dimecres, 7 d’abril de 2021

La tentación del fracaso, de Julio Ramón Ribeyro

Aquesta recomanació de la Lolita Bosch em té enganxat i meravellat durant tot un any. Vaig  gaudint-lo a poc a poc, vaig captant l'evolució del dietari, i empatitzo de quina manera amb aquest escriptor (desconegut, ho confesso) que durant trenta anys transcriu els seus dubtes, els seus amors, les seves depressions, les seves malalties... els seus processos d'escriptura i la seva passió pels dietaris Una prosa senzilla, gens barroca, però riquíssima si és que aquesta combinació és possible...


Dos articles d'anàlisi del llibre:  

https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/15/aih_15_4_042.pdf

https://core.ac.uk/download/pdf/327098896.pdf


...
¿Y el placer? La respuesta se me dificulta mucho. El placer es intransferible, por eso mis razones son solamente eso, mías. Lo cierto es que cuando comparo La Tentación del Fracaso con otros diarios relevantes, constato una suerte de vacío, de insuficiencia, no en la expresión ni en la factura sino en la inteligencia y en el ritmo vital del personaje. Leo entretenido a los Goncourt y con admiración a Amiel; a Pavese y a Kafka, con cautela; a Jünger, con respeto. La lectura de estos tres tomos proporciona una imagen de Ribeyro paradójicamente exterior. Me explico: una sensación de que, en rigor, las páginas de La Tentación del Fracaso no encierran secreto esencial alguno ni un excesivo interés por lo ajeno. Y por ello desconcierta y atrae la figura de Ribeyro. Porque es engañosamente común.

(Sergio R. Franco) https://webs.ucm.es/info/especulo/numero15/ribeyro.html


dissabte, 27 de març de 2021

Llum de febrer, d'Elizabeth Strout

Un plaer, la manera com Strout explica el fer-se gran d'Olive Kitteridge, sense posar-li el focus directament, de manera que ella és al mateix temps la història del seu món, del seu poble, dels seus veïns...



Eixuta, rondinaire i franca, i, malgrat tot, ha captivat els lectors d’arreu del món. Amb els anys, ¿s’ha endolcit l’Olive Kitteridge? Doncs encara té aquell caràcter feréstec i continua dient clarament el que pensa, però, a mesura que s’ha apropat a la vellesa, la vida li ha canviat. Quan menys s’ho espera, troba un últim company de viatge, al costat del qual seguim els seus intents d’entendre’s a si mateixa, la nova situació que viu i les persones que l’envolten.

Amb perspicàcia i empatia, Elizabeth Strout dona veu a un personatge únic que ens parla de la vida quotidiana de Crosby, el petit poble costaner de Maine on sembla que no passi mai res, tot teixint personatges delicats i complexos, però excepcionalment propers, les vides dels quals contenen un món sencer. Llum de febrer és una novel·la profundament commovedora sobre l’amor, la pèrdua, el penediment, les complexitats del matrimoni i el pas del temps.   https://edicions1984.cat/cataleg/llum-de-febrer/

 Strout, seguint passos de Sherwood Anderson, construeix una novel·la a partir d’històries, en aquest cas de les vides petites dels habitants de Crosby, un poblet de Maine, on retornem anys després, l’Olive ara té 80 anys, ja no està casada amb el farmacèutic del poble i s’ha casat amb un republicà que l’estima tal com és, sense filtres. L’Olive ja és gran però no ha renunciat a viure, sentir i sobretot a dir el que pensa i fer el que li ve de gust. En paraules de Strout, l’Olive és un personatge complex, però és que en el fons tots ho som. L’Olive sembla antipàtica, ja ho tenen les professores de matemàtiques, però en realitat és la més empàtica de tots els personatges. La construcció de la novel·la fa que els protagonistes siguin els habitants de Crosby, però de cop ella és allà rere una llauna de salsa de tomàquet del súper i aquest anar i venir pel llibre fa que l’Olive sigui un personatge polièdric ja que l’observem des de molts punts de vista i encara que a vegades sigui eixuta després la voldries abraçar.

https://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/113-2021/860-llum-de-febrer



divendres, 26 de març de 2021

Les hores greus, de Quim Torra

 "Compro el llibre d’en Quim Torra. El seu dietari de fa un any. Els mitjans n’han parlat molt i al FAQS l’entrevistaven i en comentaven els punts més impactants: les baralles polítiques, la seva soledat, les seves plorades… Sí, és força impactant! Em fa gràcia que, com jo feia amb el meu dietari d’aquells dies, comença sempre amb la menció de les xifres de contagiats i morts. No em quadra la sensació que vam tenir nosaltres d’estar confinats des del primer dia i en canvi ell es passa encara quinze dies reclamant el confinament, fins que no el concedeix el Govern d’Espanya. 

