El lienzo de Tintoretto

Lectura molt fàcil i tòpica (mainstream, Miquel?); em freno per no llegir-me'l en una nit. Venècia, Renaixement, pintors, sectes, Croades. tresors, assassinats, emails... Em porta, però, a descobrir les pintures del Tintoretto, amb plantejaments molt orginals no ho sabia és clar!, i a evocar les passejades pels carrerons i els canals de la Perla de l'Adriàtic que vam fer aquest estiu passat.

afegeixo imatges del Tintoretto relacionades amb la lectura; per cert, Roc, si un dia et passes per aquí hi veuràs el teu patró:

El festí de l'amor, de Charles Baxter

L'autor es fa present en un escriptor que recull diverses històries sobre l'amor: les de Bradley i els seus diversos matrimonis i sobretot la de Chloé i Oscar joves, punkis i sense manies. Un top-ten de fa uns quants anys que m'agrada, un passeig simpàtic sobre el sentiment de l'amor sense cursileries, realista i interessant.

sinopsi millor que la meva

Il·lusions perdudes

L'ascens i la ciaguda de Lucien de Rubempré, poeta de províncies que arriba a París disposat a menjar-se el món. I els problemes del seu amic i familiar David Séchard, per tirar endavant la seva imprempta a Angoulème. Un novel·lot de Balzac, a estones esplèndid, a estones una mica pesat. M'agrada especialment la descripció que fa d'aquest París del XIX, on l'aristocràcia i el periodisme, la política i els negocis es barregen com si la Història encara vacil·lés entre la recuperació -impossible- de l'Antic Règim borbònic i la modernitat burgesa, liberal i republicana. I la literatura, i encara més la poesia, sense tocar de peus a terra, en un món espiritual que no se sap quin paper hi juga.

post al bloc de xavi sampietro

Winesburg, Ohio

Premi Llibreter, que sempre és una garantia, però en tinc prou amb mig llibre. Històries del mig Oest americà -que vist al mapa és bastant a l'Est, (es pot entendre que vist des de l'Est del tot, devia ser una mica cap a l'Oest quan li van posar el nom, i és que el LLunyà Oest era molt gran)- de personatges anònims d'un poblet anònim. Un calidoscopi sense continuïtat que s'apropa a Faulkner però que no m'excita com aquest.

La crítica ja se sap:

Espaterrant novel·la...

és un llibre molt bo,

...

Mansiones verdes

Una curiosa novel·la de W. H. Hudson, un autor argentino-anglès, sobre la relació amorosa entre Abel, un home blanc i Rima, una noia índia que viu amagada a la selva de l'Orinoco, supervivent d'una tribu extingida d'homes-ocell. Estrany, estrany... però alguns moments de prosa brillant. (sembla que va ser una famosa pel·lícula d'Audrey Hepburn i Anthony Perkins, però jo no hi era)

Aquí s'aprèn poca cosa

Excel·lent obra la que ha dirigit el Toni a la Beckett. Una escola de criats es mostra com un món claustrofòbic , gris i obsessiu que l'arribada d'un jove aristòcrata remou com una pedra llançada en un bassal. Quins personatges! Quins actors! Quines caricatures! Un ambient kafkià i una posada en escena que et transporta...

crítica a El Periódico

Petit indi

l'Alex Gorina la deixa pels núvols però a mi no m'agrada. Un noi tímid i introvertit viu a un suburbi de Barcelona (Montcada? santa Coloma?) amb la seva afició als ocells i amb la companyia d'una guineu que troba abandonada. Se'm fa lenta, avorrida i estranya. No hi entro. Per una vegada que fan una pel·lícula en català trobo que el fet d'utilitzar aquesta llengua provoca una sensació de falsedat difícil de superar. La mateixa història en uns suburbis que no fossin els barcelonins seria més creïble.

web oficial

Bartleby, l'escrivent

Això sí que em sembla una narració excel·lent! Un oficinista obscur i discret es nega de sobte a fer la feina que li encarreguen amb l'argument que "Preferiria no fer-ho". Això desmunta els plantejaments de l'amo, el narrador, que no sap com reaccionar-hi. Una fantasia irònica i suggerent!

Stefan Zwig i Hermann Hesse: Correspondència

Tampoc no trobo que tingui un especial interès. Res a veure amb les Memòries d'Zweig.

