pel·lis:
War girls , de Mylene Sauloy
Before sunrise , de Richard Linklater
Series:
The Listeners
Shetland,
pel·lis:
War girls , de Mylene Sauloy
Before sunrise , de Richard Linklater
Series:
The Listeners
Shetland,
Regal de Reis. Una novel·la d'aventures amb contrabandistes i molts aires de l'Illa del Tresor
M'he estat un any per llegir-lo per recomanació de l'Edith. Després a Prehistòria també va sortir la recomanació. Arqueologia anarquista. idees que segurament quedaran per sempre com el nivell de la política del determinades poblacions indígenes
https://museuterra.cat/lo-fruit/
A l'Espluga fan coses que estan bé. I aquesta expo d'aquesta noia que va més enllà de la ceràmica m'agrada impacta força
La Laia diu que és punki. És dur, sí. Però jo dic que a la ficció les coses no se'm fan dures. (El que és dur és un documental sobre Gaza o el Sudan). En tot cas és extrem, sí, una situació portada al límit.
https://vienaedicions.com/book/harmonia
en la seva escriptura l’autor mostra els més mínims i ocults moviments de la psique dels seus protagonistes, aspecte que sembla preocupar-lo molt: les onades temperamentals dels personatges principals, el vaivé dels sentiments d’amor i de gelosia que els trasbalsen, encara que mai res, però, traspassa les formes d’una rígida educació. D’aquesta manera, ser i actuar amb naturalitat esdevé un fet insòlit en el marc d’una societat classista amb unes normes de conducta molt marcades.
https://www.nuvol.com/llibres/lharmonia-segons-eduard-von-keyserling-299574
Cada cop m'agraden més els dietaris. La bona estona passada amb el de l'Àlex Susanna ha estat una sorpresa notable perquè al personatge no li tenia una especial simpatia. Doncs, aquest "L'any més inesperat" m'ha semblat una meravella de passejada per l'art i la literatura contemporanis, catalans especialment però no només. Un goig!
Comercial, però impactant en alguns aspectes. Amb l'Aran ens provoca una bona conversa
No l’acabo. No és que em desagradi del tot, però últimament le novel.les m’interessen poc. Aquí, els elements suurealistes deuen ser el que li donen consistència i a mi, en canvi, em desmotiven una mica.
Una història una mica caricaturesca dels gramàtics de la Renaixença, des de Víctot Balaguer i els Jocs Florals fins a Pompeu Fabra. M'ho passo molt bé
Una bona novel·la sobre el desig i el sentiment homosexual (masculí?)
Història i oceanografia, una metàfora ecològica molt simpàtica.
A l’obra de Genovesi l’espècie, el calamar gegant, és una coartada o, si voleu, un mcguffin, un mcguffin de 14 metres de llargada i mitja tona de pes que reuneix un currículum comparable, des d’una perspectiva antropocèntrica, al del lleopard de les neus: mite –kraken–, experiència –relats de navegants–, ciència –Architeuthis. I Fabio Genovesi un funambulista de la prosa. De quina altra manera podem interpretar un currículum que reuneix activitats com són la de guionista de cine, dramaturg, crític musical i literari, traductor, novel·lista o col·laborador en les retransmissions del Giro d’Itàlia? https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/95724/el-calamar-gegant-de-fabio-genovesi
Interessantíssim
Les societat precolombines tant més potentsbque el que ens pensem però que van caure com un castell de cartes davant de l’empenta colonitzadora dels europeus per la seva desunió i per les malaties que els van delmar.
El libro plantea que, según hallazgos recientes, la población indígena americana era mucho más numerosa, llegó antes al continente y controló su medio ambiente de manera mucho mayor de lo aceptado por los estudiosos e investigadores tradicionales. https://es.wikipedia.org/wiki/1491:_Una_nueva_historia_de_las_Am%C3%A9ricas_antes_de_Col%C3%B3n
Dues exposicions que m’agraden molt.
https://www.fundaciovilacasas.com/es/exposicion/de-sant-just-a-sao-paulo
https://www.bonart.cat/ca/n/44662/la-fundacio-vila-casas-presenta-francesc-domingo-i-madola
pel·lis:
Lubo, de Giorgio Diritti
El planeta de los simios , de Franklin J. Schaffner
Series:
True love
Gran interpretació de l’Eduard Fernandez
Curiós, l'interès que em desperta aquest personatge que pots semblar absolutament ranci i espanyolista. Potser és la passió en sentit contrari que desperta en els sectors de la pseudohistòria catalanista.
Un home i una dona es coneixen a Barcelona gràcies a l’interès comú per la música de Chopin. Witold, un reconegut pianista polonès, viatja a Catalunya per participar en un recital. Un cop acabat el concert, l’amfitriona, Beatriu, el convida a sopar.
La trobada no es desenvolupa amb la tranquil·litat que el músic i la dona esperaven tal com explica de manera sincera, aguda i precisa la protagonista. Les tensions no són només d’ordre sentimental; també hi ha diferències vitals, culturals, sexuals o lingüístiques que marquen el curs de la seva relació.