Discrepo del nacionalisme essencialista de Quim Torra, però humanament m’és un tio proper."


"Llegint en Quim Torra: s’agraeix la sinceritat, la humanitat, poc freqüents en els lideratges polítics. Traspua el seu nacionalisme essencialista noucentista (Llegeix Fabra, escolta Toldrà...). Mostra el dramàtic desgavell del govern de la Gene, reflex de la ferida immensa +que s’ha obert en el conjunt de l’independentisme i que arriba fins a la presó i ‘exili. Evidències del nacionalisme unitarista i inepte de Sánchez, Illa i PSOE. Incomprensió absoluta i a flor de pell del paper dels Comuns. Tot plegat com a llibre em sembla imprescindible. +Caldria tenir-lo en compte (no vol dir seguir els seus principis ni les seves propostes) per arreglar maneres, per modificar camins."  
https://twitter.com/marticasares/status/1374644120686366721?s=20



diumenge, 21 de març de 2021

El menyspreu, d'Alberto Moravia

M'hi porta el Toni, que em parla bé d'Alberto Moravia. Si una persona en què la seva dona no se l'estima, ella acabarà no estimant-lo, oi? Ben trobat! Godard en va fer una versió on la Brigitte Bardot despista completament  .



Un día la actitud de Emilia revela a Ricardo que su esposa ha dejado de amarlo. ¿Por qué? Él entonces lo ignora, pero le anticipa al lector lo que averiguará al final: Emilia ha dejado de amarlo a raíz de un hecho banal. Tanto que el protagonista no atina ni a recordarlo. El lector sabe que se trata de un error de apreciación de Emilia, de un equívoco, de una tontería que podría resolverse hablando, lo cual provoca una angustia constante a lo largo de la narración porque el lector sabe que todo podría resolverse si Emilia se dignara en hacer algo tan sencillo hablar y decir qué le ha molestado. No ocurre así y, como siempre en la vida –por eso Moravia es un gran referente del realismo- lo que es se impone a lo que debe ser.http://librosyhumor.blogspot.com/2017/04/el-desprecio-alberto-moravia.html?m=1


https://youtu.be/eRgNLaTSbxM

Atrapa el viento, de Gaël Morel

Interessant el plantejament de la dona francesa que se'n va a treballar al Marroc i es troba tots els problemes de les diferències culturals, socials i econòmiques que no es pot fer veure que no existeixen.




La vida de Edith cambia radicalmente cuando la fábrica en la que lleva trabajando toda su vida le propone un plan social, ya que la van a deslocalizar a Tánger. La única alternativa que les queda a los trabajadores para evitar el paro es irse a Marruecos. Edith, sin compromisos, con un hijo trabajando lejos, es la única que acepta esta solución. Los primeros pasos en la nueva fábrica y en un país desconocido no van a ser fáciles. Por suerte, Edith consigue hacerse amiga de Mina, la dueña de la pensión en la que vive, y de su hijo. (FILMAFFINITY)


Tan aprop de la vida

 El deixo i em sap greu per la recomanació del Toni. Em sembla una palla mental en la que no entro de cap de les maneres



Un nou alumne, I, vol deixar enrere el seu passat i ingressa a l’Escola de la Vida, on es formen els líders de el futur. La formació d’I es basa en un conjunt d’aprenentatges que li han de permetre ser lliure, desplegar la seva creativitat i així poder reinventar-se. No obstant això, I aviat descobreix que a l’Escola de la Vida succeeixen fets estranys, inexplicables, com si la Vida, que la dirigeix, amagués les seves veritables intencions.



diumenge, 28 de febrer de 2021

The assistant, L’home íntegre

 The assistant i L’home íntegre. Dues recomanacions a @Filmin . Però poseu-vos-hi còmodes. Inquietants, sense escenes inquietants, terribles, sense res escabrós, incòmodes, però necessàries.



dijous, 25 de febrer de 2021

The rider





Loser takes all, de Graham Greene

 


Mr. Bertram and Cary are about to get married. An unambitious assistant accountant, Bertram's plans for marriage are not particularly exciting. One day, he comes to the attention of Dreuther, the powerful director of his company, who changes Bertram's plan for him: they are to wed and honeymoon in Monte Carlo. Dreuther will meet the couple in Monte Carlo and be their witness, on board his private yacht.
https://en.wikipedia.org/wiki/Loser_Takes_All

dimecres, 17 de febrer de 2021

Sota la xarxa, d'Iris Murdoch

Passejades per Londres, d'un tio raro, en un argument que a vegades es fa massa raro (roben un gos dins d'una gàbia, un míting polític en una Roma cinematogràfica...) No acabo de veure on vol anar a parar.




