Qui guanya?

(per ordre)
1r- Qui té més vots
2n- Qui té més poder polític
3r-Qui incrementa el nombre de vots
4t- Qui incrementa el seu poder polític

Fotos per a la família

ara sí les fotos de Mas Garganta

Yourcenar: Un home obscur

La història d'un jueu fosc, moribund, recordaré que el deixen en una illa semideserta i que hi va morint a poc a poc després de diverses històries amb dones i viatges i mariners i fins i tot indis i tipògrafs i una espècie d'Spinoza i... (no sé si recordaré gaire...). Llegit tres dies a Vimbodí al final d'una Setmana Santa-poc-vacances.

Fade out (amb permís)

algunes consideracions sobre música i municipalisme intentant una perspectiva d'esquerres

La cultura ha d'arribar a tothom i per tant s'han d'establir mecanismes perquè la gent amb pocs recursos hi tingui accés.

La iniciativa cultural privada és bo que existeixi i s'ha de potenciar

Abaratir l'accés a la cultura potser implica encarir-lo per a alguns.

Els diners públics s'han de gestionar amb cura i sota el control dels organismes públics que en són els responsables.

Un Ajuntament ha de donar prioritat a les iniciatives sorgides des del propi poble respecte de les alienes (en igualtat de condicions almenys).

Cal equilibrar l'extensió de l'oferta amb el manteniment d'unes ràtios que permeten la qualitat pedagògica (i de ratios els mestres hi entenem...)

En fi...

Arcadi Oliveres: Un altre món

L'Arcadi Oliveres em cau molt bé però el seu llibre em deixa un cert regust de superficialitat. És difícil l'equilibri que busco entre els llibres d'assaig, que per una banda no poden ser llargs ni pesats i en els quals m'és imprescindible un to divulgatiu i que per l'altra em molesten si hi endevino els tòpics massa fàcils.
Em queden detalls que m'han cridat l'atenció: la reivindicació del setmanari El Temps com un dels pocs mitjans de comunicació fiables del nostre país, l'explicació de la banca ètica i el comentari sobre aquest concepte del decreixement econòmic que comença a estar de moda.


Entrevista a Arcadi Oliveres al weblog Puntos cardinales

Mas Garganta

cap de setmana familiar a Mas Garganta
cada racó un quadre; cada cop d'ull un plaer estètic; una meravella d'equilibri entre la conservació del passat i l'autenticitat de l' inevitable pas del temps. Entre les arcades de la galeria la plana verda fràgil com una copa de cristall.

i aquí la selecció de fotos de mas garganta:




(sí ja ho sé, l'enllaç no funciona; doneu-me una mica de temps. Figurava que aquest programa era fantàstic però no sé quin problema hi ha que no sé configurar el servidor. Si algú en sap i em vol donar un cop de mà...)

Alberto Méndez: Los girasoles ciegos

M'impressionen aquests quatre contes enllaçats sobre personatges vençuts a la guerra; vençuts moralment, derrotats vitalment; tant, que es llencen tots a la mort perquè la vida és molt pitjor. Posa la pell de gallina especialment l'home que jeu amb el seu nadó al costat del cadàver de la mare; o l'home que viu en un armari amb el pànic de sentir que l'ascensor s'aturi al seu pis (no ho cantava Raimon això?)

Elpaís.com; Babelia: Alberto Méndez o la dignidad de los vencidos
El mundolibro.com: La posguerra en cuatro actos

Màrius Torres

He descobert una web fantàstica sobre Màrius Torres. http://pv2.sbd.udl.es/vllibres/webmarius/index_1024.asp

Allà on falla la galaxia Gutenberg arriba Internet; tot un símbol!

parlem de nacions a l'hora de sopar

La Núria em pregunta: - I a tu qui t'agradaria que fos el president d'Espanya?
I jo: -El Pasqual Maragall!
I em quedo sobtat de la meva sorprenent lucidesa!

la meitat dels Alocs a Músser

DSCN5067, originally uploaded by marticasares.

Joan Sales: Cartes a Màrius Torres

Interessantíssim l'epistolari entre el novel·lista i el poeta. M'agrada aquesta visió de la guerra civil des de la seva contemporaneïtat, des del seu present i sense la perspectiva de la seva resolució final(no sé si s'entén). I l'explicació del desori de l'exèrcit republicà. I la crítica literària als poemes de Màrius Torres. I la desfeta que es va instal·lant gradualment en els convenciments. I l'exili caribeny que ofega d'avorriment i d'impaciència...
El meu gran èxit del dia de Sant Jordi

Nerviosisme

Marius Garcia atribueix “al nerviosisme de CiU” davant els comicis electorals la presentació d’aquest recurs

Faria una col·lecció de declaracions de polítics de tots, i dic tots, els partits en què acusen els seus rivals d'estar-se posant nerviosos. És d'aquells tòpics que des de fa temps m'enerva (és a dir, em posa nerviós).

El naixement d'una nova consciència

En tinc prou amb una tarda per decidir que l'últim llibre de l'Eudald Carbonell és una absoluta decepció; aquest paleontòleg mediàtic m'agrada quan parla de prehistòria però quan es posa a fer de futuròleg tot em sona a metafísica barata.

