Bona, bona. Aquesta novel·la de l’Elder Rodríguez m’agrada més que els seus contes. L’experiència de l’alcoholisme del pare en aquest País Basc on l’ETA és un teló de fons, sí, però la vida és feta de les persones molt més que no de la política.
https://youtu.be/HjA7Vjzv1LU?si=zqejFZ4PEiAKP_yz
Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.
