Entre lobos

Goethe: les afinitats electives

Una parella d'aristòcrates teòricament ban casats i enamorats cauen en la temptació de convidar a casa seva l'amic interessant i la nebodeta atractiva sabent a què s'exposen. Està bé aquest Goethe sobre el tema etern de la fidelitat. Romanticisme a tope.

Els crítics hi veuen de tot. Aquest post està bé.

tanda de còmics

El meravellós funcionament de la xarxa de biblioteques de la Diputació em permet retrobar la meva vella afecció al còmic d'adults ara anomenat novel·la gràfica. Menciono només algunes coses interessants i en deixo d'altres en el merescut pou de la desmemòria.

Epiléptico: la ascensión del gran mal; l'autor explica la història de la malaltia del seu germà -en el grau superlatiu que m'han descrit alguns neuròlegs-. Dibuix fosc, contrast extrem i obsessionant. La història m'enganxa, potser per motius obvis.
http://www.comicdigital.com/1145_1-Epileptico_La_Ascension_del_Gran_Mal.html

Kafka per Robert Crumb; bona la història de Kafka, il·lustrada pel famós dibuixant underground. Déu ni do, quin personatge, aquest pobre jueu txec, mitificat per tantes circumsatàncies segurament més enllà de les estrictament literàries.

http://madamepickwickartblog.com/k-the-dharma-bums/

I un que no té res a veure: El velo, de El Torres i gabriel Hernández; morts vivents, detectiu atractiva amb poders paranormals... m'encanta! i és que sóc un tot-terreny!

http://lasombradegrumm.blogspot.com/2010/06/el-velo-de-el-torres-y-gabriel.html

Tanda de contes

Salter, La última noche, Thèkov, la sala número 6 i d'altres, Edgar Allan Poe, l'assassinat de la rue Morgue i d'altres.
Els contes m'agraden més com més s'assemblen a una novel·la. massa sovint em deixen amb aquella cara de tonto de dir: I ja està?

Tres pel·lícules no genials

"Pa negre" és cert que és del milloret del cinema català però em sembla que això no és gaire. Cingles de Tavertet, terres masos i baumes d'Osona, històries de la postguerra rural, molt rural i miserable! és cert que devia ser així...

"Tamara Drewe" una noia torna al cap d'uns anys al seu poble a l'Anglaterra profunda (parlem de l'Espanya profunda , de l'Amèrica profunda, també hi ha una Anglaterra profunda) i revoluciona el personal; una situacuó de partida divertida la casa on s'allotgen escriptors en busca de la inspiració; fidelitats i infidelitats, amors i desamors com sempre, nenes en la flor de l'adolescència enamorades de cantants de rock que envien emails. Stephen Frears sense matar!

"La red social" El naixement del facebook en pel·lícula. Té el seu interès però al final cansa. Impressiona, però, no la seva versemblança sinó la seva veracitat (o això diuen). Total informàtica, Harvard, una mica de drogues, una mica de sexe (bé, no gaire) i un procés judicial inacabable...

El mateix mar, d'Amos Oz

No lluny del mar, al carrer Amirim, el sr. Albert Danon viu sol. Li agraden les olives i els formatges forts.

Israel, un vidu comptable, el fill que corre pel Tibet, la seva companya instal·lada a casa el pare, sessions d'espiritisme... prosa en vers, bonic però em costa d'entrar-hi.

http://candols.blogspot.com/2008/02/el-mateix-mar.html

Bashir Lazhar

Enmig d'un pont accidentat ens arribem a la Beckett a veure aquest quasi-monòleg sobre un professor de Primària algerià que exerceix al Canadà. Per mi és un molt bon espectacle, text molt interessant, bona evolució de la comèdia al drama, amb bons cops de puny i amb l'alicient personal de sentir-me identificat en molts temes professionals. Una original posada en escena quant als efectes sonors que ajuda a trencar amb la monotonia del monòleg (valgui la redundància).

notícia amb vídeo a Gràciatelevisió

http://www.temporada-alta.cat/docs/dossier_bashir_lazar.pdf

Herois

A mi Herois no m'agrada gens. Penso que no interessa ni els nens ni els grans. El somriure i la nostàlgia pels cassettes, els Simcas 1000, els Renaults 6, les bicicletes BH o el Ti amo de l'Umberto Tozzi no compensen el poc suc i bruc d'una història que sembla treta de Verano azul ni l'actuació horrible dels nens-actors. Només m'agrada el gir argumental final (sempre n'hi ha d'haver un , és clar: el que no és el que et penses que és etc.)

Com tan sovint els crítics i els festivals diuen el contrari:

comentari a La Vanguardia

bé, hi ha de tot

comentari a Time Out

Ruyra

"El soroll era paorós. La pluja s'havia aclarit. Vaig llambregar una extensió de mar tota revolta i escumosa. Allí les ones s'alzinaven a tall de brolladors, arramant-se en l'aire i blanquejant a la manera d'un ametllar florit. Entremig torrejaven altes penyes i al darrera d'elles una costa cavernosa bramava per totes ses goles, deixant sentir un aspre trontoll de pedregalum rossegadís i, de vegades, uns esclats com de barrinades subterrànies."

Quina porqueria de català que parlem avui en dia!

Musulmans i Catalunya, de Miquel Barceló

Crític i fins i tot provocador interpreta la invasió musulmana amb criteris nous i preguntes interessants: es va tractar d'una migració de gent de l'Àfrica o la societat andalusina és la mateixa que la hispanogoda? és a dir continuïtat o ruptura?

