'Illa d'Arturo, d'Elsa Morante

Gran novel.la. un personatge protagonista fantàstic. Submergit cibstantment de l'amor/odi çer culpa de la.soledat 

Uns secundaris esplèndids que han d'amagar molt, especialment el pare.

Un llenguatge excel.lent i a sobre amb el filtre de la prosa de Joan Oliver

Un reino junto al mar - RdL – Revista de Libros https://share.google/X9E9hCQyWSDfFlZk02

No obstant, el veritable amor/desengany de l’Arturo és amb son pare. És aquest el vincle que es fa afeblint, pàgina rere pàgina, fins a esfilagarsar-se del tot i trencar-se, permetent a l’Arturo volar i abandonar la infància. El pare, Wilhelm, és una figura vaporosa i irresponsable, fosca per al lector des de la primera pàgina. Potser és innecessària fins i tot la seva caiguda als inferns, al final de la novel·la, si no fos perquè realment l’Arturo necessita una catarsi per trencar definitivament amb la seva infància.

En definitiva, una novel·la especial, intensa i passional, adornada per regustos i espurnes personals, sí, però que va molt més enllà d’això: va tan enllà, que arriba a trobar l’essència més pura de la veu, la mirada i la ment d’un adolescent tan especial com les condicions concretes de l’Arturo podien arribar a produir. I això és magnífic.

Elsa Morante: La isla de Arturo (La isola de Arturo) - Blog de Joan Mayans. Autor de "Pensa un desig" i "El futur no és el que era" https://share.google/S1n9s0wW0RNOsL973

Cavall atleta ocell, de Manuel Baixauli

No l’acabo. No és que em desagradi del tot, però últimament le novel.les m’interessen poc. Aquí, els elements suurealistes deuen ser el que li donen consistència i a mi, en canvi, em desmotiven una mica.

La història d'en Shuggie Bain, de Douglas Stuart

 Una molt bona novel·la. Una relació d’amor intens entre un fill i la seva mare alcohòlica. Se’m fa llarga, però.

Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L’Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l’abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d’un en un l’abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se.

Dua Lipa (!) parlant amb Douglas Stuart sobre Shuggie Bain https://youtu.be/pPhEU4FSm0I?si=on81IKblkmODESrD

https://www.youtube.com/live/Vl_127pzWq0?si=uJyko2zS2lCqxkmP

Material de construcció, d’Elder Rodríguez

Bona, bona. Aquesta novel·la de l’Elder Rodríguez m’agrada més que els seus contes. L’experiència de l’alcoholisme del pare en aquest País Basc on l’ETA és un teló de fons, sí, però la vida és feta de les persones molt més que no de la política.

 https://youtu.be/HjA7Vjzv1LU?si=zqejFZ4PEiAKP_yz

Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.

Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.