Gran novel.la de culte que havia vist durant molts anys a la prestatgeria de casa els pares i de la qual havia sentit a parlar molt. La història d’una època i d’una gran, terible injustícia: l’apartheid sudafrcà. Passada de moda, potser en algunes coses, però amb una sensibilitat que perdura com en les obres que esdevenen clàssics. M’agrada comprar-la de segona mà en aquesta edició del Club dels Novel.listes.
Què ha motivat Maria Bohigas a recuperar aquest títol? ‘Em motiva que és una bona novel·la. He fet la relectura amb la mateixa intensitat que la primera vegada que la vaig llegir. És un text que conserva la mateixa màgia que quan es va publicar.
‘Plora, pàtria estimada’ és la història d’un pastor protestant ja gran, que prové d’un petit poble del medi rural. ‘És una terra empobrida, que viu l’erosió d’un món, el de les ètnies, i el de l’abandó. Molta gent ha emigrat a la capital, Johanesburg, per no tornar-hi. Un dia el criden per dir-li que la seva germana està malalta a Johanesburg, i que el necessita. En el llibre apareix el món de la pagesia autòctona molt marcada per l’herència europea; hi apareix també la ciutat de Johanesburg, que cada vegada es torna més violenta i el país desmembrat. Aquesta és una història que es repeteix a molts alttres llocs del món.’
Entenc que calgui reivindicar aquest tipus de personatges però no sé si té prou entitat…
Val la pena conèixer-la. Perquè era una reportera fascinant dels diaris més importants de la Segona República, perquè va ser una dona agosarada, moderna, reivindicativa, lesbiana i suïcida. El 1936 va viatjar a l’Amèrica del Sud amb la companyia de Margarida Xirgu. Cap de les dues no en va tornar.
Les cartes de Polo a Villà són un testimoni inèdit i vivíssim de l’exili. Els tres textos escrits per ella i els tres articles dedicats a la seva figura ens en fan entendre la grandesa. El postfaci és la clau de volta: ens explica l’aventura americana i ens aclareix els enigmes dels seus últims anys. https://calcarre.cat/llibres/els_anys_americans_direne_polo/
Clar, jo m'ho havia de passar bé si això va de Bob Dylan. Explica molt bé els deconeguts origens del cantant i la revolució que va suposar el seu pas al rock and roll.
Ambientada en la influyente escena musical de Nueva York de principios de los años 60, 'A Complete Unknown' cuenta la historia del meteórico ascenso del músico de Minnesota Bob Dylan, un cantante de folk de 19 años, hasta las salas de conciertos y lo más alto de las listas de éxitos. Las canciones y la mística de Dylan, de nombre Robert Allen Zimmerman, se convirtieron en un fenómeno mundial que culminó en 1965 con su transgresora actuación de rock eléctrico en el Newport Folk Festival. https://www.filmaffinity.com/es/film966380.html
Me'l deixa en Bernat. Dos homes en una illa deserta al Nord de les Shetland. la curiosa estranya origial relació entre ells. Dona molta importància a l'aprenenttge del llenguatge que fa el nou vingut però no sé si és molt creïble.
Ivar, el único habitante de una remota isla escocesa, vive desde hace décadas en pacífico aislamiento acompañado de unos pocos animales. Hasta que un día de 1843 se encuentra a un hombre inconsciente en la playa. El recién llegado es John Ferguson, joven presbítero enviado por el dueño de la isla para desahuciar a Ivar y poder convertir la zona en terreno de pastoreo. Ajeno a las intenciones del desconocido, Ivar lo lleva a su casa y, pese a que no hablan el mismo idioma, un frágil vínculo empieza a nacer entre ellos. Entretanto, en tierra firme, Mary, la mujer de John, espera ansiosa noticias de su marido. https://librosdelasteroide.com/libro/despejado
Espectacular, tant com la sala per a les sevess essins privades que té el Manuel Huerga a casa seva. (M'hi porten els Omedes-Ribas). M'agrada la perspectiva que el personatge d'un arquitecte "de reconegut prestigi" aporta al tema del somni americà, de les migracions, dels jueus post-Holocaust.
Huyendo de la Europa de la posguerra, el visionario arquitecto László Toth llega a Estados Unidos para reconstruir su vida, su obra y su matrimonio con su esposa Erzsébet tras verse obligados a separarse durante la guerra a causa de los cambios de fronteras y regímenes. Solo y en un nuevo país totalmente desconocido para él, László se establece en Pensilvania, donde el adinerado y prominente empresario industrial Harrison Lee Van Buren reconoce su talento para la arquitectura. Pero amasar poder y forjarse un legado tiene su precio...
A mi em sobra el to de comedieta, les corredisses, els cops de puny, i algunes brometes. Anava per bon camí plantejant el tema, però s'espatlla després. Per mi un Oscar injust.
Anora, una joven prostituta de Brooklyn, tiene la oportunidad de vivir una historia a lo Cenicienta cuando conoce al hijo de un oligarca ruso e impulsivamente se casa con él. Cuando la noticia llega a Rusia, su cuento de hadas se ve amenazado, ya que los padres parten hacia Nueva York para intentar conseguir la anulación del matrimonio.
A la Beckett els Casares juguem al Qui és qui en aquest drama-comèdia amb germans que hereden la casa d’estiueig dels pares i que se senten expulsats dels ideals antics(que són els bons) per part d’aquest nou món de guiris i gentrificació. Ens ho passem bé però a mi se'm fa curta en el bon imal sentit de la paraula (noes fa gens pesada imanté sempre l'atenció però com si les coses no quedessin ben explicades)
Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
Efectivament, Barcelona planteja la problemàtica social dels desnonaments, però ho fa al costat d’una defensa de la ideologia i de la imaginació. Miró admet que hi ha amargor en els seus personatges (una de les germanes, haurà decidit passar-se de bàndol i trobar la comoditat dels privilegiats), però hi deixa destil·lar una certa ironia i que l’esperança la porti la jove, és la que té una intuïció que ha d’haver-hi una solució.
Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
https://www.salabeckett.cat/espectacle/expulsio/
Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat. https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2513028-pau-miro-revisita-barcelona-entre-l-amargor-i-la-ironia-a-expulsio.html
Bona passejadeta per Girona amb alguns del 58. I l'exposició és una bona excusa.
Roser Bru (1923-2021) ha estat una de les artistes més significatives del segle XX, malgrat ser una desconeguda pel gran públic a Catalunya. Va néixer a Barcelona i va haver d’exiliar-se a Xile, el seu país d’adopció, on la pintora i gravadora ha estat molt reconeguda. El Museu d’Art de Girona presenta l’exposició temàtica “Roser Bru. Superar la distància”, en un gest de reparació històrica de la memòria de l’artista, després de dues dècades des de l’última mostra a la seva terra natal. S’hi exhibeixen un centenar d’obres, de les quals prop de vuitanta són procedents de Xile i una trentena provinents de museus i col·leccions privades catalanes. La mostra es pot visitar fins al 30 de març.
En la línia d’aquests llibres clàsics als quals m’agrada posar el “tic”. Em penso que és molt millor el llibre que la pel·lícula!
La protagonista, Hester Prynne, té un fill al cap de més d'un any de perdre el seu marit en un viatge per mar. Hester es nega a confessar la identitat del pare i la jerarquia puritana la condemna a portar una A, d'adúltera, cosida en tot moment a la roba. Però Roger Chillingworth, el marit de Hester, no ha mort, i s'instal·la d'incògnit a la colònia, amb el propòsit de venjar-se del pare de la criatura.
Una bona, bona novel·la de guerra. I mira que n'hi ha! Aquest estil a pinzellades, amb el·lipsis ben muntades i amb un crescendo fins la bestialitat final, no pas pel sang i fetge sinó pel dolor moral de com acaba tot.
