En Jordi Casanova diu que si t’expliquen la física quantica i l’entens és que te l’han explicat malament. Jo li dic que amb aquest llibre l’he desentès una mica menys.
diumenge, 15 de novembre del 2026
diumenge, 8 de novembre del 2026
sofà octubre
Pel·lis
Smoke, de Wayne Wang
Kill bill , de Quentin Tarantino
El amigo silencioso, de Ildiko Enyedi
Backrooms, de Kane Parsons
Sèries:
Totes les bèsties petites i grosses
The Hardacres
La famiia de mi padre, de Lolita Bosch
No és només el carrer Dènia o les Illes Medes sinó que la història dels descendents de Ròmul Bosch i Alsina es fa llegir.
dissabte, 24 d’octubre del 2026
La bola negra, de Javier i Javier
Fins al cap d’una hora llarga no em comença a donar la sensació d’una bona película.Després ja no és a temps de deixar-me del tot satisfet peruqè a més massa incomprensions.
divendres, 23 d’octubre del 2026
dimecres, 21 d’octubre del 2026
Gola, amb Oriol Pla a la Beckett
Gola és un espectacle que parteix de la idea de la gola entesa com a impuls desenfrenat d’engolir en excés per evitar així viure la buidor i la frustració. Desitgem i ens fan desitjar compulsivament. Una reflexió des de la performance i el teatre; el moviment i la dansa; el bufó i el clown, que ens parla del desig, el plaer, l’avarícia i de les relacions d’opressió i precarietat que resulten de la societat del banquet.
divendres, 16 d’octubre del 2026
La pell, de Curzio Malaparte
L’any 1943, el vent negre de la guerra sembra Europa de mort i destrucció. Aquell mateix any, el gran corresponsal de guerra Curzio Malaparte entra a Nàpols, acabada d’alliberar del jou nazifeixista, com a oficial d’enllaç de les forces aliades. Amb els americans, a la ciutat hi arriba una pesta que no corromp la carn, sinó l’ànima dels seus habitants. La ciutat —devastada i famolenca, vençuda i humiliada— s’entrega al caos i a la corrupció moral més abjecta. Partint de Nàpols, Malaparte i els oficials americans emprenen una tràgica odissea a través d’una Itàlia en runes, en què tot s’ha reduït a la lluita no pas per la llibertat, la dignitat, l’honor i la salvació de l’ànima, sinó per salvar la pròpia pell.
La pell és una novel·la tempestuosa i salvatge, ambigua i transgressora, d’una bellesa ardent. Una novel·la sobre la destrucció de l’ànima de vençuts i vencedors, sobre una Europa sense Déu.
dimarts, 13 d’octubre del 2026
Entre amics, de Hal Ebbott
L’Amos i l’Emerson es van conèixer fa anys a la universitat i la seva amistat ha anat creixent al llarg del temps. Les seves dones són amigues; les seves filles també. Gaudeixen d’una vida còmoda i sense sobresalts, i poden dir, amb orgull, que tenen un vincle indestructible. Fins que un dia, el que havia de ser un cap de setmana agradable a la muntanya esdevé l’escenari d’uns fets que qüestionen els fonaments de tot el que han construït i els aboca a preguntar-se si això podria significar el final de la seva relació.
dilluns, 12 d’octubre del 2026
Quan surt el sol, de Panait Strati
L’Adrià té vint-i-dos anys i desitja la llibertat, la necessita, és per això que ha de sortir de sota les faldilles de la mare. Amb les butxaques buides i les esperances plenes, deixa enrere el fred de la seva barriada de Braila, a les ribes del Danubi, per anar-se’n a la càlida Alexandria, a la costa del Mediterrani. Espera retrobar-hi el seu vell amic Mikhail i somia que es deslliurarà de totes les cadenes.
El que hi veu li sembla el paradís a la terra. Fascinat pel clima i el paisatge del Mediterrani, ajuda en Mussa, un romanès de seixanta anys, poliglot i pobre com una rata, que ha viatjat a Egipte per trobar la seva filla perduda. Perduda, sí, perquè no sap on és i perquè sospita que es dedica a l’ofici més vell del món. Junts somien en la feina que els traurà de la misèria, l’un per tornar a casa amb la seva família, l’altre per continuar la seva aventura.
És l’any 1906 i l’Adrià Zograffi és l’alter ego de Panait Istrati. Un narrador nat que s’embadaleix i s’emociona amb els seus propis relats i que poc abans de morir recorda el primer viatge d’una vida de rodamon i es pregunta: si el món és tan bell, ¿per què viure i ser feliç és tan complicat? https://calcarre.cat/llibres/quan-surt-sol-panait-istrati/
dijous, 8 d’octubre del 2026
El pesimismo alegre (mi suicidio) d'Henri Roorda, amb Mario Gas
https://www.salabeckett.cat/es/espectacle/el-pesimismo-alegre/
A Mi suicidio, llibre d’una sinceritat profunda i decisiva, el pedagog anarquista belga Henri Roorda (1870-1925) desgrana les preguntes essencials de la vida, l’amor, la societat, el treball, el plaer…, mentre prepara el seu final. Aquest text existencialista avant la lettre, concís, tan pur com la bellesa que lligava el seu autor a la vida, és un al·legat impregnat d’humor i d’ironia fatalista.
dimecres, 23 de setembre del 2026
No me olvides, de Alix Garin
No existe nada peor para Clémence que ver cómo su abuela se marchita desde que le diagnosticaron Alzheimer. Por eso, desesperada, la joven toma la decisión impulsiva de sacarla de la residencia donde vive y cruzar el país en busca de la casa de su infancia, esperando que enfrentarse a su pasado ayude a la anciana a recuperar la memoria.
dimarts, 22 de setembre del 2026
Fouché, de Kim
Cada viñeta es una deliciosa miniatura que contiene una inagotable riqueza de detalles. El autor ha puesto en estas página todo su talento como dibujante y también todo su amor por este medio que es el cómic. Porque la paciencia que exige dibujar un álbum así solo se entiende desde un amor absoluto a eso que ahora llamamos novela gráfica y que siempre ha sido un arte más modesto, el arte de los tebeos.
divendres, 18 de setembre del 2026
El diari de la senyoreta Litgi, de Kim Aubert
https://es.wikipedia.org/wiki/El_diario_de_la_se%C3%B1orita_Litgi
dijous, 17 de setembre del 2026
El llibre blau de Nebo, de Manon Steffan Ros
Llegit d'una tirada. Que bé!
Una bona distopia, original en el sentit que les coses després de la catàstrofe no són tan dolentes com ho són sempre. Anem tan malament que potser fer tabula rasa i tornar a començar no és mal negoci (pels que sobreviuen) (bé, pels altres també)
El petit Siôn i la seva mare sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d’una catàstrofe nuclear. Els dos comparteixen un diari on mostren com s’adapten a aquesta nova realitat, i on plasmen tot allò que no gosen dir-se.
Amb una reflexió profunda i emotiva sobre els vincles amb la família i l’entorn, aquesta obra ha estat escollida com la millor de l’any a Gal·les. El Llibre Blau de Nebo s’endinsa en la importància de la memòria col·lectiva i qüestiona què fem amb la nostra identitat quan sembla que tot està perdut.
https://periscopi.cat/llibre/antipoda/el-llibre-blau-de-nebo
dimecres, 16 de setembre del 2026
Pau de Gósol, de Iñaki Rubio
«He tingut a les mans una rèplica del carnet català de Picasso. Secretament, he passejat per Gósol amb el carnet a la butxaca del pantaló i l’he tret quan ningú no em veia per imaginar com devia apuntar alguna cosa o esbossava un dibuix».
Les demoiselles d’Avignon de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d’això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d’una revelació artística i d’una transformació personal. El 1906, en un poblet de l’Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l’enigmàtica Hermínia, per les «pageses d’Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle xx, un viatge radical en el temps.
