parlem de nacions a l'hora de sopar

La Núria em pregunta: - I a tu qui t'agradaria que fos el president d'Espanya?
I jo: -El Pasqual Maragall!
I em quedo sobtat de la meva sorprenent lucidesa!

la meitat dels Alocs a Músser

DSCN5067, originally uploaded by marticasares.

Joan Sales: Cartes a Màrius Torres

Interessantíssim l'epistolari entre el novel·lista i el poeta. M'agrada aquesta visió de la guerra civil des de la seva contemporaneïtat, des del seu present i sense la perspectiva de la seva resolució final(no sé si s'entén). I l'explicació del desori de l'exèrcit republicà. I la crítica literària als poemes de Màrius Torres. I la desfeta que es va instal·lant gradualment en els convenciments. I l'exili caribeny que ofega d'avorriment i d'impaciència...
El meu gran èxit del dia de Sant Jordi

Nerviosisme

Marius Garcia atribueix “al nerviosisme de CiU” davant els comicis electorals la presentació d’aquest recurs

Faria una col·lecció de declaracions de polítics de tots, i dic tots, els partits en què acusen els seus rivals d'estar-se posant nerviosos. És d'aquells tòpics que des de fa temps m'enerva (és a dir, em posa nerviós).

El naixement d'una nova consciència

En tinc prou amb una tarda per decidir que l'últim llibre de l'Eudald Carbonell és una absoluta decepció; aquest paleontòleg mediàtic m'agrada quan parla de prehistòria però quan es posa a fer de futuròleg tot em sona a metafísica barata.

Còmic

Arrel de la visita al saló del Còmic
(pensaments de planxa i Bocherini)

Retrobo de tant en tant la meva afecció al còmic, que avui en dia està ja tan diluïda.
Ve sens dubte de molt lluny: retrobo records intensos d'infància: La Patrulla dels Castors i en Jan i Trencapins al Cavall Fort i a la col·lecció de llibres Anxaneta ; l'Infantil, no tant emocionant però amb alguna incursió també en la línia clara; el Pulgarcito i el Capitán Trueno que costaven d'aconseguir per les reticències familiars a la llengua castellana; el fantàstic i mític Chicos d'aquell armari apartat a casa l'àvia Montserrat que contenia tresors de la literatura juvenil (Tarzán, Salgari...); el teniente Blueberry del barber (m'agradava anar al barber i trobar-hi Tiovivos i TBOs) i de casa els Casares Romeva; tots els Tintín , evidentment; algun Pilote escadusser em penso que a casa la Tiat; la Gaceta Junior; ...
Em costa trobar la baula que empalma aquesta època amb l'interès juvenil per revistes com Totem, Cairo o Vertigo, on descobreixo Milo Manara, Hugo Pratt, Enki Bilal; escapades a la llibreria Totem de la plaça del Pi; amb les passejades per llibreries franceses (els viatges a Françá sempre es van dotar d'aquest episodi) on descobreixo el millor comic del món, els Passatgers del vent de François Bourgeon i altres propostes que m'apassionen, sempre buscant la línia clara i emocionat per determinats punts d'erotisme, sempre tant present en els còmics per adults...
I la meva col·lecció dels teniente Blueberry.
Em costa trobar la baula; no sé on hi va haver el punt d'inflexió... (es devia produir dels 12 als 16 anys però no en tinc la clau...)
El resultat, prestatges i baguls plens de revistes i àlbums d'alguns dels quals ja m'he vist obligat a prescindir...

llibres per Sant Jordi

Criteris per comprar-me llibres per Sant Jordi
1- evitar els llibres mediàtics i els best-sellers
2- alternar novel·la i assaig; fins i tot una mica de poesia per donar-li una empenteta que em sembla que la necessita
3- evitar els llibres que no representin certa novetat; tot i que estan permesos els clàssics
4- quant a novel.la buscar autors no-catalans
5- prioritzar els llibres en català

Política

escriuria un article sobre la política a partir de dues anècdotes:
1-En Quim Ferrer, alcaldable de Convergència a Vilassar escriu en el seu blog que aspira a "no fer gaire política" (em penso que Franco ja havia dit una cosa semblant)
2- A l'escola valoro el fet que el Regidor d'Educació de Mataró era elDijous i el Dissabte Sant transportant taules i pissarres a l'escola mentre els mestres eren de vacances i algú em diu: ja li toca: ell és el polític!
escriuria un article sobre la política;
l'escriuria

Els til·lers del pati (escola Els Alocs)

Per què bloco? (el meu primer meme)

(quina il·lusió! M'han enviat un meme! Ara sí que ja sóc algú en el món de la blogosfera!)

