dijous, 21 de febrer del 2019

Capvespre, de Kent Haruf


Dos anys després del naixement de la seva filla Katie, la Victoria Roubideaux aconsegueix anar a la universitat, i els germans McPheron es troben amb un hivern llarg i fred al davant.
http://periscopi.cat/antipoda/item/capvespre



Sota el volcà. de Malcolm Lowry


el capital, de Costa - Gavras


Fins que passi la teva fúria, d’Åsa Larsson

El millor el començament i la primera frase "Recordo com vaig morir". I l'escena inicial de la noia bussejant i morint msota d'u llac glaçat al nord de Suècia

L'ordre du jour, d'Éric Vuillard

L'ascens del nazisme novel·lat amb pinzellades com contes centrades especiallemtn en l'Annexió d'Àustria. Especial menció al paper dels empresaris alemanys i de les cegues potències occidentals.

Comprender la democracia, de Daniel Innerarity

Augmentar la democràcia, estendre-la en tots els àmbits de la vida, estimular la participació perquè els experts no són garantia de bona solució dels problemes.

escrits de presó, de Joaquim Forn

Impressiona bastant. Interessa la part humana i carcel·lària però especialment la part política de la falta de previsió dels dirigents del procés.

diumenge, 17 de febrer del 2019

El chico de la ultima fila, de Juan Mayorga

Una gran història sobre la literatura, el mestratge, les classes mitjanes i l'adolescència. Però a mi se'm fa una mica pesada.



Un cicle que vol promoure una reflexió crítica-lúdica sobre la ficció i el món juvenil: quins són els eixos de ficció i realitat que articulen els públics més joves, quines són les noves convencions estètiques i literàries i com estan relacionades amb els universos digitals, des dels videojocs als youtubers.
En el context d’aquest cicle, Juan Mayorga torna a la Sala Beckett amb EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA, on aprofita la seva experiència com a docent per retratar la relació entre un professor de literatura i un alumne prodigi, de qui presenciarem el seu naixement com a escriptor. El text va ser guardonat amb un premi MAX i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula Dans la maison. 



El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantazakis


 

diumenge, 10 de febrer del 2019

Sergi Pàmies, l’art de portar/gavardina

Bé, sí, el conte en què ell explica com imaginava d'adolescent que era fill de Jorge Semprún té molta gràcia!


dissabte, 12 de gener del 2019

Del passat quan era present, de Maurici Serrahima

M'hi llenço de manera sorprenent. (la biblioteca de Vimbodí té això) arrossegat per la immersió en el catalanisme polític que ha suposat John Elliot.
Trobar-hi molt poc l'avi Joan obre totes les sospites que la Laia em confirma.
Molt interessants les referències literàries (Sagarra i Riba especialment)
Extraordinari testimoni de la primera (anava dir resistència però no, ni parlar-ne) clandestinitat catalanista en el franquisme.

... El lector ja endevina, des del primer volum, que les memòries de Serrahima constitueixen un document històric imprescindible i un text literari de primer ordre. Serrahima escriu, com tots els bons memorialistes, amb voluntat de notari, d’explicar el que passa, però també amb voluntat d’estil, i aquesta combinació acaba per resultar incòmoda de jutjar des de la posteritat: ni els historiadors de la literatura ni els historiadors de la realitat se’l fan prou seu.... (Llengua i literatura 18)

dimecres, 2 de gener del 2019

La idea d’Europa, de George Steiner


Gran començament  sobre els cafès d’Europa. Després també m’agrada la doble filiació d‘Atenes i Jerusalem... o sobre la caracterització dels paisatges del Vell continent oposats a les grans planes americanes, africanes, asiàtiques...l

La idea d’Europa reprodueix la conferència que va pronunciar George Steiner a Tilburg, en el marc del Nexus Instituut, el 2004. L’autor fa un recorregut pels trets que configuren la cultura Europeahttps://www.arcadia-editorial.com/llibres/la-idea-deuropa/.

L’origen dels altres, de Toni Morrison.

Després de la Garcés i Steiner em sembla menys interessant. Excepte un final sobre l’africaneïtat vista des de la perspectiva occidental i la barreja d’antigor i infantilisme que atribuïm a aquest continent o les seves cultures.

http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1256/l'origen-dels-altres

dissabte, 29 de desembre del 2018

Nova il·lustració radical, de Marina Garcès

No ens estem extingint, ens estan assassinant.
Contra els sabers establerts, un nou pensament crític. Perquè la cultura només és emancipadora si és crítica.
El futur és la continuïtat entre la biologia, la cultura i la tecnologia.
Les humanitats només ens salvaran si enfoquen la seva crítica cap a una nova manera d'entendre allò vivible (la dignitat humana).
Europa, escolta el món.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/entrevista-a-marina-garces-filosofa-autora-de-lassaig-nova-illustracio-radical/video/5697790/

dijous, 6 de desembre del 2018

Per combatre aquesta època


https://www.arcadia-editorial.com/llibres/per-combatre-aquesta-epoca/

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-raco-de-pensar-rob-riemen-filosof-el-feixisme-es-el-contrari-de-la-decencia/audio/1016922/


Dietaris, de Sandor Marai

Llegir els dietaris de Marai en coincidència amb la lectura dels dietaris del pare, amb els moments de decadència del sogre i, encara més, en aquest dia del funeral per en Jordi Baldrich, se'm fa un  acte de passió intel·lectual i d'intensitat emocional notable. Ah, la vellesa i la mort.
No fa por la mort, fa por morir-se.

Catalans i escocesos, de John Elliott

Nosaltres en la nit, de Kent Haruf

No m'agrada tant com La cançó de la plana, potser perquè aquesta proposta insòlita de la companyia de llit se'm fa poc verossímil.
Però sí, ja sé que ha agradat a tothom