Per reorientar l’ació educativa de l’escola cal preguntar-se no només què és el que els alumnes fan malament quan passen a Secundària o als estudis superiors, sinó què és el que fan malament (el que tots fem malament –uns més que d’altres-) en diversos àmbits post educatius, en la vida, vaja. Cal preguntar-se llavors si l’escola podria fer alguna cosa per arreglar-ho una mica.
a veure, provem-ho:
en les relacions personals seria bàsic aconseguir que la gent fos més tolerant. I sí; l’escola pot ajudar-hi, al cap i a la fi és un lloc fantàstic de convivència
en les situacions professionals es demana gent competent i amb capacitat de treball més que no pas amb molts coneixements. I sí; l’escola pot ajudar-hi; és un lloc apte per a la pràctica del raonament i per a l’exigència del tan famós “esforç”
en les situacions acadèmiques es necessita que els estudiants siguin capaços de llegir i entendre, raonar, expressar-se i, sí, memoritzar. I sí, d’això l’escola en sap: segurament caldria només reorientar determinades prioritzacions
en tant que a ciutadans caldria crear una actitud favorable al bé públic; i sí l’escola pot ajudar-hi ja que l’individu s’hi troba immers en el grup en el moment d’adquisició dels hàbits i valors més bàsics.
L’escola podria ajudar-hi una mica, sí. Però és clar que ella sola no.
En aquesta línia, però, on hem de llençar el 80% del currículum?
