dimarts, 16 de febrer de 2021

Homes en la meva situació, de Pers Petterson

 



Arvid Jansen té pare i mare, tres germans i tres filles de la dona amb qui viu des dels dinou anys. Amb una urpada de la vida, desapareixen tots: els uns a bord d’un ferri, les altres en un naufragi que es diu separació.

Queda ell, exposat com una tija al vent. Arrelat i determinat a ser part d’allò que va i ve pels carrers d’Oslo, als bars i als tramvies, de dia i de nit. La gent viva que no coneixem, amb qui un cop de volant ens fa entrar en col·lisió. La gent morta que va poblant el paisatge. La gent, poca, de qui ens fem càrrec, i que ens llasta.

D’aquestes col·lisions de persones d’on surten el malentès i la màgia, Per Petterson n’ha fet la matèria d’una obra. Arvid Jansen protagonitza tres novel·les. Els altres personatges entren i surten per les portes dels seus onze llibres, llegits en una cinquantena de llengües —una catedral literària, feta amb l’escuma dels dies.https://clubeditor.cat/llibres/homes-en-la-meva-situacio/


Per tal d’apreciar l’originalitat de la novel·la, convé distanciar-la com més aviat millor de les nostres inèrcies criticopublicitàries: ni és una memòria amb ingredients de ficció ni és un llibre representatiu d’un grup social (els homes que es divorcien). La novel·la transcendeix aquests dos extrems, on no cal fer servir gaire imaginació (amb conviccions i missatge ja ho tenim) per endinsar-se en un terreny superior: allà on la imaginació a penes s’inspira en les situacions reals i on Arvid només es representa a si mateix, encara que la situació per la qual ell travessi sigui corrent. Aquest territori intermedi, on la ficció respon al món sense copiar-lo, i on sentim i comprenem seguint les aventures d’un personatge que no ens representa, és el de la gran novel·la, la més difícil d’escriure.

 https://cat.elpais.com/cat/2020/11/05/cultura/1604599068_352673.html?prm=ep-app-modalcompartir



Entrevista a l'Ara:

Cap comentari: