i al tren de Sarrià, davant meu, una joveneta (de bon veure; vestidet curt de tirants apropiat per a la calor barcelonina) treu de la bossa... Miquel Strogoff Ed. Bruguera 1966 (com a mínim!) la mateixa versió mítica de la meva infància. Dubto si és estrangera però la versió és en català... treu un llapis i subratlla paraules...

baixo a la parada següent; ha estat vist i no vist però en quedo enamorat per tot el dia.

Arribo a casa els pares i m'enfilo a buscar el meu Miquel Strogoff de quan jo volia de gran ser maquinista de tren i potser conduir el transiberià! El trobo i el segresto.

Shakespeare Lear Broggi

Un deu en emocions l'espectacle del rei Lear a la Biblioteca de Catalunya. (la biblioteca de Banyoles m'obsequia amb el préstec previ de l'obra i ja des de la primera pàgina a la gandula de Tavertet es confirmen les expectatives)
Un rei desherededa la seva filla petita perquè ella li manifesta el seu amor amb sinceritat i es veu abocat a una follia senil en què l'acompanyen les hipocresies i les ambicions de la condició humana encara que també algunes fidelitats i lucideses.
La condició humana, doncs, i allò tan barroc que les coses no són allò que semblen.
Escenari impressionant la nau gòtica que ha descobert Broggi; un text que rellegiria encara més cops i que declamat pren nous matisos.
Va, seré una mica crític: als actors els falta una punta de genialitat i la distribució escènica per mi té inconvenients visuals i auditius; en general una mica d'encarcarament en la posada en escena. Moments brillantíssims pel seu efectisme o per la seva senzillesa s'alternen amb algunes solucions que quasi semblen infantils.
Però en cap moment se m'ha fet pesat i en sortim, la Marta, la Solde i jo, absolutament satisfets.

el vídeo!
petit resum i comentari sobre el rei lear a una pàgina de l'xtec

Prohibit mirar tele 5

(Però no ho estava ja?)

Tele 5 s'adhereix al manifest en defensa del castellà
http://www.telecinco.es/informativos/cultura/noticia/40420/Telecinco+se+adhiere+al+Manifiesto+de+la+defensa+del+castellano

Fills i amants, de D. H . Lawrence

La història de Paul Morel, fill d'una família de miners del Nottinghamshire; de la seva relació amb les seves nòvies, Míriam i Clara, i amb la seva mare. Una novel·la on no passa res d'especial però on les passejades i les converses van creant un teixit interessant de consideracions sobre la vida i especialment sobre l'amor i l'amistat.
Continuo amb la tàctica MOLU. Aquest també em costa, i són més de 400 pàgines de lletra petita, però de moment no n'hi ha ni un que m'hagi decebut.

Lawrence, a El poder de la palabra
fòrum de Lectores empedernidos

Cavalleria roja, d'Isaak Babel

Em costen , d'entrada, aquests contes sobre la guerra russo-polonesa dels anys 20. Situacions absurdes i grotesques, episodis sense sentit... però cala lentament la identificació amb el narrador i assaboreixo les pinzellades que freqüentment descriuen la caiguda de la nit sobre la plana.

La Viquipèdia ajuda, i tant! a consumir bona literatura...

A l'entorn de la LEC (a Escola Catalana)

Serafí Antúnez:
L'autonomia de centre ha de servir perquè cada centre tingui participació en la decisió sobre el seu personal docent i educador; els procediments actuals són rígids, estandarditzats i homogeneitzadors (...) atzarosos, lents i voluminosos. En canvi els centres concertats sí que posseeixen la facultat de triar.
Però l'administració no pot abandonar les seves responsabilitats i ha de vetllar per l'equitat dels processos. I el procés ha de ser gradual i avaluat progressivament i ha d'estar basat en el diàleg.

La hora azul, d'Alonso Cueto

Novel·la d'un autor peruà que desconeixia malgrat que va ser premi Herralde: un advocat de prestigi busca la noia que el seu pare militar va empresonar en el marc de la guerra contra Sendero Luminoso. Interessant. però potser com més ràpid t'empasses les novel·les més fàcil és que no en quedi res, no?

crítica a El País

Desafecció

L'informe encarregat pel Departament d'Interior sobre la desafecció ciutadana per la política conclou que hi ha tres línies d'actuació que cal treballar per millorar la confiança dels ciutadans pel fet públic:

"Més intel·ligibilitat, perquè la complexitat dels processos polítics i de les
qüestions que aquests processos regulen dificulten la seva comprensió per una
part de la ciutadania.
Més transparència i participació, perquè sovint aquells processos es
desenvolupen de forma innecessàriament obscura i distant de la ciutadania
afectada i queden reservats als “professionals de la política”.
Més responsabilitat i rendiment de comptes, perquè la resistència a donar
comptes de les actuacions és una de les causes principals de la desconfiança
ciutadana i un incentiu per al comportament desviat o il·lícit d’alguns actors
polítics."

L'últim viatge del jutge Feng

Quina clapada! Deu ser molt bona però no es poden anar a veure pel·lícules xines si te n'has anat a dormir la nit abans a les quatre de la matinada.

http://www.karmafilms.es/elultimoviajedeljuezfeng/

Grec busca grega

Curiosa aquesta narració de Friedrich Dürrenmatt en què un pobre oficinista buròcrata es veu ascendit fins als nivells més alts de la piràmide social i transportat fins l'èxtasi més absolut de l'èxit amorós. Fina ironia. Molt bo. Cal de tant en tant comprar llibres perquè sí, perquè el títol i l'autor et sonen però en realitat no en saps res, llibres absolutament fora dels circuits de les novetats...