Considerada una de las cumbres de la narrativa inglesa del XX, Bajo la red supuso el debut novelístico de Iris Murdoch y es fundamental para entender el resto de su obra literaria, Jake Donahue, elprotagonista es un joven traductor y aspirante a escritor cuyo regreso de Francia no va a ser como él esperaba ya que su novia le echa de casa . Jake se siente perdido y pide ayuda a su ex, Anna Quentin , a Hugo Bellounder un antiguo amigo que en el pasado le inspiró un libro sobre la inutilidad del lenguaje. Así mientras va dando tumbos por Londres buscando alojamiento ,emprenderá su particular descenso a los infiernos tropezándose con rivales, filósofos, sindicalistas y con un curioso perro convertido en estrella cinematográfica.. http://quelibroleo.com/bajo-la-red#resumen

a la Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Under_the_Net

Entrevista amb Iris Murdoch a Youtube: Filosofia i literatura. "La filosofia serveix per clarificar i la literatura per mistificar"

dimarts, 16 de febrer de 2021

Homes en la meva situació, de Pers Petterson

 



Arvid Jansen té pare i mare, tres germans i tres filles de la dona amb qui viu des dels dinou anys. Amb una urpada de la vida, desapareixen tots: els uns a bord d’un ferri, les altres en un naufragi que es diu separació.

Queda ell, exposat com una tija al vent. Arrelat i determinat a ser part d’allò que va i ve pels carrers d’Oslo, als bars i als tramvies, de dia i de nit. La gent viva que no coneixem, amb qui un cop de volant ens fa entrar en col·lisió. La gent morta que va poblant el paisatge. La gent, poca, de qui ens fem càrrec, i que ens llasta.

D’aquestes col·lisions de persones d’on surten el malentès i la màgia, Per Petterson n’ha fet la matèria d’una obra. Arvid Jansen protagonitza tres novel·les. Els altres personatges entren i surten per les portes dels seus onze llibres, llegits en una cinquantena de llengües —una catedral literària, feta amb l’escuma dels dies.https://clubeditor.cat/llibres/homes-en-la-meva-situacio/


Per tal d’apreciar l’originalitat de la novel·la, convé distanciar-la com més aviat millor de les nostres inèrcies criticopublicitàries: ni és una memòria amb ingredients de ficció ni és un llibre representatiu d’un grup social (els homes que es divorcien). La novel·la transcendeix aquests dos extrems, on no cal fer servir gaire imaginació (amb conviccions i missatge ja ho tenim) per endinsar-se en un terreny superior: allà on la imaginació a penes s’inspira en les situacions reals i on Arvid només es representa a si mateix, encara que la situació per la qual ell travessi sigui corrent. Aquest territori intermedi, on la ficció respon al món sense copiar-lo, i on sentim i comprenem seguint les aventures d’un personatge que no ens representa, és el de la gran novel·la, la més difícil d’escriure.

 https://cat.elpais.com/cat/2020/11/05/cultura/1604599068_352673.html?prm=ep-app-modalcompartir



Entrevista a l'Ara:

dilluns, 15 de febrer de 2021

El llano en llamas, de Juan Rulfo

 Meravellosos els contes de Rulfo sobre la misèria del camp mexicà, Dialectalismes encantadors i amb un fil narratiu que sempre sacseja i corprèn,.



El clima que presentan los cuentos es, en cierto modo, una anticipación de lo que luego sería la primera novela de Rulfo, Pedro Páramo. Todos presentan una visión desesperanzada del mundo, retratando injusticias, casi siempre a través del monólogo interior de los personajes. Aunque se trata de historias diferentes, tienen en común la memoria del pasado y los estragos de la Revolución mexicana, que tanto marcó la vida y obra de Rulfo. La obra se encuentra ubicada dentro del realismo mágico. Además, se destaca en ella el uso del lenguaje popular, y la narración, en su mayor parte, en la voz de los personajes. Wikipedia,



dijous, 11 de febrer de 2021

L'estranya desaparició d'Esme Lennox, de Maggie O,Farrell

 Quin plaer de llibre i d'història, aquesta dona tancada en un manicomi, descoberta per la seva neta. La normalitat i l'esquizofrènia, la família, la maternitat... Aquesta novel·lista em té el cor robat.