Pau de Gósol és el novè títol de la col·lecció «Espores», una nova línia per transmetre qüestions, problemes, experiències, històries de valor universal i que no caduquen.
dimarts, 15 de setembre del 2026
Impenetrable, d'Alix Garin
Impenetrable es un testimonio singular por su sinceridad. Alix Garin (No me olvides, Astronave) cuenta sin tapujos la reconquista de su cuerpo y su deseo después de sufrir durante años de vaginismo, un trastorno sexual que imposibilita la penetración. Para curarse, deberá enfrentarse a las convenciones, las normas y las heridas del pasado. Superar la culpa y la soledad impuesta por una sociedad en la que no hacer el amor es impensable; y hablar de ello, imposible.
Más allá del cuerpo, Alix reflexiona sobre nuestra relación con el deseo, la pareja y el mundo, desvelando una búsqueda de una misma que anima a no dejarse abatir. Audaz y optimista, esta historia de sanación promete no ser únicamente la suya… porque no hay nada más subversivo que escuchar nuestro propio deseo https://www.normaeditorial.com/ficha/comic-europeo/impenetrable
dissabte, 12 de setembre del 2026
Cronos, de Fernando González Molina
M'ha agradat. I aixo que hi anava amb totes les prevencions. Prou mesurada. I interessant a mostrar molts aspectes de la gestió interna, política i comunjcativa de la situació.
Evidentment no explica les causes.i circumstàncies del terrorisme islamista però tampoc no se li demana.
dimecres, 9 de setembre del 2026
Amb la ràbia al cos, de Sorj Chalandon
Va de menys a més i això m’agrada. Trames que s’esgraonen i mantenen l’atenció i la tensió. Bé la història d'aquest nano que s'escapa d'un reforatori-presó a la Bretanya i que acaba fent de pescador fugitiu.
«El 1977, quan treballava al diari Libération, vaig llegir que tancarien la Casa d’Educació Vigilada de Belle-Île-en-Mer. En realitat, es tractava d’un centre penal per a menors. Entre els seus murs alts, on d’entrada havien estat reclosos els partidaris de la Comuna, des del 1880 es “reeducaven” petits brètols de ciutat i lladregots de pagès, així com estudiants conflictius, nens abandonats i orfes. Els més joves tenien dotze anys. La nit del 27 d’agost de 1934, cinquanta-sis nens es van escapar. Mentre els fugitius estaven envoltats pel mar, els gendarmes van oferir una moneda de vint francs per cada nen capturat. Llavors la gent es va llançar a la caça i van acorralar els fugitius als pobles, les platges i les coves. Tots van ser capturats. ¿Tots? No: a la primera llum de l’alba, en faltava un. M’he posat en la seva pell i aquesta és la seva història. La història d’un nen maltractat que s’assembla a mi. La metamorfosi d’una bèstia nascuda sense amor, d’un nano furiós obligat a obrir els punys per agafar les mans esteses.»
Sorj Chalandon
Amb la ràbia al cos té dues parts diferenciades. La primera part transcorre al centre penal, on coneixem la situació del centre amb una violència desfermada, uns interns que la societat rebutja constitueixen ma d’obra barata i que són sistemàticament maltractats per un vigilants ressentits i amargats que apallissen i forcen sexualment als nois. La segona part veiem ja el Jules fora del centre i la seva convivència amb la família que l’amaga i l’acull com un fill. Hi ha una certa ambigüitat moral en el Jules davant dels acollidors que el tracten prou bé i volen fer-li veure que hi ha noves oportunitats.
La segona part ens mostra la complexitat de la societat francesa d’aquell moment, la presència a través dels personatges als nacionalismes basc i bretó, i reivindicació de la França marginal i revoltada.
Història dura, de reivindicació però amb històries d’aquells nois terribles, d’una manca d’humanitat terrible.