Còmic

Arrel de la visita al saló del Còmic
(pensaments de planxa i Bocherini)

Retrobo de tant en tant la meva afecció al còmic, que avui en dia està ja tan diluïda.
Ve sens dubte de molt lluny: retrobo records intensos d'infància: La Patrulla dels Castors i en Jan i Trencapins al Cavall Fort i a la col·lecció de llibres Anxaneta ; l'Infantil, no tant emocionant però amb alguna incursió també en la línia clara; el Pulgarcito i el Capitán Trueno que costaven d'aconseguir per les reticències familiars a la llengua castellana; el fantàstic i mític Chicos d'aquell armari apartat a casa l'àvia Montserrat que contenia tresors de la literatura juvenil (Tarzán, Salgari...); el teniente Blueberry del barber (m'agradava anar al barber i trobar-hi Tiovivos i TBOs) i de casa els Casares Romeva; tots els Tintín , evidentment; algun Pilote escadusser em penso que a casa la Tiat; la Gaceta Junior; ...
Em costa trobar la baula que empalma aquesta època amb l'interès juvenil per revistes com Totem, Cairo o Vertigo, on descobreixo Milo Manara, Hugo Pratt, Enki Bilal; escapades a la llibreria Totem de la plaça del Pi; amb les passejades per llibreries franceses (els viatges a Françá sempre es van dotar d'aquest episodi) on descobreixo el millor comic del món, els Passatgers del vent de François Bourgeon i altres propostes que m'apassionen, sempre buscant la línia clara i emocionat per determinats punts d'erotisme, sempre tant present en els còmics per adults...
I la meva col·lecció dels teniente Blueberry.
Em costa trobar la baula; no sé on hi va haver el punt d'inflexió... (es devia produir dels 12 als 16 anys però no en tinc la clau...)
El resultat, prestatges i baguls plens de revistes i àlbums d'alguns dels quals ja m'he vist obligat a prescindir...

llibres per Sant Jordi

Criteris per comprar-me llibres per Sant Jordi
1- evitar els llibres mediàtics i els best-sellers
2- alternar novel·la i assaig; fins i tot una mica de poesia per donar-li una empenteta que em sembla que la necessita
3- evitar els llibres que no representin certa novetat; tot i que estan permesos els clàssics
4- quant a novel.la buscar autors no-catalans
5- prioritzar els llibres en català

Política

escriuria un article sobre la política a partir de dues anècdotes:
1-En Quim Ferrer, alcaldable de Convergència a Vilassar escriu en el seu blog que aspira a "no fer gaire política" (em penso que Franco ja havia dit una cosa semblant)
2- A l'escola valoro el fet que el Regidor d'Educació de Mataró era elDijous i el Dissabte Sant transportant taules i pissarres a l'escola mentre els mestres eren de vacances i algú em diu: ja li toca: ell és el polític!
escriuria un article sobre la política;
l'escriuria

Els til·lers del pati (escola Els Alocs)

Per què bloco? (el meu primer meme)

(quina il·lusió! M'han enviat un meme! Ara sí que ja sóc algú en el món de la blogosfera!)

per què bloco?
els que em coneixen de fa temps ja saben de la meva bona relació amb l'escriure des de sempre; i els que em coneixen des de fa MOLT de TEMPS potser recorden fins i tot les meves famoses missives adolescents quan la correspondència epistolar ens omplia de les emocions que no trobàvem en el dia a dia quotidià. Recordo que els meus companys de mili (ahi va batalleta) al·lucinaven de la quantitat de cartes que jo rebia i jo sempre els contestava que el truco era escriure'n moltes també; em recordo en el lloc de guàrdia amb una llibreteta amagada a aquella butxaca lateral dels pantalons de "faena" i en la solitud i la tranquil·litat de les dues hores de plantón escrivint missives a tort i a dret explicant als amics i sobretot a les amigues el molt que els enyorava (pobres!)

evidentment que en aquells temps a més escrivia poemes i mentre vaig ser infeliç en vaig escriure molts (no cal entrar en detalls)
i a l'escola saben de la meva disposició per prendre actes , per redactar comunicats, per elaborar documents, per fer revistes amb els alumnes, per fer-los escriure llibres... i fins per llançar experiments de weblogs escolars (vegi's www.ceipanxaneta.blogspot.com)
l'escriptura ha estat una bona companya de viatge durant molt de temps malgrat que no m'he llençat a fer una carrera per a la qual possiblement tenia certs dots
(mal m'està el dir-ho)
i després va arribar la informàtica i vaig notar que les hores s'escolaven sorprenentment rfàpides davant d'un teclat i després fou el xat i després fou el messenger
i després fou el bloc; així va anar.
I em cal explicar encara que el meu bloc va néixer també com a continuació natural dels fulls on deixava constància de les meves lectures i de havien evolucionat des de senzilles fitxes tècniques a petits comentaris de tipus mnemotècnis, intent de resistència inútil en la batalla contra la desmemòria. I que van incorporar fragments de pàgines web i després alguna fotografia i.. l'ADSL va fer la resta.

Doncs més o menys va ser això

I ara pensaré a qui puc passar el meme.

Per exemple a l'Àlex Masllorens, a l'Oriol Brugada, o a en Joan Lleonart

Los libros arden mal

Una novel·la excel·lent de Manuel Rivas; un món: La Corunya 1936 (o 1931 o 1953 o 1994 o 18.. o ...) a partir d'una fotografia: els falangistes cremen llibres a la Dàrsena de la capital gallega el dia 19 de juliol de 1936; s'obre llavors un mosaic de personatges que passen de ser principals a secundaris i viceversa: anarquistes, falangistes, jardiners, bugaderes, prostitutes, jutges, policies... sembla que no hi ha trama; després sembla que sí, després ja no ho saps: I de fons la biblioteca de Santiago Casares Quiroga, i evidentment em quedo amb ganes d'investigar i de saber més coses d'aquest meu "tocayo"


http://www.casadellibro.com/fichas/
http://latormentaenunvaso.blogspot.com/