Promesa

AlbumPerNuriaJ

En Jaume Carbonell a Docència, el butlletí de la USTEC:

"Jo crec que les pedagogies innovadores actives no han mort, al contrari. El problema és que s'han estès i generalitzat poc. I això és el que diu l'informe PISA. El que passa és que molts opinadors no l'han llegit o no l'han entès. També és important el debat pedagogicoeducatiu sobre què s'entén per autoritat, democràcia i disciplina, que ara és un debat molt feble. Si llegiu articles d'opinió dels diaris dels últims 6 mesos, us adonareu que el pensament hegemònic és extremadament conservador, elitista i ignorant. Hi ha excepcions."

(dedicat al Simón)

Firmin

Un ratolí que espia un llibreter de Boston abans que les excavadores enderroquin el barri: símbol de la contradicció entre els vells i els nous temps; un cant al món dels llibres i la literatura. Gran èxit per sant Jordi: no m'ha semblat que n'hi hagi per tant.

post al bloc de la llibreria Mon de libres de Manacor

si veieu el vídeo us agafaran ganes de llegir-lo

Un càlcul fred de l'escalfament global

Joseph E. Stiglitz

exEconomista en Cap del Banc Mundial,

(enllaçat al bloc de J.M. Terricabres)

• cal actuar més ressoltament
• els pobres són els més vulnerables.
• no hi ha cap guerra que pugui ser tan devastadora
• Té molt més sentit gravar amb impostos coses que són dolentes, com la pol·lució,
• Exxon hauria, suposadament, finançat alguns dels anomenats think tanks per minar la confiança en els estudis científics sobre l'escalfament global, tal i com va fer la indústria del tabac subvencionant “recerques” que qüestionaven la validesa de les conclusions estadístiques que mostraven la relació directa entre fumar i patir càncer.
• Petits canvis en algunes pràctiques poden tenir enormes efectes positius sobre centenars de milions de persones, i poden marcar una enorme diferència. Per exemple, un simple canvi de color de les teulades en climes calorosos, que reflecteixi la llum solar, o plantar arbres al voltant de les cases poden fer que s'estalviï molta energia evitant l'ús d'aires acondicionats.

aquí l'article original

El gattopardo

Em preparo per Sicília aquest estiu amb, és clar, El gattopardo. La novel·la sobre el final d'una època i el retrat d'un pesonatge que simbolitza aquest trànsit, el príncep de Lampedusa. M'agrada aquest relativisme tan aristòcrata que potser comparteixo una mica massa de pensar que allò que ha de ser serà, aquest seu menyspreu idealista, aquesta seva acceptació del temps que passa... i em començo a fer una mica a la idea de la calor que deu fer a l'illa.

El poeta indecente

dilluns de regal (segona Pasqua: qui se'n recorda que és la de Pentecosta? -llengües de foc sobre els deixebles i do de llengües...- per als mataronins dilluns de fira, orgull incomprensible per als externs... ) acabo el llibre de l'Àlex.

L'he llegit a batzegades i me n'ha dificultat seguir-ne el fil. Oscar Wilde, Toulouse-Lautrec, marxants d'art, nazis i una relació un pèl incomprensible entre els dos protagonistes. Es llegeix bé i amb una bona promoció hauria pogut ser, n'estic segur, un èxit de vendes perquè va en la línia del que avui es porta (bé, potser amb els templers o els càtars per entremig). En tot cas l'Àlex s'ho deu haver passat molt bé; la Carme ja no sé si tant!

post al bloc de l'Àlex

La duquessa de Langeais (Ne touchez pas la hache)

T'estimo? No t'estimo? Et vull? No et vull? Em deixo? No em deixo? Militar sonat s'enamora d'aristòcrata sonada a la França de la Restauració. Deu ser una bona novel·la (és de Balzac) i és interessant el joc entre els dos personatges i l'ambientació cuidada i detallista (un atrezzo esplèndid). M'hi avorreixo a estones i em fa l'efecte que no tot hi queda ben explicat. Els actors una mica sobreactuats?

crítica de Time out (m'agrada)

Diumenge al matí plujós, passejada per la blogosfera

Puc recomanar el bloc Noves flors? Passegeu-vos per les poesies arabigovalencianes, pel comentari sobre la pel·lícula Al otro lado i no us perdeu les llàgrimes de Jacqueline d'Offenbach!

L'últim patriarca, de Najat El Hachmi

La història de Mimoun, un marroquí afincat a Vic (encara que no es digui) des de fa ja molt temps explicada per la seva filla. Una història de ficció però amb tota la impressió de realitat (podem identificar clarament la filla amb l’autora) Potser un català autòcton no s’hauria atrevit a posarde manifest d’una manera tan evident la injustícia profunda de la discriminació de la dona en la cultura musulmana.

Cal mullar-se: tothom té dret a viure on vulgui però el sistema de valors d’allà, almenys en aquest tema, que no el portin cap aquí. Encara més ben dit: tant de bo que la convivència i la proximitat cada cop més gran entre les dues societat afavoreixi l'eliminació d'aquesta discriminació que als europeus ens sembla ancorada en l'Edat Mitjana (i no cal remontar-se tant en el temps, però)

El llegeixo a Àreu i endarrereixo fins on puc el moment d’apagar el llum per la famosa “enganxada”.

Pont del primer de maig a la Vall Farrera

2008 05 01-2-3-4 Àreu (selecció)