Impactant, la seva qualitat narrativa i un llenguatge directe fan que sigui un molt bon llibre.
https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/122473/amb-la-rabia-al-cos.html
dilluns, 7 de setembre del 2026
El nom a la paret, de Hervé le Tellier
En 2020, Hervé Le Tellier enfrentó una inesperada inquietud: encontró el nombre André Chaix grabado en el muro externo de su nueva vivienda en La Paillette, al sur de Francia. Este descubrimiento, repetido en el monumento local a los caídos “por la patria”, llevó al escritor a indagar en la vida de un joven de la Resistencia francesa, cuya historia pasaría a protagonizar su libro más reciente, El nombre en el muro.
Este proyecto literario surge del impulso de rescatar la memoria de quienes enfrentaron el fascismo, en un contexto en el que Le Tellier advierte la necesidad de no dejar de hablar de la Ocupación, del colaboracionismo y del racismo que persisten bajo nuevas formas.
diumenge, 6 de setembre del 2026
Sofà agost
Sèries
El uniforme https://www.filmin.es/serie/el-uniforme
Dos fiscales https://www.filmin.es/pelicula/dos-fiscales
sofà setembre
diumenge, 30 d’agost del 2026
El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen
El cinema en el cinema em fa sempre gràcia i per tant la pelicula em distreu. Després alguns moments interessants en la relacio de pare i filla. Però és una pelicula mes per veure al sofà que havent d’agafar el tren per anar a Mataró i fer la caminadeta fins al Foment i després tornada.
- El aclamado director de cine Esteban Martínez (Bardem) es una leyenda tanto por sus películas como por un pasado marcado por la violencia y los excesos. En su nuevo proyecto, le ofrece un papel a su hija Emilia (Luengo) con el pretexto de ayudarla a relanzar su estancada carrera como actriz. Convivir en el set fomentará una cercanía que no han compartido en años, pero también reabrirá viejas heridas que nunca cicatrizaron
- https://www.filmaffinity.com/es/film223018.html
dissabte, 29 d’agost del 2026
indignitat, de Lea Ypi
Convencida de que todos los documentos de juventud de su abuela habían sido destruidos con la llegada a Albania del comunismo, Lea Ypi descubre asombrada que una fotografía antigua de Leman Ypi, tomada en su luna de miel en Cortina d’Ampezzo (los Alpes) en el invierno de 1941, se ha vuelto viral tras ser publicada por un desconocido en las redes sociales. En efecto, allí está una sonriente Leman, con su marido, Asllan Ypi, recién casados y encantadores, mientras la Segunda Guerra Mundial hace estragos en Europa. Una imagen que desata una avalancha de acusaciones sobre el pasado de sus protagonistas.
Atónita ante las críticas que tachan a Leman de «espía comunista» o «colaboradora fascista», la autora regresa a su Tirana natal para indagar en los archivos de los servicios secretos, dispuesta a encontrar la verdad y rescatar la memoria de su abuela. Lo que sigue es un emocionante ejercicio de reinterpretación del pasado familiar, un viaje extraordinario que nos transporta al desvanecimiento de la aristocracia otomana, la creación de la Grecia y la Albania modernas, una crisis financiera mundial, los horrores de la guerra y los albores del comunismo en los Balcanes. Nacida en Salónica en 1918, la vida de Leman es un tapiz complejo de identidades y lealtades que su nieta intentará reconstruir a través de informes policiales secretos, declaraciones judiciales y los recuerdos que ella misma guarda de su abuela.
Embarcada en una odisea a través de archivos en Tirana y Salónica, enfrentándose a un laberinto de informaciones confusas y a menudo contradictorias y dolorosas, donde la realidad se difumina entre hechos, conjeturas y omisiones, Lea Ypi construye una obra épica e íntima, profunda y conmovedora sobre la dignidad del espíritu humano frente a las adversidades políticas y los cataclismos históricos.
dimecres, 26 d’agost del 2026
Maurice, d'E.M.Forster
Diuen que és la novel·la més senzilla i més fluixeta de Forster. POtser per això a mi m´ha entrat bé.
