cop de llum, de Rita Bullwinkel

 El deixo al primer assalt

En un pavelló de mala mort de Reno, Nevada, tenen lloc les últimes rondes del torneig Filles d’Amèrica. Vuit boxejadores menors de divuit anys competiran per ser la millor de la categoria. A unes les impulsa l’esperança, a unes altres l’ambició. O el trauma. O el desig de control sobre el caos. O la follia.https://www.lasegonaperiferia.cat/titols/cop_de_llum/

Pioneras, de Marta Díaz de Lope Díaz

 Al cinema de Vimbodí. Caricaturesca sobre els inicis del futbol femení a Espanya però entretinguda.

Vida i miratges, de Pere Rovira

 La sensació, el descobriment de l'estiu. M'agraden els dietaris i aquest és una barreja de comentaris quotidians, literaris, artístics fets des de la proximitat d'un triangle Lleida,el Delta,Vilassar de Mar passant per Poblet, que se'm fa terriblement curiós.

A les pàgines de Vida i miratges, el lector hi retrobarà el món íntim i públic dels celebrats diaris de Pere Rovira, en què ens parla de la vida viscuda, imaginada i recordada; de l’amor quotidià i sempre sorprenent; de la vellesa sofrida i assaborida; dels plaers sensuals i intel·lectuals; de les ganes de viure a pesar de qualsevol adversitat. Alguna vegada amargues, però sempre vitalistes, les anotacions de Vida i miratges estan escrites amb la convicció que als diaris s’ha de treure suc de qüestions aparentment intranscendents, perquè la literatura no es fa només amb coses importants, sinó també donant importància a tot allò que sembla que no en té. I amb una motivació que Pere Rovira va sintetitzar a La finestra de Vermeer: “Escric per gust i per vici, per recordar i per oblidar. Escric perquè no em mati el temps”.
https://www.grup62.cat/llibre-vida-i-miratges/419283

En general, Vida i miratges va sobre això: una fenomenologia del pas del temps o, dit d'una altra manera, les coses petites i grans que, dia rere dia, fan la vida. Podeu pensar que és un argument imprecís, però tots els arguments ho són: la bondat d'un llibre no depèn dels temes que s'hi tracten, sinó de la perícia de l'escriptor a l'hora d'abordar-los, del seu talent. El de Pere Rovira és enorme, però en comptes de desbordar-se per aclaparar-nos, flueix canalitzat pels recs de la memòria. Literatura, música, cinema, la contemplació del Delta, una trobada amb els fills. Totes aquestes són les coses importants, i totes fugen, com si haguessin estat miratges. Tret que vingui algú i deixi l'única cosa que queda, que són les paraules.

https://www.ara.cat/opinio/vida-miratges-pere-rovira_129_5576516.html

El Grasset amb el Pere Rovira: https://www.3cat.cat/3cat/pere-rovira-no-em-volia-morir-dient-me-pedro/video/6370011/

Malina. de Ingeborg Bachmann

El compro per la coberta em penso, però ara no estic per coses tan complicades.

 Malina es un retrato asombroso de una escritora que intenta contar su propia historia en un mundo dominado por hombres. Una mujer en la Viena de posguerra camina por la cuerda floja entre los dos hombres de su vida. Está su amante, Ivan, hermoso e inaccesible, que la obsesiona. Y está Malina, el funcionario con el que comparte apartamento: reservado, quisquilloso, exigente, de una calma escalofriante. A medida que el equilibrio de poder entre ellos comienza a cambiar, siente cómo su frágil identidad se desmorona, revelando gradualmente el oscuro y herido corazón de su pasado.