A finals de l’hivern de 1945, al nord d’Alemanya, dos amics de disset anys, en Walter i en Fiete, treballen munyint vaques en una granja que ha patit els estralls de la guerra, com tot el país. Ni tan sols es plantegen la possibilitat que els enviïn mai al front, i veuen passar les catàstrofes de la guerra una mica de lluny. Però un dia les SS es planten al poble amb un barril de cervesa i una proposta a la qual ningú podrà negar-se: allistar-se per demostrar fidelitat al Führer, al poble i a la pàtria. D’aquesta manera, els dos nois acabaran al front nazi, on assistiran a la desintegració de l’excèrcit alemany i viuran en carn pròpia les últimes espurnes de violència cruenta i irracional. Morir a la primavera és una novel·la commovedora, una petita joia que explora el poder de la llibertat, els límits entre la innocència i la culpa, i la força de l’amistat. https://www.laltraeditorial.cat/llibre/morir-a-la-primavera/
La Fundació Miró de Barcelona acull a partir del divendres 25 d’octubre i fins al 9 de febrer del 2025 l’exposició “MiróMatisse. Més enllà de les imatges”, que ens mostra d’una manera intel·ligent, sensible i altament delicada, alhora que gens òbvia, la relació vital i artística entre Joan Miró i Henri Matisse. És una exposició feta en col·laboració amb el Museu Matisse de Niça. El comissari, Remi Labrusse, especialista en ambdós creadors, i l’assistent comissarial, Veronique Dupas, membre de l’equip de la Fundació Miró de Barcelona, proposen una exposició que té la particularitat de creuar la història vital de tots dos, l’admiració mútua, la cultura catalana compartida, l’actitud revolucionària també compartida i la mirada que els va permetre d’avançar en la seva recerca artística, en diferents etapes de la vida de cadascú.
Una mica empatxat de les aventues s'aquest senyor. Però a "a la cama no te iràs..."
Angelical y luciferino, lord Byron fue una suerte de estrella del rock avant la lettre y la figura más épica y carismática del Romanticismo. Impetuoso e insaciable, fue revolucionario en lo sexual y en lo político y la personificación de la rebeldía ante cualquier autoridad. Edna O’Brien, la gran escritora irlandesa, narra en estas páginas la novelesca vida de Byron, una vida jalonada por todo tipo de excesos y peripecias, prestando especial atención a las relaciones sentimentales que marcaron al poeta.Año 2024: Bicentenario de la muerte de lord Byron.
Em molesta que el títol tingui tan poc a veure amb la novel.la, que explica el recorregut d'una jueva polonesa fugint dels nazis pels camins de França. No m’ha agradat especialment.
Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d’origen polonès, esdevé tot d’una conscient de la follia de l’Alemanya nazi, cosa que l’obliga a marxar-ne i refugiar-se a França. Però això és només l’inici d’un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l’últim moment van veure en la França dels drets de l’home un recer de l’antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.
Amb discrepàncies a la sortida amb la Núria la Laia i el Josep. No m'ha agradat el muntatge amb la pel·lícula al darrere que m'ha semblat que no s'adequava al missatge pacifista de la música de Jenkins.
Petits gestos són capaços de tenir grans efectes. Aquesta és la tesi del llibre que fa una repassada per moments de la història on això ha estat així. M'ho passo molt bé.
Aquest llibre extraordinari és una recerca d’aquests espais, al llarg de segles i entre continents, i un avís que —en un món dominat per les xarxes socials— aviat s’extingeixen. Gal Beckerman, editor de The New York Times Book Review, ens porta al segle xvii, a la correspondència que va impulsar la revolució científica, i després avançar en el temps per examinar els motors del canvi social: les peticions que van assegurar el dret a votar a la Gran Bretanya de la dècada de 1830, els fanzins que van donar veu a la ràbia de les dones a principis dels noranta, i fins i tot les aplicacions de missatgeria utilitzades pels epidemiòlegs que lluitaven contra la pandèmia a l’ombra d’una administració inepta. En cada cas, Beckerman mostra que els nostres moviments socials més definitius —des de la descolonització fins al feminisme— es van formar en xarxes tranquil·les i tancades que permetien a un petit grup incubar les seves idees abans de difondre-les àmpliament.
M’ho passo bomba amb aquesta biografia de Verdaguer convertida en un thriller per veure qui es fa amb les darreres voluntats de Mossèn Cinto.
La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d’amics —els de la Lliga i els republicans— per influir en les decisions del poeta. En el reducte clos de la Vil·la Joana de Vallvidrera i enmig de grans tensions, sobresurten les figures de la família que el cuida, les visites que rep, els metges que el tracten, dos cosins intrigants que actuen rere les bambolines, i també el personatge d’en Pep, el soldat sanitari que l’assisteix, l’únic cor net en aquell microcosmos asfixiant.
.webp)
.jpg)
