Des del matí fins a la nit, la narració d’una jornada sencera d’un actor que s’endinsa en l’arquitectura de les seves arrels més profundes. Des de la perifèria fins al centre d’una ciutat, el camí que segueix és el de la seva pròpia vida. La solitud i el descens, descrits en tercera persona, acompanyaran el protagonista buscant la relació personal amb allò que succeeix.
L’actor, ja retirat, troba un seguit de personatges interiors plasmats en una metròpoli; ens mostra un viatge d’una realitat, la seva realitat, peregrinant cap al fons d’ell mateix i enfrontant-se al seu jo més íntim; el jo dels obstacles i dels reptes en les relacions pròpies i intersubjectives. Un paisatge amb figures estranyes ple de sensacions, pors i descobriments.http://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/la-gran-caiguda/
No, Handke no és un escriptor fàcil. L’autor austríac (Griffen, Carintia, Àustria, 1942) pertany a aquella saga d’autors d’expressió alemanya que es plantegen la literatura com un lloc d’experimentació formal per a la provocació i l’autoconeixement, és agosarat i innovador, d’això no hi ha cap dubte. És un experimentador nat (...) La gran caiguda ens deixa moltes preguntes obertes, no és un llibre plaent; fa treballar el lector de valent: a què remet el títol? És un de les grans incògnites que planteja el text i que queda sense resoldre, el gran repte que empeny Handke a seguir escrivint i a nosaltres a seguir llegint.http://www.annarossell.com/blog/resenya-danna-rossell-peter-handke-gran-caiguda
altres crítiques:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada