El pesimismo alegre (mi suicidio) d'Henri Roorda, amb Mario Gas

 https://www.salabeckett.cat/es/espectacle/el-pesimismo-alegre/

A Mi suicidio, llibre d’una sinceritat profunda i decisiva, el pedagog anarquista belga Henri Roorda (1870-1925) desgrana les preguntes essencials de la vida, l’amor, la societat, el treball, el plaer…, mentre prepara el seu final. Aquest text existencialista avant la lettre, concís, tan pur com la bellesa que lligava el seu autor a la vida, és un al·legat impregnat d’humor i d’ironia fatalista.

1934, d'Alberto Moravia

Em costa la trama, feta de situacions insòlites. Com les mirades que els dos protaginistes es llencen i que dieun el contrari del que diuen les seves paraules. Se'm fa estrany. És això una narració "moderna"? I aquesta lentitud narrativa..

Alguna cosa de La muntanya màgica i de Mort a Venècia.  Aquesta pensió on resideix  l'objete del desig, i Capri en general  és un món tancat com un balneari a Venècia o un sanatori a Suïssa.

Les dues bessones al final... massa complicat. el deixo.

¨

La fábula política de Moravia sobre un antifascista italiano y la chica alemana asustada y deseosa de suicidarse que encuentra en un barco rumbo a Capri (el escenario de Il disprezzo de Moravia de 1954) fue recibida como una de sus mejores novelas. Stephen Spender, de The New York Review of Books, comentó: "Uno de los golpes más brillantes de esta novela sobre las relaciones en los años treinta entre italianos y alemanes es que Moravia nunca revela si su narrador y héroe italiano habla en serio o no, y las dudas sobre la la seriedad reside en ser italiano... Ésta es la verdad del libro: que dentro de la situación externa de la relación fascista italiana-nazi alemana es imposible aceptar como auténtico prácticamente cualquier cosa que la gente haga". Moravia no se limita a pintar el retrato de una época, sino que también aborda a través de su arte las grandes cuestiones de todas las épocas: el erotismo, el amor, la muerte y el propósito de la vida. 1934 recapitula los grandes temas de su arte y al mismo tiempo nos lleva más allá de ellos.
https://librosdelnorte.com/inicio/7326-mil-novecientos-treinta-y-cuatro-1934-9788401380129.html?srsltid=AfmBOooRUogXKm2LpvyxFYXwkkQcmGxUbv4iXh4fJLAcrxH8gSo-gPAD

Filmin gener

La caza, de Thomas Vinterberg

https://www.filmin.es/pelicula/la-caza

First cow, de Kelly Reichardt

https://www.filmin.es/pelicula/first-cow

El sabor de las cerezas, d'Abbas Kiarostami

https://www.filmin.es/pelicula/el-sabor-de-las-cerezas

Pacifiction, d'Albert Serra

https://www.filmin.es/pelicula/pacifiction

Una historia de amor y de deseo, de Leyla Bouzid

https://www.filmin.es/pelicula/una-historia-de-amor-y-deseo

Laberint, de Burhan Sönmez

En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d’una breu recuperació a l’hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat.  https://periscopi.cat/llibre/antipoda/laberint

Mar obert, de Benjamin Myers

Molt bona recomanació d'en Bernat. Un llibre senzill, literàriament florit, alguns diuen que massa però m'agraden les metàfores, les comparacions i les descripcions una mica exagerades. Em sembla una història senzilla sense massa pretensions, potser poc original però molt agradable. Jo imagino tota l'estona la Katherine Hepburn en el personatge de la Dulcie. és que hi vaig veient molt la pel·lícula.

Malgrat la seva curta edat, en Robert Appleyard sap què li oferirà el futur: com tots els homes de la seva família, aviat enfilarà cada dia el camí que duu al fosc túnel d’una mina. La perspectiva de passar-hi la vida tancat, però, l’angoixa: el jove, fascinat per la natura, anhela la immensitat del mar. Així doncs, poc després de la Segona Guerra Mundial, emprèn un viatge a peu per explorar el país, en el transcurs del qual coneix la Dulcie Piper, una extravagant dona de mitjana edat que viu sola en una caseta vora el mar en un poblet pesquer de North Yorkshire. La dona el convida a sopar després d’una breu conversa, i la sobretaula esdevé una llarga estada que descobrirà a en Robert una vida completament nova—plena de plats suculents, banys al mar, migdiades al sol i poesia—arran de la qual la seva visió del món, fortament influïda pels pares, canviarà per sempre. Una novel·la extraordinàriament bella i colpidora sobre el poder de la literatura, l’amistat i les segones oportunitats que es presenten a la vida. https://www.quadernscrema.com/cataleg/mar-obert/

cartellera de gener-febrer, Olivier Assayas, Ritesh Batra, Mike Leigh, Simon Stone, Scott Cooper, Ingmar Bergman, Werner Herzog,

Infelicitat perfecta, de Peter Handke

La mare de Peter Handke era una dona invisible. Al llarg de la seva vida —que va abastar el període nazi, la guerra i la prosperitat de la postguerra— va fer el possible per mantenir les aparences, però va arribar a una conclusió terrible: “Ja no soc una persona.” No gaire després, es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers. A Infelicitat perfecta, el seu fill s’asseu a posar per escrit allò que sap, o que creu que sap, sobre la vida i la mort de la seva mare, tot i que topa amb una “incapacitat d’expressió extrema”. Aquest llibre auster, escrupolós i profundament commovedor és un dels punts més alts de l’obra de l’escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura el 2019. http://www.lavenc.cat/index.php?/cat/Els-Llibres-de-L-Avenc/L-Accent/Infelicitat-perfecta

La mida justa, de Jostein Gaarder

Me l'empasso en un dia. Una bona reflexió sobre la vida, la mort, la malaltia i el suïcidi. Pertany al gènere que m'invento de "caseta vora el llac".

La mirada de la mort cau sobre ell com una sentència inapel·lable. El diagnòstic és clar. Ara només cal decidir què fer amb el que li queda de vida. I per pensar, per fer net, decideix confinar-se (perdoneu) a una cabana de fusta perduda en el bosc a la vora d’un llac, durant una llarga nit catàrtica. Us pot semblar un argument sinistre i trist, però no. Tot i que estem davant d’un home que ha de decidir entre morir i continuar vivint, el to és diàfan i vital. L’honestedat brutal de l’Albert amb si mateix, amb els errors del seu passat, les meditacions sobre l’univers ‒és aficionat a l’astrofísica‒, la parella, els fills, la infidelitat, l’amistat. I per sobre de tot: què fer, ara? Visc? Moro?https://www.vilaweb.cat/noticies/fragment-la-mida-justa-de-jostein-gaarder/