per què bloco?
els que em coneixen de fa temps ja saben de la meva bona relació amb l'escriure des de sempre; i els que em coneixen des de fa MOLT de TEMPS potser recorden fins i tot les meves famoses missives adolescents quan la correspondència epistolar ens omplia de les emocions que no trobàvem en el dia a dia quotidià. Recordo que els meus companys de mili (ahi va batalleta) al·lucinaven de la quantitat de cartes que jo rebia i jo sempre els contestava que el truco era escriure'n moltes també; em recordo en el lloc de guàrdia amb una llibreteta amagada a aquella butxaca lateral dels pantalons de "faena" i en la solitud i la tranquil·litat de les dues hores de plantón escrivint missives a tort i a dret explicant als amics i sobretot a les amigues el molt que els enyorava (pobres!)

evidentment que en aquells temps a més escrivia poemes i mentre vaig ser infeliç en vaig escriure molts (no cal entrar en detalls)
i a l'escola saben de la meva disposició per prendre actes , per redactar comunicats, per elaborar documents, per fer revistes amb els alumnes, per fer-los escriure llibres... i fins per llançar experiments de weblogs escolars (vegi's www.ceipanxaneta.blogspot.com)
l'escriptura ha estat una bona companya de viatge durant molt de temps malgrat que no m'he llençat a fer una carrera per a la qual possiblement tenia certs dots
(mal m'està el dir-ho)
i després va arribar la informàtica i vaig notar que les hores s'escolaven sorprenentment rfàpides davant d'un teclat i després fou el xat i després fou el messenger
i després fou el bloc; així va anar.
I em cal explicar encara que el meu bloc va néixer també com a continuació natural dels fulls on deixava constància de les meves lectures i de havien evolucionat des de senzilles fitxes tècniques a petits comentaris de tipus mnemotècnis, intent de resistència inútil en la batalla contra la desmemòria. I que van incorporar fragments de pàgines web i després alguna fotografia i.. l'ADSL va fer la resta.

Doncs més o menys va ser això

I ara pensaré a qui puc passar el meme.

Per exemple a l'Àlex Masllorens, a l'Oriol Brugada, o a en Joan Lleonart

Los libros arden mal

Una novel·la excel·lent de Manuel Rivas; un món: La Corunya 1936 (o 1931 o 1953 o 1994 o 18.. o ...) a partir d'una fotografia: els falangistes cremen llibres a la Dàrsena de la capital gallega el dia 19 de juliol de 1936; s'obre llavors un mosaic de personatges que passen de ser principals a secundaris i viceversa: anarquistes, falangistes, jardiners, bugaderes, prostitutes, jutges, policies... sembla que no hi ha trama; després sembla que sí, després ja no ho saps: I de fons la biblioteca de Santiago Casares Quiroga, i evidentment em quedo amb ganes d'investigar i de saber més coses d'aquest meu "tocayo"


http://www.casadellibro.com/fichas/
http://latormentaenunvaso.blogspot.com/

Músser 2007

DSCN5053
Originally uploaded by marticasares.

Músser m'és des dels setze anys sempre una experiència emocionant. Músser es diu Feliu Gasull, Muntsa i Oleguer, es diu el Josep i la Montserrat una parella acollidora i una família que es va fer inoblidable malgrat els pocs dies i es diu Cadí, Cadí immens, Cadí escenari, Cadí muralla, Cadí seductor, Cadí obsessionant, Cadí omnipresent

Roger Solé

Es diu molts cops que cal apropar la política a la gent del carrer; doncs la milor manera és aconseguir que la gent del carrer s'apropi a la política. Posar en Roger Solé, jardiner i jove, al davant de la candidatura d'ICV de Vilassar és una aposta important en aquest sentit i un acte valent al que ICV s'ha vist empesa per les circumstàncies però que pot convertir-se en un actiu inesperat.

Hauria volgut dir això a l'assemblea última però, clar, només se m’ha acudit a l'arribar a casa.

En tot cas brindo la idea perquè sigui utilitzada durant la campanya electoral i a més proposo l'slogan "Roger Solé, jardiner, jove i sospira per una furgoneta"

Memòria

El meu procés de desmemorització arriba a nivells preocupants i provoca estralls en les meves activitats lectores.

Vaig comprar fa poc un llibre de Conrad un vespre d'aquells en què per fer temps m'arribo a passejar pel Robafaves. El corazón de las tinieblas tenia una portada bonica i Conrad pertany al grup d'autors per qui sento una simpatia indefinida i una curiositat produïda vés a saber perquè: potser he llegit algun article que el deixa bé , potser sé que agrada a algú que admiro, potser l'he vist en alguna llista d'aquestes d'autors imprescindibles ... En tot cas el llibre no va suportar les 70 pàgines d'anar llegint i l'anar pensant "S'assembla a alguna cosa que ja he llegit". Al donar-li el finiquito i guardar-lo a la prestatgeria al costat dels autors que comencen per C li va tocar anar a raure al costat del Cor de les Tenebres de Joseph Conrad llegit fa un parell d'anys!