Maurice Hall (pronunciado "Morís"), a la edad de 14 años, recibe una charla de su maestro sobre el sexo y las mujeres. Esta escena establece el tono del resto de la novela, pues Maurice se siente aislado, y excluido de la idea adulta del matrimonio con una mujer como meta en la vida. Además se enraíza su profundo desdén hacia su propia clase social (media), al percibir que su maestro no tiene la capacidad de ver más allá de las normas sociales, haya lo que haya detrás.
Cuando Maurice llega a la universidad entabla prontamente amistad con su compañero de estudios Clive Durham, quien le inicia en la lectura de las antiguas escrituras griegas sobre el amor homosexual. Durante dos años viven una relación estrecha aunque completamente casta, que deben ocultar a todo el mundo.
divendres, 21 d’agost del 2026
El verano sin hombres, de Síria Hustved
La Siri Hustved és un personatge interessant, es clar. Això és una novel·leta una mica intranscendetn, però.
https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/el-verano-sin-hombres/9788433975768/PN_791
dimecres, 19 d’agost del 2026
camins de França , de Joan Puig i Ferrater
Ja l´havia llegit! https://marti58.blogspot.com/2010/08/camins-de-franca-i-de-puig-i-ferrater.html Com influeixen en el record les cobertes i les edicions !
dimarts, 18 d’agost del 2026
los conocedores, de Mircea Cartarescu
En llegeixo nomes un relat que no esta malament i que m'introdueix al mon oniric de Cartarescu.
Los conocedores reúne tres relatos extraordinarios —uno por cada volumen de la trilogía Cegador— que funcionan como ventanas privilegiadas al universo más íntimo, onírico y desbordante de Mircea Cartarescu. Una obra capaz de contener —como una miniatura barroca— el vértigo y la belleza inabarcables de la trilogía que cambió la literatura europea contemporánea. En «Los Badislav», asistimos a la huida de un clan arcaico a través de un paisaje que parece surgido del Apocalipsis, habitado por ángeles, demonios y criaturas cuya existencia trasciende toda lógica. «El circo» nos devuelve a la Bucarest de los sesenta, convertida aquí en un organismo vivo. Un niño —el propio Mircea— asiste a un espectáculo donde escarabajos gigantes, alfombras que esconden secretos de Estado y niñas con alas de mariposa se funden en un relato de memoria y revelación. Finalmente, «La boda» arrastra al lector hasta el lago de Como durante los esponsales del príncipe Witold Csartarowski: un aquelarre de figuras mitológicas, delirios y recuerdos donde los límites entre el tiempo, el sueño y la materia se disuelven para siempre.
dilluns, 10 d’agost del 2026
cop de llum, de Rita Bullwinkel
El deixo al primer assalt
En un pavelló de mala mort de Reno, Nevada, tenen lloc les últimes rondes del torneig Filles d’Amèrica. Vuit boxejadores menors de divuit anys competiran per ser la millor de la categoria. A unes les impulsa l’esperança, a unes altres l’ambició. O el trauma. O el desig de control sobre el caos. O la follia.https://www.lasegonaperiferia.cat/titols/cop_de_llum/
diumenge, 9 d’agost del 2026
divendres, 7 d’agost del 2026
Vida i miratges, de Pere Rovira
La sensació, el descobriment de l'estiu. M'agraden els dietaris i aquest és una barreja de comentaris quotidians, literaris, artístics fets des de la proximitat d'un triangle Lleida,el Delta,Vilassar de Mar passant per Poblet, que se'm fa terriblement curiós.
https://www.grup62.cat/llibre-vida-i-miratges/419283
En general, Vida i miratges va sobre això: una fenomenologia del pas del temps o, dit d'una altra manera, les coses petites i grans que, dia rere dia, fan la vida. Podeu pensar que és un argument imprecís, però tots els arguments ho són: la bondat d'un llibre no depèn dels temes que s'hi tracten, sinó de la perícia de l'escriptor a l'hora d'abordar-los, del seu talent. El de Pere Rovira és enorme, però en comptes de desbordar-se per aclaparar-nos, flueix canalitzat pels recs de la memòria. Literatura, música, cinema, la contemplació del Delta, una trobada amb els fills. Totes aquestes són les coses importants, i totes fugen, com si haguessin estat miratges. Tret que vingui algú i deixi l'única cosa que queda, que són les paraules.
https://www.ara.cat/opinio/vida-miratges-pere-rovira_129_5576516.html
dimecres, 5 d’agost del 2026
Malina. de Ingeborg Bachmann
El compro per la coberta em penso, però ara no estic per coses tan complicades.
