmplia i acurada selecció d’obres, la mostra revela la bellesa, la diversitat i la creativitat dels nabís, tot posant en relleu el seu paper clau en la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes del segle XX. El recorregut convida a descobrir un llenguatge artístic que difumina les fronteres entre art i vida, pintura i decoració, anticipant noves maneres d’entendre la modernitat.

https://www.lapedrera.com

Roser Bru, expo a Girona

 Bona passejadeta per Girona amb alguns del 58. I l'exposició és una bona excusa.

Roser Bru (1923-2021) ha estat una de les artistes més significatives del segle XX, malgrat ser una desconeguda pel gran públic a Catalunya. Va néixer a Barcelona i va haver d’exiliar-se a Xile, el seu país d’adopció, on la pintora i gravadora ha estat molt reconeguda. El Museu d’Art de Girona presenta l’exposició temàtica “Roser Bru. Superar la distància”, en un gest de reparació històrica de la memòria de l’artista, després de dues dècades des de l’última mostra a la seva terra natal. S’hi exhibeixen un centenar d’obres, de les quals prop de vuitanta són procedents de Xile i una trentena provinents de museus i col·leccions privades catalanes. La mostra es pot visitar fins al 30 de març.

https://www.ara.cat/especials/museu-d-art-girona-recupera-l-oblit-l-obra-l-artista-roser-bru_1_5213847.html

Miró i Matisse, a la Fundació Miró

Dos gegants. Era per a tu, Marta!

La Fundació Miró de Barcelona acull a partir del divendres 25 d’octubre i fins al 9 de febrer del 2025 l’exposició “MiróMatisse. Més enllà de les imatges”, que ens mostra d’una manera intel·ligent, sensible i altament delicada, alhora que gens òbvia, la relació vital i artística entre Joan Miró i Henri Matisse. És una exposició feta en col·laboració amb el Museu Matisse de Niça. El comissari, Remi Labrusse, especialista en ambdós creadors, i l’assistent comissarial, Veronique Dupas, membre de l’equip de la Fundació Miró de Barcelona, proposen una exposició que té la particularitat de creuar la història vital de tots dos, l’admiració mútua, la cultura catalana compartida, l’actitud revolucionària també compartida i la mirada que els va permetre d’avançar en la seva recerca artística, en diferents etapes de la vida de cadascú.

https://www.vilaweb.cat/noticies/miromatisse-la-recerca-inedita-duns-vitalistes/

Filmin (gener)

Pel·lis:

 El cazador, de Michael Cimino

Bonnard 

Corazón salvaje, de David Lynch 

La estrella azul, de Javier Macipe

Fuera de temporada, de Stéphane Brizé 

No other land, de Yuval Abraham et al. 

Desmontando a Harry, de Woody Allen 

Series: 

Little bird 

Francesc Domingo i Madola

 Dues exposicions que m’agraden molt.

https://www.ara.cat/cultura/art/madola-mai-no-he-buscat-mes-moderna-feina-vertadera_1_5183285.html

https://www.fundaciovilacasas.com/es/exposicion/de-sant-just-a-sao-paulo

https://www.bonart.cat/ca/n/44662/la-fundacio-vila-casas-presenta-francesc-domingo-i-madola

Filmin setembre

Pel·lis: 

Incendis, de Denis Villeneuve 

Vermeer, de Suzanne Raes 

De tal padre tal hijo, de Hirokazu Kore-eda 

Dance first, de James Marsh

Divertimento , de Marie-Castille Mention-Schaar

John Berger a la Virreina

 

La Virreina Centre de la Imatge ha inaugurat aquest divendres una exposició dedicada a la figura de John Berger que aprofundeix en la dimensió ideològica de l'escriptor i crític d'art. Permanent Red, un nom manllevat del llibre homònim amb què Berger va aplegar l'any 1960 les seves crítiques d'art per la revista marxista New Statesmans, és una mostra que presenta per primera vegada en un museu 60 dibuixos i collages que documenten la producció artística de Berger.

És també una antologia dels seus programes televisius en col·laboració amb Mike Dibb per a la BBC, i els llibres conjunts de Berger i el fotògraf Jean Mohr. La mostra, visitable fins el 15 d'octubre, l'ha comissariat el director de l'equipament Valentín Roma.