Esta novela es una obra maestra de la literatura europea; un retrato psicológico feminista de la conciencia de la mujer que explora las raíces de la violencia sistémica, las estructuras patriarcales y la naturaleza de la identidad femenina.

los conquistadores, de Eric Vuillard

 Més  fracassos d'aquest estiu. Quan capturen Atahualpa ja ho deixo. Imagino la llarga continuació molt pesada

En 1532, Francisco Pizarro y sus hombres cruzan los Andes en busca de riquezas y de gloria. Ignoran lo que les espera, las hazañas que acometerán, pero sus actos van a provocar la caída del Imperio inca, un episodio inaugural de la conquista del mundo entero. Contar la historia es acompañar a estos mercenarios que buscaron fortuna y fama lejos de casa y se embarcaron en una aventura violenta y azarosa; pero también es escuchar el ruido que hace un mundo que se derrumba: el del Imperio inca, que contempla con asombro y terror a esos extranjeros. Con sorprendente fuerza, Éric Vuillard muestra cómo estos episodios épicos, extravagantes y brutales son el primer acto de una tragedia que es la nuestra, y en la que el oro, la religión, la cartografía y la pólvora serán los protagonistas.

https://www.casadellibro.com/libro-conquistadores/9788411075169/16191473?campaignid=17496927113&gad_source=1&gad_campaignid=17347605992&gbraid=0AAAAAD_iqzc7DfiYDHo-FvAJHfRGM2roh&gclid=CjwKCAjwqJXUBhBNEiwA8BgG7ng71xlKqpATTWr8vXrsjg28JkbhwFjtZhrjYqkLWWpuY4Z2RIbg8RoCL9AQAvD_BwE

Sofà juliol

 Pelis: 

Onoda, 10.000 noches en la jungla, de Arthr Harari, https://www.filmin.es/pelicula/onoda-10000-noches-en-la-jungla 

 

El agente secreto, de Kleber Mendonça Filho, https://www.filmin.es/pelicula/el-agente-secreto

Sèries: 

Hannibal, 

El nom del pare, de Vaessa Springora

 A partir de quantes pàgines comencen ls llibres a fer acte de presència en aquest blog? Una mica  cansat de les recerques dels ancestres. 

El deixo

Al 2020, pocs dies després de la publicació del seu primer llibre, El consentiment, la policia avisa Vanessa Springora perquè identifiqui el cos sense vida del seu pare, que no veu des de fa deu anys. A l'apartament de la perifèria parisenca on vivia, i que havia estat dels seus avis, es troba cara a cara amb la materialització de la bogeria d’un home tòxic, mentider patològic i misantrop, convertit per a ella en un estrany. Buidant el pis, troba per atzar dues fotos de joventut de l’avi patern, en què porta símbols nazis. ¿És falsa la història familiar que l’avi era un ciutadà txec reclutat a la força per l'exèrcit alemany? ¿Un desertor amagat a França per la dona que esdevindria la seva esposa? ¿L’home que va treballar per als americans durant l’Alliberament i, a la fi, un «refugiat privilegiat» com a dissident del règim comunista?
https://www.grup62.cat/llibre-el-nom-del-pare/424058

L'ampla mar dels Sargassos, de Jean Rhys

si no m'ho haguessin dit no sé si hauria "pillat" que la protagonista és la surt a Jane Eyre. En tot cas, una bona novel·la.

La novela actúa como precuela a la famosa novela de 1847 de Charlotte Brontë, Jane Eyre. Es la historia de Antoinette Cosway (conocida como Bertha Mason en Jane Eyre), una heredera blanca criolla, desde la época de su juventud en el Caribe a su infeliz matrimonio con el señor Rochester y su traslado a Inglaterra. Atrapada en una opresiva sociedad patriarcal en la que no pertenece ni al grupo de los europeos blancos ni al de los jamaicanos negros, la novela de Rhys reelabora la diabólica mujer loca del ático de Brontë. Como ocurre con muchas obras poscoloniales, la novela trata ampliamente con los temas de la desigualdad racial y la dureza del desplazamiento y la asimilación. Se identifica también en ella el motivo narrativo del viaje, específicamente el de la diáspora caribeña.^[1]

La narración se construye a través de dos voces:^[2] la primera parte es narrada por Antoinette, caracterizada por su hipersensibilidad, sus miedos y su inestabilidad emocional. La voz de la segunda parte es la de Rochester, mucho más ordenada. La tercera parte la narra, de nuevo, Antoinette, pero esta vez desde su encierro en Thornfield Hall.