Un dia, mentre s’ocupa de la seva petita botiga de roba de segona mà, l’Iris Lockhart rep una notícia sorprenent: una germana de la seva àvia de qui no ha sentit a parlar mai està a punt de sortir de l’hospital psiquiàtric on ha passat part de la seva vida. L’àvia de l’Iris sempre havia dit que era filla única, però els documents proven que no hi ha cap error: l’Esme Lennox és la seva tia àvia. L’informe mèdic considera que és una dona sana i inofensiva, però no deixa de ser una desconeguda que segur que guarda uns secrets que alteraran la vida de l’Iris definitivament. ¿Per què no se n’ha parlat mai, a la família? Si l’Iris l’acull a casa seva, ¿quines veritats perilloses descobrirà? L’estranya desaparició d’Esme Lennox és un relat gòtic i apassionant sobre secrets familiars, vides entrellaçades i oportunitats perdudes i, com totes les novel·les de Maggie O’Farrell, és elegant, càlida i delicada, i perseguirà el lector molt més enllà de l’última pàgina.


La obra en cuestión es una novela de intriga en la que los planos narrativos se solapan y se entrecruzan de manera endiablada y perfecta. Existe un hilo en la trama protagonizado, a tiempo real, protagonizado por Iris. Y sobre él se entretejen otros varios: los recuerdos de Esme cronológicos y con ciertas lagunas, los destellos de lucidez, siempre desordenados en el tiempo y lugar de su hermana Kitty y el pasado que recuerda la propia Iris. Frases van saliendo a lo largo de la novela que, a bote pronto, no tenemos idea de dónde colocarlas. Con el tiempo. y a lo largo del transcurrir del relato, todo tendrá su sitio y su tiempo. Digamos que es un verdadero puzle para abordar con calma e inteligencia-

http://www.lalibreriadejavier.com/?p=2325


dimarts, 26 de gener de 2021

Metereologia, Geologia i aquesta illa-continent enfonsada al mar del Nord, perforada per les torres petrolíferes i que va serhabitada fins al Neolític per Sapiens (i Neandertals?). I dos antics amants que es retroben. M'interessa molt i és obligatorin comàginar la lectura amb el Google maps i les explicacions que es troben a Internetsobre aquest món desaparegut. Però com a novel·la és massa densa i de vegades costa.





S’il est courant, et parfois convenu, d’assimiler le travail des romanciers de l’intime à celui d’un « sismographe de l’âme », rarement la métaphore a été poussée aussi loin, et avec une si cohérente élégance, que par Doggerland, d’Elisabeth Filhol. Après La Centrale (P.O.L, 2010) et Bois II (P.O.L, 2014), l’écrivaine, scientifique de formation, poursuit sa réflexion sur le monde du travail et sur les risques liés aux avancées techniques ou technologiques.

Mais elle n’en fait plus le propos explicite du roman, seulement – et ce n’est pas une insuffisance – le révélateur de choix existentiels, en partie inconscients, accomplis par ses personnages.

https://www.lemonde.fr/livres/article/2019/01/11/doggerland-d-elisabeth-filhol-avis-de-tempete-dans-les-c-urs_5407554_3260.html



Diciembre de 2013. La potente depresión atmosférica bautizada como Xaver se cierne sobre el norte de Europa convertida en una bomba meteorológica. Desde el Met Office de Exeter, Ted Hamilton es uno de los meteorólogos que lanza la alerta sobre la peligrosa tormenta que se avecina. Y avisa también a su hermana Margaret, profesora de Arqueología en la Universidad de St Andrews, que tiene previsto viajar  a Dinamarca para dar una conferencia sobre Doggerland, la porción de tierra que en el Mesolítico unía las costas del Reino Unido con el continente y que acabó sumergida bajo las aguas del océano.

Pero Ted no logra disuadirla de su viaje, y en Dinamarca Margaret coincidirá con Marc Berthelot, con quien en sus años de estudiante mantuvo una relación amorosa. Marc, que ahora trabaja para la industria petrolífera y también participa en el simposio, se siente inquieto por la sospecha de que se pueda repetir en un futuro no muy lejano un desplazamiento de capas tectónicas como el que supuso la desaparición de Doggerland, lo cual tendría consecuencias catastróficas.