Els dos remordiments d'en Monet, de Michel Bernard,

 

Feliu Elias, al MNAC

Vigília de Reis. Passeig pel MNAC. Hi ha un Feliu Elias que em crida l’atenció. Els dibuixos molt representatius d’una època, però encara més algunes pintures que em transporten al meu noucentisme, que és el dels mobles i l’esperit de l’avi Ramon i del Carrer Ample. La família era tan noucentista, també la Roca amb la devoció pels clàssics i i l’adoració perCarles Riba.

Després, passejar pel romànic sempre és agradable.

"Turner, la llum és color", al MNAC

 Una bona exposició de Turner, un pintor que m'agrada, amb la força de les seves ambientacions lluminoses.

Per al pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) els elements de la natura són forces abstractes, amb la seva pròpia simbologia i significat. Aquesta exposició explora la seva fascinació pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics, des dels inicis de la seva obra, a la dècada de 1790, i fins a finals dels anys 1840.

Turner, reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera, pinta les immenses forces de la natura que ja en aquella època de grans canvis, a inicis de la primera revolució industrial, començaven a estar amenaçades. A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.

La mostra revela com l’aquarel·la va ser fonamental en l’enfocament científic, però intuïtiu de l’artista, que li va permetre copsar la intensitat de les forces de la natura amb una precisió expressiva mai igualada. La principal inspiració de Turner va sorgir dels seus viatges per la Gran Bretanya i l'Europa continental i els seus paisatges incorporen fonts diverses, des de la mitologia clàssica fins a la història de l’art o les invencions tecnològiques modernes, i se situen entre la tradició i la innovació. Aquesta exposició confronta l’espectador amb una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als seus contemporanis.

https://www.museunacional.cat/ca/turner-la-llum-es-color

Sonita, Beyond the visible - Hilma af Klimt

 https://www.filmin.cat/

https://www.youtube.com/watch?v=UGw9sAxhXXw

Piero Sacchetto, al Museu de la Vida Rural

Aquest matí visitem una exposició de Piero Sacchetto al Museu de la Vida Rural. Per casualitat podem parlar amb l’Eulàlia Bosch, la comissària, (de qui la Marta és fervent  seguidora i admiradora) i la Gemma Carbó, la directora del Museu, amb qui conversem sobre les Estampes Rurals de l’avi Ramon. L’exposició és magnífica: quadres molt semblants, amb games de colors homogènies, i amb una textura sorrenca molt especial. Estèticament són molt vistosos i al mateix temps comuniquen en que en podríem dir “terralitat”. Després, si investigues,descobreixes el lligam amb Erri de Luca, amb els refugiats etc….

https://museuvidarural.cat/nomes-anada/

Ramon Casas a sitges

http://museusdesitges.cat/ca/exposicions/ramon-casas-la-modernitat-anhelada

MNAC Lluïsa Vidal

Qui és la desconeguda i singular pintora Lluïsa Vidal? (diari Ara)

El triomf del color, a la Fundació MAPFRE

El que m'agrada més és el vitrall. La Maria O. diu que es veu des del carrer.

Davant de les pomes de Cézanne penso que un quadre t'agrada si l'has vist moltes vegades. Com una melodia. i encara més si de sobte com per un miracle quedes sol durant un minut a la sala
on s'exposa

Tapiró, al MNAC

Pinzellades d'aquarel·la que detallen de manera sorprenent els rostres i els vestits d'aquests vells, d'aquestes noies, d'aquests xamans magrebins... Curiós i sorprenent. Val la pena...

Acumulació de cultura

quatre encerts:

Woody Allen: Blue Jasmine; pel contrast entre dos móns oposats que comparteixen en el fons i evidentment les misèries de la condició humana.

Pissarro: pel plaer d'apropar-me i allunyar-me de cada quadre (posant-me i traient-me les ulleres) en un vaivé d'admiració  i per l'homogeneïtat de la proposta: m'agrada, almenys aquest cop que l'artista i el comissari m'estalviïn els sobresalts.

Raimon  a Mataró: que gran que és Raimon! les Cançons de la roda del temps, Ausiàs March, Com un puny... Quin cant d'amor a tot! Quina intel·ligència!

Espriu al CCCB: Només en veiem una part; val la pena ni que sigui nopmés per veure el nen Espriu fent el pallasso davant de la càmera.

buff, aquest blog està desbordat!