"l'Estat islàmic és objecte de caricatura conceptual"

"quina mena de coneixements tindríem si, en lloc de considerar els castells i fortificacions en general objecte principal de la recerca arqueològica, haguéssim començat pels molins?"

"La insistència a oposar un Islam intemporal, essencial, inexistent d'homes, i una Catalunya també essencial, cristiana, missionera, amb tota mena de vocacions -de pas, de frontera (...), espanyola, europea, etc.- és absolutament banal"

Ja he endevinat que no despertava unanimitats:

http://revistas.ucm.es/fll/11303964/articulos/ANQE9999110141A.PDF

"El Pentateuco de Isaac", d'Angel Wagenstein

Que bo aquest "Pentateuco de Isaac". (Libros del Asteroide de nou magnífic!) Com es pot narrar el patiment del poble jueu al llarg del segle XX amb aquesta finor irònica que m'ha fet somriure en tantes ocasions! Quina sorpresa aquests sentit de l'humor en un llibre que esperava intens, profund i contundent. Isaac és un jueu nascut a Ucraïna la pàtria del qual passa de ser l'Imperi austrohúngar a la Polònia d'entreguerres, a la URSS stalinista, a l'Alemanya nazi tot sense haver sortit de la seva Galítzia natal. Això sí, havent passat per tots els exèrcits i per tots els camps de concentració d'un i altre bàndol. Impressionant!

crítica potent a confiesoqueheleido.blogspot.com

Indignació, de Phillip Roth

Un bon Roth. (Ph.)

Anys 50 Estats Units, un noi jueu fill d'un carnisser kosher se'n va a l'Universitat. Una conversa amb el degà, una escena sexual en un cotxe, una noia suïcida i al final la guerra de Corea... Ell, indignat amb el món que li toca viure i amb el destí que el porta a la morfina i a la mort. Bona tertúlia a la biblioteca de Cabrera.

post al bloc de la llibreria Món de llibres

La mina, d'Armando López Salinas

La Glòria de l'escola em deixa aquesta vella novel·la escrita en ple franquisme (finalista del Nadal l'any 1959). Autèntic realisme social t'apropa al que suposava la misèria de l'Espanya de l'època: la misèria del camp andalús primer, la misèria de la mina, després. La misèria de l'emigrant que ens convé no perdre de vista avui especialment. López Salinas, es va saber després, era un important militant del PCE en la clandestinitat.

Armando López Salinas. Literatura clandestina. al blog La dinamo

El realismo social de «La mina», per Javier Álvarez

Contra el vent del nord

recuperat dels Miserables em poleixo amb una tarda aquest "divertimento" que no passarà a la història però que té característiques de best-seller i que enganxa. Dos desconeguts s'envien emails i inicien una relació virtual que, evidentment, afectarà de quina manera les seves vides no virtuals. M'hi faig un fart de riure. No puc dir res més.

el vídeo de promoció:

Les Misérables

Jean Valjean -el presoner reconvertit- , Janvert -el dolent, el policia estricte- , Cosette, la bona filla adoptiva de Valjean, filla real de la pobra Fantine, Gavroche -le gamin-... el bisbe just, Marius l'aristòcrata revolucionari...
Waterloo, París, les clavegueres i les barricades, els carrers i els convents i els boscos dels voltants on Valjean aguanta la galleda plena d'aigua de Cosette.
Gran estiu amb Les Misérables! Gran compra a Estrasburg.

Dues pel·lícules per tancar les vacances

Conocerás al hombre de tus sueños;





bona pel·li de Wooddy allen en la seva línia. Londres, parelles que es fan i es desfan, personatges caricaturescs per mostrar la dificultat de les relacions humanes. Jo, un somriure permanent.

Origen

M'ho passo bomba: cine de crispetes i Coca-cola. El Leonardo de Caprio entrant en el món dels somnis en una espècie de Matrix amb menys pretensions filosòfiques però amb un bon ritme i uns efectes especials dels més originals que he vist.

Almuerzo en casa de los Wittgenstein, al Romea

Les dues germanes del filòsof Wittgenstein el reben a casa seva en una de les sortides del manicomi on està internat. Elles dues tenen personalitats absolutament diferents que es posen de manifest en la manera com tracten el germà. Aquest, amb la seva bogeria lúcida desmunta (fantàstica metàfora els quadres dels pares girats del revés) els valors de la plàcida vida burgesa de la família . Bernhard és dur, ja se sap: la son s'acaba al segon acte.

M'encanta l'escenografia detallista d'aquest menjador de casa bona i el treball dels tres actors és espectacular.

http://www.tv3.cat/videos/3009570

la Sonata a Kreutzer, de Tolstoi

Un d'aquells clàssics que m'havien quedat pel camí. Un home passa una nit en un tren explicant la història del seu matrimoni desafortunat i que acaba en tragèdia. Al seu moment devia ser un escàndol la manera crua com Tolstoi tractava les relacions de parella; avui en dia ja no fa trontollar les ànimes com va fer al protagonista d'alguna novel·la que he llegit fa poc (incapaç de recordar quina era).

Ah sí! Els convidats del'Emili Teixidor, per cert la vaig abandonar bastant aviat, per això no em surtia aquí al bloc

opinió a Ciao!

camins de França I , de Puig i Ferrater

Les falses memòries de joventut de Puig i ferrater. El poble, l'escola, la mare, els primers intents poètics, les amistats literàries, la descoberta de les dones i de la ciutat i de la misèria moral... Puig i Ferrater té una prosa esplèndida, però al final em cansa amb les seves exageracions.

Alsàcia-Heidelberg, agost 2010