En medio de la tormenta, que ha tocado ya tierra y vacía las calles, se produce el reencuentro de los antiguos amantes tras dos décadas sin verse... Pero estos personajes conforman tan solo una de las dimensiones de una novela que tiene muchas: la humana, la geológica, la ecológica, la económica....

https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/doggerland/9788433980403/PN_1032


dimecres, 20 de gener de 2021

El banquet anual de la confraria d'enterramorts, de Mathias Enard

 Llenguatge i contingut delirant, exhuberant, barroc i de vegades excessiu, sobretot en la descripció del banquet. Però té l'encert de ser variat en els punts de vista amb moltes interrupcions que tranquil·litzen i el fan més lleuger i passable. La Roda de la Mort i de la Vida i barrejades amb la ruralitat del segle XXI...



El diari tragicòmic d’un estudiant d’an­tropologia que s’instal·la en un poblet francès s’entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d’amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la Mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de men­jar, beure i celebració als seus servidors més fidels. El pantagruèlic banquet anual de la Confraria d’enterramorts.

Mathias Enard fa esclatar les costures de la novel·la en aquesta obra multiforme, de força creadora desbordant, que a cavall de la prosa sumptuosa que li és característica, aquesta vegada també plena de joc i d’humor, aborda els neguits contemporanis i el passat més turbulent, homenat­ja un territori i una manera de viure i reivindica la mirada des de la perifèria per als grans temes universals.https://www.grup62.cat/llibre-el-banquet-anual-de-la-confraria-denterramorts/321177



dijous, 7 de gener de 2021

Infelicitat perfecta, de Peter Handke


La mare de Peter Handke era una dona invisible. Al llarg de la seva vida —que va abastar el període nazi, la guerra i la prosperitat de la postguerra— va fer el possible per mantenir les aparences, però va arribar a una conclusió terrible: “Ja no soc una persona.” No gaire després, es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers. A Infelicitat perfecta, el seu fill s’asseu a posar per escrit allò que sap, o que creu que sap, sobre la vida i la mort de la seva mare, tot i que topa amb una “incapacitat d’expressió extrema”. Aquest llibre auster, escrupolós i profundament commovedor és un dels punts més alts de l’obra de l’escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura el 2019. http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/Els-Llibres-de-L-Avenc/L-Accent/Infelicitat-perfecta

dimecres, 6 de gener de 2021

A Siberia, de Pers Petterson

 Lectura vimbodinenca a la vora del foc. M’agrada aquesta noia enamorada del seu germà activista, sindicalista, mentre Dinamarca és grisa pel temps, pel fred, per la moral i per la resposta tèbia davant l’ocupació nazi.



La narradora de esta melancólica novela de Per Petterson relata la vida en un pueblo danés en los años treinta. Su familia dispone de pocos recursos y malvive con lo que puede.

La existencia en el hogar de la chica no es nada fácil: el padre tiene un trabajo precario; el abuelo abusa del alcohol y padece impulsos suicidas y ataques de rabia; Jesper, el hermano mayor, sueña con Marruecos. A ella solo le queda la esperanza de huir a Siberia.

Los dos se prometen llegar a esas lejanas tierras, pero no son conscientes de que esa decisión, ese deseo, implicará su separación. https://www.casadellibro.com/libro-a-siberia/9788439723707/1837637?gclid=CjwKCAiA_9r_BRBZEiwAHZ_v1z-sf0dOpmAGnRbnq-8HA61HNV-N538bxs3TmYpUG8SQN7X2_xyvoxoCmoUQAvD_BwE


dimarts, 5 de gener de 2021

Felicitat, de Katherine Mansfield

La Raquel Picolo em dona la idea: el que passa és que jo soc més d’Edgar Allan Poe, que de Txhèkhov. En tot cas la meva sensació és molt simple: jo aquests contes no els entenc. Ni amb una atenció fixadíssima aconsegueixo captar els detalls que fan falta per seguir la història i valorar-la.



Ostres, ara he descobert que ja vaig llegir el llibre i fer-ne un comentari en aquest blog!:

http://marti58.blogspot.com/2009/06/katherine-mansfield-felicitat.html

dilluns, 4 de gener de 2021

Una casa de foc, de Francesc Serés

 Passen les hores com les pàgines, fàcils, però aquesta novel.la tan lloada d’en Serés és una petita decepció. La riquesa lèxica i literària de Una llengua de plom no apareix per enlloc i la història de les vivències d’aquest semiurbanita en el món rural garrotxí tenen, trobo, un interès força relatiu.



Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.


https://youtu.be/48-A6FkI2Zo


<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6072134/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>