divendres, 24 d’abril del 2020

L'esperit del temps, de Martí Domínguez

M'empasso el Martí Domínguez de 400 pàgines en dos dies. Ritme vertiginós. Lectura frenètica. I em decep! (i ja d'entrada quan l'excusa narrativa d'un presoner justificant-se davant d'un comandant soviètic penso que no s'aguanta per enlloc) Quina merda que la narrativa dolenta pugui ser tan fàcil! (Agafo idees de la Lolita Bosch. He començat el seu curs online : la història no és la literatura, diu, i faig això fàcilment aplicabe a aquesta trama que podria ser interessantíssima sobre un metge nazi, segurament comparteixo amb la Lolita el desinterès per l'anomenada novel·la històrica). La trama podria ser interessantíssima, sí, les barbaritats que s'hi expliquen són noves fins i tot; no és el tema dels camps de concentració jueus sinó el de les pràctiques eugenèsiques per seleccionar la població ocupada germanitzable.  Però van passant els fets i la història sembla falsa, no perquè el personatge no sigui creïble, que no només ho és sinó que està inspirat en la figura del premi Nobel Konrad Lorenz, (recordo haver-lo estudiat a la facultat en alguna assignatura de psicologia). És que el personatge no se'm fa creïble com a persona. Recordo la sensació que em va provocar Les Benignes de Jonathan Little que et transmetia la sensació que tots hauríem pogut ser nazis. (quin cop de puny!).  Aquest no transmet res que arribi realment endins i l'horror t'arriba més aviat en form a d'avorriment. (Quina diferència també amb Imre Kerstesz!) Només el final, quan deixa el protagonista de ser metge, quan viu com a soldat la derrota em sento interpel·lat i encara més per l'epíleg en què veiem com les eminències nazis s'han incorporat sense problemes a la vida acadèmica vienesa. 

I després agafo Faulkner, Llum d'agost i el ritme torna a ser suau, lent com el del carro que avança pels camins polsegosos de l'Amèrica profunda dels anys 20(?) amb una noia embarassada recollida al camí . Endavant i endarrere per aclarir coses, gaudiment del llenguatge, un altre estil de lectura, com llegir Proust...