divendres, 7 d’agost del 2020

El soroll del temps, de Julian Barnes

Un biopic de Xostakòvitx, a la manera de Zweig, tot i que la Marta diu que són estils molt diferents, però una biografia novel·lada que ens aproxima a un personatge que exemplifica el que va representar l’stalinisme per al món de la cultura. Barnes sempre és una garantia.


És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de l’ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dmitri Xostakóvitx, que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara l’esperança que se l’enduguin només a ell i no a tota la família. Sap que l’exili o Sibèria no serien les pitjors opcions.

Així arrenca l’esperada nova novel·la de Julian Barnes, que recrea tres moments en què el compositor rus va sentir l’amenaça directa del Poder soviètic: Xostakóvitx va haver de viure i crear —sobreviure i subsistir— sota el terror impune d’un règim totalitari.

Una gran novel·la sobre la lluita d’un home excepcional per mantenir la seva llibertat creativa i la seva integritat moral, a risc de passar a la història com un covard.