Una experiència lectora sensacional aquest mes que 'he passat amb l'Archie, amb els 4 Archies.
Potser Auster intenta demostrar que l’essència d'una persona no és allò que li passa sinó el fil que uneix tot allò que li podria passar?
Oblits i ignoràncies
Una experiència lectora sensacional aquest mes que 'he passat amb l'Archie, amb els 4 Archies.
Potser Auster intenta demostrar que l’essència d'una persona no és allò que li passa sinó el fil que uneix tot allò que li podria passar?
Molt bona introducció al conflicte entre els tutsis i els hutus a Ruanda. Molt ben trobat l'enfocament de les noies autòctones de classe alta en un internat religiós i com es van manifestant en aquell ambient les tensions que han de dur al ferotge genocidi de l'any 94. Quina barreja brutal de Mellizas en santa Clara amb la història dramàtica d'aquell moment.
El plantejament crida l'atenció tot i que o sembla molt original. Després es va fent avorrit.
Quina fredor aquesta noia quan parla del passat. I del futur: no té cap mena d'esperança però no es desespera gens.
Lectura final en diagonal. No passa res (què vols que passi?) és una ficció amb molt poca ficció.
L’invent de l’estructura narrativa té la seva gràcia però com que no passa res d’especial la història decau molt aviat.
Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.
Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/com-un-batec-en-un-microfon/9788433922939/LA_117
Una molt bona novel·la. Una relació d’amor intens entre un fill i la seva mare alcohòlica. Se’m fa llarga, però.
Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L’Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l’abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d’un en un l’abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se.
Dua Lipa (!) parlant amb Douglas Stuart sobre Shuggie Bain https://youtu.be/pPhEU4FSm0I?si=on81IKblkmODESrD
https://www.youtube.com/live/Vl_127pzWq0?si=uJyko2zS2lCqxkmP
Bona, bona. Aquesta novel·la de l’Elder Rodríguez m’agrada més que els seus contes. L’experiència de l’alcoholisme del pare en aquest País Basc on l’ETA és un teló de fons, sí, però la vida és feta de les persones molt més que no de la política.
https://youtu.be/HjA7Vjzv1LU?si=zqejFZ4PEiAKP_yz
Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.
La gràcia (i la desgràcia) és que el protagonista és un científic, però té moments divertits brillants
Esplèndida. Per la descripció de l’ambient del Chicago homosexual dels anys 80, de les seves situacions, dels seus diàlegs, dels seus personatges, de les seves pors i per saber-hi barrejar aquesta petita trama quasi de thriller sobre galeries d’art i cerca d’una filla segrestada poer una secta que fa que tot passi molt fluïd.
El 1985, mentre en Yale Tishman comença a prosperar en l’àmbit professional, Chicago es veu devastada per l’epidèmia de la sida. A poc a poc els amics d’en Yale emmalalteixen i la ciutat i la seva vida canvien per sempre. Trenta anys després, la Fiona, una amiga de joventut, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda i retroba, amb dolor, el món que creia haver deixat enrere i reflexiona rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves. https://www.catorze.cat/biblioteca/els-grans-optimistes-167830/
Sèries:
Prisoner https://www.filmin.es/serie/prisoner
Pel·lícules:
El deshielo https://www.filmin.es/pelicula/el-deshielo
Bé, la Nothombe
Amélie Nothomb en plena forma: un elogi de la lectura gens trivial, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.
L’Ange té dinou anys, viu a Brussel·les i és una estudiant de filologia excel·lent. Per fer una mica de diners, es decideix a donar classes particulars de literatura a en Pie, un adolescent de setze anys a qui no li agrada llegir. Segons el criteri del seu pare despòtic, sembla que el noi és dislèctic i té problemes de comprensió lectora. En el fons, però, el problema és molt més simple: odia els llibres amb la mateixa assertivitat amb què odia els seus pares. A ell, el que l’apassiona de veritat són les matemàtiques i els zepelins.
Mentre l’Ange esperona el seu alumne amb algunes lectures, el pare espia les sessions clandestinament. A poc a poc, però, la curiositat d’en Pie va despertant: clàssic rere clàssic, la literatura exerceix la seva força, com el gas que permet que els aeròstats, feixucs, s’elevin lleugers cap al cel. Tanmateix, la relació entre la jove professora i el seu deixeble es va consolidant, fins que el vincle entre tots dos es transforma definitivament. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/els-aerostats/9788433922298/LA_116
M’impressiona al començament: el llenguatge, l’ambient. Després la trama no compleix les expectatives
Introducció a Macondo
Havia de passar per un Posteguillo, no? I me l'empasso sencer. Jali veig els defectes però un novel·lit ajuda a fixar fets i conceptes històrics, al cap i a la fi tampoc no som especialistes en res. Ara, que fos un premi Planeta...! (bé parla per ell sol de què és el premi PLaneta)