Alcorcón

Copa-Lliga-Champions i Alcorcón

Jardí d'hivern

De nou la Zgustova em porta a Praga. La història d'una noia és la història d'un país. Vivint un amor-desamor poc definit entre dos personatges ( el músic artista violoncelista allunyat del món i el militant comunista pràctic i realista) ens passegem per l'estalinisme, la primavera de Praga i la revolució de vellut. No em sembla especialment brillant però té el seu interès.

entrevista amb Zgustova a El Punt

Moon

Un home sol a la cara oculta de la Lluna en una base que es dedica l'extracció d'heli per enviar a la Terra. L'única companyia és el seu ordinador-robot. Té un accident i es desperta sorprenentment... en una camilla i acompanyat, ... d'ell mateix. Una bona història de ciència-ficció, senzilla però ben feta. Una mica monòtona, com a molt. Força referències a 2001 en l'ambientació i en la reflexió filosòfica. M'ho passo bé. Per cert, una cagada: si és la cara oculta de la Lluna, com pot ser que en un moment es vegi la Terra? O m'he perdut alguna cosa

El mapa dels sorolls de Tokio

Sergi López venent vi a Tokio i enrollant-se amb la noia que l'ha de matar perquè la seva ex-nòvia s'ha fet l'harakiri. Explicat així quina xorrada, no? A mi m'agrada. Em sembla plena de poesia i de sensibilitat, d'una estètica detallista que no enfarfega i d'un excel·lent savoir-faire cinematogràfic. I la japonesa, guapíssima.

ja sé que no ha tingut gaire bones crítiques, però:

Sin embargo, no funciona. O no como anteriores trabajos de la directora.Los problemas empiezan por el guión. Todas las películas, sin excepción (a un lado 'Elegy', escrita por otras manos), de Isabel Coixet están perfectamente escritas. Improbables o no, las tramas avanzan gracias a una escritura capaz de dosificar evocación y drama en dosis justas. Coixet, antes que nada, es lectora. Y se nota. Nada de eso ocurre ahora. Esta vez, el improbable amor entre una asesina a sueldo (Rinko Kikuchi) y un español aficionado al vino (Sergi López) se pierde en un ritual de frases demasiado afectadas para la emoción, demasiado esquemáticas para la tristeza.

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/23/cultura/1243083375.html

web de la peli

i aquí 4 minuts amb la Coixet que parla de la peli:

Agora

ens ho passem bé veient l'última "peli" de l'Amenábar. Són molts temes interessants: ciència i dona, ciència i religió, religió i política, Roma i Egipte, Roma i cristianisme, ... No se'ns fa gens pesada tot i que jo li critico el simplisme i l'exageració dels grans moviments de masses. Però en les escenes més íntimes, en les distàncies curtes, guanya molt.

I per cert hi retrobo un tema científic que no he entès mai: la trajectòria dels cossos llançats des d'un vehicle en moviment. (quines coses em preocupen de vegades a mi!) Hauré de consultar-ho amb algun Casanova

Palabras desde el limbo

Per compensar la meva desatenció recomano aquí el blog inútilment deliciós del meu amic Jorge Larrosa; des d'allà tindreu accés al programa Palabras desde el limbo de Radio Contrabanda. Quin plaer la intel·ligència!

http://palabrasdesdeellimbo.contrabanda.org/

el Puig Rodó

El recordava ventós, pelat i desolat, amb una vista fantàstica sobre mig Catalunya. Ara és un pinaret per on corren els boletaires. Costa trobar una racó amb una mica de pèrspectives. La carretera de Montjoia és tancada amb una cadena i em perdo.

El Crist de 200.000 braços

el testimoni de Bartra sobre el camp de concentració d'Argelers l'any 39. Un lirisme profund i un llenguatge exquisit. Excel·lent.

Testament a Praga

No l'havia llegit i me l'he empassat en dos dies. I ha estat un flash-back als temes del final del franquisme i de la transició (que vaig viure de molt jovenet però que van formar part del meu primer background polític (quantes parauletes angleses avui!)): la invasió de Txecoslovàquia, l'eurocomunisme... I el testimoni de la lluita obrera a pagès per part del pare de la Pàmies és també interessant. Bé, m'ho he passat bé, no podia ser d'altra manera...

Dezsö Kosztolányi: Anna Edes

M'agrada la història d'aquesta criada que entra al servei d'una família burgesa de Budapest, en el marc dels dies convulsos d'una revolució que evidentment desconeixia, a la Hongria de l'any 1919.

El "servei" com a símbol i exemple d'una tremenda injustícia social, reminiscències de l'Ancien Régime que encara perduren avui en dia.

El Marquet de les roques

Una passejada agradable pel parc de Sant Llorenç del Munt. Al peu del Montcau, amb aquestes roques tan típiques, arrodonides, granelludes, morades, un casalot enorme modernista que havia estat de la família d'en Joan Oliver, Pere Quart.