Malina es un retrato asombroso de una escritora que intenta contar su propia historia en un mundo dominado por hombres. Una mujer en la Viena de posguerra camina por la cuerda floja entre los dos hombres de su vida. Está su amante, Ivan, hermoso e inaccesible, que la obsesiona. Y está Malina, el funcionario con el que comparte apartamento: reservado, quisquilloso, exigente, de una calma escalofriante. A medida que el equilibrio de poder entre ellos comienza a cambiar, siente cómo su frágil identidad se desmorona, revelando gradualmente el oscuro y herido corazón de su pasado.
Esta novela es una obra maestra de la literatura europea; un retrato psicológico feminista de la conciencia de la mujer que explora las raíces de la violencia sistémica, las estructuras patriarcales y la naturaleza de la identidad femenina.
dimarts, 4 d’agost del 2026
los conquistadores, de Eric Vuillard
Més fracassos d'aquest estiu. Quan capturen Atahualpa ja ho deixo. Imagino la llarga continuació molt pesada
https://www.casadellibro.com/libro-conquistadores/9788411075169/16191473?campaignid=17496927113&gad_source=1&gad_campaignid=17347605992&gbraid=0AAAAAD_iqzc7DfiYDHo-FvAJHfRGM2roh&gclid=CjwKCAjwqJXUBhBNEiwA8BgG7ng71xlKqpATTWr8vXrsjg28JkbhwFjtZhrjYqkLWWpuY4Z2RIbg8RoCL9AQAvD_BwE
dilluns, 3 d’agost del 2026
Sofà juliol
Pelis:
Onoda, 10.000 noches en la jungla, de Arthr Harari, https://www.filmin.es/pelicula/onoda-10000-noches-en-la-jungla
El agente secreto, de Kleber Mendonça Filho, https://www.filmin.es/pelicula/el-agente-secreto
Sèries:
Hannibal,
diumenge, 2 d’agost del 2026
El nom del pare, de Vaessa Springora
A partir de quantes pàgines comencen ls llibres a fer acte de presència en aquest blog? Una mica cansat de les recerques dels ancestres.
El deixo
https://www.grup62.cat/llibre-el-nom-del-pare/424058
dissabte, 1 d’agost del 2026
L'ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys
La novela actúa como precuela a la famosa novela de 1847 de Charlotte Brontë, Jane Eyre. Es la historia de Antoinette Cosway (conocida como Bertha Mason en Jane Eyre), una heredera blanca criolla, desde la época de su juventud en el Caribe a su infeliz matrimonio con el señor Rochester y su traslado a Inglaterra. Atrapada en una opresiva sociedad patriarcal en la que no pertenece ni al grupo de los europeos blancos ni al de los jamaicanos negros, la novela de Rhys reelabora la diabólica mujer loca del ático de Brontë. Como ocurre con muchas obras poscoloniales, la novela trata ampliamente con los temas de la desigualdad racial y la dureza del desplazamiento y la asimilación. Se identifica también en ella el motivo narrativo del viaje, específicamente el de la diáspora caribeña.[1]
La narración se construye a través de dos voces:[2] la primera parte es narrada por Antoinette, caracterizada por su hipersensibilidad, sus miedos y su inestabilidad emocional. La voz de la segunda parte es la de Rochester, mucho más ordenada. La tercera parte la narra, de nuevo, Antoinette, pero esta vez desde su encierro en Thornfield Hall.
dimecres, 29 de juliol del 2026
dimecres, 22 de juliol del 2026
Por, d'Stefan Zweig
La història d'un xantatge. El final hauria de ser sorprenent ( ho és) però sona a Cecilia.























