dilluns, 4 de gener de 2021

Una casa de foc, de Francesc Serés

 Passen les hores com les pàgines, fàcils, però aquesta novel.la tan lloada d’en Serés és una petita decepció. La riquesa lèxica i literària de Una llengua de plom no apareix per enlloc i la història de les vivències d’aquest semiurbanita en el món rural garrotxí tenen, trobo, un interès força relatiu.



Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.


https://youtu.be/48-A6FkI2Zo


<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6072134/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

Cap comentari: