divendres, 16 de setembre del 2022

Arbre de l'oblit, de Nancy Huston

Agafat una mica de casualitat a la biblioteca m’agrada molt. El desarrelament, la no-integració, les dificultats dels membres d’aquesta família (d’aquestes famílies) no és només per fets objectius com les migracions o la religió o el pes de les tradicions i els orígens, sinó que tenen un conponent subjectiu, íntim per a cada un d’ells que t’enllaça estretament amb les seves vides.



Arbre de l'oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l'any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l'Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l'Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l'any 1945 i a Nou Hampshire l'any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d'aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d'una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s'esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present.