Ara estic amb Los libros arden mal de Manuel Rivas. El vaig començar amb interès i empenta però a poc a poc em vaig embolicar amb els personatges, em perdia en el temps i anava tirant i tirant... Vaig arribar fins a la pàgina 250 quan decideixo començar a fer un índex de personatges perquè no m'estic assabentant de res. Retrocedeixo cent pàgines i començo a apuntar noms i m'adono que el que rellegeixo no em sona de res i torno al començament (mai no havia llegit un llibre amb tres punts a la vegada) i de sobte entro en el llibre i en la trama, i començo a passar-m'ho bé amb la descripció d'aquest món que volta entorn d'una foguera de llibres que els falangistes encenen al port de La Corunya un dia de juliol de 1936. I la sensació és absolutament de llegir el llibre de nou, sense recordar en absolut res del que se'm posa al davant i només la presència de dos punts a les pàgines 155 i 250 em són la prova de que per aquí jo ja hi havia passat algun cop.

Infiltrados

I m'arribo a veure Infiltrados amb en Bernat i ens ho passem bé. Acció, "tiros" i com a bon thriller d'intriga al final ja no saps qui són els bons i qui els dolents i una última escenal d'anar per feina, bé la penúltima naturalment que al final sorpresa però aquesta vegada sí que el vaig endevinar. Total que Nicholson, di Caprio, Matt Damon..., Scorsese... Hollywood del bo!

Picasso insòlit

A Caldetes inaugurem l'exposició Picasso insòlit amb la presència del propi Palau i Fabre. El vermut està bé i m'agrada trobar la Laura Jareño i l'Àngela Bou. Quins/es mestres de la meva escola hi hauria pogut trobar? (comentari dedicat a la Mercè Saura)

Big Mama and Blues de Picolat

A l'Ateneu de Vilassar un públic "maduret" assisteix a una bona exhibició d'una dona curiosa que toca i canta blues amb una fantàstica naturalitat i amb una pinta de senyora que et podries trobar a l'ascensor de casa. Arriba endins. Després els rossellonesos del Blues de Picolat ja són més previsibles. M'agrada fer vida cultural al poble.

Dretes i esquerres

la frontera entre les dretes i les esquerres ja és un patrimoni només de les esquerres; les dretes ara es defineixen per negar l'existència d'aquesta frontera.

Els partits d’esquerres s'haurien de comprometre a votar com a alcalde el cap de la llista més votada d'esquerres. És un compromís de col·laboració i una aposta per la definició i per la claredat que no té perquè implicar l'entrada al govern i que no té perquè afectar la força de la pròpia identitat. Els electors agraeixen aquestes mostres de coherència ja que les "pinces" no s’entenen gaire i alcaldes amb només un regidor contribueixen a debilitar els sentiments democràtics.

Algú podria copiar el paràgaf anterior substituint esquerres per nacionalistes. Jo no.

Laïcisme

No sé si hi estic d'acord però aquest article en contra del laïcisme (?) de Teresa Forcades que cita en Ramon Bassas m'ha cridat l'atenció:


La distinció que Jesús va fer entre el que s’ha de donar a Déu i el que s’ha de donar al Cèsar és per a molts l’inici històric de la (tensa i difícil) separació Església-Estat que es troba a la base de les societats modernes. Acceptar i valorar aquesta separació no només com a inevitable sinó com a bona i volguda per Déu –tal com va fer el Concili Vaticà II–, no significa tanmateix reduir la religió a l’àmbit privat, sinó privar-la de poder coercitiu. Tampoc no significa fer-la abdicar dels seus principis, entre els quals és del tot lícit que s’inclogui –com és el cas del cristianisme– la pretensió de veritat i d’universalitat. (la negreta és meva)

Donant-li la volta segurament laïcisme no vol dir prohibir l'esperit religiós en l'àmbit públic (per això no es prohibeixen les esglésies ni les mesquites, ni les processons, ni les vingudes del papa) però sí no permetre en els espais públic i especialment els pedagògics (mitjans de comunicació públics i escoles) la seva pretensió de veritat i universalitat.

Primera història d'Ester

Al teatre Nacional una obra mítica d'Espriu. La història de la princesa hebrea que salva el seu poble de la repressió del seu marit el rei de Pèrsia . Llenguatge especialment culte no apte per a no iniciats. És un joc interessant la combinació del món sinerià-espriuà amb les referències bíbliques. Un plaer.